Gabon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
République Gabonaise
Bandera Escut
Lema nacionalUnion Travail Justice
(Unió Treball Justícia)'
HimneLa Concorde
Capital
(i major ciutat)
Libreville
00° 30′ N, 09° 32′ E / 0.500,9.533Coord.: 00° 30′ N, 09° 32′ E / 0.500,9.533
Idiomes oficials Francès
Gentilici Gabonès, gabonesa
Govern República
  President
Primer Ministre
Ali Bongo Ondimba
Daniel Ona Ondo
Independència
 
de França

17 d'agost del 1960 
Superfície
 -  Total 267,667 km2 
 -  Aigua (%) 0%
Població
 -  Est. jul. 2010 1.545.255  (151è)[nb 1]
 -  Cens 2003 1.500.000 
 -  Densitat 4,6 /km2 (183è)
Moneda Franc CFA de l'Àfrica Central (XOF)
Fus horari (UTC+1)
 -  Estiu (DST)  (UTC+1)
Domini internet .ga 
Codi telefònic 241
  1. Dades del World Factbook

El Gabon és una república de l'Àfrica occidental central, que limita al nord amb Guinea Equatorial i el Camerun, a l'est i el sud amb el Congo i a l'oest amb el golf de Guinea.

La capital del país és Libreville, port al golf de Guinea, amb mig milió d'habitants. La segona ciutat en importància és Port-Gentil, amb uns cent mil habitants, situada al cap López, prop de la desembocadura del riu Ogooué, el més important del país.

Una població reduïda (no arriba a 1.400.000 habitants en una àrea de 267.667 km²), abundants recursos naturals (entre els quals destaca el petroli) i els investiments estrangers han ajudat a fer del Gabon un dels països més pròspers de la regió.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història del Gabon

El territori del Gabon va ser habitat des de fa 9.000 anys, tal com ho evidencia l'arqueologia. Pel que sembla, la primera ètnia present a la zona van ser els pigmeus, que cert temps després van ser seguits per onades de diverses ètnies, entre les quals els bantu.

Els primers europeus que van arribar al Gabon van ser comerciants portuguesos, que van arribar a la regió en el segle XV i li van donar el nom de "Gabão". Després, al segle següent van arribar comerciants holandesos, francesos i britànics.

França va assumir l'estat de "protectorat" del territori després de signar tractats amb els caps de les tribus locals el 1839 i el 1841. L'any següent missioners nord-americans van establir una missió a Baraka (actual ciutat de Libreville, capital del país) el 1842. El 1849 els francesos van capturar un navili d'esclaus i els van alliberar a la desembocadura del riu Komo, els esclaus alliberats van anomenar aquesta població Libreville (ciutat lliure en francès).

El 1910 el Gabon va arribar a ser un dels quatre territoris de l'Àfrica Equatorial Francesa, una federació que va sobreviure fins al 1958. Aquests territoris es van fer independents el 17 d'agost de 1960. La llei del 23 de juny de 1956 establí l'autonomia administrativa de les colònies, i esdevingué república autònoma el 28 de novembre de 1958. El febrer de 1960 el Gabon va decidir sortir de la Unió Francesa i va obtenir la independència el 17 d'agost de 1960. A partir d'aleshores fou governat per presidents autocràtics. Una temptativa militar d'instaurar un govern de progrés el 1964 va ser desfeta per la intervenció de les forces franceses.

El primer president del Gabon triat el 1961 va ser Léon M'ba, amb El Hadj Omar Bongo com el seu vicepresident. Quan M'Ba va morir el 1967, Bongo el va reemplaçar com a mandatari segons una recent llei segons la qual el vicepresident succeiria immediatament al president en cas de defunció d'aquest. Bongo va establir un sistema de partit únic, el Partit Democràtic del Gabon (PDG), i va ser el cap d'estat des de llavors fins a la seva mort, el 8 de juny de l'any 2009.

Al començament dels anys 90 es va introduir un sistema multipartidari i una nova constitució que van permetre un procés electoral més transparent i reformes de les institucions governamentals.

