Balkh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mesquita verda a Balkh

Balkh (persa: بلخ, Balḫ) és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià. Està a la vora del riu sec anomenat Balkh. El seu clima és calorós i amb molta pols l'estiu, i humit a l'hivern quan el terreny esdevé una mena de maresma, provocant brots de malària.

Història antiga[modifica | modifica el codi]

Mapa on es pot veure Bactres, la capital de Bactriana.

Fou coneguda en l'antiguitat com a Bactra, Bactres o Bactris i fou la capital de Bactriana. S'hi van instal·lar les tribus indoàries en la seva emigració des del nord de l'Amudarià entre 2000 i 1500 aC Llavors la regió era fèrtil, però modernament s'ha desertitzat. Després dels aquemènides van venir els macedonis i després el regne grec de Bactriana, els heftalites i els kushana. Fou un centre budista i zoroastrià.

Situada a la riba del riu homònim, fou una ciutat important que formava part de la Ruta de la Seda fins que fou destruïda pels mongols. És l'actual 'Balkh', al nord de l'Afganistan, amb aproximadament 10.000 habitants. Segons les tradicions, era la ciutat més vella del món i on nasqué Zaratustra (que hi va morir i fou suposadament enterrat allí) i on hi havia hagut nombroses temples del foc.[1] Fou la residència dels primers aquemènides; fou conquerida per Alexandre i sota els macedonis s'hi van construir muralles; esdevingué la capital del regne hel·lenístic de Bactriana i, després, del principat heftalita de Tukharistan. Fou un centre budista amb el celebra claustre de Nawbahar o Nava Vihara, amb una gran estatua de Buda; el temple estava dirigit per sacerdots de Caixmir, anomenats Pramukh (que els àrabs van convertir en Barmak) però poc abans de la conquesta musulmana el temple va passar als zoroastrians. Barmak, tenia probablement control polític sobre la ciutat. Al segle VII fou visitada pel xinès Xuanzang, que diu que hi havia a la mateix ciutat o rodalies, un centenar de temples budistes amb 3000 devots, i moltes més estupes i altres monuments religiosos entre els quals el Nawbahar o Nava Vihara.

La ciutat fou capital de la satrapia de Bactriana sota l'imperi Persa i sota l'imperi Selèucida. Plini el vell i Estrabó la consideren la mateixa ciutat que Zariaspa, però Arrià diferencia les dues ciutats. Segons Plini el seu nom deriva del riu a la riba del qual estava situada però Curtius diu que era al mig d'una plana al peu de les muntanyes Paropamisades i sense cap riu. Tolomeu confirma que era a la riba d'un riu però no en dona el nom. Alexandre el gran hi va passar l'hivern del 328 aC al 327 aC a la seva tornada de Sogdiana, i des allí va començar la primavera següent la seva invasió del Panjab. Vers el 255 aC el sàtrapa grec Diodot es va fer independent i va originar el regne indogrec de Bactriana. Els àrabs hi van arribar a la meitat del segle VII. A finals d'aquest segle va quedar destruïda per les lluites que s'hi van produir i després ja és esmentada com a Balkh.

Balkh musulmana fins a l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Yezdegerd III de Pèrsia va fugir cap a Bactriana després de la derrota davant els àrabs a Nihawand. El 653 l'àrab al-Ahnad ibn Kays va fer una expedició a la zona i va sotmetre Balkh a tribut, però la regió no fou conquerida efectivament abans del califat de Muawiya I: el 663 o 664 la va conquerir Kays ibn al-Haytham o Abd al-Rahman ibn Samura i el Nawbahar fou llavors destruït. Un príncep local, Nezak Tarkhan, es va apoderar en aquest temps de Balkh i es va enfrontar durant un temps als àrabs però tant la cronologia com els fets en si mateixos són mal coneguts i molt confoses a les fonts àrabs. En tot cas la zona va estar quasi sempre revoltada fins que el 715 fou dominada per Kutayba ibn Muslim. En aquests anys la ciutat va patir atacs i contraatacs i segons al-Tabari estava en runes el 705.

