Filipines

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Republika ng Pilipinas
Republic of the Philippines
República de Filipinas
Bandera Escut
Lema nacionalMaka-Diyos, Makatao, Makakalikasan, at Makabansa (filipí)
For the Love of God, People, Nature, and Country (anglès)
Himne: 'Lupang Hinirang (Chosen Land)
Capital Manila
14° 35′ N, 121° 00′ E / 14.583°N,121.000°E / 14.583; 121.000Coord.: 14° 35′ N, 121° 00′ E / 14.583°N,121.000°E / 14.583; 121.000
Major ciutat Quezon City
Idiomes oficials Filipí (tagalog) i anglès
Idiomes regionals: cebuà, ilokano, hiligaynon, bikol, waray-waray, kapampangan, pangasinan, kinaray-a, maranao, maguindanao, tausug i altres
Gentilici Filipí, filipina
Govern República constitucional
presidencialista Unitària
 
President
Vicepresident
Benigno S. Aquino III
Jejomar Binay
Independència
 
d'Espanya el 12 de juny de 1898 (declarada)
dels Estats Units el 4 de juliol de 1946 (reconeguda) 
Superfície
 -  Total 299,764 km2 
 -  Aigua (%) 0,6
Població
 -  Est. jul. 2010 99.900.177  (12è)[nb 1]
 -  Cens 2009 91.983.000 habitants 
 -  Densitat 306,6 /km2 (27è)
Moneda peso (PHP)
Fus horari (UTC+8)
Domini internet .ph 
Codi telefònic 63
  1. Dades del World Factbook
La Mare de Déu d'Antipolo.

La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag estès pel Pacífic occidental, a uns 700 km al sud-est del continent asiàtic, i és el grup d'illes més septentrional de la Insulíndia. Està banyat a l'est pel mar de les Filipines, a l'oest pel mar de la Xina Meridional i al sud pel mar de Cèlebes. La part malàisia de l'illa de Borneo es troba a pocs centenars de quilòmetres al sud-oest, i Taiwan es troba directament al nord, separada de l'illa filipina de Luzon per l'estret de Luzon. Les també illes indonèsies de les Moluques i les Cèlebes es troben bastant més lluny al sud, i a l'extrem oriental del mar de les Filipines hi ha l'estat insular de Palau.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de les Filipines

Abans que els europeus arribessin a l'illa, els habitants ja mantenien relacions comercials amb Indonèsia i Xina. El primer europeu que va arribar a Filipines fou Fernando de Magallanes. Espanya (1565-1898) i els Estats Units (1898-1946) van colonitzar el país i han significat les majors influències sobre la cultura filipina.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Les Filipines són un arxipèlag de 7.107 illes amb una extensió total d'aproximadament 300.000 km² i una població de 86.241.697 habitants (2004). Habitualment les illes es divideixen en tres grans grups: Luzon (que inclou l'illa homònima, la més gran de les Filipines, i d'altres entre les quals destaquen Palawan, Mindoro i Masbate), les Visayas (que inclou, de major a menor, les illes de Negros, Samar, Leyte, Panay, Cebú, Bohol i altres de menors) i Mindanao (l'altra gran illa filipina, que inclou també l'arxipèlag de Sulu).

El port de Manila, a l'illa de Luzon, és la capital del país i el centre d'una gran àrea metropolitana de més de deu milions d'habitants que inclou, entre d'altres, Quezon City, l'antiga capital (1948-1976). També són importants Davao, a l'illa de Mindanao, amb més d'un milió d'habitants, i Cebú, a l'illa homònima, amb uns 750.000.

El clima és càlid, humit i tropical, amb una temperatura mitjana anual de 26.5°.

La majoria de les illes, muntanyoses, solien estar cobertes de boscos tropicals i són d'origen volcànic. La màxima altitud és el mont Apo, a Mindanao, amb 2.954 m. Molts dels volcans del país, com ara el Pinatubo, són actius. El país es troba al cinturó de tifons del Pacífic occidental i és castigat per una mitjana de dinou cada any.

El país té diversos mars interiors com el mar de Luzon, el mar de Sulu, el mar de Bohol i el mar de Mindanao.

Llengües[modifica | modifica el codi]

La constitució de 1987, declara idioma nacional el filipí, mentre considera idiomes oficials el filipí i l'anglès.

Les llengües regionals són considerades llengües oficials auxiliars a les respectives regions. L'espanyol i l'àrab s'usen de "forma voluntària i opcional" però no tenen la condició d'idioma oficial.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

La divisió administrativa de primer nivell està composta per 79 províncies, 34 ciutats i 1 municipi que no pertanyen a cap província.

La divisió administrativa de segon nivell està composta per 117 ciutats i 1.501 municipis.

La divisió administrativa de tercer nivell està composta de 41.982 barangays, que són l'ens local de rang inferior, equivalent a un poble o un barri, segons els casos.

Les províncies s'agrupen en regions (17), que no disposen de govern propi excepte la Regió Autònoma del Mindanao Musulmà. Aquestes regions componen els tres grups d'illes de l'arxipèlag: Luzon, Visayas i Mindanao.

