Comtat d'Holanda
De Viquipèdia
|
||
 El territori als entorns de l'any 1350 |
||
| Capital | L'Haia | |
| Creació | Segle XI comtat |
|
| Dissolució | 1795 Invasió francesa | |
| Llengües | neerlandès, frisó | |
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia els actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del segle XIX a altres províncies.). Per als afers eclèsiastics, el territori depenia del bisbat d'Utrecht.
[edita] Història
El territori del comtat del qual les fronteres van quedar vagues es deia d'antuvi Frísia. Al 1101 el comte Floris II d'Holanda va ser el primer que va afegir d'Holanda al seu nom. El nom provindria de Holtland una composició de dos mots de l'antic neerlandès holt (= bosc) i land (= país).
Des del segle IX el territori feia part de Lotaríngia però encara no era pas una entitat separada. Les fronteres van canviar d'un costat pels acords dels comtes i vicomtes amb la cort de Lotaríngia i de l'altre costat per a les forces de la natura en una regió baixa força inundable i de l'explotació de la torba que va abaixar el nivell del terra. A poc a poc, van servir-se de fins a 9.000 molins de vent per a assecar els pòlders que es troben sota el nivell del mar.
En esperar de contenir els atacs dels víkings, Lotari I, el fill de Lluís I el Pietós va infeudar el territori de Frisia a dos germans víkings Ròric i Harald a l'entorn de l'any 840. El comte Gerolf de Frísia (també anomenat de manera anacrònica Gerolf d'Holanda) va terminar al 885 la dominació danesa en contribuir a l'assasinat de Jofre el Víking. En reconeixement, el rei Arnulf de Caríntia va donar-li unes territoris més. Els comtes successius van eixamplar el territori i associar-se amb els veïns: com al 938, quan va celebar-se el prometatge del comte Teodoric II de Frísia amb la filla d'Arnolf I de Flandes.
Els comtes van conduir una política expansionista en assatjar d'ocupar troços de la Llibertat de Frísia i del bisbat d'Utrecht contra la voluntat dels emperadors del Sacre Imperi. Al 1018, el comte Teodoric III va vèncer les tropes dels aliats dels bisbats de Lieja, Utrrecht i Cambrai conduïdes per Jofre de Verdun a la batalla de Vlaardingen. Teodoric III va sostenir la condidatura de l'emperador Conrad II en esperar conservar els territoris anexionats. Al 1047, l'emperador Enric III va conquerir Vlaardingen i el castell Rijnsburg. Al 1049, Teodoric IV va ser assassinat. El seu successor va ser Floris I.
Al 1291 Floris V va donar-se el títol de comte d'Holanda i de Zelanda i senyor Frísia. El títol van mantenir-se quan el territori va unir-se a altres mitjançant unions personals amb el comtat d'Hainaut, del ducat Straubing-Holandadurant la dinastia dels Wittelsbach (1343-1425), el ducat de Borgonya fins als darrere comte, Felip II d'Espanya.
La província va ser membre capdavanter de la República de les Set Províncies Unides (1581-1795 i la Unió d'Utrecht després del qual del qual el territori gobernat pels Estats d'Holanda i de Frísia Occidental va integrar-se a la república, tot i conservar unes institucions jurídiques pròpies.
[edita] Dissolució
L'administració francesa va dissoldre el comtat, ja força integrat a les Set Províncies Unides a l'any 1795. Durant l'administració republicana sota la República batava la subdivisió administrativa en departaments va canviar força sovint. De 1801 a 1807 va esdevenir el departament d'Holanda que a la creació del regne d'Holanda va escindir-se en dos departaments: Boques del Mosa i Zuyderzee que cobren més o menys el territori de les províncies actuals d'Holanda septentrional i meridional.
 |
Les Disset Províncies | .svg){kind=small} |
|---|---|---|
|
vegeu també: Països Baixos (Toponímia) |
||
