Binnenhof

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Binnenhof i l'estany Hofvijver
Vista del pati, al mig la Sala Major

El Binnenhof a L'Haia fou i és un important centre de poder polític: d'antuvi del comtat d'Holanda medieval, després de les Províncies Unides, el Regne d'Holanda, el 1815 del Regne Unit dels Països Baixos i finalment des del 1849 fins avui dels Països Baixos.[1] Segons Josep Pla és «una barreja d'edificis antics i moderns, irregular i pintoresc al mig del qual hi ha una plaça tranquil·la i morta».[2] Fins a 1992 era la seu de les dues cambres del Parlament neerlandès. En aquest any, una sala moderna més gran, una mica fora del recinte històric va ser inaugurada per la Segona Cambra, per què li mancava espai. És un conjunt monumental llistat des del 1971.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Disseny de reconstrucció del Binnenhof com hauria sigut al segle XIII, imaginada per Cornelis Peters, al segle XIX

El nom binnenhof significa pati i refereix a l'antic castell de mota i pati, probablement construït pel comte Florenci IV d'Holanda. La plaça fora de les muralles del castell original es diu Buitenhof o pati exterior. Hi ha molt poca informació documentada sobre els orígens de l'edifici. Les restes d'una torre mestra, sota el Rolgebouw formen la part més antiga, construït sobre un terreny que Florenci IV hauria comprat. El primer esment documentat data de l'època del seu fill, Guillem II d'Holanda que va eixamplar el conjunt i incorporar el pati exterior (Buitenhof), feia construir la capella i la Sala Major en estil gòtic.

La residència es trobava darrere la Sala dels Cavallers. Una porta (la Mauritspoort) i un pont el connectaven amb l'hort i el verger, on actualment es troba el museu Mauritshuis i la plaça Plein.

Versemblantment l'obra al castell primitiu va acabar-se durant el govern del fill de Guillem, el comte Florenci V, i va esdevenir breument la residència dels comtes d'Holanda. El edificis a l'entorn del pati original van continuar canviant-se i eixamplant-se fins avui. Durant el breu temps que els comtes d'Hainaut hi van residir van eixamplar el castell. Després uns comtes de Baviera, com Albert de Baviera (1336-1404) s'hi instal·laren. A l'inici, el Binnenhof era envoltat de canals i de l'estany Hofvijver, que en perdre ràpidament la seva funció defensiva, eren importants pel transport i l'aproveïment. Avui en dia, la majoria de la xarxa aquàtica va ser terraplenada, excepte l'estany i un petit tram de canal a costat de la Petita Torre.

Dues vegades el conjunt històric va passar arran de la demolició. Durant el breu Regne d'Holanda (1806-1810), el rei i germà de Napoleó, Lluís Napoleó Bonaparte el 1807 transferí la seu del govern a Amsterdam i el Binnenhof quedava inocupat. El 1848 el govern volia edificis «moderns» per a marcar la nova constitució que instituí una monarquia parlemantaria i reduí considerablement el poder absolut del rei, però la població va resistir i finalment es va dedicir mantenir els edificis històrics.

Edificis[modifica | modifica el codi]

Sala Major o dels Cavallers (Groote Zaal)
Reunió de cavallers a la Sala Major el 1651
pintor: Dirck van Delen

La Sala Major es troba a l'edifici gòtic al centre del pati, està construïda al segle XIII pel fill del comte Florenci IV. Durant el romanticisme van canviar el nom en Sala dels Cavallers.[4] El tercer dimarts de setembre, les dues Cambres del parlament, els anomenats Estats Generals es reuneixen a la Sala per a escoltar el Discurs del Tro, presentat pel sobirà i redactat pel govern, que explica la política general de l'any a venir.[5]

Sala de la Treva (Trêveszaal)

La Generalitat dels Països Baixos va carregar l'arquitecte francès Daniel Marot el 1669 amb la construcció d'una sala apta per rebre dignament les delegacions estrangeres. És el resultat de la unió i transformació en estil Lluís XIV de dues petites sales anteriors. Va rebre el nom de sala de la Treva (dels francès trêve,) per comemorar Treva dels dotze anys del 1609 durant la Guerra dels Vuitanta Anys amb Espanya. Del 1815 al 1849 la Primera Cambra s'hi va reunir. Des del 1977 serveix per al consell dels ministres cada divendres.[6]

Casa de la contrastació (Keurhuis)

És una petita casa amb el nom neerlandès de ''t Goutsmits Keurhuys (Casa de la contrastació de l'orfebre), construïda per la corporació dels orfebres on solien contrastar els objectes d'or i d'argent.

