Benín

République du Bénin
Coat of arms of Benín Bandera Escut
Lema nacional: Fraternité, Justice, Travail (Fraternitat, Justícia, Treball)'
Himne: L'Aube Nouvelle
Capital		Porto-Novo 06° 28′ N, 02° 36′ E
Major ciutat		Cotonou
Idiomes oficials		Francès
Gentilici		Beninès, beninesa
Govern		República
	President Primer ministre	Yayi Boni Pascal Koupaki
Independència
		de França 1 d'agost del 1960
Superfície
-	Total	112,620 km2
-	Aigua (%)	1,8%
Població
-	Est. jul. 2010	9.056.010  (90è)
-	Cens	-
-	Densitat	60 /km2 (102è)
Moneda		Franc CFA de l'Àfrica Occidental (XOF)
Fus horari		(UTC+1)
-	Estiu (DST)	(UTC+1)
Domini internet		.bj
Codi telefònic		229

La República de Benín és un estat de l'Àfrica Occidental, situat entre Nigèria a l'est, Togo a l'oest, Burkina Faso i el Níger al nord i el golf de Guinea al sud. La capital administrativa és Porto-Novo, però la ciutat més poblada és Cotonou.

Antiga colònia francesa amb el nom de Dahomey (per un antic regne local), va obtenir la independència l'1 d'agost de 1960, com a República de Dahomey. L'any 1975 prengué el nom actual de República de Benín, que prové del golf de Benín, on es troba el país. De 1975 a 1990 la forma de govern fou la república popular.

Història

• Vegeu l'article principal d'Història de Benín.

Benín i llurs bronzes

D'ençà que els exploradors portuguesos descobriren el 1485, l'antic, poderós i sanguinari regne de Benin, el seu art ha omplert d'admiració tota Europa i els seus bronzes han romàs molt de temps l'únic document històric vàlid per fer-nos recular de diversos segles en l'art africà occidental.

En el segle XIII un rei diví fundà la ciutat de Ife, capital religiosa dels ioruba. Un dels set néts d'aquest rei s'establí anys més tard en l'àrea de poblament del grup ètnic dels edos i fundà el regne de Benín, edificant-ne la capital i proclamant-se'n primer sobirà. El seu successor edificà a redós de la ciutat una muralla fortificada i introduí l'art del bronze mitjançant un mestre fonedor que havia fet venir d'Ife. A final del segle XV arribà a Benín un grup de portuguesos que féu conèixer als europeus, amb magnifiques descripcions, l'existència i característiques d'aquell reialme. Al segle XVII, nous exploradors francesos i holandesos visitaren el país i repetiren les descripcions, destacant la seva grandiositat i bellesa.

A la fi del segle XIX, Benín fou redescobert pels anglesos, interessats en saber si eren veritat les pràctiques sagnants que es contaven de llurs habitants. El cònsol general anglès s'aventurà a visitar el país i fou assassinat. Això motivà una expedició de càstig per part del Regne Unit, en el curs de la qual la població fou aniquilada i s'emportaren a Europa més de dues mil peces de bronze, totes del millor art africà occidental. El seu estudi contribueix al total coneixement no solament de l'època en què les obres foren fetes, sinó de la sensibilitat de l'ànima negra.

El més important de l'art de Benín són els bronzes. El seu treball requereix una tècnica que els beninesos dominaren a la perfecció. L'aliatge del metall emprat era compost de 84% de coure, 2'5% d'estany i 8% de plom. Aquest preparat, emmotllaven en argila la figura que volien realitzar i la recobrien amb una lleugera capa de pols de maó i guix, que feia més fàcil la posterior extracció del motllo. Sobre aquesta figura d'argila posaven una capa de cera d'espessor variable que constituïa el vertader buit en cera de la figura a representar. Recoberta la capa de cera amb una altra d'argila, s'hi buidava el bronze fos per un forat del fang exterior i al seu contacte la cera es liquava, al mateix temps que el bronze ocupava el seu lloc i poc a poc es refredava. Al trencar el motllo exterior i interior de fang, restava solament la figura de bronze, tosca i imperfecta encara. L'acabat consistia en cisellar-la, llimar-la i embotir-la per donar-li la forma definitiva segons el gust de l'artista. Aquesta tècnica emprada pels de Benín en la fosa del bronze rep el nom de “cera perduda”. Amb aquesta s'han tornat d'incomparable perfecció. Destaquen, entre aquestes, el grup de caps commemoratius, de fins trets negroides i d'accentuada sensibilitat, i els simples grups escultòrics, composts, en llur major part, de cavall i cavaller.

Més avant en el temps hi ha els caps amb collaret que, a manera de tapaboca, cobreix de les espatlles a la boca, tapant així la forma del coll i la part inferior de la cara. Altres manifestacions d'aquest art són els bronzes en figura d'animals. Entre aqyests es reprodueixen lleopards i lleons, de fines línies i decoració superficial, però l'animal que realment destaca és el gall, representat en actitud estàtica, gros de cos, cames curtes i coll ample. Resten, finalment, les plaques de bronze amb relleus, que algú ha cregut que cobrien les parets del palau reial i dels principescos de la capital. S'hi representen personatges de la cort en grups asimètrics de front i de perfil, però sempre de manera que la massa doni una impressió estàtica.

