Benín

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Fraternité, Justice, Travail (Fraternitat, Justícia, Treball)

Idiomes oficials

Francès

Capital Porto-Novo, Cotonou¹
06° 28′ N, 02° 36′ E / 6.467, 2.6(i) 06° 28′ N, 02° 36′ E / 6.467, 2.6

Ciutat més gran Cotonou

Govern

President

República
Yayi Boni

Superfície
- Total
- Aigua (%) 112.620 km² (99è)
1,8%

Població
- Estimació 2005
- Cens
- Densitat 7.460.025 (94è)
-
60 hab/km² (102è)

Moneda Franc CFA (XOF)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+1)
(UTC+1)

Independència de França
1 d'agost del 1960

Himne nacional

L'Aube Nouvelle

Domini internet

.bj

Codi telefònic +229

Gentilici Beninès, beninesa

¹ Seu del govern

La República de Benín és un estat de l'Àfrica Occidental, situat entre Nigèria a l'est, Togo a l'oest, Burkina Faso i el Níger al nord i el golf de Guinea al sud. La capital administrativa és Porto-Novo, però la ciutat més poblada és Cotonou.

Antiga colònia francesa amb el nom de Dahomey, va obtenir la independència l'any 1960. De 1975 a 1990 la forma de govern fou la república popular.

Taula de continguts

1 Benin i llurs bronzes
2 Política
- 2.1 Divisió político-administrativa
3 Geografia
- 3.1 Llengües
4 Economia
5 Vegeu també
6 Referències

[edita] Benin i llurs bronzes

Des de què els exploradors portuguesos descobrissin el 1485, l’antic, poderós i sanguinari regne de Benin, el seu art ha omplert d’admiració tota Europa i llurs bronzes han estat molt de temps l’únic document històric vàlid per fer-nos retrocedir diversos segles en l’art africà occidental.

En el segle XIII un rei diví fundà la ciutat de Ife, capital religiosa dels ioruba. Un dels set nets d’aquest rei s’establí anys més tard en l’àrea de poblament del grup ètnic dels edos i fundà el regne de Benin, edificant llur capital i proclamant-se primer sobirà. Llur successor edificà al redós de la ciutat una muralla fortificada i introduí l’art del bronze mitjançant un mestre fonedor que havia fet venir d’Ife. A finals del segle XV arribà a Benin un grup de portuguesos que donà conèixer als europeus, en magnifiques descripcions, la existència i característiques d’aquell regne. En el segle XVII, nous exploradors francesos i holandesos visitaren el país i repetiren les descripcions, destacant llur grandiositat i bellesa.

A finals del segle XIX, Benin fou redescobert pels anglesos, ainteressat en saber si era veritat les practiques sagnants que es contaven de llurs habitants. El cònsol general anglès s’aventurà visitar el país i fou assassinat. Això motivà una expedició de càstig per part del Regne Unit, en el curs de la qual la població fou aniquilada i portada a Europa més de dues mil peces de bronze, totes elles del millor art africà occidental. El seu estudi contribueix al total coneixement no solament de l’època en la que les obres foren fetes, sinó de la sensibilitat de l’ànima negra.

El més important de l’art de Benin són els bronzes. Llur treball requereix una tècnica que els negres dominaren a la perfecció. L’aliatge del metall emprat estava composada de 84% de coure, 2’5% d’estany i 8% de plom. Preparada aquesta, emmotllaven en argila la figura que volien realitzar i la recobrien amb una lleugera capa de pols de maó i guix, que feia més fàcil la posterior extracció del motllo. Sobre aquesta figura en argila posaven una capa de cera d’espessor variable que constituïa el vertader buit en cera de la figura a representar. Recoberta la capa de cera amb una altra d’argila, si buidava el bronze fos per un forat del fang exterior i al seu contacte la cera es liquava, al mateix temps que el bronze ocupava el seu lloc i poc a poc es refredava. Al trencar el motllo exterior i interior de fang, restava solament la figura de bronze, tosca i imperfecta encara. L’acabat consistia en cisellar-la, llimar-la i embotir-la per donar-li la forma definitiva segons el gust de l’artista. Aquesta tècnica emprada pels de Benin en la fonació del bronze rep el nom de “cera perduda”. Amb ella s’han fet d’incomparable perfecció. Destacant, entre elles, el grup de caps commemoratius, de fins trets negroides i accentuada sensibilitat, i els senzills grups escultòrics, composats, en llur major part, de cavall i cavaller.

