Antoine Watteau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antoine Watteau

Rosalba Carriera retratà, l'Antoine Watteau
Naixement Jean Antoine Watteau
10 d'octubre de 1684
Valenciennes
Mort 18 de juliol de 1721 (als 36 anys)
Nogent-sur-Marne
Art Rococó
Obres destacades Gilles
Peregrinació a l'illa de Cítera
La toilette (1716-1717) Wallace Collection, Londres
Arlequin i Colombina (1716-1718) Wallace Collection, Londres
Mezzetin (1717-1720) Metropolitan Museum of Art, Nova York
La fugida d'Egipte (1715-1717) Museu de l'Ermitage (Sant Petersburg)
Contracte matrimonial (1712) Museu del Prado (Madrid)
Actriu de la Comédie française (1712) Museu de l'Hermitage (Sant Petersburg)
El judici de Pàris (1720-1721) Museu del Louvre (París)
La galeria del comerciant d'art Gersaint 1720 (Castell de Charlottenburg) Berlín
Retrat d'un noble (1720) Museu del Louvre (París)
La galeria del comerciant d'art Gersaint

Jean Antoine Watteau o, com se'l coneix habitualment, Antoine Watteau (Valenciennes, 10 d'octubre de 1684, Valenciennes - 18 de juliol de 1721, Nogent-sur-Marne) fou un pintor francès. Va ser un dels primers representants del moviment Rococó. Les seves pinturas no són de les millors però a la gent de l'època li agradava. Inspirat per la commedia dell'arte, li agradava representar el teatre en els seus quadres, bé mitjançant feixucs telons o bé mitjançant els temes. Nascut a la ciutat fronterera de Valenciennes, Watteau es traslladà a París el 1702, i en aquesta ciutat es guanyà la vida amb molta dificultat fent còpies de quadres en els tallers del de Notre-Dame de París.[1]

Educació artística[modifica | modifica el codi]

Va rebre educació artística entre el 1705 i 1708 en el taller de Claude Gillot, un pintor d'escenes teatrals. La seva influència fou crucial, doncs Guillot portava al seu pupil a presenciar els espectacles de la commedia dell'arte.

Aquests espectacles improvisats es convertiren en una notable font d'inspiració per la creació més important de Watteau: la fête galante o <festa galant>. Es tractava d'imatges idíl·liques en las que una sèrie d'elegants personatges disfressats deambulaven per escenaris a l'aire lliure parlant, seduint-se o regalant-se amb serenates.

Inspirat per l'obra de Rubens, Watteau desplega en aquestes un exquisit cromatisme. El terme «festa galant» fou encunyat per l'Acadèmia Francesa en plena recerca d'un qualificatiu que definís l'obra de Watteau després d'obrir-li les portes el 1717.

Les pintures de Watteau sovint exhalen un aire de melangia, com si els seus actors fossin conscients de l'efímer dels seus moments de plaer. Una propensió a la melangia que s'ha atribuït al caràcter malaltís del pintor. Watteau patia tuberculosi, i la seva malaltia el feia mostrar-se impacient i malhumorat, i podria explicar certa deixadesa ocasional en la seva pintura. El 1719 viatjà a Anglaterra per guarir-se, però el clima fred i humit empitjorà la seva salut. Morí prematurament als trenta-set anys.

Després de la seva mort, l'artificialitat dels seus temes acabà ràpidament amb el seu prestigi. Durant la Revolució francesa, els estudiants solien divertir-se llençant trossos de pa a les seves obres mestres.

Obres[modifica | modifica el codi]

