Corts de Cadis
Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a Sant Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès.
Taula de continguts |
[modifica] Història
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) les revoltes populars desemboquen en la creació de Juntes Locals i Regionals de Defensa. Aquestes juntes tenen com a objectiu defensar-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder (ja que no reconeixien la figura de Josep I). Eren compostes per militars, representants de l'alt clergat, funcionaris i professors, tots ells conservadors. Al setembre atorgaren la suprema direcció a la Junta Suprema Central.
Durant la profunda crisi creada per la guerra, la Junta Central Suprema, que es va crear després de la derrota francesa en la Batalla de Bailén, va ordenar mitjançant decret del 22 de maig de 1809 la celebració de Corts Extraordinàries i Constituents, trencant amb el protocol tradicional doncs només el rei tenia la potestat de convocar-les i presidir-les. Les Corts, previstes per 1810, per l'avanç napoleònic, van haver de reunir-se primer a San Fernando, llavors Isla de León, i després a Cadis, que llavors estaven assetjades per les forces franceses.
Així, el 24 de setembre de 1810 es va celebrar la primera sessió de les Corts Extraordinàries i Constituents a la ciutat de San Fernando. Va ser en aquesta localitat on es van promulgar els decrets relatius a la Sobirania Nacional, la divisió de poders, la igualtat i la legalitat o la llibertat d'impremta. Tot això asseuria les bases de l'Estat Democràtic i de Dret, així com la fi de l'antic Règim i l'inici d'un nou temps per als súbdits peninsulars i hispanoamericans. Aquests decrets van servir com a model i base de nombroses Constitucions europees posteriors.
Van participar en les reunions representants de les províncies espanyoles i també dels territoris americans i de Filipines. Existien tres grans tendències entre els delegats: els absolutistes, que defensaven el retorn de la monarquia i del regnat absolut de la Casa de Borbó, els jovellanistes, il·lustrats i defensors de les reformes, però no del caràcter revolucionari d'aquestes, i els liberals, que defensaven l'adopció de reformes inspirades en els principis de la Revolució francesa.
La tasca de les Corts de Cadis va ser crear un cos legislatiu (lleis) de caràcter liberal sobre el qual crear un nou ordre social que acabés amb la societat estamental que havia caracteritzat a Espanya fins a aquest moment. El producte d'aquesta labor va ser la Constitució de 1812, dita «La Pepa» doncs es va promulgar la diada de Sant Josep. Aquesta constitució va ser el primer text constitucional aprovat a Espanya.
En les Corts de Cadis estaven representats els tres estaments. Els liberals, els conservadors i els burgesos que van substituir a alguns representants conservadors al no poder accedir a Cadis per l'ocupació francesa.
Les Corts van crear un nou sistema polític basat en el principi de la sobirania nacional, amb la monarquia com a forma de govern, però amb divisió de poders. Tant el Rei com les Corts posseïen la facultat per crear lleis de forma conjunta. A més, es reconeixien drets com la llibertat d'impremta, la igualtat jurídica, la inviolabilitat del domicili, etc.
No obstant això, aquests avançaments van ser suspesos pel Decret de València de 4 de maig de 1814 del rei Ferran VII, que va declarar nul·la la Constitució de 1812 i totes les decisions de les Corts de Cadis.
