República de Guinea

De Viquipèdia

«Guinea» redirigeix aquí. Vegeu altres significats a «Guinea (desambiguació)».


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Travail, Justice, Solidarité (francès)
Treball, Justícia, Solidaritat

Idiomes oficials francès (oficial), ful, àrab, altres

Capital Conakry
09° 30′ N, 13° 43′ OCoordenades: 09° 30′ N, 13° 43′ O

Ciutat més gran Conakry

Govern

President
Primer ministre

República
Moussa Dadis Camara
Kabiné Komara

Superfície
- Total
- Aigua (%) 245.857 km² (75è)
Negligible

Població
- Estimació 2005
- Cens 1996
- Densitat 9.402.000 (83è)
7.156.406
38,5 hab/km² (133è)

Moneda Franc guineà (GNF)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC)
(UTC)

Independència de França
el 2 d'octubre de 1958

Himne nacional

Llibertat

Domini internet

.gn

Codi telefònic +224

Gentilici Guineà, guineana

Guinea és una república de l'Àfrica nord-occidental, de vegades coneguda amb el nom de Guinea Conakry per diferenciar-la dels altres dos estats homònims: Guinea Bissau i Guinea Equatorial. L'estat guineà limita al nord-oest amb Guinea Bissau, al nord amb el Senegal, al nord-est amb Mali, al sud-est amb la Costa d'Ivori, al sud amb Libèria i Sierra Leone i a l'oest amb l'oceà Atlàntic.

[edita] Història

El 5 d'agost de 1849 els francesos van proclamar el protectorat sobre la zona costera amb el nom d'Établissements des Riviéres du Sud administrat des de Senegal. El 12 d'octubre de 1882 es va convertir en el territori de les Riviéres du Sud i l'1 d'agost de 1889 va esdevenir colònia. Després dels tractats de Kenieba-Koura (març de 1886) i de Bissadougou (1887) que afectaven al Sudan Francès, amb Samory Touré, aquest va demanar el protectorat francès. Però les hostilitats amb França es van iniciar aviat (1891). El 1 d'agost de 1891 va agafar el nom de Colònia Francesa dels Rius del Sud (Colonie Francaise des Riviéres du Sud) convertit a Colònia Francesa de Guinea (Guiné) per decret de 17 de desembre de 1891. La colònia fou regulada el 10 de març de 1893 (Colònia de Guinea Francesa) i el 16 de juny de 1895 va ser inclosa administrativament a l'Àfrica Occidental Francesa.

A Futa Djalon el almamy Biro fou derrotat pels francesos a la batalla de Poredaka (novembre de 1896) i Biro va morir. De fet el francesos van annexionar el país però nominalment les províncies del regne foren declarades independents (en aquest moment eren 11 províncies i 8 foren declarades independents i convertides de fets en cercles colonials) i les províncies de Timbo, Buria i Kalen foren deixades sota l'autoritat d'un almamy sense poder; tant l'almamy com els caps provincials fulbes van restar com autoritats tradicionals durant el període colonial (però foren suprimits pel consell de govern en virtut de la llei quadre a l'estiu de 1957). El 1898 Samory fou capturat per la columna Gourard i deportat al Gabon on va morir dos anys després.

Els límits de Guinea foren fixats el 1899 amb les colònies veïnes del Sudan Francès i la Costa d'Ivori. El 1904 la colònia fou inclosa a la Federació de l'Àfrica Occidental Francesa. Del 16 de juny de 1940 al novembre de 1942 la colònia fou lleial al govern de Vichy, i després va passar a la França Lliure; el 13 d'octubre de 1946 fou declarada Territori Francès d'Ultramar.

Era territori d'Ultramar quan, a proposta del cap nacionalista Sekou Touré, va votar "no" al referèndum proposat per França per avançar limitadament en l'autogovern, optant doncs per assolir la independència completa (28 de setembre de 1958) que es va proclamar tot seguit el 2 d'octubre de 1958. El 11 de novembre de 1958 va formar una confederació amb Ghana (Els Estats Units d'Àfrica Occidental, rebatejada Unió d'Estats Africans Independents el 2 de maig de 1959) a la que es va afegir el 24 de desembre de 1960 la República de Mali. La confederació va desaparèixer de fet quan Mali hi va deixar de participar (1962) i definitivament després del cop d'estat a Ghana el 24 de febrer de 1966.

