Província de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Província de Barcelona
Bandera de la província de Barcelona Escut de la província de Barcelona
(En detall) (En detall)
Localització
Catalunya Catalunya, Espanya Espanya
Unió EuropeaUnió Europea
Dades estadístiques
Capital Barcelona
Població més gran Barcelona
Gentilici barceloní, barcelonina
Superfície 7.725,65 km²
Població 
  • Total (2010)
  • Densitat
1a
5,507,813 hab.
712,93 hab/km²
Coordenades
 • Nord:
 • Est:
 
41° 40′
2° 00'
Organització
Govern
• President:

Diputació de Barcelona
Salvador Esteve i Figueras (CDC)

La província de Barcelona és una demarcació administrativa amb capital a Barcelona, que aglutina 307 municipis amb una població total de 5.507.813 habitants, sent la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.[1][2] El govern provincial és la Diputació de Barcelona amb seu a l'edifici Casa Serra a la rambla de Catalunya de Barcelona.

Història[modifica | modifica el codi]

Escut no oficial de la província

La província de Barcelona té el seu precedent en les quatre prefectures catalanes creades el 1810 pel governador general de Catalunya, el mariscal Auguereau. La prefectura de Barcelona incloïa el Solsonès. El 1812, integrada Catalunya a l'imperi francès de Napoleó I, la prefectura va passar a ser el departament de Montserrat.

En la proposta de les Corts de Cadis del 1813, que no va entrar en vigor, la província de Barcelona limitava amb el riu Llobregat i incloïa la regió de Girona.

El 1822 es va aprovar una nova divisió territorial. La província amb capital a Barcelona rebia el nom restringit de província de Catalunya. Excloïa el Penedès i incloïa la Cerdanya.

El 30 de novembre de 1833, a proposta de Javier de Burgos, s'aprovava l'actual divisió provincial que ha estat en vigor excepte en el període del 1913 al 1925 de la Mancomunitat de Catalunya, i del 1936 al 1939 substituïda per regions/vegueries.

Futur[modifica | modifica el codi]

Està previst, en virtut de la llei de vegueries aprovada pel Parlament de Catalunya, que la Diputació de Barcelona sigui substituïda inicialment per un consell de vegueria i posteriorment per dos: el de la vegueria de Barcelona i el de la Catalunya Central.[3]

Territori[modifica | modifica el codi]

Municipis[modifica | modifica el codi]

Els vint municipis més habitats de la província són els següents (2011):

  1. Barcelona (1.615.448 hab.)
  2. L'Hospitalet de Llobregat (256.065 hab.)
  3. Badalona (219.786 hab.)
  4. Terrassa (213.697 hab.)
  5. Sabadell (207.721 hab.)
  6. Mataró (123.868 hab.)
  7. Santa Coloma de Gramenet (120.824 hab.)
  8. Cornellà de Llobregat (87.243 hab.)
  9. Sant Cugat del Vallès (83.337 hab.)
  10. Sant Boi de Llobregat (82.860 hab.)
  11. Manresa (76.589 hab.)
  12. Rubí (73.979 hab.)
  13. Vilanova i la Geltrú (66.905 hab.)
  14. Viladecans (64.737 hab.)
  15. El Prat de Llobregat (64.737 hab.)
  16. Castelldefels (63.139 hab.)
  17. Granollers (60.000 hab.)
  18. Cerdanyola del Vallès (58.247 hab.)
  19. Mollet del Vallès (52.409 hab.)
  20. Esplugues de Llobregat (46.687 hab.)
  21. Sant Feliu de Llobregat (43.671 hab.)

Comarques[modifica | modifica el codi]

La província conté les següents comarques:

A més a més, inclou el municipi de Fogars de la Selva de la comarca de la Selva.

Partits judicials[modifica | modifica el codi]

Partits judicials de Barcelona.

La província de Barcelona està dividida administrativament en 25 partits judicials.

Partits judicials de la província de Barcelona
Partit Judicial Nombre
mun.
Població
(hab) [2009]
Superfície
(km²)
Densitat
(hab/km²)
1 Martorell 9 130.888 152,5 858,1
2 Manresa 35 184.642 1.300,6 142,0
3 Granollers 35 286.536 769,7 372,3
4 Mataró 17 279.770 179,4 1.559,5
5 Vic 49 151.576 1.193,1 127,0
6 Arenys de Mar 13 138.038 247,4 558,0
7 Igualada 32 108.946 850,6 128,1
8 Berga 30 41.525 1.129,3 36,8
9 Vilafranca del Penedès 26 102.131 545,9 187,1
10 Badalona 3 263.578 27,6 9.553,4
11 Barcelona 1 1.621.537 98,2 16.510,9
12 Sant Boi de Llobregat 4 99.381 54,1 1.837,3
13 Sabadell 9 305.237 222,4 1.372,3
14 Vilanova i la Geltrú 7 145.288 231,8 626,8
15 Terrassa 6 235.328 181,3 1.298,0
16 Sant Feliu de Llobregat 10 181.110 131,5 1.377,6
17 Hospitalet de Llobregat, l' 1 257.038 13,6 18.872,1
18 Santa Coloma de Gramenet 1 119.717 7,1 16.885,3
19 Cerdanyola del Vallès 5 174.111 67,8 2.566,9
20 Cornellà de Llobregat 1 86.519 6,8 12.686,1
21 Gavà 4 177.834 114,2 1.557,9
22 Mollet del Vallès 7 106.897 48,1 2.222,9
23 Esplugues de Llobregat 2 62.673 12,3 5.083,0
24 Rubí 24 164.217 111,5 1.472,7
25 Prat de Llobregat, el 1 63.418 31,5 2.011,4
Barcelona 311 5.487.935 7.728,2 710,1

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
16.681 16.452 14.030 166.133 345.042 713.734 836.887 902.970 1.054.541 1.141.733
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.349.282 1.800.638 1.931.875 2.232.119 2.877.966 3.929.194 4.620.056 4.738.354 4.662.874 4.743.692
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.628.277 4.666.271 4.736.277 4.906.117 5.117.885 5.309.404 5.416.447 5.507.813 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Museus[modifica | modifica el codi]

La província de Barcelona compta amb 304 equipaments museístics.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Barcelona
  1. «Província de Barcelona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Padró 2010 províncies de Catalunya». IDESCAT. [Consulta: 30 setembre 2010].
  3. «Llei 30/2010, del 3 d'agost, de vegueries.». DOGC. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 setembre 2010].
  4. Museus de Barcelona

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 40′ N, 2° 00′ E / 41.667°N,2.000°E / 41.667; 2.000