Baix Llobregat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Baix Llobregat
Localització
Localització del Baix Llobregat
Comarca de Catalunya
Nord del Baix Llobregat, amb Montserrat al fons i Martorell en primer terme
Nord del Baix Llobregat, amb Montserrat al fons i Martorell en primer terme
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit territorial
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Capital Sant Feliu de Llobregat
Gentilici Llobregatenc/enca
Superfície 485,70 km²
Població (2009)
  • Densitat
793.655 hab.
1.634,04 hab/km²
Coordenades 41° 25′ 50″ N, 1° 58′ 0″ E / 41.43056°N,1.96667°E / 41.43056; 1.96667Coord.: 41° 25′ 50″ N, 1° 58′ 0″ E / 41.43056°N,1.96667°E / 41.43056; 1.96667
Organització
Municipis
Forma de govern
• President:

30
Consell comarcal
Joaquim Balsera García (PSC)
Codi Idescat 11
PIB per capita 28 milers €/hab
Web
Camps del delta del Llobregat, amb Cal Felip al fons

El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona. Limita al nord amb el Bages, a l'est amb el Vallès Occidental, al sud-est amb el Barcelonès, al sud amb la Mediterrània, al sud-oest amb el Garraf, a l'oest amb l'Alt Penedès i al nord-oest amb l'Anoia. Amb 767.967 habitants (2006), és la tercera comarca més poblada de Catalunya i té una superfície de 486,7 km² (33a, amb un 1,51% de la superfície del Principat). La capital de la comarca és Sant Feliu de Llobregat.

És un potent motor industrial del país i encara conserva part del seu passat eminentment agrícola, quan era la primera zona agrícola i ramadera catalana.

Història[modifica | modifica el codi]

El poblament humà de la comarca ve de molt antic, s'inicia al paleolític i es troben vestigis de les diferents etapes de la història de la humanitat fins a arribar als nostres dies. En molts pobles de la comarca hi trobem restes i testimonis d'un passat més o menys llunyà.

El Parc Arqueològic Mines de Gavà (3400-2360 aC) constitueix un dels llocs més atractius de la comarca per apropar-se al neolític. Però de jaciments d'aquella època de la història n'han aparegut a diferents llocs del Baix Llobregat, com és el cas de l'important jaciment de mamuts trobat a Viladecans.

Des de mitjan segle XI aC el territori de la comarca era ocupat per un bon nombre de vil·les romanes, que es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia i les activitats artesanals. La vinya era el principal conreu i el vi s'exportava a les Gàl·lies. El port des d'on es feia el comerç dels productes de la comarca era el port de "les Sorres", prop de l'actual llacuna del Remolar, a bastant distància de l'actual línia de la costa. El Pont del Diable de Martorell es va aixecar en construir-se la Via Augusta i conserva un magnífic arc triomfal romà. A Sant Boi de Llobregat es poden visitar unes termes romanes.

A partir de l'any 801, en què Lluís el Pietós conquerí Barcelona, el riu Llobregat esdevingué frontera entre les terres carolíngies de la riba esquerra i les sarraïnes de la riba dreta. Uns anys més tard les terres de la riba dreta foren conquerides i es bastí una línia de castells entre els quals destaquen el de Castellví de Rosanes, el d'Eramprunyà i el de Cervelló. Va començar la repoblació i al llarg del segle X apareixen nous pobles a la comarca i se'n revifen d'altres que havien estat abandonats. Els primers monestirs, com el de Sant Genís de Rocafort (Martorell) o el de Sant Ponç de Corbera (Cervelló) no es fundaren fins al segle XI. Però els monestirs que tingueren més influència a la comarca foren el de Sant Cugat del Vallès i el de Montserrat, a la zona nord. El territori era repartit entre diferents senyors i jurisdiccions. Al segle XII els pobles de l'esquerra del riu, des de Molins de Rei fins al mar, eren de jurisdicció reial. Sant Boi era un territori de jurisdicció compartida. Corbera, Collbató i Esparreguera tingueren dominis feudals diversos. La resta del territori de la comarca estava repartit entre tres gran baronies.