[modifica] Presidents de les Corts de Cadis
| Nom | Periode | Notes |
|---|---|---|
| Corts de Cadis[1] | ||
| Benito Ramón Hermida Maldonado | 24 de setembre de 1810 | Provisional |
| Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols | 24 de setembre - 23 d'octubre de 1810 | |
| Luis Rodríguez del Monte | 24 d'octubre - 23 de novembre de 1810 | |
| José Luis Morales Gallego | 24 de novembre - 23 de desembre de 1810 | |
| Alonso Cañedo Vigil | 24 de desembre de 1810 - 23 de gener de 1811 | |
| Antonio Joaquín Pérez Martínez | 24 de gener - 23 de febrer de 1811 | 1r cop |
| Vicent Noguera i Climent | 24 de febrer - 23 de març de 1811 | |
| Diego Muñoz Torrero | 24 de març - 23 d'abril de 1811 | |
| Vicente Cano Manuel y Ramírez de Arellano | 24 d'abril - 23 de maig de 1811 | |
| José Pablo Valiente y Bravo | 24 de maig - 23 de juny de 1811 | |
| Jaume Creus i Martí | 24 de juny - 23 de juliol de 1811 | |
| Juan José Guereña y Garayo | 24 de juliol - 23 d'agost de 1811 | |
| Ramón Giraldo y Arquellada | 24 d'agost - 23 de setembre de 1811 | 1r cop |
| Bernardo Nadal i Crespí | 24 de setembre - 23 d'octubre de 1811 | |
| Antonio Larrazábal y Arrivillaga | 24 d'octubre - 23 de novembre de 1811 | |
| José Casquete de Prado | 24 de novembre - 23 de desembre de 1811 | |
| Manuel de Villafañe i Andreu | 24 de desembre de 1811 - 23 de gener de 1812 | |
| Antonio Payán de Tejada y Figueroa | 24 de gener - 23 de febrer de 1812 | |
| Vicente Pascual y Esteban | 24 de febrer - 23 de març de 1812 | |
| Vicente Morales Duárez | 24 de març - 2 d'abril de 1812 | Morí en el càrrec |
| José María Gutiérrez de Terán | 24 d'abril - 23 de maig de 1812 | 1r cop |
| José Miguel Guridi y Alcocer | 24 de maig - 23 de juny de 1812 | |
| Juan Polo y Catalina | 24 de juny - 23 de juliol de 1812 | |
| Felipe Vázquez Canga | 24 de juliol - 23 d'agost de 1812 | |
| Andrés Ángel de la Vega Infanzón | 24 d'agost - 23 de setembre de 1812 | |
| Andrés de Jáuregui | 24 de setembre - 23 d'octubre de 1812 | |
| Francisco Morros | 24 d'octubre - 23 de novembre de 1812 | |
| Juan de Valle | 24 de novembre - 23 de desembre de 1812 | |
| Francesc Siscar i Siscar | 24 de desembre de 1812 - 23 de gener de 1813 | |
| Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz | 24 de gener - 23 de febrer de 1813 | 1r cop |
| Joaquín Maniau Torquemada | 24 de febrer - 23 de març de 1813 | |
| Francisco del Calello Miranda | 24 de març - 23 d'abril de 1813 | |
| Pedro José Gordillo y Ramos | 24 d'abril - 23 de maig de 1813 | |
| Florencio del Castillo | 24 de maig - 23 de juny de 1813 | |
| Josep Antoni Sombiela i Mestre | 24 de juny - 23 de juliol de 1813 | |
| Andrés Morales de los Ríos | 24 de juliol - 23 d'agost de 1813 | |
| José Miguel Gordoa y Barrios | 24 d'agost - 23 de setembre de 1813 | |
| Francisco Tacón Rossique | 1 de novembre de 1813 - 15 de gener de 1814 | |
| Jeronimo Antonio Díez | 16 de gener - 15 de febrer de 1814 | |
| Antonio Joaquín Pérez Martínez | 16 de febrer - 23 de febrer de 1814 | 2n cop |
| Vicente Ruiz Albillos | 25 de febrer - 31 de març de 1814 | |
| Francisco de la Dueña y Cisneros | 1 d'abril - 30 d'abril de 1814 | |
| Antonio Joaquín Pérez Martínez | 1 de maig - 10 de maig de 1814 | 3r cop |
[modifica] Diputats dels Països Catalans
- Per Catalunya
- Felip Amat, Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, Marià Alegre d'Aparici i d'Amat, Felip Aner d'Esteve, Fèlix Aytes, Francesc Calvet i Rubalcaba, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà, Domènec Codina, Jaume Creus i Martí, Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros
- Pel País Valencià
- Manuel Albelda, Carles Andrés i Morell, Pere Aparici i Ortiz, Josep Joaquim Castelló i Ferre, Josep Martínez i Garcia, Francesc Serra i Jiménez, Francesc Xavier Borrull i Vilanova, Josep Caro i Sureda, Joan Baptista Cerdà, Antoni Lloret i Martí, Francesc Siscar i Siscar, Antoni Samper i Samper, Manuel de Villafañé i Andreu, Baltasar Esteller Ferran, Vicent Tomás Traver, Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo, Josep Castelló
- Per les Illes Balears
- Marià Balanzart
[modifica] Referències
[modifica] Bibliografia adicional
- Cesáreo de Armellada. La causa indígena americana en las Cortes de Cádiz Ed. Cultura Hispánica; Madrid 1959.
- Federico Suárez. Las Cortes de Cádiz. Rialp, 2002. ISBN 9788432134012.
[modifica] Enllaços externs
- José M. Portillo Valdés, «Los orígenes de la política pública», Revista de Libros, 158, febrero de 2010.