Luzon[modifica | modifica el codi]

Regió Capital Províncies (Pr.) i ciutats independents (C.) Població (2007) Superfície Densitat
NCR Regió de la Capital Nacional Manila C: Kalookan, Las Piñas, Makati, Malabon, Mandaluyong, Manila, Marikina, Muntinlupa, Navotas, Parañaque, Pasay, Pasig, Pateros, Quezon, San Juan, Taguig, Valenzuela. 11.566.325 638,6 18.113,4
CAR Regió Administrativa de la Cordillera Baguio Pr: Abra, Apayao, Benguet, Ifugao, Kalinga, Mountain.
C: Baguio.
1.520.847 18.293,7 83,1
I Regió d'Ilocos San Fernando (La Union) Pr: Ilocos Nord, Ilocos Sud, La Union, Pangasinan. 4.546.789 12.480,2 354,1
II Vall de Cagayan Tuguegarao Pr: Batanes, Cagayan, Isabela, Nueva Vizcaya, Quirino. 3.051.487 26.837,7 113,7
III Luzon Central San Fernando (Pampanga) Pr: Aurora, Bataan, Bulacas, Nueva Ecija, Pampanga, Tarlac, Zambales.
C: Angeles, Olongapo.
9.709.177 21.470,3 452,2
IV-A CALABARZON Calamba Pr: Batangas, Cavite, Laguna, Quezon, Rizal.
C: Lucena.
11.757.755 16.228,6 724,5
IV-B MIMAROPA Calapan Pr: Marinduque, Mindoro Occidental, Mindoro Oriental, Palawan, Romblon.
C: Puerto Princesa.
2.559.791 27.456,1 93,2
V Regió de Bicol Legazpi Pr: Albay, Camarines Nord, Camarines Sud, Catanduanes, Masbate, Sorsogon.
C: Naga.
5.106.160 17.632,5 289,6
LUZON 49.818.331 141.397,7 352,3


Visayas[modifica | modifica el codi]

Regió Capital Províncies (Pr.) i ciutats independents (C.) Població (2007) Superfície Densitat
VI Visayas Occidentals Iloilo Pr: Aklan, Antique, Capiz, Guimaras, Iloilo, Negros Occidental.
C: Bacolod, Iloilo.
6.843.643 20.223,3 338,4
VII Visayas Centrals Cebú Pr: Bohol, Cebú, Negros Oriental, Siquijor.
C: Cebú, Lapu-Lapu, Mandaue.
6.400.698 14.951,5 428,1
VIII Visayas Orientals Tacloban Pr: Biliran, Leyte, Leyte Meridional, Samar, Samar Septentrional, Samar Oriental.
C: Ormoc, Tacloban.
3.915.140 21.431,7 182,7
VISAYAS 17.159.481 56.606,5 303,1

Mindanao[modifica | modifica el codi]

Regió Capital Províncies (Pr.) i ciutats independents (C.) Població (2007) Superfície Densitat
IX Península de Zamboanga Pagadian Pr: Zamboanga del Norte, Zamboanga del Sur, Zamboanga Sigubay.
C: Isabela, Zamboanga.
3.230.094 14.670,0 220,2
X Mindanao Septentrional Cagayan de Oro Pr: Bukidnon, Camiguin, Lanao del Nord, Misamis Occidental, Misamis Oriental.
C: Cagayan de Oro, Iligan.
3.952.437 17.133,7 230,7
XI Regió de Davao Davao Pr: Vall de Compostela, Davao del Norte, Davao del Sur, Davao Oriental.
C: Davao.
4.159.469 19.672,1 211,4
XII SOCCSKSARGEN Koronadal Pr: Cotabato, Sarangani, Cotabato del Sur, Sultan Kudarat.
C: General Santos.
3.830.500 18.753,7 204,3
XIII Caraga Butuan Pr: Agusan del Norte, Agusan del Sur, Illes Dinagat, Surigao del Norte, Surigao del Sur.
C: Butuan.
2.293.346 19.649,3 116,7
ARMM Regió Autònoma del Mindanao Musulmà Cotabato Pr: Basilan, Lanao del Sur, Maguindanao, Sulu, Tawi-Tawi.
C: Cotabato.
4.120.795 12.695,0 324,6
MINDANAO 21.586.641 102.749,9 210,1

Economia[modifica | modifica el codi]

Havent estat el país més desenvolupat d'Àsia immediatament després de la Segona Guerra Mundial, amb els anys va caure en una forta crisi de la qual està intentant sortir tot just ara, amb un creixement econòmic moderat, gràcies als diners que envia la gran força de treball filipina emigrada a l'estranger i al boom de les tecnologies de la informació i la comunicació. Els principals problemes del país són el moviment separatista musulmà al sud de Mindanao, les revoltes de signe comunista a les àrees rurals (New People's Army, o Nou Exèrcit del Poble), les polítiques governamentals històricament inconsistents i una forta degradació del medi ambient a causa de la desforestació i la contaminació marina i litoral.

Demografia[modifica | modifica el codi]

El país està superpoblat, a causa d'una alta taxa de naixements, molt més elevada que la de mortalitat i que fins no fa gaire era la més alta d'Àsia. El govern i l'Església catòlica s'han enfrontat sobre les possibles solucions al problema, amb mètodes artificials (anticonceptius, esterilització, etc.) i naturals (abstinència i espaiament de les relacions) respectivament.

Les illes són, juntament amb el Timor Oriental, una de les dues nacions predominantment catòliques del sud-est d'Àsia, i una de les més occidentalitzades, una barreja única entre Orient i Occident.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]