Valenciennes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Achille Valenciennes».

Valenciennes
Escut de Valenciennes
(En detall)
Localització
Valenciennes situat respecte França
Valenciennes
Localització de Valenciennes a la República Francesa
La Basílica de Notre-Dame-du-Saint-Cordon
La Basílica de Notre-Dame-du-Saint-Cordon
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Nord – Pas de Calais
Nord
Valenciennes (capital)
Valenciennes-Est, Nord i Sud,
Superfície 13,84 km²
Altitud 42 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
43.471 hab.
3.140,97 hab/km²
Coordenades 50° 21′ 29″ N, 3° 31′ 24″ E / 50.358056°N,3.523333°E / 50.358056; 3.523333Coord.: 50° 21′ 29″ N, 3° 31′ 24″ E / 50.358056°N,3.523333°E / 50.358056; 3.523333
Codi postal 59300
Codi INSEE 59606
Agermanaments Itàlia Agrigent

Alemanya Düren
Polònia Gliwice
Regne Unit Medway
Rússia Moscou
Suècia Nacka
Hongria Obuda
França Briude
Xina Yichang

Web

Valenciennes és un municipi francès al departament del Nord i a la regió de Nord – Pas de Calais. L'any 2006 tenia 43.198 habitants. Està envoltat per dos rius: l'Escaut i la Rhônelle. Limita al nord amb Anzin, al nord-est amb Saint-Saulve, a l'est amb Marly i Saint-Saulve, al sud-est amb Aulnoy-lez-Valenciennes, al sud amb Trith-Saint-Léger, i a l'oest amb La Sentinelle.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població Ehess i INSEE
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
- 16.918 19.016 19.906 18.953 19.499 21.343 22.040 23.263
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
24.229 24.966 24.344 24.662 26.083 27.607 27.575 28.700 29.912
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
30.946 31.759 34.766 34.425 40.023 42.359 42.564 38.684 43.434
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 -
45.379 46.626 42.473 40.275 38.441 41.278 42.426 42.670 -


Història[modifica | modifica el codi]

S'han trobat restes que proven que la ciutat està habitada des del neolític, però el seu disseny principal data de l'Edat Mitjana. La primera menció escrita a la vila és del 693. Va passar a domini germànic, com altres poblacions de la considerada marca o frontera imperial. La pesta que va sobrevenir en 1008 no va afectar la ciutat, segons tradició local per un cordill que va estendre la Verge Maria. Des de llavors, els habitants de Valenciennes surten en processó un cop l'any per agrair el miracle. La ciutat en aquella època depenia de diversos comtes de la dinastia d'Hainaut.

En el marc de les lluites religioses entre protestants i catòlics, Valenciennes va ser refugi per als perseguits, salvant alguns luterans de morir cremats per la pressió popular, tot i passar a domini espanyol i tenir el catolicisme com a religió oficial. Fins al 1678 no passa definitivament a mans franceses.

A la Revolució Industrial Valenciennes creix de manera espectacular, ja que rep població atreta per les mines de carbó i les fàbriques de lli. Igualment famosa és la seva porcellana, que exporta a tot el país.

La vila pateix l'ocupació militar durant la Revolució Francesa i les dues Guerres Mundials, fet que suposa la destrucció de part dels seus monuments històrics i diversos bombardejos que incendien les cases del centre.

La darrera meitat del segle XX es caracteritza per la reconstrucció i el pes creixent de la seva universitat, que dinamitza la vida cultural de la població i atreu estudiants d'altres ciutats. Econòmicament, és un centre de producció d'automòbils important i una vila amb molts equipaments de telecomunicacions.

Persones[modifica | modifica el codi]

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1947-1983 Pierre Carous RPR
1983-1989 Olivier Marlière
1989-2002 Jean-Louis Borloo UDF
2002- Dominique Riquet UMP

Cultura[modifica | modifica el codi]

El culte a la Verge Maria ha deixat nombroses esglésies que suposen un atractiu turístic. L'ajuntament i el museu de belles arts, edificis del segle XIX, així com les cases senyorials espanyoles renaixentistes completen l'oferta. En 1850 va rebre el apel·latiu d'"Atenes del Nord" per l'àmplia oferta cultural, centrada en la música i les exposicions.

És el lloc de naixement de Jean Froissart (un cronista medieval), el pintor Antoine Watteau o Philippa d'Hainaut (qui esdevindria reina d'Anglaterra al segle XIV), entre altres.

En aquesta vila, el compositor Peter Philip, va poder publicar l'any 1616, els seus llibres de madrigals i motets Gemmulae sacrae i Les rossignols spirituels.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valenciennes
  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»