Posteriors en el temps són els caps amb collaret que, a manera de bufanda, cobreix de les espatlles a la boca, tapant així la forma del coll i la part inferior de la cara. Altres manifestacions d’aquest art són els bronzes en figura d’animals. Entre ells es reprodueixen lleopards i lleons, de fines línies i decoració superficial, però l’animal que realment destaca és el gall, representat en actitud estàtica, gros de cos, cames curtes i coll ample. Resten, finalment, les plaques de bronze amb relleus, de les que algú ha cregut que cobrien les parets del palau reial i dels principescos de la capital. En elles es representen personatges de la cort en grups asimètrics de front i de perfil, però sempre de manera què la massa doni una impressió estàtica.

El volum de les figures en relleu correspon a la importància social del personatge representat. En algunes d’aquestes plaques apareixen grups d’estrangers, portuguesos, holandesos, vestits a l’europea, amb pantalons, jaqueta i barret. Per aquests detalls podem saber amb exactitud a quina època pertanyen. Completa la llista dels objectes de bronze un sense número de figuretes d’animals que servien per a llastrar el fils dels telers.

En general, es pot afirmar que les manifestacions d’aquest art que acabem de descriure tenien com a fi la glorificació de les persones representades. Així veiem bronzes del rei, de llur mare, dels prínceps i caps militars amb el seu armament complet i llur guàrdia d’escuders. Altres vegades, com en els relleus dels personatges estrangers, només pretenien deixar constància dels esdeveniments d’importància en la història del regne.

Ja tenim situat cronològicament la existència del regne de Benin, però és convenient precisar la datació dels principals estils. Segons la opinió més generalitzada entre els especialistes, el grup de caps humans de perfecte acabat i trets delicats –el que s’ha vingut en anomenar estil primitiu- data dels temps de màxim floriment polític del regne de Benin, es dir, del segle XIV a ben avançat el XVI. Un segon grup d’obres, quasi tot grosses planxes amb relleus en què i abunden les figures humanes, data del segle XVII i primera meitat del XVIII. Es tracta d’obres monumentals, caracteritzades per una clara tendència a l’esquematisme. Els últims anys de l’existència política de Benin, en el segle XIX, produïren un art decadent, amb figures poc proporcionades i un acabat deficient i tosc. Se salven d’aquesta mediocritat els monumentals caps amb grossos collars que oculten el coll.

Benín

[edita] Política

[edita] Divisió político-administrativa

Al 1999 es varen contituïr dotze departaments al Benín. Aquestes estan subdividides en 77 comunes (municipis). Les províncies són:

[edita] Geografia

[edita] Llengües

La llengua nacional o oficial de la República de Benín és el francès. El SIL International ha llistat un total de 54 llengües a Benín. Totes elles estan vives: ^[1]