El règim de Touré fou una dictadura suposadament progressista; el 1 de gener de 1979 va proclamar la República Popular Revolucionaria de Guinea; va morir el 27 de març de 1984 i el va succeir el seu primer ministre i delfí Louis Lansana Beavogui, però fou enderrocat per un cop d'estat al cap de pocs dies (3 d'abril de 1984) i va pujar al poder un Comitè Militar de Restauració Nacional presidit pel comandant Lansana Conte, que va assolir la presidència de la República dos dies després. Conté que va retornar el seu nom de República de Guinea al país (25 de maig de 1984), va prometre democràcia i lliure mercat, però va actuar com un dictador i va haver d'enfrontar una revolta que va arribar a dominar part del país el 2003 i 2004. Ve fer les primeres eleccions democràtiques el 1993 però la claredat d'aquestes i posteriors eleccions fou contestada i Conte i els militars conservaven el poder real.

El dia 22 de desembre del 2008 va morir el president Conté per causes desconegudes als 74 anys. El successor legal era Aboubacar Somparé president del Parlament, però al dia següent (23 de desembre) es va produir un cop d'Estat per part de l'Exèrcit que va suspendre la Constitució del país^[1]. El Govern va cridar a la població a no acceptar la sublevació i es va considerar el govern legítim. La Unió Europea i la Unió Africana van criticar l'aixecament militar. Els golpistes encapçalats pel capità Mussa Dadis Camara, van formar un Consell Nacional per la Democracia i el Desenvolupament i van prometre promès eleccions democràtiques a l'any 2010. ^[2] El govern del Primer Ministre Ahmed Tidiane Souaré es va entregar el dia 25 de desembre. El 30 de desembre es va nombrar nou primer ministre a Kabiné Komara. El règim de Camara es va consolidar.

Per a veure la informació extensa del cop d'estat veieu: Cop d'estat a Guinea al 2008.

[edita] Geografia

L'extensió és de 245,857 km² i la població d'uns vuit milions d'habitants. La capital és Conakry, amb més d'un milió i mig d'habitants. Passen dels cent mil habitants les ciutats de Nzérékoré, Kindia i Kankan.

El país es divideix en quatre regions geogràfiques: una estreta faixa costanera, les terres altes del massís de Fouta Djallon, la sabana septentrional i la regió sud-oriental de bosc tropicals. El Níger, el Gàmbia i el Senegal són tres dels 22 rius de l'Àfrica occidental que neixen a Guinea.

El clima és tropical, amb una temporada de pluges que va d'abril a novembre, temperatures relativament altes i uniformes i humitat alta. La regió nord-oriental, més acostada al Sahel, té una estació de pluges més curta i grans variacions de temperatura entre el dia i la nit.

[edita] Llengües

La llengua nacional o oficial de la República de Guinea és el francès. El kissi septentrional, el maninkakan oriental, el pular, el susu i el toma són llengües regionals. El SIL Internacional ha llistat 34 llengües de les quals, dues estan extingides: ^[3]