Gilles 
Vers l'any 1719, oli sobre tela (Museu del Louvre de París). El format gran, poc habitual en l'artista, s'explica per la funció del quadre. Era un cartell per a una companyia teatral que representava l'obra de Simón de Gueullette A laver la tête d'un âne on perd sa lessive. L'obra tracta de la dura vida de Gilles, un pobre desgraciat mancat de fortuna del que sempre se'n riuen els altres. El seu pare, una parella d'enamorats i el maître, que ho organitza tot i mena l'ase, són els altres personatges de l'obra de teatre, que figuren en la part inferior del quadre.
Peregrinació a l'illa de Cítera 
Museu del Louvre (París) Watteau ingressà en la Reial Academia l'agost del 1717 amb aquest quadre, que consagrà la fete galante com a nou gènere pictòric. L'obra, molt famosa, representa la peregrinació d'un grup d'enamorats al mític santuari de Venus en l'illa de Cítera. Les parelles formen una cadena de figures discontinua i oscil·lant, que s'estén des de l'estàtua de Venus, situada a la dreta, en el llindar del bosc, fins a la barca que hi ha al cantó esquerre del quadre. El paisatge, banyat per la dolça llum del vespre, resta imbuït d'un sentiment càlid i arcàdic. L'anhel d'una felicitat intuïda determina la marxa de les parelles.
El contracte matrimonial 
Oli sobre tela, 47 x 55 cm. (1712) Museu del Prado (Madrid). Aquest quadre, que podria assignar-se per la seva temàtica a la pintura flamenca de David Teniers el Jove, és una de les obres més qüestionades de Watteau, junt amb Reunió a les fonts de Neptú. Fins avui no s'ha pogut establir amb certesa si les famoses obres de la col·lecció d'Isabel Farnese, esposa de Felip V d'Espanya (1683-1746, formen part de les nombroses còpies i imitacions que es realitzaren en el segle XVIII amb la signatura de Watteau.
Actriu de la Comédie française 
Oli sobre taula, 20 x 25 cm. (1712) Museu de l'Hermitage (Sant Petersburg). A més de per les fêtes galantes, Watteau mostrà un interès especial pel món del teatre. Aquesta petita taula de l'Hermitage, també coneguda amb els títols de Sortida cap el ball; Retorn del ball o La mascarada' s'eleva per sobre de les restants representacions de temàtica teatral per la seva composició en el primer pla. Els vestits de les senyores fan pensar que es tracta d'un retrat d'actrius de l'època conegudes del pintor.
La Galeria del comerciant d'art Gersaint 
Oli sobre tela, 161 x 308 cm. (Castell de Charlottenburg, Berlín). Quan Watteau retornà de Londres s'allotjà a casa del comerciant d'art Gersaint. El pintor concebí el quadre com a cartell per la galeria del seu amic, el qual el col·locà sobre la porta d'entrada del seu comerç. L'obra mostra a l'espectador l'interior del local: a l'esquerra es veu un espill i un retrat de Lluís XIV (1638-1715), així com algunes insígnies antigues dintre d'un bagul; en la zona de la dreta els senyorets s'entretenen amb l'art modern.

'Retrat d'un noble : Oli sobre tela 130 x 97 cm. Museu del Louvre (París). Durant la seva breu trajectòria artística Watteau realitzà pocs retrats. S'ha posat en dubte que aquest, comprat pel Louvre el 1973, sigui obra de l'artista. Contribueixen a avalar l'autoria de Watteau l'esguard romàntic del desconegut personatge, les seves elegants mans de dits llargs i el fons difús.

'El judici de Pàris : Oli sobre taula, 47 x 31 cm. Museu del Louvre (París). Aquesta obra, un dels últims quadres de Watteau, narra un tema mitològic d'una forma molt particular. No hi ha dubte que l'artista s'inspirà en el judici de Pàris de Rubens, que pogué contemplar en la col·lecció de la cort francesa, ja que representà el moment posterior a l'elecció entre les tres dones. Venus, la vencedora, ocupa el centre del quadre, mentre que Hera i l'armada Atenea apareixen a dalt com a figures secundàries.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Stephen Farthing, 501 Grandes Artistas Grijalbo pàg. 146 ISBN 978-84-253-4383-4
  • Stephen Farthing i J. F. Ivars, 1001 pinturas que hay que ver antes de morir pàgs. 292 i 294, Grijalbo, ISBN 978-84-253-4111-3)
  • Christiane Stuke, Barbara Töpper, h. f. ullmann 1000 Obras Maestras de la Pintura de pàgs. 944 a 9449 ISBN 978-3-8331-6111-7)
  • nbrockUna de les principals fonts d'informació sobre la seva vida és la biografia que en va escriure un amic seu, el Comte de Caylus.
  • Monreal, L., Grandes Museos, Vol. 1, 2, 5 y 6, Planeta, 1975. ISBN 84-320-0460-X (obra completa)
  • Pérez Sánchez, A.E., "Escultura y pintura del siglo XVIII: Italia, Francia e Inglaterra", en Historia del arte, Anaya, Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9
  • Walther, I.F. (dir.), Los maestros de la pintura occidental, Taschen, 2005. ISBN 3-8228-4744-5
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoine Watteau Modifica l'enllaç a Wikidata


  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.301. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 de desembre de 2014].