Baix Llobregat

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona. Limita al nord amb el Bages, a l'est amb el Vallès Occidental, al sud-est amb el Barcelonès, al sud amb la Mediterrània, al sud-oest amb el Garraf, a l'oest amb l'Alt Penedès i al nord-oest amb l'Anoia. Amb 767.967 habitants (2006), és la tercera comarca més poblada de Catalunya, i té una superfície de 486,7 km2 (33ena, amb un 1,51% de la superfície del Principat). La capital de la comarca és Sant Feliu de Llobregat.

És un potent motor industrial del país, i encara conserva part del seu passat eminentment agrícola, quan era la primera zona agrícola i ramadera catalana.

Camps del delta del Llobregat, amb Cal Felip al fons

Taula de continguts

[edita] Història

El poblament humà de la comarca ve de molt antic, s'inicia al paleolític i es troben vestigis de les diferents etapes de la historia de la humanitat fins a arribar als nostres dies. En molts pobles de la comarca hi trobem restes i testimonis d'un passat més o menys llunyà.

El Parc Arqueològic Mines de Gavà (3400-2360 a.C.) constitueix un dels llocs més atractius de la comarca per apropar-se al neolític. Però de jaciments d'aquella època de la història n'han aparegut a diferents llocs del Baix Llobregat.

Des de mitjan segle 11 a.C. el territori de la comarca era ocupat per un bon nombre de vil·les romanes, que es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia i les activitats artesanals. La vinya era el principal conreu i el vi s'exportava a les Gàl·lies. El port des d'on es feia el comerç dels productes de la comarca era el port de "les Sorres", prop de l'actual llacuna del Remolar, a bastant distància de l'actual línia de la costa. El Pont del Diable de Martorell es va aixecar en construir-se la Via Augusta i conserva un magnífic arc triomfal romà. A Sant Boi de Llobregat es poden visitar unes termes romanes.

A partir de l'any 801, en què Lluís el Piadós conquerí Barcelona, el riu Llobregat esdevingué frontera entre les terres carolíngies de la riba esquerra i les sarraïnes de la riba dreta. Uns anys més tard les terres de la riba dreta foren conquerides i es bastí una línia de castells entre els quals destaquen el de Castellví de Rosanes, el d'Eramprunyà i el de Cervelló. Va començar la repoblació i al llarg del segle X apareixen nous pobles a la comarca i se'n revifen d'altres que havien estat abandonats. Els primers monestirs, com el de Sant Genís de Rocafort (Martorell) o el de Sant Ponç de Corbera (Cervelló) no es fundaren fins al segle XI. Pero els monestirs que tingueren més influència a la comarca foren el de Sant Cugat del Vallès i el de Montserrat, a la zona nord. El territori era repartit entre diferents senyors i jurisdiccions. Al segle XII els pobles de l'esquerra del riu, des de Molins de Rei fins al mar, eren de jurisdicció reial. Sant Boi era un territori de jurisdicció compartida. Corbera, Collbató i Esparreguera tingueren dominis feudals diversos. La resta del territori de la comarca estava repartit entre tres gran baronies.

Tot i que podem trobar una semblança entre les masies i les vil·les romanes de les quals parlàvem més amunt, l'origen proper de la masia catalana es remunta a l'edat mitjana. Al voltant dels castells, parròquies i monestirs s'escampaven els masos. Les terres dels senyors eren conreades pels servents de la gleba, que depenien en tot i per tot del senyor, i pels pagesos anomenats lliures, que havien de pagar impostos abusius. Però al segle XV es decretà l'emancipació dels pagesos i això generà noves energies, renovant-se les cases pairals i apareixent-ne de noves durant els segles XVI i XVII. La masia era una unitat de producció on es cultivaven productes de secà, hi havia un hort de regadiu, s'explotava el bosc, es criava bestiar, hi havia transformació de primeres matèries (elaboració del vi i premsat de l'oli...) i, fins i tot, es feien petites activitats artesanals, com ara filar i teixir la llana. Un contracte de propietat en què el pagès no era l'amo però disposava lliurement de la terra per a ell i els seus fills, una política matrimonial orientada a l'engrandiment del patrimoni i la institució de la figura de l'hereu com a únic propietari, van donar un moment d'esplendor econòmic a la masia i al camp català.

La Revolució Industrial iniciada a Anglaterra a mitjan segle XVIII, va influir sobre altres països d'Europa. Catalunya va tenir un fort procés d'industrialització, del qual el Baix Llobregat no quedaria al marge. Propera a Barcelona i al seu port, dotada -gràcies al riu- de recursos hidràulics per proporcionar energia, la comarca del Baix Llobregat va ser vista per molts industrials com el lloc idoni per instal·lar-hi grans fàbriques tèxtils, que van aprofitar els salts d'aigua del canal de la Infanta, van construir-ne de nous o van instal·lar potents màquines de vapor que funcionaven amb l'energia del carbó. En alguns casos, els industrials van urbanitzar grans finques construint-hi la fàbrica i les cases per als treballadors. Van fundar veritables pobles industrials anomenats colònies, com ara la colònia Bros (Martorell), la colònia Sedó (Esparreguera) i la colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló). A la majoria de pobles de la comarca podem trobar aquelles velles indústries que avui potser estan abandonades o han canviat d'ús. Als inicis del segle XX es comença a utilitzar l'electricitat per a finalitats energètiques i això dóna una nova empenta a la indústria, que es diversifica, i apareixen empreses de construccions metàl·liques, com ara Companyia Roca (Gavà); de construccions elèctriques, com ara Siemens (Cornellà); de ciment, com ara Ciments Sanson (Sant Just Desvern) o Ciments Molins ⟨Sant Vicenç dels Horts⟩, etc. De mica en mica els pobles, les viles i les ciutats de la comarca es van transformant i adquirint l'aspecte que tenen ara.

