18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs. Queden 166 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

• 1521 - Almenara (la Plana Baixa): les forces reialistes hi derroten els agermanats (batalla d'Almenara).
• 1922 - Barcelona: als locals del CADCI, Francesc Macià funda l'organització independentista Estat Català, seguint el precedent de la Federació Democràtica Nacionalista.
• 1998 - El Bages: s'inicien dos grans incendis forestals als termes municipals d'Aguilar de Segarra i Cardona. El foc s'extingí el dia 21 de juliol després d'haver calcinat prop de 24.000 hectàrees, el 67% de les quals eren de superfície arbrada.
• 2004 - Perpinyà (el Rosselló): Joan Laporta i representants de la Bressola signen un conveni de col·laboració amb el Barça.
• 2004 - Torrent (l'Horta de València): Unió Valenciana hi celebra el congrés en què es decideix la dissolució del partit.

Món

• 1670 - Madrid (Espanya): se signa el Tractat de Madrid entre Espanya i el Regne d'Anglaterra.
• 1870 - Ciutat del Vaticà (Roma): davant la presència de les tropes piemonteses a les portes de Roma, Pius IX hi clou el Concili I del Vaticà, el mateix dia que promulga el dogma de la infal·libilitat del papa.
• 1873 - Espanya: Nicolás Salmerón es converteix en el president de la Primera República Espanyola, després de la dimissió de Francesc Pi i Margall.
• 1936 - el Marroc: les forces de l'exèrcit espanyol que hi ha destacades a la part del Marroc que aleshores era protectorat espanyola s'aixequen contra la República: l'endemà l'aixecament s'estén a Espanya i és l'inici del que acabarà sent la Guerra Civil Espanyola.
• 1995 - Illa de Montserrat erupció del volcà Soufrière. Una gran part de la illa, incloent-hi la capital (Plymouth), fou devastada i dos terços de la població la van abandonar.
• 2004 - Bolívia: s'hi celebra el referèndum promès per Carlos Mesa Gisbert, en fer-se càrrec de la presidència del país el 17 d'octubre del 2003, amb un aclaparador suport a la seva proposta de restituir a l'estat la propietat del gas natural mantenint, però, les concessions les multinacionals extrangeres.

Naixements

Països Catalans

• 1600, Cocentaina: Jeroni Jacint Espinosa, pintor (m. 1667).
• 1659, Perpinyà: Jacint Rigau-Ros i Serra, pintor (m. 1743).

Món

• 1853, Arnhem, (Països Baixos): Hendrik Antoon Lorentz, físic i matemàtic guardonat amb el Premi Nobel de Física, l'any 1902.
• 1918: Nelson Mandela.
• 1972, Independence (Missouri, EUA): Christie Henrich, gimnasta estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

• 1924 - Barcelona: Àngel Guimerà, poeta i dramaturg català.

Món

• 1100 - Mort de Godofreu de Bouillon, rei de Jerusalem i fundador de l'Orde del Sant Sepulcre.
• 1300 - Parma (Itàlia): Gherardo Segarelli, predicador herètic, fundador dels Germans Apostòlics.
• 1936 - Estoril (Estremadura, Portugal): José Sanjurjo, militar espanyol, en accident aeri quan anava a encapçalar la revolta contra la República.

Festes i commemoracions

• Durant el règim franquista (de 1939 a 1975), es commemorava l'inici de l'anomenat "Alzamiento Nacional" que va provocar la Guerra Civil Espanyola.
• Festa major de Pratdip (el Baix Camp), on Santa Marina (el 20 de juliol) té dedicada una ermita.

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011): Frederic d'Utrecht, bisbe i màrtir (838); Simforosa de Tivoli i els seus set fills, màrtirs; Emilià de Silistra, màrtir (362); Rufil de Forlimpópoli, bisbe (382); Filastri de Brescia, bisbe (ca. 397); Matern de Milà, bisbe (s. IV); Arnulf de Metz, bisbe (640); Teodòsia de Constantinoble, monja màrtir (762); Bru de Segni, monjo i bisbe (1123); Simó de Lipnica, monjo (1482); Domènec Nicolau Dinh Dat, màrtir (1859).
  • Beats: Jean-Baptiste de Brussel·les, màrtir (1794); Tarsicia Mackiv, monja i màrtir (1944).
• Sants: Marina d'Augas Santas, màrtir llegendària; Eli de Capodístria, diaca (s. I); Gundènia de Cartago, verge i màrtir (203); Pambó de Nítria, eremita (ca.390); Pau de Dorostorum, màrtir; Otília de Colònia, màrtir (451); Goneri de Bretanya, eremita (s. VI); Teneva de Glasgow, mare (s. VII); Arnold d'Arnoldsweiler (800); Arnulf de Tours, màrtir; Odulf d'Utrecht, canonge; Minnborí de Colònia, abat (986); Herveu d'Anjou, eremita (1130); Berta de Marbais, abadessa (1247); Alà de Sassovivo, eremita (1313); als EUA: Camil de Lellis, fundador.
• Beat Robert de Salle, abat (1341).
• Venerables Radegunda de Wellenburg, serventa (1290 o 1340).
• Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Bernat d'Arenis, màrtir.

Església Copta

• 11 Abib: Isaïes de Scetes, eremita; Joan i Simeó de Scobramalas, màrtirs.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 31 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 5 de juliol del calendari julià.

• Sants: Esteve, Suer, Agnès, Felicitat i Perpètua, màrtirs (s. I); Anna, màrtir; Cipril·la de Cirene, màrtir (304); Basili i 70 companys màrtirs; Atanasi de Jerusalem, diaca màrtir (451); Elisabet Feodorovna i Bàrbara, màrtirs (s. X); Làmpados d'Eirenòpolis, monjo (s. X); Atanasi d'Athos, monjo (1000); Sergi Mikhailòvitx, gran duc, Ivan Constantinòvitx, Constantí, Ígor i Vladímir, prínceps i màrtirs; Sergi de Ràdonezh (1422); Esteve de Riga, bisbe; Atanasi de Ràdonezh, monjo; Teodosi de Txerpòvetsk, monjo; Cebrià el Jove de Koutloumousiou, màrtir (1679),

Església Ortodoxa Grega

• 23 Sants de Lesbos.

Esglésies luteranes

• Otília de Colònia, màrtir; Paul Schneider, màrtir (1939).

Església anglicana

• Elizabeth Ferard, diaca.