Esparreguera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la població. Si cerqueu la planta, vegeu «espàrrec».
Esparreguera
Bandera d'Esparreguera Escut d'Esparreguera
(En detall) (En detall)
Localització

Esparreguera situat respecte Catalunya
Esparreguera situat respecte Catalunya

Localització d'Esparreguera respecte del Baix Llobregat


Municipi del Baix Llobregat
Campanar de l'església de Santa Eulàlia a Esparreguera
Campanar de l'església de Santa Eulàlia a Esparreguera
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Baix Llobregat
Gentilici Esparreguerí, esparreguerina
Superfície 27,40 km²
Altitud 207 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
21.926 hab.
800,22 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 405802 4599324Coord.: 41° 32′ 24″ N, 1° 52′ 14″ E / 41.54000°N,1.87056°E / 41.54000; 1.87056
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

4
Joan-Paül Udina de CiU
Codi territorial 080765

Esparreguera és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la subcomarca del Montserratí. Al municipi hi podem trobar el segon campanar més alt de Catalunya de l'època renaixentista, situat a l'església de Santa Eulàlia.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

El nom d'aquest municipi sembla derivar del llatí "Asparragus" degut a la gran quantitat d'espàrrecs que s'hi podien trobar. Durant l'època musulmana es va convertir en Ašbaragirra, que després passaria a ser "Sparagaria" (topònim més antic trobat fins al moment), posteriorment "Esparagera" fins trobar-nos el nom actual: "Esparreguera"

Asparragus -> Ašbaragirra -> Sparagaria -> Esparagera -> Esparreguera

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització[modifica | modifica el codi]

Limita amb Olesa de Montserrat per l'est la qual la separa el riu Llobregat, amb Abrera pel sud, amb Hostalets de Pierola (Anoia) a l'oest, Monistrol de Montserrat (Bages) i Vacarisses (Vallès Occidental) al nord-est, i Collbató al nord i és propera al Massís de Montserrat pel sud i a l'oest pel riu Llobregat. La seva altitud màxima es troba en el Turó de la Socarrada, a 518 metres.

Collbató Monistrol i Vacarisses
Hostalets de Pierola Brosen windrose-fr.svg Olesa de Montserrat
Abrera

Història[modifica | modifica el codi]

El territori que actualment ocupa el terme d'Esparreguera presenta indicis que havia estat habitat per homes i dones prehistòrics. En concret destaquen les troballes prehistòriques a la cova de Can Paloma. El document més conegut on es pot trobar el nom de la vila data de l'any 985, és el testament de Guillem d'Esparreguera (l'any 1985 es va celebrar el mil·lenari de la població). En aquest document es parla de Guillem d'Esparreguera (els gegants d'Esparreguera porten per nom Guillem, el gegant, i Emma, la seva dona). Existeix un document més antic on surt també el nom de la vila, la data es podria situar entre el 888 i el 899. El nucli original s'estableix a Santa Maria del Puig. Durant el senyoriu de Pere Sacosta s'edificà el poble al pla, on l'any 1316 es va construir una capella dedicada a Santa Eulàlia (patrona de la població). L'any 1587 es començà a construir l'actual església, una de les més reeixides del Renaixement català. Aquesta és va beneir l'any 1612.

Durant la guerra de Successió Espanyola, Antoni Desvalls i de Vergós va presentar batalla als borbònics el 7 de maig de 1713 en el Combat de Mura, derrotant la columna de Diego Gonzalez,[2] després de fer una incursió sobre Manresa en la que va derrotar el regiment borbònic napolità de Félix de la Escalera, dirigint-se posteriorment a Terrassa, sent atacat el dia 9 a Esparreguera per un destacament sortit de Martorell.[2]

El 9 de maig de 1714, cinc-cents soldats borbònics provinents de Martorell atacaren Esparreguera, on el coronel Ermengol Amill hi reclutava voluntaris. Alertat, Amill es va reunir amb les tropes del marquès del Poal, que venien de Manresa, i junts van emboscar l’enemic a la riba del Llobregat.[3]

L’atac es va produir quan la cavalleria borbònica, que no transitava prou alertada, va penetrar en un terreny angost. La cavalleria filipista no va poder unir-se i va haver de fugir en retirada patint seixanta-sis baixes. Les dues companyies borbòniques d’origen való que tancaven la incursió van haver d’amagar-se al mas Magarola, propietat d’una nissaga oriünda d’Esparreguera alguns membres de la qual havien format part de la classe dirigent barcelonina. Aquella mateixa nit, els paisans van incendiar les portes del mas Magarola i van forçar els borbònics a rendir-se, causant disset morts i cinquanta-nou presoners més. L'endemà 10 de maig, el mariscal borbònic José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, es dirigí a Esparreguera amb dos mil efectius per mirar de socórrer els captius. En represàlia, Montemar va ordenar el saqueig de la vila durant dues hores i féu cremar les cases del batlle.[3]

Un altre aspecte històric i social de gran rellevància per Esparreguera va ser la fundació de la Colònia Sedó l'any 1846,va arribar a ser una de les colònies tèxtils més importants de Catalunya. La seva importància va radicar en la importància de la seva producció i en conseqüència la gran quantitat de treballadors i treballadores que treballaven i vivien al costat de la mateixa fàbrica. Va tancar les seves portes l'any 1981 i una part de l'espai que ocupava va ser transformat en Museu de la Colònia Sedó, integrat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Després d'un procés de generació avui en dia la fàbrica està ocupada per diferents empreses.