Política[modifica | modifica el codi]

Amb la independència de 1960 van aparèixer dos partits, el Bloc Democràtic Gabonès (BDG) de León M'Ba, i la Unió Democràtica i Social Gabonesa (UDSG), liderada per Aubame. Després de les primeres eleccions, cap dels dos partits va aconseguir la majoria, i M'Ba va aconseguir el càrrec de primer ministre amb el suport dels diputats independents.

No obstant això, es va concloure per part dels dos partits que per a les dimensions del país eren més adequat un sistema de partit únic, per la qual cosa per a les eleccions de febrer de 1961 es va crear una llista única. M'Ba va ser nomenat president, i Aubame ministre d'afers exteriors.

Al febrer de 1963, el corrent del BDG va tractar de forçar als membres de la UDSG a una fusió completa o a dimitir dels seus càrrecs. Tots els ministres de la UDSG van dimitir, i es van convocar eleccions al febrer de 1964, a les quals la UDSG no va poder concórrer per no presentar una llista adequada a la llei. Sense arribar a celebrar-se les eleccions, es va produir el 18 de febrer de 1964 un cop militar contra M'Ba, que va fer que les tropes franceses intervinguessin. Les eleccions es van celebrar finalment a l'abril, amb diversos partits oponents, en les quals el BDG va aconseguir una clara majoria.

Al març de 1967, León M'Ba va ser triat president, i Omar Bongo vicepresident. Amb la mort de M'Ba aquest mateix any, Omar Bongo va accedir a la presidència.

En 1968 es torna al sistema de partit únic, dissolent el BDG i creant el nou Partit Democràtic Gabonès (PDG). Bongo va ser triat president consecutivament en 1975, 1979 i 1986.

Després d'un debat nacional sobre la situació política, es va obrir de nou un sistema multipartidista, amb el qual Bongo va ser novament triat president en 1990, 1993 i 1998, creant-se una nova constitució que va permetre un procés electoral més transparent i reformes de les institucions governamentals.

Gabon és actualment una república democràtica multipartidista, amb un president triat pel vot popular i un mandat de set anys; un primer ministre i un consell de ministres nomenats pel president.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Gabon se situa a la costa atlàntica de l'Àfrica central. En el sentit de les agulles del rellotge, des del nord-oest, limita amb Guinea Equatorial, Camerun, i la República del Congo.

La major part de l'interior del país és coberta per una selva densa. Hi ha tres regions: la plana costanera, amb molts llacs i llacunes; la regió muntanyosa dels Monts de Cristal i els altiplans ondulats orientals, el punt més alt del qual és l'Iboundji, de 1.575 m d'altura.

Hi ha una xarxa hidrogràfica important que s'estén per tot el territori gabonès.

El riu més llarg de Gabon és l'Ogooué.

Llengües[modifica | modifica el codi]

La llengua oficial de Gabon és el francès. El SIL International ha llistat un total de 41 llengües a l'Estat, la més gran part de les quals són llengües bantus: [1]

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Gabon
Mapa de Gabon (en anglès)

Gabon té grans reserves de mineral de ferro i d'arbres de fustes molt fines. Altres recursos importants són el petroli, el manganès i l'urani.

La poca població, els recursos naturals abundants i la inversió privada estrangera han ajudat a fer de Gabon un dels països més pròspers de la regió, malgrat que té una taxa de desocupació del 21% (2000).

Les seves principals exportacions són el petroli, la fusta, el manganès i l'urani, les quals es destinen a França (62%), Costa d'Ivori (7%), Regne Unit (2%) i Països Baixos (2%).

Gabon importa maquinària agrícola, aliments, metalls, productes químics, materials de construcció i equips de transports. Aquest productes provenen de França (62%), Costa d'Ivori (7%) i Regne Unit (2%).

La taxa d'inflació anual era de l'1,5% l'any 2004. El mateix any el PBI per capita era de 5.600 dòlars i el deute extern de 3.804 milions de dòlars.

És seu de la CEEAC, un bloc regional de la Comunitat Econòmica Africana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llengües de Gabon llistades pel SIL