Bhutan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Druk Yul
Bandera Escut
Lema nacionalCap
HimneDruk tsendhen
Capital
(i major ciutat)
Thimphu
28° 28′ N, 89° 35′ E / 28.467°N,89.583°E / 28.467; 89.583Coord.: 28° 28′ N, 89° 35′ E / 28.467°N,89.583°E / 28.467; 89.583
Idiomes oficials Dzongkha
Gentilici Bhutanès, bhutanesa
Govern Monarquia constitucional
  Rei

Primer Ministre
Jigme Khesar Namgyal Wangchuck
Tshering Tobgay
Independència
 
Reconeguda
de l'Índia
el 8 d'agost de 1949 
Superfície
 -  Total 47,000 km2 
 -  Aigua (%) Negligible
Població
 -  Est. jul. 2010 699.847  (164è)[nb 1]
 -  Cens 2002 2.094.175 
 -  Densitat 47,5 /km2 (-)
Moneda Ngultrum (BTN)
Fus horari (UTC+6)
Domini internet .bt 
Codi telefònic 975
  1. Dades del World Factbook

Bhutan és un regne de l'Àsia meridional, situat al vessant meridional de l'Himàlaia, que limita al nord amb el Tibet i al sud, l'est i l'oest amb l'Índia. La capital és Thimbu (o Thimphu).

Segons es diu, el nom de Bhutan ve del sànscrit Bhotant, que vol dir "el final del Tibet", o de Bhu-uttan, amb el significat de "terra alta". Històricament els bhutanesos s'han referit al seu país com a Druk Yul, "la terra del drac del tro". Aquest drac és el símbol del país, i es troba tant a la bandera com a l'escut. Els bhutanesos es refereixen a ells mateixos com els drukpa.

Fotografia per satèl·lit a l'abril del 2002

Història[modifica | modifica el codi]

Vegeu article principal: Història del Bhutan.

S'han trobat restes humanes que daten del 2000 aC, però la història primerenca és molt poc coneguda.

Des del segle XVII es va establir una teocràcia budista fortament descentralitzada. Aprofitant l'anarquia que va seguir a la mort dels líders religiosos, el Tibet el va envair. Al segle XIX va començar el domini (pactat) de Gran Bretanya. Des del 1947, l'Índia ha assumit una espècie de rol tutelar sobre el país.

La dinastia Wangchuck, de l'ètnia drukpa, governa Bhutan des del 1907. Jigme Dorji Wangchuck (1952-1972), va fer algunes reformes com la creació d'una Assemblea Nacional, el Consell assessor i el Consell de Ministres. Del 1990 al 1993 el poble conegut per lotshampa es va revoltar al sud del país.

Política[modifica | modifica el codi]

Actualment Bhutan és una monarquia parlamentària. El monarca Jigme Dorji Wangchuck va ser triat rei després de la independència de l'Índia; se'l considera el pare de la Nació, a causa dels seus plans de desenvolupament. El seu successor Jigme Singye Wangchuck es va preocupar durant el seu regnat per la cultura del regne i la cura de l'ambient. En 2004 va prohibir el fumar en tot el regne.

Jigme Singye Wangchuck va ser coronat en juliol de 1972 i va regnar fins al 15 de desembre de 2006 data de la seva abdicació, lliurant el tron al seu fill Jigme Khesar Namgyel Wangchuck. La notícia es va conèixer a través d'un decret escrit pel mateix monarca. El Govern de Bhutan és una monarquia constitucional des de 1994.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La regió del nord està formada per muntanyes glacials amb cims de més de 7000 metres i un clima extremadament fred; el punt més alt és suposadament el Kula Kangri (7,553 metres), però podria estar al Tibet; el Gangkhar Puensum, mai escalat, tindria realment 7,570 metres. Altres cims rellevants són el Tato La (més de 7500 metres), el grup Rudu La, el grup Donga amb el Donga La (6500 metres), el grup Kollong amb el pic Daud (6378 metres) i a l'est els pics anomenats E, F i H (amb entre 6500 i 7100 metres). Aquest darrer grup és a l'extrem nord a la zona fronterera amb l'antic regne de Towang (que fou vassall del Tibet).