El volum de les figures en relleu correspon a la importància social del personatge representat. En algunes d'aquestes plaques apareixen grups d'estrangers, portuguesos, holandesos, vestits a l'europea, amb pantalons, jaqueta i barret. Per aquests detalls podem saber amb exactitud a quina època pertanyen. Completa la llista dels objectes de bronze un sensfí de figuretes d'animals que servien per a llastar el fils dels telers.

En general, es pot afirmar que les manifestacions d'aquest art que acabem de descriure tenien com a fi la glorificació de les persones representades. Així veiem bronzes del rei, de la seva mare, dels prínceps i caps militars amb el seu armament complet i la seva guàrdia d'escuders. Altres vegades, com en els relleus dels personatges estrangers, només pretenien deixar constància dels esdeveniments d'importància en la història del regne.

Ja tenim situat cronològicament l'existència del regne de Benín, però és convenient precisar la datació dels principals estils. Segons l'opinió més generalitzada entre els especialistes, el grup de caps humans de perfecte acabat i trets delicats –el que s'ha anomenat estil primitiu- data dels temps de màxim floriment polític del regne de Benín, és a dir, del segle XIV a ben avançat el XVI. Un segon grup d'obres, quasi tot planxes grosses amb relleus en què hi abunden les figures humanes, data del segle XVII i primera meitat del XVIII. Es tracta d'obres monumentals, caracteritzades per una clara tendència a l'esquematisme. Els darrers anys de l'existència política de Benin, en el segle XIX, produïren un art decadent, amb figures poc proporcionades i una finició deficient i tosca. Se salven d'aquesta mediocritat els monumentals caps amb collars grossos que amaguen el coll.

Benín

Política

Divisió político-administrativa

El 1999 es van contituir dotze departaments al Benín. Aquests es subdivideixen en 77 comuns (municipis). Les províncies són:

1. Alibori
2. Atakora
3. Atlantique
4. Borgou
5. Collines
6. Donga
7. Kouffo
8. Littoral
9. Mono
10. Ouémé
11. Plateau
12. Zou

Geografia

Llengües

La llengua nacional o oficial de la República de Benín és el francès. El SIL International ha llistat un total de 54 llengües a Benín. Totes són vives:

