Zoroastrisme
De Viquipèdia
El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme (culte d'Ahura Mazda) era la religió dels antics perses abans l'arribada de l'islam, basada en la doctrina predicada per Zoroastre a l'Iran. Actualment la segueixen encara els anomenats parsis.
El zoroastrisme va substituir el politeisme indoeuropeu per un monoteisme estricte, fonamentat en la saviesa moral: l'entitat creadora suprema (Ahura Mazda o Ormazd) engendrà l'esperit del bé o principi de la Veritat (Spenta Mainyu) i l'esperit del Mal o principi de la Mentida (Angra Mainyu o Ahriman). Tots dos tenen els seus corresponents seguidors, sovint divinitats anteriors lleugerament transformades. Lluiten eternament pel domini del món i sobretot per a convèncer l'ésser humà, l'únic amb llibertat per triar, perquè segueixi un camí o l'altre. Aquest combat acabarà a la fi dels temps amb el triomf del bé i una purificació general pel foc.
El zoroastrisme mantingué restes de l'antiga religió iraniana, com per exemple el paper central del foc i la llum (que esdevenen símbols del bé). Posteriorment, però, va esdevenir una religió ritualista on s'hi van afegir elements jueus i budistes, i la seva essència monoteista es va anar diluint fins a convertir-se en una concepció quasi absolutament dualista.
L'Avesta és el conjunt de llibres sagrats d'aquesta religió, si bé només s'en conserva una part molt fragmentària.
Taula de continguts |
[edita] Desenvolupament històric
El rei Darios I (cap al 500 aC) fou probablement el primer en adoptar l'ensenyament de Zoroastre com a religió oficial. Sota els seus descendents, però, el zoroastrisme es barrejà amb les antigues creences politeistes, com ho reflecteixen els texts sagrats inclosos en aquella època anomenats Yasht. Aquest texts són lloances dirigides a deïtats menors.
Durant el regne d'Artaxerxes II (vers el 400 aC) es van construir els primers temples on s'hi veneraven Ahura Mazda, Mitra i Anahita.
Sota els imperis d'origen grec i part (els selèucides i els arsàcides), el zoroastrisme es va mantenir al costat de nous cultes estrangers. Durant aquest període es van fer malbé una bona part dels texts que composaven l'Avesta, perdent-se per sempre més.
Amb l'imperi sassànida (226-651), el zoroastrisme esdevingué de nou la religió oficial de l'Estat. Durant aquesta època es va codificar el que restava de l'Avesta i l'ensenyament original va rebre certs canvis fonamentals. El principal va ser la transformació d'Ahura Mazda, que va passar de ser un principi creador abstracte i universal a la divinitat benèfica contraposada a Ahriman, la força malèfica.
El sacerdoci es va estructurar, amb un mobadhan mobadh (cap suprem) al capdavant, els mobadh (caps de districte) com a caps territorials i els moghan (mags) com a baix clergue. El mobadha mobadh era el principal dirigent espiritual i la segona personalitat de l'imperi després del rei, al que tenia el dret de coronar. L'Avesta era la seva guia escrita i Ardashir I en va escriure una edició completa per substituir a la reduïda que havia fet el rei Vologès I de Pàrtia (51-77). Sapor I va reunir vers el 325 un concili per fixar els cànons. Molta informació sobre l'organització de la religió es troba a la carta de Tansar al rei de Tabaristan, que esta datada vers el 560 amb Cosroes I. Un dels màxims exponents de la filosofia zoroàstrica fou Adurbad[1]
Amb l'arribada de l'islam, el zoroastrisme va desaparèixer gairebé del tot. Alguns dels seus practicants, anomenats avui dia "parsis", van fugir cap al subcontinent indi, enduent-se els fragments restants dels texts sagrats. Vers el 2006, els practicants del zoroastrisme eren uns 155.000.
[edita] Creences
[edita] Creació
El zoroastrisme reconeix Ahura Mazda com l'únic Creador increat de tot, essent el principi i la fi, el que no pot ser vist, l'Etern, el Pur i l'única veritat. La creació d'Ahura Mazda és l'antítesi del caos. Tot l'univers, inclosa l'humanitat, estan implicats en aquest conflicte entre l'ordre i el caos.
En la tradició zoroastrista, el Mal és representat per Angra Mainyu (el principi destructiu). Per altra banda hi ha el concepte de Llei Eterna (Daena), és a dir, l'ordre correcte de l'univers, el que ha de seguir la humanitat.
