Província de Barcelona

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Província de Barcelona

Flag of Barcelona (province).svg

(En detall)

(En detall)
Localització de la província de Barcelona a Espanya Província de Barcelona amb les comarques
Capital Barcelona
Municipi més gran Barcelona
Gentilici Barceloní, barcelonina
Població (2007) 5.332.513 hab.
Àrea 7.733 Km2
Densitat 689,58 hab/km2
Comarques 11

La província de Barcelona és la més poblada de les quatre de la Comunitat Autònoma de Catalunya, i la seva capital és Barcelona.

Taula de continguts

[edita] Municipis

Escut no oficial de la província

Els vint municipis més habitats de la província són els següents (2007):

  1. Barcelona (1.595.110 hab.)
  2. L'Hospitalet de Llobregat (251.848 hab.)
  3. Badalona (216.201 hab.)
  4. Terrassa (202.136 hab.)
  5. Sabadell (201.712 hab.)
  6. Mataró (119.035 hab.)
  7. Santa Coloma de Gramenet (116.765 hab.)
  8. Cornellà de Llobregat (84.477 hab.)
  9. Sant Boi de Llobregat (80.727 hab.)
  10. Manresa (76.635 hab.)
  11. Sant Cugat del Vallès (76.274 hab.)
  12. Rubí (73.691 hab.)
  13. Vilanova i la Geltrú (63.196 hab.)
  14. El Prat de Llobregat (62.663 hab.)
  15. Viladecans (61.718 hab.)
  16. Castelldefels (58.955 hab.)
  17. Granollers (58.854 hab.)
  18. Cerdanyola del Vallès (57.758 hab.)
  19. Mollet del Vallès (51.365 hab.)
  20. Esplugues de Llobregat (46.286 hab.).

[edita] Comarques

La província conté les següents comarques:

A més a més, inclou el municipi de Fogars de la Selva, dins la comarca de la Selva.

[edita] Història

La província de Barcelona té el seu precedent en les quatre prefectures catalanes creades el 1810 pel governador general de Catalunya, el mariscal Auguereau. La prefectura de Barcelona incloïa el Solsonès. El 1812, integrada Catalunya a l'imperi francès de Napoleó I, la prefectura va passar a ser el departament de Montserrat.

En la proposta de les Corts de Cadis del 1813, que no va entrar en vigor, la província de Barcelona limitava amb el riu Llobregat i incloïa la regió de Girona.

El 1822 es va aprovar una nova divisió territorial. La província amb capital a Barcelona rebia el nom restringit de província de Catalunya. Excloïa el Penedès i incloïa la Cerdanya.

El 30 de novembre de 1833, a proposta de Javier de Burgos, s'aprovava l'actual divisió provincial que ha estat en vigor excepte en el període del 1913 al 1925 de la Mancomunitat de Catalunya, i del 1936 al 1939 substituïda per regions/vegueries.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
16.681 16.452 14.030 166.133 345.042 713.734 836.887 902.970 1.054.541
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
1.141.733 1.349.282 1.800.638 1.931.875 2.232.119 2.877.966 3.929.194 4.620.056 4.738.354
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
4.662.874 4.743.692 4.628.277 4.666.271 4.736.277 4.906.117 5.117.885 5.309.404 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Vegeu també

(i) 41° 40′ N, 2° 00′ E / 41.667, 2