• Aguna: 3.270 parlants al Benín. Es parla a la província Zou, a la sotsprefectura de Djidja, a prop del poble d'Agouna. També s'anomena Awuna i Agunaco.
• Aja: 588.100 parlants al Benín. Es parla al sud-oest de benín, a la zona del riu Mono, sobretot a la província Couffo, a la província Mono. També hi ha població Aja que viu barrejada amb altres grups a la província Zou. També es troben parlants d'aja a Cotonou i a moltes ciutats del sud del Benín.
• Anii: 33.600 parlants al Benín. Es parla a les dues bandes de la frontera entre Togo i Benín. A Benín es parla al sud de la província Aracora, a la sotsprefectura Bassila.
• Anufo: 13.800 parlants al Benín. Es parla a alguns pobles de la província Atakora, a les sots-prefectures de Cobly i Boukombe.
• Baatonum: 460.000 parlants al Benín. Es parla al centre i al nord del país. Sobretot a la província Borgou.
• Biali: 64.500 parlants al Benín. Es parla a la província Atakora, a la sots-prefectura de Materi. També hi ha parlants a la sotsprefectura de Ouessi, a la província Borgou.
• Boko: 70.000 parlants al Benín. Es parla a la província borgu.
• Dendi: 30.000 parlants al Benín. Es parla a la província Atakora i a la província borgou, a la ribera del riu Níger, des del riu Medru fins la frontera amb Nigèria. Al nord del Benín.
• Ditammari: 20.000 parlants al Benín. Es parla a la província Atakora, a les sotsprefectures de Boukombe i Natitingou, al llarg de la carretera entre Djougou i Parakou.
• Ede Cabe: 69.000 parlants al Benín. Es parla a la sotsprefectura Tchaourou, de la província Borgou i a les sots-prefectures de Savè i Ouèssè, a la província Zou.
• Ede Ica: 63.000 parlants al Benín. Es parla a la província Zou, a la sotsprefectura de Bante.
• Ede Idaca: 100.000 parlants al Benín. Es parla a la província Collines, a les sotsprefectures de Dassa-Zoume i Glazoué.
• Ede Ije: 50.000 parlants al Benín. És parlat a la província Plateau i a la província Zou. Sobretot es parla en districtes rurals.
• Ede Nago: 200.000 parlants al Benín. Es parla al sud-est del Benín, a la província Plateau, a les sotsprefectures de Ketou, Pobe, Adja-Ouere, Ifangni i Sakete.
• Ede Nago, Kura: 25.000 parlants al Benín. Es parla a la sotsprefectura de Bassila, a la província Donga.
• Ede Nago, Manigri-Kambolé: 30.000 parlants al Benín. es parla a la província Donga (avui sud de la província Atakora).
• Fon (llengua): 1.700.000 parlants al Benín. Es parla a la província Zou, a la província Atlàntica i a la província Litoral (Cotonou) També hi ha molts fon dispersos a les ciutats del nord del Benín.
• Foodo: 24.500 parlants al Benín. Es parla a la sotsprefectura d'Ouake, a la província Atakora.
• Francès: 16.700 persones el tenen com a llengua materna.
• Fulfulbe, Borgu (Fulbe): 280.000 parlants al Benín. Es parla a la província Atakora i a la província Borgou. També hi té variants dialectals que es parlen a la província Zou. És una llengua Ful. També se l'anomena peul.
• Fulfulbe, Gorgal (Fulbe): 30.000 parlants al Benín. Es parla al nord de la província borgou. També se l'anomena peul.
• Gbe, Ayizo: 328.000 parlants al Benín. Es parla a les províncies Mono i Atlàntica.
• Gbe, Ci: 25.000 parlants al Benín. es parla a la sots-prefectura Lalo, a la província Mono.
• Gbe, Defi: 13.500 parlants al Benín. Es parla al sud-est de Benín, a la província Oueme, a la sots-prefectura Seme-Kpodji, entre el riu Oueme, la línia del ferrocarril entre Cotonou i Porto-Novo, i el Golf de Guinea.
• Gbe, Eastern Xwla: 80.000 parlants al Benín. Al sud-est del Benín, al llarg de la costa. A la província Oueme.
• Gbe, Gbesi: 65.000 parlants al Benín. es parla a la província Atlàntica, a les sotsprefectures de Kpomasse, Alada i Tori-Bossito; i al voltant del llac Aheme, a la província Mono.
• Gbe, Kotafon: 100.000 parlants a la província Mono, sobretot a les sotsprefectures de Lokassa i Athieme. També hi ha alguns poblats a les sots-prefectures Bopa, a prop del llac Aheme i a la Grand-Popo.
• Gbe, Maxi:66.000 parlants al Benín. Viuen a l'antiga província Collines (actual meitat nord de la província Zou), a les sotsprefectures Dassa-Zoume, Savalou, Bante, Glazoue i Ouessi.
• Gbe, Saxwe: 6.272 parlants, a la província Mono.
• Gbe, Tofin: 90.000 parlants a la província Atlàntica, a la sotsprefectura So-Ava.
• Gbe, Waci: 110.000 parlants a la província Mono.
• Gbe, Weme:60.000 parlants a les províncies Atlàntica i Weme.
• Gbe, Xwla Occidental: 50.000 parlants al Benín. Viuen a la costa occidental de la província Mono i a lea província Littoral.
• Gbe, Xwela: 65.000 parlants a la província Mono, a la zona propera al llac Aheme i a la província Atlàntica.
• Gen (llengua): 158.000 parlants a les províncies Mono i Atlàntica.
• Gourmanchéna: 62.000 parlants al nord de Benín, sobretot a la província Atakora.
• Gun: 243.000 parlants al Benín. Es parla sobretot a la província Weme.
• Hausa: Es parla a les províncies Atacora i Borgou i a les ciutats més gran i els centres mercantils.
• Ifè: 80.000 parlants a la Collines (nord de la província Zou). El seu cenre principal és a Tchetti.
• Kabiyé:30.000 parlants a la Donga (província Atakora).
• Kyenga:1.000 parlants a Alibori (província Borgou), a prop del poblat de Tungan Bage.
• Lama (llengua):69.000 parlants a la província d'Atakora.
• Lukpa: 50.000 parlants al Benín. La majoria a la província Atakora.
• Mbeline: 24.500 parlants a la província Atakora.
• Miyobe: 7.000 parlants al Benín, a la província Atakora.
• Mokole: 65.500 parlants a la província borgou.
• Nateni:66.000 parlants a la província Atakora. El centre de creences pràctiques tradicionals dels Nateni (grup ètnic) està a Tayakou.
• Ngangam: 20.000 parlants al Benín.
• Notre: 1.500 parlants, a la província Atakora.
• Tchumbuli: 2.500 parlants a Collines, en tres poblacions: Okounfo, Edaningbe i Gbede.
• Tem (llengua): 50.000 parlants al Benín.
• Waama: 50.000 parlants a la província Atakora. 20.000 d'ells són monolíngües. El seu centre cultural és Natitingou. També hi ha parlants a Cotonou i a l'oest de Nigèria.
• Yom: 74.000 parlants a la zona de Djougou, a la província Atakora.
• Ioruba: 465.000 parlants al Benín. Es parla a Porto-Novo i a les principals ciutats del país.

Economia

Benín té una forta dependència de l'agricultura i la seva economia és en via de desenvolupament. El producte més exportat és el cotó, al voltant del qual hi ha observació internacional per les sospites de treball infantil. El país fa part de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental i té previstos projectes energètics amb els països veïns per millorar les infraestructures i així atreure més turisme.

Vegeu també

• Regne de Benín
• Zou

Referències

• Tom núm. 2, pàg. 219, d'Història del Mundo de Salvat Editores, S.A.