Les quatre portes
La porta Binnenpoort, (1634)
  • Stadhouderspoort del 1620
  • Binnenpoort o Middenpoort del 1634
  • Mauritspoort, Buitenpoort o Grenadierspoort del 1634
  • Hofpoort (segle XVIII)
Antiga capella

Florenci VI va fer construir la capella de Maria del Cort (Maria ten Hove). Durant una restauració el 1770 es van trobar tota una sèrie de tombes historiques als soterranis ensorrats, que van ser atribuïdes entre altres de Guillem IV,[7][8] Jacoba de Baviera.[9] El 1879 la Capella va ser venut a l'Estat que va transformar-la en sala de reunió de fraccions i comissions de la Primera Cambra.[10]

Font
La font

La font neogòtica va ser un obsequi de la burgesia de L'Haia el 1883 i símbol de la destresa de l'artesania, dissenyada per l'arquitece Pierre Cuypers. Inicialment, el govern va hesitar acceptar el regal, per què va temer, en bona tradició d'avarícia neerlandesa, el cost de l'aigua. Finalment va decidir acceptar, en estipular que la font només podia brollar les dies de gran festa. Porta el text: «In memoriam de Guillem II, rei catòlic romà i comte d'Holanda, fomentador de lles llibertats de les ciutats, protector de l'art, construcor dels castells de l'Haia i d'Haarlem, nascut el 1727, mort el 1756».[11] És un monument llistat.[12]

Parlament de la Primera Cambra

Al primer pis del n°22 del Binnenhof va trobar-se des de la fi del segle XVII la sala del ple de la Generalitat. Els Estats d'Holanda i de Frísia Occidental van carregar l'arquitecte Pieter Post de construir aquesta nova sala de reunió monumental amb què volien demonstrar al món el prestigi i la grandesa del comtat d'Holanda, que es trobava a la seva apogeu. Va construir-se a l'indret de la residència de l'Stadhouder, de la qual només la torre Mauritstoren va conservar-se. Durant l'ocupació francesa (1897-1815) va transformar-se en escola militar i l'edifici va deteriorar-se ràpidament. Els tapissos costosos van ser robats per l'ocupant i mai no van retrobar-se. Des del 1849, després d'una restauració profunda, la sala dels Estats acull el ple de la Primera Cambra dels Estats Generals neerlandès, creada el 1815. A la planta baixa es troba el restaurant de la Cambra.[13]

Petita Torre (Torentje)
La Petita Torre (dreta)
i la casa Mauritshuis

La Petita Torre (en neerlandès: Het Torentje) és des del 1982 el despatx del ministre-president. Es troba a costat del museu Mauritshuis, l'antiga residència del comte Joan Maurici de Nassau-Siegen del 1640.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jaco Alberts, Eddy Habben Jansen & Diederik Smit, Het Haagse Binnenhof. Acht eeuwen centrum van de macht, (neerlandès) L'Haia, ProDemos, 2013, 152 pàgines, ISBN 978-90-6473-475-5 (en català: El Binnenhof de L'Haia, huit segles als centre del poder polític)
  2. Josep Pla, El nord, Volum 5 d’Obra completa, Editorial Destino, 1967, pàgina 143
  3. Vaststelling bestemmingsplan Binnenhof e.o., Ajuntament de l'Haia, 12 de gener de 1889 (en català: Pla d'urbanització del Binnenhof i afores)
  4. «Ridderzaal / Binnenhof»
  5. «The Binnenhof» (anglès), al web www.denhaag.nl, 2012, consulta el 24 d'octubre de 2013
  6. Merel Vos & Esther van Velden, «Trêveszaal », Archipedia, de architectuur encyclopedie, [consulta el 23 d'octubre de 2013]
  7. Haags Gemeentearchief
  8. Malgrat que la tradició vull que sigui sebollit a Valenciennes
  9. Haags Gemeentearchief
  10. Ferry Mingelen, Graven rond het Binnenhof, Editorial Oorsprong, 2013, 266 pàgines, ISBN 978 90 5429 322 4 (en català: Les tombes a l'entorn del Binnenhof)
  11. Text original en neerlandès: Ter nagedachtenis van Willem II, Roomsch Koning en Graaf van Holland, Begunstiger der stedelijke vrijheden, beschermer der kunst, stichter der kasteelen in 's-Gravenhage en Haarlem, geb. MCCXXVII †MCCLVI†
  12. Monument nacional n° 333069, «Binnenhof, Fontein» (neerlandès), Web de Monumentenzorg Den Haag, el Servei dels monuments històrics de la Ciutat de l'Haia
  13. Eerste Kamer der Staten Generaal (neerlandès), fascicle informatiu editat per la Primera Cambra

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 52° 4′ 46″ N, 4° 18′ 48″ E / 52.07944°N,4.31333°E / 52.07944; 4.31333