Tadjikistan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ҷумҳурии Тоҷикистон
Jumhurii Tojikiston
Bandera Escut
Lema nacionalCap
HimneSurudi Mil·li
Capital
(i major ciutat)
Duixanbe
38º 33' N, 68º 48' E
Idiomes oficials Tadjik
Gentilici Tadjik (masculí i femení)
Govern República semipresidencial unitària
  President
Primer Ministre
Emomalí Rahmon
Kokhir Rassulzoda
Independència
 
de la Unió Soviètica

9 de setembre del 1991 
Superfície
 -  Total 143.100 km2 
 -  Aigua (%) 0,3%
Població
 -  Est. jul. 2010 7.487.489  (95è)[nb 1]
 -  Cens 
 -  Densitat 50 /km2 (120è)
Moneda Somoni (TJS)
Fus horari (UTC+5)
 -  Estiu (DST)  (UTC+5)
Domini internet .tj 
Codi telefònic 992
  1. Dades del World Factbook

El Tadjikistan (en tadjik Тоҷикистон, transcrit Tojikiston) és un estat de l'Àsia central.[1] Limita al nord amb el Kirguizistan, a l'est amb la República Popular de la Xina, al sud amb l'Afganistan i a l'oest i el nord amb l'Uzbekistan.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història del Tadjikistan

La terra que ara pertany al Tadjikistan ha pertangut a diversos imperis al llarg de la història. En els anys abans de Crist, va ser part de l'imperi Bactri. Els àrabs van dur amb ells l'islam en el segle VII. L'imperi samànida va substituir als àrabs, però va ser alhora substituït pels invasors turcs. Els mongols varen prendre posteriorment el control de la regió, i el Tadjikistan es va convertir en part de l'emirat de Bukhara.

En el segle XIX, l'imperi Rus va encetar la seva expansió, i es va estendre cap a l'Àsia Central. Durant el Gran Joc, va passar a controlar el Tadjikistan. Després de la caiguda del Tsar el 1917, les guerrilles tadjikes es varen enfrontar en una guerra contra els exèrcits bolxevics en un intent fallit de mantenir la seva independència. Els bolxevics varen romandre-hi després d'una guerra de quatre anys, en què mesquites i llogarrons varen ser cremats i la població fortament reprimida.

Com a part de la Unió Soviètica, el Tadjikistan va ser unit al que avui en dia és l'Uzbekistan en les Repúbliques Socialistes Soviètiques Autònomes, però posteriorment es va separar, formant per si sol la República Socialista Soviètica del Tadjikistan.

És considerat membre de les Nacions Unides des del 2 de març del 1992 i forma part de la Comunitat d'Estats Independents.

Política[modifica | modifica el codi]

Just després de la independència, el Tadjikistan es va veure immers en una ferotge guerra civil, on els dos bàndols principals eren ajudats per Rússia i l'Iran. 25.000 dels 400.000 habitants de classe mitjana i ètnia russa van haver de fugir al seu país d'origen. El 1997 la guerra ja s'havia acabat i va començar a prendre forma el govern central, que va convocar eleccions democràtiques el 1999.

Oficialment, el Tadjikistan és una república on el poble tria el president i el parlament. Les últimes eleccions van ser el 2005 i la majoria dels partits de l'oposició acusa el president Emomalí Rahmònov d'haver-les manipulat.

Actualment, el Tadjikistan és l'únic estat de l'Àsia central que té una forta oposició al propi govern. Molt sovint l'oposició contribueix en les decisions de govern però, malgrat això, encara no s'ha assolit un bon grau d'estabilitat.

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

El Tadjikistan se subdivideix en 3 províncies (singular: viloiat, plural: viloiatho) i una província autònoma (viloiati mukhtor). A més; la capital, Duixanbe, té un estatus similar al d'una província.

Províncies del Tadjikistan
  1. Província de Sughd
  2. Karotegin
  3. Khatlon
  4. Gorno-Badakhshan (província autònoma)

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa del Tadjikistan (en anglès)

El Tadjikistan no té cap sortida al mar, i és l'estat més petit de l'Àsia Central en extensió. El Tadjikistan té nombroses serres i serralades, incloent-hi la Tian Shan i el Pamir. Més del 50% del país es troba per sobre els 3.000 m sobre el nivell del mar, sent el Pic Ismail Samani (7.495 m) el més alt del país. Els rius Amu-Darya i Pyanj formen la frontera amb l'Afganistan.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Tadjikistan

El Tadjikistan és l'estat més pobre de la CEI i un dels més pobres del món. Com les inversions estrangeres depenen en gran mesura de l'exportació del cotó i l'alumini, l'economia és altament vulnerable a crisis externes. A finals del 2000, l'assistència internacional va seguir sent una font essencial de suport per a programes de rehabilitació que desenvolupessin als excombatents de la guerra civil a l'economia civil, contribuint-hi a mantenir la pau. L'assistència internacional també va ser necessària degut a la caiguda de la producció alimentària com a conseqüència del segon any consecutiu de sequera.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Mapa ètnic del Tadjikistan el 1992

El Tadjikistan té 6.440.732 habitants. El grup ètnic més nombrós és el tadjic, però hi ha una minoria considerable d'uzbeks i una petita població de russos. La població russa tendeix a caure degut a l'emigració. De la mateixa manera, l'idioma oficial és el tadjik, mentre que el rus es parla en profusió en cercles empresarials i governamentals.

Tot i la seva pobresa, el Tadjikistan té una taxa alta d'alfabetització: al voltant del 98% de la població sap llegir i escriure. La majoria de la població segueix l'islam sunnita, encara que també existeix una població xiïta considerable.

Cultura[modifica | modifica el codi]

La cultura del Tadjikistan estava originalment compartida amb la de l'Uzbekistan, però durant l'era comunista, la fàbrica cultural de la regió va ser interrompuda pel lideratge soviètic, que va imposar fronteres artificials i la noció d'estat-nació, que no existia fins a aquell moment. Això no ha estat completament negatiu, ja que al Tadjikistan se l'ha conegut per la seva passió pel teatre i els seus novel·listes famosos durant l'era soviètica. Entre aquests escriptors hi va haver individus que van tractar de purificar l'idioma tadjik lligant-lo més amb el persa i eliminant les paraules provinents de l'àrab.

La major part dels ciutadans del Tadjikistan són musulmans. L'impacte de l'islam ha crescut últimament, i va ser un fort lligam durant els anys de la guerra contra la Unió Soviètica i durant la seva guerra civil. Històricament, molta de la cultura tadjika està lligada a la de Pèrsia, ja que durant molts segles, aquest imperi va ocupar la regió donant vida a escriptors, científics i poetes perses com Ibn Sina, Firdausi, Rudaki o Omar Khaiam.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El nom correcte és sense d, la transcripció lingüística no és Tod-ji-ki-s-tan sinó To-ji-ki-s-tan, la J (transcrita) té la mateixa pronunciació que la g+e/i o la J catalana

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 38° 35′ N, 71° 22′ E / 38.583,71.367