Badyara: 6.300 parlants a la regió de Koundara. També es parla a Guinea-Bissau i al Senegal.
Baga binari: 3000 parlants a la costa, a l'est del riu Nunez, a la regió de Boké.
Baga koga: Es parla a la costa, entre el riu Konkouré i el riu Pongo.
Baga manduri: 4000 parlants a les illes del delta del riu Nunez, al voltant de Dobale.
Baga mboteni: es parla al sud del riu Nunez.
Baga sitemu: 4000 parlants a la ribera sud del riu Nunez, a les regiós Boké i Boffa. Tam´be es parla a les illes Marara, al sud del riu Pongo.
Bassari: 8600 parlants a Guinea.
Bullom so: pocs parlants a la República de Guinea, a la frontera amb Sierra Leone.
Dan: 800 parlants a la prefectura de Lola, a prop de la frontera amb Costa d'Ivori.
Francès.
Llengua del signe guineà. Es parla sobretot a Conakry.
Jahanka: 12.600 parlants a la República de Guinea, a les frontera amb Mali, a on també es parla.
Kakabe: Es parla a l'est de Timbo, Sokotoro i Wure Kaba.
Kissi septentrional: 286.500 parlants a la república de Guinea. A la regió de Kissidougou. També es parla a Sierra Leone.
Kono: 90.000 parlants a la frontera del sud-esta amb Libèria.
Kpelle, Guinea: 308.000 parlants a la frontera amb Libèria.
Kuranko: 55.200 parlants entre Faranah i Kissidougou i a prop de Kerouané.
Landoma: 14.400 parlants, entre el riu Nunez i el riu Pongas.
Lele: 23.000 parlants a prop de Kissidou.
Limba oriental: 4000 parlants a la República de Guinea. També es parla a Sierra Leone.
Maninka, konyanka: 128.400 parlants a la regió Beyla. També es parla a Libèria.
Maninka, sankaran.
Maninkakan oriental: 1.890.000 parlants a la República de Guinea. També es parla a Libèria i Sierra Leone.
Mann: 71.022 parlants a les prefectures de Nzérékore, Lola i Yomou.
Manya: 25.000 parlants a la prefectura de Macenta.
Mbulungish: 5000 parlants a la costa nord del riu Nunez.
Mixifore: 3600 parlants al centre de l'Estat.
Nalu: 13.000 parlants a la República de Guinea. També es parla a Guinea-Bissau.
Pulaar: 24.000 parlants a la república de Guinea.
Pular: 2.550.000 parlants a la República de Guinea. També es parla a Gàmbia, Sierra Leone, Guinea-Bissau, Mali i Senegal.
Susu: 905.500 parlants a la república de Guinea. TAmbé es parla a Guinea-Bissau i Sierra Leone.
Toma: 143.800 parlants al sud del país.
Wamey: 5270 parlants a la regió de Koundara, a prop de la frontera amb Senegal.
Yalunka: 55.514 parlants a la república de Guinea. També es parla a Senegal, Mali i Sierra Leone.
Baga kaloum: Llengua extingida.
Baga sobané: Llengua extingida.

A més a més, també es parla el bàmbara, el bandi (7000), krio, soninke, àrab i llengües europees.

[edita] Economia

Article principal: Economia de la República de Guinea

[edita] Referències

↑ http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/7796902.stm
↑ BBc Africa news President of Guinea dies, aged 74 Accessed 2008-12-23
↑ Llengües de la República de Guinea llistades pel SIL [1]

Mapa de Guinea

Evolució demogràfica de Guinea

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
República de Guinea

Estats de l'Àfrica
	Àfrica del Nord : Algèria · Egipte · Líbia · Marroc · Mauritània · Sudan · Tunísia · Dependències: Açores · Canàries · Ceuta · Melilla · Madeira · Sàhara Occidental
	Àfrica Occidental : Benín · Burkina Faso · Camerun · Cap Verd · Costa d'Ivori · Gabon · Gàmbia · Ghana · Guinea · Guinea Bissau · Guinea Equatorial · Libèria · Mali · Níger · Nigèria · República del Congo · São Tomé i Príncipe · Senegal · Sierra Leone · Togo
	Àfrica Central : Burundi · República Centreafricana · República Democràtica del Congo · Rwanda · Txad
	Àfrica Oriental : Djibouti · Eritrea · Etiòpia · Kenya · Seychelles · Somàlia · Tanzània · Uganda · Dependències: Territori Britànic de l'Oceà Índic
	Àfrica Austral : Angola · Botswana · Comores · Lesotho · Madagascar · Malawi · Maurici · Moçambic · Namíbia · Sud-àfrica · Swazilàndia · Zàmbia · Zimbabue ·Dependències: Mayotte · Reunió · Santa Helena
Nota:	Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent a criteris diferents.