Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a una alçada de 1.295 m sobre el nivell del mar a Castellar de n'Hug (Berguedà) i desemboca al Mar Mediterrani al Prat de Llobregat, prop de Barcelona. Tota la seva conca està en territori català i recorre les comarques barcelonines de nord a sud. El curs d'aquest riu ha estat molt aprofitat per la població del país per a diversos usos: agrícoles, industrials i de consum, entre altres.

[edita] Etimologia

Hi ha un parell d'hipòtesis sobre la seva etimologia:

Podria venir del llatí rubricatus, mot que significa vermell i fa referència a les tonalitats vermelloses de les seves aigües, ja que la terra del lloc on neix és vermella i en moments de crescuda l'aigua es torna d'aquest color. Alhora, aquest terme s'hauria transformat en lubricatus per dissimilació. Lubricatus es deriva del mot lubricus que significa "relliscós", "fosc" o "fangós". Aquestes dues versions tenen una certa relació. ^[1]

Podria significar també llòbrec, és a dir "ombrívol" o "trist", possiblement degut al seu curs encaixat entre muntanyes de nord a sud, cosa que provoca que la vall del riu rebi poca insolació a tota hora.

[edita] Curs

Pasarel·la sobre el riu a Sant Boi de Llobregat.

Bernat pescaire.

A La Pobla de Lillet s'ajunta amb el riu Arija i a Guardiola de Berguedà s'hi troba l'aiguabarreig amb les aigües del Bastareny, que baixa del Cadí. És en aquest punt on hi ha l'inici del canal industrial de Berga, que porta l'aigua del riu a la capital de la comarca del Berguedà.

En el seu camí cap el sud, l'aigua sobrera del riu que no ha estat canalitzada alimenta l'embassament de la Baells, inaugurat el 1974, amb una capacitat de 109,43 hm³ i que està situat a Cercs. Després de l'embassament el riu recorre molts municipis o termes municipals (Olvan, Avià, Gironella, Puig-reig, Navàs, Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages...). Fa uns anys s'aprofitaven les aigües del Llobregat per produir l'energia elèctrica que necessitaven les màquines de les indústries tèxtils que hi havia en tots aquests pobles. Com a testimonis d'aquest aprofitament queden nombroses colònies tèxtils amb rescloses i canals llarg del riu.

Prop de Balsareny hi ha l'inici de La Sèquia que fou construïda per ordre del rei Pere III el Cerimoniós per tal de portar l'aigua del Llobregat a Manresa.

En el seu curs, el Llobregat va rebent aigües de diverses rieres i rius que van augmentant progressivament el seu cabal: riera d'Olvan i de Clarà a Gironella; riera de Merlès a Puig-reig; riera Gavarresa a Cabrianes; riu Calders a Navarcles...

A la vora de Sant Vicenç de Castellet, el Llobregat rep les aigües del seu afluent principal, el Cardener, que fa augmentar notablement el seu cabal.

Més endavant travessa la Serralada Litoral, on s'alterna l'aprofitament industrial (als congosts) amb l'agrícola (a les planes).

Un cop deixades enrere Manresa i Montserrat, i ja fora de la comarca del Bages, el riu arriba a Martorell on rep les aigües d'un altre afluent molt important: el riu Anoia. Des d'aquí i fins a la desembocadura a la Mediterrània, el Llobregat és molt aprofitat tant pels horts i camps de fruiters com per a les fàbriques i grans magatzems que s'han posat als seus marges.

Desemboca formant un vast delta de 100 km² on es troben les instal·lacions portuàries i aeroportuàries de la ciutat de Barcelona, així com diverses reserves naturals d'importància a nivell europeu. El curs del riu s'ha modificat a la seva part final per poder continuar ampliant les zones dedicades a la logística del transport de mercaderies.

En aquesta zona s'hi troben nombroses localitats tradicionalment agrícoles (que inclouen Llobregat en el seu nom, com Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat o el mateix el Prat de Llobregat) que viuen una pèrdua d'aquesta activitat per la forta pressió per obtenir sòl per a ús industrial.

[edita] Afluents

Els principals afluents del Llobregat són:

Pel marge dret (oest):
- Riu Bastareny
- Riu Cardener
- Riu Anoia
Pel marge esquerre (est):

Vegeu també la llista de rius de Catalunya

[edita] Ecologia

El corb marí gros.

El bernat pescaire (Ardea cinerea), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos) són aus força fàcils de veure a les ribes del Llobregat durant l'hivern.

Pel que fa al peixos els més comuns són algunes espècies autòctones com la bagra comuna (Leuciscus cephalus cephalus) o la truita comuna (Salmo trutta fario) i espècies introduïdes com el barb comú (Barbus bocagei graellsii) i la carpa (Cyprinus carpio).

Durant els segles XIX i XX a la conca del Llobregat s'hi van instal·lar nombroses indústries que aprofitaven la seva energia i aigua, destacant-ne les anomenades colònies industrials. Algunes d'aquestes indústries es van reconvertir en centrals hidroelèctriques.

A la segona meitat del segle XX l'aigua del riu va patir molta contaminació per part de les indústries i per residus urbans situats al llarg del seu curs. Avui en dia aquests tipus de contaminació estan gairebé sol·lucionats però encara queden alguns punts negres, per exemple els polígons industrials de Terrassa i Rubí que aboquen a la riera de Rubí. Malgrat tot, el Llobregat encara sofreix avui una font peculiar de contaminació pels residus de les mines de potasses de Cardona, Súria i Sallent, que fan que la salinitat a la part baixa del riu sigui força elevada.

La conca del Llobregat és la font d'aigua potable per a poblacions com Manresa, l'Hospitalet de Llobregat o bona part de la mateixa Barcelona, per la qual cosa la seva contaminació planteja problemes per la presència en l'aigua de trihalometans (THMs), compostos orgànics de clor i brom que es formen al clorar l'aigua per a eliminar virus i bacteris i que poden causar càncer.