Els àrabs van establir una guarnició a Barukan (no gaire lluny de Balkh), però el 725 el governador de Khurasan Asad ibn Abd-Allah al-Kasri (723-727) va traslladar la guarnició a la mateixa ciutat la qual va fer reconstruir. La van anomenar Balkh i de malnom Umm Al-Belaad o "Mare de les Ciutats" per considerar-la de gran antiguitat.[2] El 736 Asad va traslladar la capital del Khurasan des de Merv a Balkh, i això la va fer prosperar. Balkh fou oposada als abbàssides i Abu Muslim la va haver d'ocupar dues vegades (747 i el 748 quan es va revoltar a favor dels omeies). El lloctinent d'Abu Muslim, Abu Dawud, va controlar llavors Balkh i Tukharistan en nom dels abbàssides. Progressivament el Khurasan va esdevenir independent sota diversos governadors culminant amb els tahírides del Khorasan (821). Dawud ibn Abbas al-Banidjuri, príncep de Khutal, que va succeir al seu pare en el govern de la ciutat, es va fer semi independent a Balkh i Khutal (dinastia Banudawúdida o Banidjúrida) però el 870 en fou expulsat pel saffàrida Yakub ibn al-Layth. L'islam i fou definitivament introduït sota el govern de Yakub al segle IX.

El seu germà Amr I ibn al-Layth fou derrotat prop de Balkh la primavera del 900 i el Khurasan va passar llavors als samànides als quals el califa els hi va confirmar el 902. El 997 va passar a Mahmud de Gazni. El 1006 la va ocupar temporalment el qarakhànida Ilig Khan però Mahmud la va recuperar poc després. Després de la victòria seljúcida a Dandakan Balkh va estar a punt de ser ocupada pels vencedors, però no la van poder dominar fins al 1059. Sota dominació dels seljúcides pertanyia al sultà Sandjar quan el 1115 fou ocupada pels irregulars oghuz que la van destruir. Va retornar als seljúcides però vers el 1165 havia passat a mans dels kara khitay. El gúrida Baha al-Din Sam I de Bamian (1192-1206) la va conquerir el 1198 i la va conservar fins al 1206 quan la va ocupar el khwarizmshah Ala al-Din Muhammad.

El 1220 en la campanya mongola contra el khwarizmshah, Muhammad va fugir a Balkh i d'allí cap al Khurasan occidental refugiant-se a Nishapur primer i després a Qazwin. Genguis va enviar en persecució seva als generals Djebé i Subotai. Balkh va obrir les portes als mongols i fou perdonada rebent un governador, però llavors Muhammad ja havia sortit de la ciutat. L'any següent Genguis Khan va creuar l'Amudarià cap a l'Afganistan i Khurasan perseguint a les forces del khwarizmshah. Balkh fou ocupada i tot haver-se sotmès, fou destruïda i cremada i els habitants massacrats. La ciutat va quedar en ruïnes. Ibn Battuta la descriu com una ciutat en runes encara vers el 1335 (fins al 1338 no es va autoritzar la reconstrucció i repoblació de ciutats). Vers el 1245 va quedar dins els dominis de la dinastia Kart d'Herat vassalla dels mongols i després dels Il-khans, els dominis de la qual van ser incorporats per Tamerlà el 1389. La ciutadella fou arrasada per Tamerlà però el seu fill Shah Rukh la va reconstruir el 1407.

El 1480 es va descobrir a uns 20 km a l'est de la ciutat una tomba considerada la tomba d'Alí ibn Abi Tàlib i el 1481 s'hi va erigir un mausoleu en torn del qual es va desenvolupar la ciutat de Mazar-i Sharif, que va fer ombra a Balkh. El 1506 Balkh fou conquerida per Shibani Khan dels uzbeks. Conquerida pel safàvida Ismail I (1510) després de la derrota i mort de Shibani Khan a Merv el 2 de desembre de 1510, el 1511 Baber la va dominar durant un temps breu com a vassall safàvida, però després de les victòries dels uzbeks a Kul-i Malik el maig de 1512 i Ghudjuwan el 12 de novembre de 1512, Baber es va retirar precipitadament.

