Baix Llobregat

De Viquipèdia

El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona. Limita al nord amb el Bages, a l'est amb el Vallès Occidental, al sud-est amb el Barcelonès, al sud amb la Mediterrània, al sud-oest amb el Garraf, a l'oest amb l'Alt Penedès i al nord-oest amb l'Anoia. Amb 767.967 habitants (2006), és la tercera comarca més poblada de Catalunya, i té una superfície de 486,7 km2 (33ena, amb un 1,51% de la superfície del Principat). La capital de la comarca és Sant Feliu de Llobregat.

És un potent motor industrial del país, i encara conserva part del seu passat eminentment agrícola, quan era la primera zona agrícola i ramadera catalana.

Taula de continguts 1 Història 2 Política 2.1 Consell Comarcal 3 Llocs d'interès 4 Municipis 5 Vegeu també 6 Enllaços externs

[edita] Història

El poblament humà de la comarca ve de molt antic, s'inicia al paleolític i es troben vestigis de les diferents etapes de la historia de la humanitat fins a arribar als nostres dies. En molts pobles de la comarca hi trobem restes i testimonis d'un passat més o menys llunyà.

El Parc Arqueològic Mines de Gavà (3400-2360 a.C.) constitueix un dels llocs més atractius de la comarca per apropar-se al neolític. Però de jaciments d'aquella època de la història n'han aparegut a diferents llocs del Baix Llobregat, com és el cas de l'important jaciment de mamuts trobat a Viladecans.

Des de mitjan segle 11 a.C. el territori de la comarca era ocupat per un bon nombre de vil·les romanes, que es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia i les activitats artesanals. La vinya era el principal conreu i el vi s'exportava a les Gàl·lies. El port des d'on es feia el comerç dels productes de la comarca era el port de "les Sorres", prop de l'actual llacuna del Remolar, a bastant distància de l'actual línia de la costa. El Pont del Diable de Martorell es va aixecar en construir-se la Via Augusta i conserva un magnífic arc triomfal romà. A Sant Boi de Llobregat es poden visitar unes termes romanes.

A partir de l'any 801, en què Lluís el Piadós conquerí Barcelona, el riu Llobregat esdevingué frontera entre les terres carolíngies de la riba esquerra i les sarraïnes de la riba dreta. Uns anys més tard les terres de la riba dreta foren conquerides i es bastí una línia de castells entre els quals destaquen el de Castellví de Rosanes, el d'Eramprunyà i el de Cervelló. Va començar la repoblació i al llarg del segle X apareixen nous pobles a la comarca i se'n revifen d'altres que havien estat abandonats. Els primers monestirs, com el de Sant Genís de Rocafort (Martorell) o el de Sant Ponç de Corbera (Cervelló) no es fundaren fins al segle XI. Pero els monestirs que tingueren més influència a la comarca foren el de Sant Cugat del Vallès i el de Montserrat, a la zona nord. El territori era repartit entre diferents senyors i jurisdiccions. Al segle XII els pobles de l'esquerra del riu, des de Molins de Rei fins al mar, eren de jurisdicció reial. Sant Boi era un territori de jurisdicció compartida. Corbera, Collbató i Esparreguera tingueren dominis feudals diversos. La resta del territori de la comarca estava repartit entre tres gran baronies.

Tot i que podem trobar una semblança entre les masies i les vil·les romanes de les quals parlàvem més amunt, l'origen proper de la masia catalana es remunta a l'edat mitjana. Al voltant dels castells, parròquies i monestirs s'escampaven els masos. Les terres dels senyors eren conreades pels servents de la gleba, que depenien en tot i per tot del senyor, i pels pagesos anomenats lliures, que havien de pagar impostos abusius. Però al segle XV es decretà l'emancipació dels pagesos i això generà noves energies, renovant-se les cases pairals i apareixent-ne de noves durant els segles XVI i XVII. La masia era una unitat de producció on es cultivaven productes de secà, hi havia un hort de regadiu, s'explotava el bosc, es criava bestiar, hi havia transformació de primeres matèries (elaboració del vi i premsat de l'oli...) i, fins i tot, es feien petites activitats artesanals, com ara filar i teixir la llana. Un contracte de propietat en què el pagès no era l'amo però disposava lliurement de la terra per a ell i els seus fills, una política matrimonial orientada a l'engrandiment del patrimoni i la institució de la figura de l'hereu com a únic propietari, van donar un moment d'esplendor econòmic a la masia i al camp català.