Tot i que podem trobar una semblança entre les masies i les vil·les romanes de les quals parlàvem més amunt, l'origen proper de la masia catalana es remunta a l'edat mitjana. Al voltant dels castells, parròquies i monestirs s'escampaven els masos. Les terres dels senyors eren conreades pels servents de la gleba, que depenien en tot i per tot del senyor, i pels pagesos anomenats lliures, que havien de pagar impostos abusius. Però al segle XV es decretà l'emancipació dels pagesos i això generà noves energies, renovant-se les cases pairals i apareixent-ne de noves durant els segles XVI i XVII. La masia era una unitat de producció on es cultivaven productes de secà, hi havia un hort de regadiu, s'explotava el bosc, es criava bestiar, hi havia transformació de primeres matèries (elaboració del vi i premsat de l'oli...) i, fins i tot, es feien petites activitats artesanals, com ara filar i teixir la llana. Un contracte de propietat en què el pagès no era l'amo però disposava lliurement de la terra per a ell i els seus fills, una política matrimonial orientada a l'engrandiment del patrimoni i la institució de la figura de l'hereu com a únic propietari, van donar un moment d'esplendor econòmic a la masia i al camp català.

La Revolució Industrial iniciada a Anglaterra a mitjan segle XVIII, va influir sobre altres països d'Europa. Catalunya va tenir un fort procés d'industrialització, del qual el Baix Llobregat no quedaria al marge. Propera a Barcelona i al seu port, dotada -gràcies al riu- de recursos hidràulics per proporcionar energia, la comarca del Baix Llobregat va ser vista per molts industrials com el lloc idoni per instal·lar-hi grans fàbriques tèxtils, que van aprofitar els salts d'aigua del canal de la Infanta, van construir-ne de nous o van instal·lar potents màquines de vapor que funcionaven amb l'energia del carbó. En alguns casos, els industrials van urbanitzar grans finques construint-hi la fàbrica i les cases per als treballadors. Van fundar veritables pobles industrials anomenats colònies, com ara Can Bros (Martorell), la colònia Sedó (Esparreguera) i la colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló). A la majoria de pobles de la comarca podem trobar aquelles velles indústries que avui potser estan abandonades o han canviat d'ús. Als inicis del segle XX es comença a utilitzar l'electricitat per a finalitats energètiques i això dóna una nova empenta a la indústria, que es diversifica, i apareixen empreses de construccions metàl·liques, com ara Companyia Roca (Gavà - Viladecans); de construccions elèctriques, com ara Siemens (Cornellà); de ciment, com ara Ciments Sanson (Sant Just Desvern) o Ciments Molins ⟨Sant Vicenç dels Horts⟩, etc. De mica en mica els pobles, les viles i les ciutats de la comarca es van transformant i adquirint l'aspecte que tenen ara.

Clima[modifica | modifica el codi]

Trobem diferents trets climàtics a la comarca del Baix Llobregat: a la zona costanera destaca un clima Mediterrani Litoral Nord, a l'interior un clima Mediterrani Prelitoral Central i a la zona del Parc del Garraf un clima Mediterrani Litoral Sud. El total anual és escàs amb una distribució de la precipitació bastant regular al llarg de l'any, els valors màxims es registren a la tardor i destaca el juliol com a mes sec. El règim tèrmic a l'estiu és calorós i a l'hivern moderat, amb una amplitud tèrmica anual moderada a la costa i elevada a l'interior. El període lliure de glaçades comprèn els mesos d'abril a octubre.[1]

Política[modifica | modifica el codi]

El Baix Llobregat és un dels grans feus del PSC, i és una de les comarques on ICV obté un percentatge de vots més alt de tota Catalunya.[2][3]

Consell Comarcal del Baix Llobregat[modifica | modifica el codi]

Composició del Consell des del 2007
  • PSC: 14 membres
  • ICV: 8 membres
  • CIU: 8 membres
  • PP: 6 membres
  • ERC: 2 membres
  • PxC: 1 membre