Aguna: 3.270 parlants al Benín. Es parla a la província Zou, a la sots prefectura de Djidja, a prop del poble d'Agouna. També s'anomena Awuna i Agunaco.
Aja: 588.100 parlants al Benín. Es parla al sud-oest de benín, a la zona del riu Mono, sobretot a la província Couffo, a la província Mono. També hi ha població Aja visquen barrejada amb altres grups a la província Zou. També es troben parlants d'aja a Cotonou i a moltes ciutats del sud del Benín.
Anii: 33.600 parlants al Benín. Es parla a les dues bandes de la frontera entre Togo i Benín. A Benín es parla al sud de la província Aracora, a la sotsprefectura Bassila.
Anufo: 13.800 parlants al Benín. Es parla a pocs pobles de la província Atakora, a les sots-prefectures de Cobly i Boukombe.
Baatonum: 460.000 parlants al Benín. Es parla al centre i al nord del país. Sobretot a la província Borgou.
Biali: 64.500 parlants al Benín. Es parla a la província Atakora, a la sots-prefectura de Materi. També hi ha parlants a la sots-prefectura de Ouessi, a la província Borgou.
Boko: 70.000 parlants al Benín. Es parla a la província borgu.
Dendi: 30.000 parlants al Benín. Es parla a la província Atakora i a la província borgou, a la ribera del riu Níger, des del riu Medru fins la frontera amb Nigèria. Al nord del Benín.
Ditammari: 20.000 parlants al Benín. Es parla a la província Atakora, a les sots-prefectures de Boukombe i Natitingou, al llarg de la carretera entre Djougou i Parakou.
Ede Cabe: 69.000 parlants al Benín. Es parla a la sots-prefectura Tchaourou, de la província Borgou i a les sots-prefectures de Savè i Ouèssè, a la província Zou.
Ede Ica: 63.000 parlants al Benín. Es parla a la província Zou, a la sots-prefectura de Bante.
Ede Idaca: 100.000 parlants al Benín. Es parla a la província Collines, a les sots-prefectures de Dassa-Zoume i Glazoué.
Ede Ije: 50.000 parlants al Benín. És parlat a la província Plateau i a la província Zou. Sobretot es parla en districtes rurals.
Ede Nago: 200.000 parlants al Benín. Es parla al sud-est del Benín, a la província Plateau, a les sots-prefectures de Ketou, Pobe, Adja-Ouere, Ifangni i Sakete.
Ede Nago, Kura: 25.000 parlants al Benín. Es parla a la sots-prefectura de Bassila, a la província Donga.
Ede Nago, Manigri-Kambolé: 30.000 parlants al Benín. es parla a la província Donga (avui sud de la província Atakora).
Fon (llengua): 1.700.000 parlants al Benín. Es parla a la província Zou, a la província Atlàntica i a la província Litoral (Cotonou) També hi ha molts fon dispersos a les ciutats del nord del Benín.
Foodo: 24.500 parlants al Benín. Es parla a la sots-prefectura d'Ouake, a la província Atakora.
Francès: 16.700 persones el tenen com a llengua materna.
Fulfulbe, Borgu (Fulbe): 280.000 parlants al Benín. Es parla a la província Atakora i a la província Borgou. També hi té variants dialectals que es parlen a la província Zou. És una llengua Ful. També se l'anomena peul.
Fulfulbe, Gorgal (Fulbe): 30.000 parlants al Benín. Es parla al nord de la província borgou. També se l'anomena peul.
Gbe, Ayizo: 328.000 parlants al Benín. Es parla a les províncies Mono i Atlàntica.
Gbe, Ci: 25.000 parlants al Benín. es parla a la sots-prefectura Lalo, a la província Mono.
Gbe, Defi: 13.500 parlants al Benín. Es parla al sud-est de Benín, a la província Oueme, a la sots-prefectura Seme-Kpodji, entre el riu Oueme, la línia del ferrocarril entre Cotonou i Porto-Novo, i el Golf de Guinea.
Gbe, Eastern Xwla: 80.000 parlants al Benín. Al sud-est del Benín, al llarg de la costa. A la província Oueme.
Gbe, Gbesi: 65.000 parlants al Benín. es parla a la província Atlàntica, a les sots-prefectures de Kpomasse, Alada i Tori-Bossito; i al voltant del llac Aheme, a la província Mono.
Gbe, Kotafon: 100.000 parlants a la província Mono, sobretot a les sots-prefectures de Lokassa i Athieme. També hi ha alguns poblats a les sots-prefectures Bopa, a prop del llac Aheme i a la Grand-Popo.
Gbe, Maxi:66.000 parlants al Benín. Viuen a l'antiga província Collines (actual meitat nord de la província Zou), a les sots-prefectures Dassa-Zoume, Savalou, Bante, Glazoue i Ouessi.
Gbe, Saxwe: 6.272 parlants, a la província Mono.
Gbe, Tofin: 90.000 parlants a la província Atlàntica, a la sots-prefectura So-Ava.
Gbe, Waci: 110.000 parlants a la província Mono.
Gbe, Weme:60.000 parlants a les províncies Atlàntica i Weme.
Gbe, Xwla Occidental: 50.000 parlants al Benín. Viuen a la costa occidental de la província Mono i a lea província Littoral.
Gbe, Xwela: 65.000 parlants a la província Mono, a la zona propera al llac Aheme i a la província Atlàntica.
Gen (llengua): 158.000 parlants a les províncies Mono i Atlàntica.
Gourmanchéna: 62.000 parlants al nord de Benín, sobretot a la província Atakora.
Gun: 243.000 parlants al Benín. Es parla sobretot a la província Weme.
Hausa: Es parla a les províncies Atacora i Borgou i a les ciutats més gran i els centres mercantils.
Ifè: 80.000 parlants a la Collines (nord de la província Zou). El seu cenre principal és a Tchetti.
Kabiyé:30.000 parlants a la Donga (província Atakora).
Kyenga:1.000 parlants a Alibori (província Borgou), a prop del poblat de Tungan Bage.
Lama (llengua):69.000 parlants a la província d'Atakora.
Lukpa: 50.000 parlants al Benín. La majoria a la província Atakora.
Mbeline: 24.500 parlants a la província Atakora.
Miyobe: 7.000 parlants al Benín, a la província Atakora.
Mokole: 65.500 parlants a la província borgou.
Nateni:66.000 parlants a la província Atakora. El centre de creences pràctiques tradicionals dels Nateni (grup ètnic) està a Tayakou.
Ngangam: 20.000 parlants al Benín.
Notre: 1.500 parlants, a la província Atakora.
Tchumbuli: 2.500 parlants a Collines, en tres poblacions: Okounfo, Edaningbe i Gbede.
Tem (llengua): 50.000 parlants al Benín.
Waama: 50.000 parlants a la província Atakora. 20.000 d'ells són monolíngües. El seu centre cultural és Natitingou. També hi ha parlants a Cotonou i a l'oest de Nigèria.
Yom: 74.000 parlants a la zona de Djougou, a la província Atakora.
Ioruba: 465.000 parlants al Benín. Es parla a Porto-Novo i a les principals ciutats del país.