Per garantir la felicitat i per mantenir a ratlla el caos, és necessària la participació activa en la vida a través de bons pensaments, bones paraules i bones obres. Aquesta participació activa és un element central en el concepte de zoroastrià del lliure albir, rebutjan-se totes les formes de vida monàstica.
[edita] Escatologia
El conflicte resultant entre el bé i el mal involucra tot l'univers, incloent-hi la humanitat, que té un paper actiu en el conflicte.
En última instància, Ahura Mazda prevaldrà sobre el Mal (Angra Mainyu/Ahriman) sotmetent l'univers a una renovació còsmica i en aquesta última renovació, tota la creació, fins i tot les ànimes dels morts que van ser desterrats a la foscor, s'unirà a Ahura Mazda. Al final dels temps un salvador anomenat Saoshyant esdevindrà una renovació del món, i els morts ressuscitaran.
A continuació tindrà lloc una darrera purgació del Mal de la Terra (a través d'una onada de metall fos) i una purgació de la maldat dels cels (a través d'una batalla còsmica de les forces espirituals). Al final triomfarà el Bé, i cada persona es transformarà en un cos i una ànima espiritualitzada. Aquells que van morir com adults es transformaran en adults sans de quaranta anys d'edat, i els que van morir joves seran permanentment joves, amb uns quinze anys. En aquests nous cossos espirituals, els éssers humans viuran sense aliments, sense fam ni set, i sense armes (o la possibilitat de lesions). La substància material dels organismes serà tan lleugera que no podrà emetre cap ombra. Tota l'humanitat parlarà una sola llengua i pertanyerà a una sola nació sense fronteres. Tothom serà immortal (Amereât) i compartirà un sol propòsit i objectiu: unir-se amb la divinitat per a una perpètua exaltació de la glòria de Déu.
[edita] Principis humans
- La igualtat entre tots, sense importar el gènere, la raça o la religió.
- El respecte de totes les formes de vida.
- L'ecologisme.
- El treball dur i la caritat.
- La fidelitat i la lleialtat envers la família, la comunitat i el país.
[edita] Foc
L'energia del Creador és representada en el zoroastrisme pel foc i el sol, que són duradors, radiants, purs i sostenidors de la vida. Els fidels resen normalment davant d'alguna forma de foc o font de llum.
[edita] Proselitisme i conversió
Els practicants perses no permeten la conversió de les persones alienes a la religió. En els últims anys, però, els fidels de l'Iran i l'Occident sí que són partidaris de la conversió, malgrat l'opinió del clero oficial de Bombai.
[edita] Mort i funerals
Els ritus funeraris estan més preocupats per l'ànima que pel cos: creuen que al quart dia després de la mort l'ànima abandona definitivament el cos i que aquest esdevé com una closca buida. Tradicionalment els difunts eren allotjats al terrat d'unes torres tancades, anomenades Torres del Silenci. Els voltors i les inclemències del temps netejaven els ossos.
L'home ha de seguir en la seva vida els principis del bé, caracteritzat per la pietat i l'ordre. Quan mori serà jutjat segons les seves accions i viurà en un paradís o en un infern fins la gran lluita final.
[edita] Similituds amb les religions abrahàmiques
Alguns estudiosos com James George Frazer o James Joyce[2] , creuen que un bon nombre d'elements de l'escatologia, soteriologia, angelologia i dimonologia del judaisme i del cristianisme, tenen el seu origen en el zoroastrisme, que hauria estat transferit al poble jueu durant la captivitat babilònica a l'era persa. L'islam també sembla haver-ne integrat i adaptat les idees principals.
Algunes d'aquestes similituds són:
- La creença en un Déu suprem etern.
- El dualisme entre el bé i el mal.
- L'existència d'àngels, arcàngels i tota la dimonologia.
- La personificació del mal en la serp i l'obscuritat.
- La personificació del bé com el déu poderós i la llum.
- L'existència d'un Judici Final per tots els homes.
- El triomf del bé sobre el mal al final dels temps, amb la vinguda d'un salvador darrer que portarà a terme l'"obra de la justícia".[3]
[edita] Referències
- ↑ Zoroastrianism: The Zoroastrian Way Of Seeking Solace (anglès)
- ↑ (Joyce, 1987; Black and Rowley, 1987; Duchesne-Guillemin, 1988)
- ↑ Entrada mazdaisme a la GEC
[edita] Fonts
- Per la secció històrica: Microsoft® Études 2007 [DVD]. Microsoft Corporation, 2006
[edita] Enllaços externs
- (anglès) Enciclopèdia Irànica, Zoroastrisme
- UNESCO Parsi Zoroastrian Project
- Parsiana (anglès)
- Web catòlica (castellà)