Mapa (en anglès)

Les muntanyes Negres al centre amb valls fèrtils amb nombrosos rius, formen una serralada entre dos rius, el Amo Chu (o Mo Chhu o Torsa) i el Drangme Chu. Els cims oscil·len entre els 1.500 metres i els 2700 metres; els rius principals són el Torsa, Raidak, Sankosh, i Manas, que són també els principals del país; en aquesta zona viu la major part de la població.

Al sud les muntanyes Shiwalik, cobertes de densa vegetació, són elevacions d'uns 1500 metres i baixen cap a la plana subtropical dels Duars en gran part a l'Índia (uns 15 km al Bhutan) i es troben boscos de clima temperat.

Climàticament es distingeixen cinc estacions, incloent-hi la del monsó.

Rius destacats són a més dels ja esmentats són (Amu i Drangme): Di Chu, Chin Chu, Ma Chu, i Mati Chu. Chu (escrit també Chhu en la grafia antiga) és la paraula tibetana per aigua o riu. El Di (nom bodo) forma la frontera entre Bhutan i el districte de Darjeeling. L'Amo neix darrere el pas de Tang que connecta amb el Tibet i després de passar la vall de Chumbi entra a Bhutan. El Chin neix a les muntanyes Chumalhari i corre al sud-est durant 300 km per Bhutan fins a entrar als Duars (on se'l coneix com riu Ninagaon. El Ma neix al Tibet i corre 300 km per Bhutan passant per Punakha i entra a l'Índia on és conegut com a riu Sankosh; El Drangme neix a Arunachal Pradesh i corre al sud-oest per Bhutan arribant a la plana on és conegut com a riu Manas entre els districtes de Kamrup i Goalpara dels que marca el límit entre els dos.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Està tradicionalment dividit en quatre dzongdey (zones administratives) que són Sud, Centre, Est i Oest i que segons la constitució no tenen existència jurídica. Cadascuna de les zones està dividit en districtes o dzongkhag, que de fet són 20 a tot al país, dels quals els més grans estan subdividits en subdistrictes (dungkhag). La unitat inferior és el grup de pobles que formen un block (gewog) i tenen al front un gup elegit.

Els dzongkhags (districtes) de Bhutan són:

Districtes
  • 1. Bumthang
  • 2. Chukha (abans Chhukha)
  • 3. Dagana
  • 4. Gasa
  • 5. Haa
  • 6. Lhuntse
  • 7. Mongar
  • 8. Paro
  • 9. Pemagatshel (Pemagatsel)
  • 10. Punakha
  • 11. Samdrup Jongkhar
  • 12. Samtse (Samchi)
  • 13. Sarpang
  • 14. Thimphu
  • 15. Trashigang (Tashigang)
  • 16. Trashiyangtse
  • 17. Trongsa (Tongsa)
  • 18. Tsirang (Chirang)
  • 19. Wangdue Phodrang (Wangdi Phodrang)
  • 20. Zhemgang (Shemgang)

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia del Bhutan

És una de les economies més febles del món, amb un fort deute extern. Es basa en el sector primari i la venda d'energia elèctrica a l'Índia. Als darrers anys hi ha hagut un augment del turisme, centrat en l'alpinisme i en seguir els passos del budisme. Cal remarcar que el govern limita la presència estrangera a unes poques zones del país.

La manca d'infraestructures, a causa de l'orografia, i la manca d'accés al mar han llastrat el desenvolupament del país. La divisa nacional, el nglultrum, depén totalment de la rupia índia, gairebé cooficial.

La balança comercial és negativa. Importa sobretot combustible i productes industrials. Gairebé un 90% dels intercanvis es fan amb l'Índia. Els següents socis en importància són Bangladesh i Filipines. D'Europa, el país amb més relacions és Àustria.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Un 75% de la població és budista (de la tendència lamaista), un 25% segueix l'hinduisme i un 5% es declara musulmana.

L'idioma oficial és el dzongkha, juntament amb l'anglès per a les relacions internacionals. La classe més culta acostuma a ser bilingüe en hindi. Una minoria parla nepalès. L'alfabetització no assoleix la meitat de la població adulta.

El govern preserva per llei moltes tradicions locals (des de 1989 impera un estricte "codi de conducta"). L'esport amb més èxit és el tir a l'arc, seguit del futbol. Els balls de màscares i les músiques antigues predominen a les celebracions nacionals.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]