La Revolució Industrial iniciada a Anglaterra a mitjan segle XVIII, va influir sobre altres països d'Europa. Catalunya va tenir un fort procés d'industrialització, del qual el Baix Llobregat no quedaria al marge. Propera a Barcelona i al seu port, dotada -gràcies al riu- de recursos hidràulics per proporcionar energia, la comarca del Baix Llobregat va ser vista per molts industrials com el lloc idoni per instal·lar-hi grans fàbriques tèxtils, que van aprofitar els salts d'aigua del canal de la Infanta, van construir-ne de nous o van instal·lar potents màquines de vapor que funcionaven amb l'energia del carbó. En alguns casos, els industrials van urbanitzar grans finques construint-hi la fàbrica i les cases per als treballadors. Van fundar veritables pobles industrials anomenats colònies, com ara la colònia Bros (Martorell), la colònia Sedó (Esparreguera) i la colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló). A la majoria de pobles de la comarca podem trobar aquelles velles indústries que avui potser estan abandonades o han canviat d'ús. Als inicis del segle XX es comença a utilitzar l'electricitat per a finalitats energètiques i això dóna una nova empenta a la indústria, que es diversifica, i apareixen empreses de construccions metàl·liques, com ara Companyia Roca (Gavà - Viladecans); de construccions elèctriques, com ara Siemens (Cornellà); de ciment, com ara Ciments Sanson (Sant Just Desvern) o Ciments Molins ⟨Sant Vicenç dels Horts⟩, etc. De mica en mica els pobles, les viles i les ciutats de la comarca es van transformant i adquirint l'aspecte que tenen ara.

[edita] Política

El Baix Llobregat és un dels grans feus del PSC, i és la comarca on ICV obté més vots de tota Catalunya.^{[cal citació]}

[edita] Consell Comarcal

• PSC: 17 membres
• ICV: 8 membres
• CIU: 6 membres
• PP: 4 membres
• ERC: 4 membres

[edita] Llocs d'interès

• La muntanya de Montserrat
• La Colònia Güell (d'Antoni Gaudí, a Santa Coloma de Cervelló
• Ca la Pilar (de Josep Puig i Calafalch) a Viladecans.
• El Parc Arqueològic Mines de Gavà
• Jaciment de mamuts a Viladecans.
• El castell d'Eramprunyà de Gavà (declarat Bé cultural d'interès nacional)
• Les termes romanes de Sant Boi de Llobregat
• Ermita romànica de Sales (anterior al segle X) a Viladecans.
• Platges: a Castelldefels, Gavà, Viladecans i El Prat de Llobregat.
• El delta del Llobregat.
• La tomba de Rafael de Casanova a Sant Boi de Llobregat.
• Catalunya en Miniatura, a Torrelles de Llobregat.