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de monuments del Baix Llobregat
Muntanya de Montserrat (detall)

Municipis[modifica | modifica el codi]

Localitat Extensió Població Densitat Distància
a Barcelona
Partit/s
al govern (2011)
Abrera 19,89 km² 9.422 hab. 473,70 hab./km² 34.4 km PSC
Begues 50,00 km² 5.284 hab. 106 hab./km² 32.1 km CIU+ERC+GdB+TxB
Castelldefels 12,9 km² 62.251 hab. 4.404 hab./km² 27.7 km PPC+CiU
Castellví de Rosanes 17,09 km² 1.297 hab. 75,89 hab./km² 36.5 km INCAS-PM+IPC-EPM
Cervelló 24,25 km² 6,980 hab. 288 hab./km² 22.3 km CIU+PP+ICV+No adscrita (abans d'ERC)
Collbató 17,99 km² 3,024 hab. 168 hab./km² 42.0 km CIU+PSC+ERC
Corbera de Llobregat (2008) 18,46 km² 13.435 hab. 730 hab./km² 25.4 km CiU+ERC+ICV+Urbacor
Cornellà de Llobregat (2012) 6.9 km² 87.458 hab. 12.565,8 hab./km² 9 km PSC
El Prat de Llobregat 31,17 km² 63.190 hab. 2.027 hab./km² 11.1 km ICV+PSC
Esparreguera 27,47 km² 20.163 hab. 734 hab./km² 35 km CIU
Esplugues de Llobregat 4,6 km² 46.296 hab. 10.064 hab./km² 8.1 km PSC
Gavà 30,90 km² 43.242 hab. 1.399 hab./km² 23,1 km PSC+ICV
Martorell 12,90 km² 25,010 hab. 1.939 hab./km² 32.1 km CIU
Molins de Rei 16,00 km² 22.496 hab. 1.406 hab./km² 17.9 km PSC
Olesa de Montserrat 16,75 km² 20.294 hab. 1.212 hab./km² 37,9 km Bloc Olesà
Pallejà 8,41 km² 9.746 hab. 1.159 hab./km² xxx km CIU+PDF+ERC
La Palma de Cervelló 5,37 km² 2.881 hab. 536 hab./km² xxx km LPS
El Papiol 8,83 km² 3.628 hab. 411 hab./km² xxx km Junts pel Papiol
Santa Coloma de Cervelló 7,52 km² 7.081 hab. 942 hab./km² 18.1 km ICV+EPM
Sant Andreu de la Barca 5,52 km² 23.675 hab. 4.289 hab./km² 20.2 km PSC
Sant Boi de Llobregat 21,94 km² 83.070 hab. 3.700 hab./km² 11.5 km PSC+ICV+ERC+CIU
Sant Climent de Llobregat 10,73 km² 3.366 hab. 314 hab./km² 19.3 km CIU+PSC
Sant Esteve Sesrovires 18,64 km² 5.978 hab. 321 hab./km² xxx km PSC
Sant Feliu de Llobregat 11,79 km² 41.954 hab. 3.558 hab./km² xxx km ICV+CIU
Sant Joan Despí 6,39 km² 31.438 hab. 4.920 hab./km² 13.8 km PSC
Sant Just Desvern 7,85 km² 14.910 hab. 1.899 hab./km² 10.6 km PSC+ERC+ICV
Sant Vicenç dels Horts 9,14 km² 26.477 hab. 2.897 hab./km² 16.9 km JxSVH(ERC+Ind.)+CIU+ICV
Torrelles de Llobregat 13,55 km² 4.324 hab. 319 hab./km² xxx km ERC+PM-ET+POBLE
Vallirana 23,93 km² 11.678 hab. 488 hab./km² 30.0 km PSC+ICV+ERC
Viladecans 20,11 km² 60.033 hab. 2.910 hab./km² 21.8 km PSC +ICV

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Comarquescatalunyapetit.jpg
Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Baix Llobregat

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baix Llobregat