[edita] Política

El Baix Llobregat és un dels grans feus del PSC, i és la comarca on ICV obté més vots de tota Catalunya.[cal citació]

[edita] Consell Comarcal

  • PSC: 17 membres
  • ICV: 8 membres
  • CIU: 6 membres
  • PP: 4 membres
  • ERC: 4 membres

[edita] Llocs d'interès

Muntanya de Montserrat (detall)

[edita] Municipis

Localitat
Extensió
Població
Densitat
Distància
a Barcelona
Partit
de govern (2003)
Abrera 19,89 km² 9.422 hab. 473,70 hab./km² 34.4 km PSC
Begues 50,00 km² 5.284 hab. 106 hab./km² 32.1 km BA-UPB
Castelldefels 12,9 km² 56.815 hab. 4.404 hab./km² 27.7 km PSC+ICV+CIU
Castellví de Rosanes 17,09 km² 1.297 hab. 75,89 hab./km² 36.5 km INCAS-PM+IPC-EPM
Cervelló 24,25 km² 6,980 hab. 288 hab./km² 22.3 km PSC
Collbató 17,99 km² 3,024 hab. 168 hab./km² 42.0 km PSC+CIU+ERC
Corbera de Llobregat 18,46 km² 11.278 hab. 611 hab./km² 25.4 km PSC+GIU
Cornellà de Llobregat 6.9 km² 84.131 hab. 12.192 hab./km² 9 km PSC
El Prat de Llobregat 31,17 km² 63.190 hab. 2.027 hab./km² 11.1 km ICV+PSC
Esparreguera 27,47 km² 20.163 hab. 734 hab./km² xx km ICV-EPM+CIU+ERC
Esplugues de Llobregat 4,6 km² 46.296 hab. 10.064 hab./km² 8.1 km PSC
Gavà 30,90 km² 43.242 hab. 1.399 hab./km² 23,1 km PSC+ICV
Martorell 12,90 km² 25,010 hab. 1.939 hab./km² -- km PSC+ERC+ICV
Molins de Rei 16,00 km² 22.496 hab. 1.406 hab./km² 17.9 km IiE+ERC+CIU
Olesa de Montserrat 16,75 km² 20.294 hab. 1.212 hab./km² 37,9 km PSC+CIU+ERC
Pallejà 8,41 km² 9.746 hab. 1.159 hab./km² xxx km CIU+PDF+ERC
La Palma de Cervelló 5,37 km² 2.881 hab. 536 hab./km² xxx km CIU
El Papiol 8,83 km² 3.628 hab. 411 hab./km² xxx km J+ERC
Santa Coloma de Cervelló 7,52 km² 7.081 hab. 942 hab./km² 18.1 km P-EPM
Sant Andreu de la Barca 5,52 km² 23.675 hab. 4.289 hab./km² xxx km PSC
Sant Boi de Llobregat 21,94 km² 81 293 hab. 3.700 hab./km² 17.5 km PSC+ICV
Sant Climent de Llobregat 10,73 km² 3.366 hab. 314 hab./km² xxx km PSC+CIU
Sant Esteve Sesrovires 18,64 km² 5.978 hab. 321 hab./km² xxx km PSC
Sant Feliu de Llobregat 11,79 km² 41.954 hab. 3.558 hab./km² xxx km PSC+CIU+ERC
Sant Joan Despí 6,39 km² 31.438 hab. 4.920 hab./km² 13.8 km PSC
Sant Just Desvern 7,85 km² 14.910 hab. 1.899 hab./km² 10.6 km PSC+ERC+ICV
Sant Vicenç dels Horts 9,14 km² 26.477 hab. 2.897 hab./km² 16.9 km PSC+PPC
Torrelles de Llobregat 13,55 km² 4.324 hab. 319 hab./km² xxx km ERC+PM-ET+POBLE
Vallirana 23,93 km² 11.678 hab. 488 hab./km² xxx km CIU
Viladecans 20,11 km² 60.033 hab. 2.910 hab./km² 21.8 km PSC+ICV

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

 Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Baix Llobregat
v • d • e
Comarques de Catalunya

Alt Camp •  Alt Empordà •  Alt Penedès •  Alt Urgell •  Alta Ribagorça •  Anoia •  Bages •  Baix Camp •  Baix Ebre •  Baix Empordà •  Baix Llobregat •  Baix Penedès •  Barcelonès •  Berguedà •  Baixa Cerdanya •  Conca de Barberà •  Garraf •  Garrigues •  Garrotxa •  Gironès •  Maresme •  Montsià •  Noguera •  Osona •  Pallars Jussà •  Pallars Sobirà •  Pla de l'Estany •  Pla d'Urgell •  Priorat •  Ribera d'Ebre •  Ripollès •  Segarra •  Segrià •  Selva •  Solsonès •  Tarragonès •  Terra Alta •  Urgell •  Vall d'Aran •  Vallès Occidental •  Vallès Oriental

Comarques de la Catalunya del Nord

Alta Cerdanya •  Capcir •  Conflent •  Rosselló •  Vallespir

 Senyera
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Baix_Llobregat»