[edita] Municipis

Localitat	Extensió	Població	Densitat	Distància a Barcelona	Partit de govern (2003)
Abrera	19,89 km²	9.422 hab.	473,70 hab./km²	34.4 km	PSC
Begues	50,00 km²	5.284 hab.	106 hab./km²	32.1 km	BA-UPB
Castelldefels	12,9 km²	56.815 hab.	4.404 hab./km²	27.7 km	PSC+ICV+CIU
Castellví de Rosanes	17,09 km²	1.297 hab.	75,89 hab./km²	36.5 km	INCAS-PM+IPC-EPM
Cervelló	24,25 km²	6,980 hab.	288 hab./km²	22.3 km	PSC
Collbató	17,99 km²	3,024 hab.	168 hab./km²	42.0 km	PSC+CIU+ERC
Corbera de Llobregat	18,46 km²	11.278 hab.	611 hab./km²	25.4 km	PSC+GIU
Cornellà de Llobregat	6.9 km²	84.131 hab.	12.192 hab./km²	9 km	PSC
El Prat de Llobregat	31,17 km²	63.190 hab.	2.027 hab./km²	11.1 km	ICV+PSC
Esparreguera	27,47 km²	20.163 hab.	734 hab./km²	xx km	ICV-EPM+CIU+ERC
Esplugues de Llobregat	4,6 km²	46.296 hab.	10.064 hab./km²	8.1 km	PSC
Gavà	30,90 km²	43.242 hab.	1.399 hab./km²	23,1 km	PSC+ICV
Martorell	12,90 km²	25,010 hab.	1.939 hab./km²	-- km	PSC+ERC+ICV
Molins de Rei	16,00 km²	22.496 hab.	1.406 hab./km²	17.9 km	IiE+ERC+CIU
Olesa de Montserrat	16,75 km²	20.294 hab.	1.212 hab./km²	37,9 km	PSC+CIU+ERC
Pallejà	8,41 km²	9.746 hab.	1.159 hab./km²	xxx km	CIU+PDF+ERC
La Palma de Cervelló	5,37 km²	2.881 hab.	536 hab./km²	xxx km	CIU
El Papiol	8,83 km²	3.628 hab.	411 hab./km²	xxx km	J+ERC
Santa Coloma de Cervelló	7,52 km²	7.081 hab.	942 hab./km²	18.1 km	P-EPM
Sant Andreu de la Barca	5,52 km²	23.675 hab.	4.289 hab./km²	xxx km	PSC
Sant Boi de Llobregat	21,94 km²	81 293 hab.	3.700 hab./km²	11.5 km	PSC+ICV
Sant Climent de Llobregat	10,73 km²	3.366 hab.	314 hab./km²	xxx km	PSC+CIU
Sant Esteve Sesrovires	18,64 km²	5.978 hab.	321 hab./km²	xxx km	PSC
Sant Feliu de Llobregat	11,79 km²	41.954 hab.	3.558 hab./km²	xxx km	PSC+CIU
Sant Joan Despí	6,39 km²	31.438 hab.	4.920 hab./km²	13.8 km	PSC
Sant Just Desvern	7,85 km²	14.910 hab.	1.899 hab./km²	10.6 km	PSC+ERC+ICV
Sant Vicenç dels Horts	9,14 km²	26.477 hab.	2.897 hab./km²	16.9 km	PSC+PPC
Torrelles de Llobregat	13,55 km²	4.324 hab.	319 hab./km²	xxx km	ERC+PM-ET+POBLE
Vallirana	23,93 km²	11.678 hab.	488 hab./km²	xxx km	CIU
Viladecans	20,11 km²	60.033 hab.	2.910 hab./km²	21.8 km	PSC

[edita] Vegeu també

• Llista de banderes municipals del Baix Llobregat
• Turó de la Coscollera

[edita] Enllaços externs

Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Baix Llobregat

• Consell Esportiu del Baix Llobregat
• Classificacions JJEE Baix Llobregat
• Lloc web del Consell Comarcal del Baix Llobregat
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Patrimoni històric-artístic del Baix Llobregat

v • d • e Comarques de Catalunya Alt Camp •  Alt Empordà •  Alt Penedès •  Alt Urgell •  Alta Ribagorça •  Anoia •  Bages •  Baix Camp •  Baix Ebre •  Baix Empordà •  Baix Llobregat •  Baix Penedès •  Barcelonès •  Berguedà •  Baixa Cerdanya •  Conca de Barberà •  Garraf •  Garrigues •  Garrotxa •  Gironès •  Maresme •  Montsià •  Noguera •  Osona •  Pallars Jussà •  Pallars Sobirà •  Pla de l'Estany •  Pla d'Urgell •  Priorat •  Ribera d'Ebre •  Ripollès •  Segarra •  Segrià •  Selva •  Solsonès •  Tarragonès •  Terra Alta •  Urgell •  Vall d'Aran •  Vallès Occidental •  Vallès Oriental Comarques de la Catalunya del Nord Alta Cerdanya •  Capcir •  Conflent •  Rosselló •  Vallespir