Des del punt de vista demogràfic, en els últims anys Esparreguera va experimentar un gran creixement, com la majoria de les poblacions veïnes, propiciat en gran mesura per la inauguració l'any 1990 de l'autovia A2. Aquest creixement ha propiciat la creació de nous barris (Can Comelles,El Castell...) i el creixement de la resta de nuclis del municipi.

Eleccions municipals[modifica | modifica el codi]

En la següent taula podem veure els vots emessos a cada partit des de l'any 1979:[4]

Any PSC CiU PP ICV ERC Altres Cand. Total
2011 884 1.597 960 1.215 1.066 2.427 8.149
2007 2.842 837 621 2.004 797 1.147 8.248
2003 3.113 807 792 2.971 627 842 9.152
1999 2.872 1.622 657 2.371 432 0 7.954
1995 2.971 1.684 846 697 436 608 7.242
1991 3.079 956 432 731 0 185 5.383
1987 3.352 950 532 0 590 276 5.700
1983 3.038 283 925 339 345 619 5.549
1979 1.974 1.088 0 854 600 669 5.185

Cultura[modifica | modifica el codi]

Article principal: Passió d'Esparreguera

Durant 10 sessions, en cap de setmana, de març fins al 3 de maig, s'hi representa "La Passió", una obra de teatre popular amb molta anomenada. A La Passió d'Esparreguera l'organització, la realització i els actors són gent del poble o sigui, tothom qui hi col·labora, aproximadament unes 600 persones, ho fan de manera amateur. El seu origen data de 1600. El text és del poeta Ramon Torruella i la música de Josep Borràs.

L'any 2005, la vila va ser declarada Capital de la Cultura Catalana

La Biblioteca Beat Domènec Castellet va ser inaugurada l’ octubre de 1937, i va tancar les portes el novembre de 2013

La Biblioteca L' Ateneu va ser inaugurada el 4 de febrer de 2014.

Els Castellers d' Esparreguera són la colla castellera local, fundada l'any 1994.

Lola, mostra de teatre alternatiu i de petit format, conegut també per Festival Lola o simplement el Lola, és un festival de teatre que se celebra des de l'any 2003 a Esparreguera. Té per objectiu aplegar teatre professional de joves creadors i noves dramatúrgies. L'organització va a càrrec de la companyia Tramateatre i amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Esparreguera, la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.[5]

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

  • Festa Major d'hivern, Santa Eulàlia: 12 de febrer.
  • Festa Major d'estiu: segon diumenge de juliol.
  • Aplec del Puig: Dilluns de Pasqua
  • Mercat Medieval: Festes de Santa Eulàlia
  • Jocs Florals: Sant Jordi
  • Diada Nacional de Catalunya: 11 de setembre

Fills i filles il·lustres[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Comunicació[modifica | modifica el codi]

Per carretera[modifica | modifica el codi]

C-55: Carretera de Manresa cap a Abrera, passant per Monistrol i Olesa de Montserrat.

C-1414: Carretera d'Olesa de Montserrat cap a Esparreguera.

Autovia del Baix Llobregat (A-2): Sortides Esparreguera Sud, Nord i Centre.

B-231: Carretera d'Esparreguera cap a Piera, passant pels Hostalets de Pierola.

Per ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Línia S4: Barcelona-Olesa de Montserrat - Trenscat.cat[modifica | modifica el codi]

TGO: Servei de comunicació entre Olesa de Montserrat i Esparreguera

Per autobús[modifica | modifica el codi]

Hispano Igualadina: Servei entre Barcelona i Igualada, passant per Martorell, Abrera, Esparreguera, Collbató, El Bruc, Castellolí i Santa Margarida de Montbui.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Can Rial 1.752
Colònia Sedó, la 336
Esparreguera 18.027
Mas d'en Gall, el 1.871
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
57 58 125 1.134 2.705 3.097 3.397 4.188 4.209 4.533
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.522 5.203 4.648 4.740 5.301 7.675 10.990 12.177 12.925 13.675
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
14.501 15.548 17.060 18.708 20.163 21.145 21.451 22.042 21.856 21.685
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.2 (D-L). Albertí, 1969, p. 44. 
  3. 3,0 3,1 Viles cremades. Ruta 1714
  4. «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits».
  5. «Del 16 d'octubre al 10 de desembre arriba la quarta edició del Lola». Ajuntament d'Esparraguera, 10/10/2006. [Consulta: 15/4/2012].
  6. «Fallece la actriz Lola Lizarán a los 71 años víctima de un cáncer» (en castellano). [Consulta: 07/04/15].
  7. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 58. ISBN 84-393-5437-1. 
  8. «[http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=1&V1=08076&V3=5465&V4=5470&ALLINFO=TRUE&CTX=B&PARENT=1 Estimacions de població vinculada Metodologia Esparreguera. Sèrie temporal.]». [Consulta: 2-03-2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

RUIZ LUIS, Manel; M. FERNÁNDEZ, Xavier. Fins al final! 1714. Chiado, 2014. ISBN 978-989-51-1439-9

L´ABANS. Recull gràfic Esparreguera 1880-1965. 2000 . ISBN 84-95550-00-8

VALLS i Broquetes,Orenci : La Vila d' Esparreguera i el seu terme, 1961.