[edita] Economia

Benín té una forta dependència de l'agricultura i la seva economia està en vies de desenvolupament. El producte més exportat és el cotó, al voltant del qual hi ha observació internacional per les sospites de treball infantil. El país forma part de la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental i té previstos projectes energèrtics amb els països veïns per millorar les infraestructures i així atreure més turisme.

[edita] Vegeu també

[edita] Referències

Tom nº. 2, pag. 219, d’Historia del Mundo de Salvat Editores, S.A.

↑ Llengües del Benín llistades pel SIL [1]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Benín

Estats de l'Àfrica
	Àfrica del Nord : Algèria · Egipte · Líbia · Marroc · Mauritània · Sudan · Tunísia · Dependències: Açores · Canàries · Ceuta · Melilla · Madeira · Sàhara Occidental
	Àfrica Occidental : Benín · Burkina Faso · Camerun · Cap Verd · Costa d'Ivori · Gabon · Gàmbia · Ghana · Guinea · Guinea Bissau · Guinea Equatorial · Libèria · Mali · Níger · Nigèria · República del Congo · São Tomé i Príncipe · Senegal · Sierra Leone · Togo
	Àfrica Central : Burundi · República Centreafricana · República Democràtica del Congo · Rwanda · Txad
	Àfrica Oriental : Djibouti · Eritrea · Etiòpia · Kenya · Seychelles · Somàlia · Tanzània · Uganda · Dependències: Territori Britànic de l'Oceà Índic
	Àfrica Austral : Angola · Botswana · Comores · Lesotho · Madagascar · Malawi · Maurici · Moçambic · Namíbia · Sud-àfrica · Swazilàndia · Zàmbia · Zimbabue ·Dependències: Mayotte · Reunió · Santa Helena
Nota:	Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent a criteris diferents.