Un khan local uzbek la van dominar en endavant. Aquest khan va haver de fer submissió al xa de Pèrsia Abbas I el Gran, el 1598 fins al 1600/1601 quan el khan uzbek de Transoxiana Baki Muhammad, va reconquerir Balkh. El 1641 la va conquerir Shah Djahan, emperador mogul, que en va donar el govern a Aurangzeb (1647), però aquest la va perdre al cap de poc. Els uzbeks la van conservar fins al temps de Nadir Shah, al que es va sotmetre, però es va revoltar i Nadir la va ocupar el 1737. A la seva mort el khan uzbek local Hadji Khan es va fer independent però al cap de poc es va haver de sotmetre a Ahmad Shah Durrani (1752). El fill i successor d'Hadji Khan es va enfrontar a la revolta de la població instigada per Bukharà i Timur Shah Durrani va haver de sotmetre la ciutat. A la mort de Timur Shah, Shah Murad de Bukharà va assetjar la ciutat (1793) pero no la va poder conquerir i va restar en poder dels afganesos fins al 1826.

Vegeu Khanat de Balkh

El 1826 fou ocupada per Shah Murad, khan de Kunduz que la va governar dos anys, i després va passar sota autoritat del khan de Bukharà, retirant-se cap a l'est Shah Murad amb milers d'habitants; va estar sota govern de Eshan Khan, delegat de Bukharà fins al 1838 en què fou substituït per un nou governador que la va perdre el 1841 davant de Mir Wali de Khulm, en nom de Shah Shudja de Kabul que sembla que la va restaurar a Bukharà al cap de poc sota petició britànica; el febrer de 1850 fou ocupada per Dost Muhàmmad cap dels Barakzay,[3] i des de llavors va restar dins el domini afganès. El 1866, Balkh va perdre el seu rang de capital provincial a favor de Mazar-e Sharif.[4]

La ciutat va caure en ruïnes i va subsistir al seu costat un llogaret. Les ruïnes ocupen una gran superfície però els arqueòlegs no han trobat gairebé res interessant. Es poden veure les muralles de 10 km de perímetre que inclouen al seu interior la vila actual, i dos mausoleus un dels quals la gran mesquita d'estil timúrida datada al final del segle XVI i construïda segurament per un khan uzbek (Abd al-Mumin) i enfront del mausoleu de Khwadja Abu Nasr Parsa, sufita del segle XVI; propera hi ha una madrassa construïda per Said Subhan Kuli Khan (mort 1702) i les ruïnes del mausoleu de Khwadja Akkashah Qali, del final del període timúrida.

La ciutat fou modernitzada a partir del 1934 i actualment se centre de la indústria del cotó i produeix també altres productes agrícoles.

Prop de la ciutat en direcció a Mazar-i Sharif, hi ha Takhtapul que fou seu de la guarnició afganesa de kasidars pel Turquestan Afganès (final segle XIX i part del segle XX).

Monuments[modifica | modifica el codi]

Objecte trobat a les ruïnes de Balkh
  • Madrassa de Sayyid Subhan Kuli Khan.
  • Bala-Hesar, capella i mesquita de Khwadja Abu Nasr Parsa.
  • Tomba de la poetessa Rabia Balkhi.
  • Masjid Now Gumbad, mesquita ornamentada coneguda com a Haji Piyada, considerada el primer monument islàmic de l'Afganistan
  • Tap-e Rustam i Takht-e Rustam (temples budistes)

Ruïnes de Balkh[modifica | modifica el codi]

Les excavacions han donat poc resultat si bé és cert que mai hi havia treballat cap equip professional fins que n'hi fou enviat un el 2003 que està localitzant els estrats aquemènides i hel·lenístics. S'han trobat també construccions budistes. Les excavacions estan encara en un període inicial.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. PADSHAHS & PEHELVANS: by Rohinton G.N. Panthaky
  2. Frank Harold, BALKH AND MAZAR-e-SHARIF, Silk Road Seattle (a project of the Walter Chapin Simpson Center for the Humanities at the University of Washington), «Enllaç».
  3. «Персия, Аравия и т. д.», 1852. [Consulta: 2013-07-27].
  4. Grenet, F. «BALK». A: Encyclopædia Iranica. Online Edition. United States: Columbia University. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balkh

Coord.: 36° 45′ N, 66° 54′ E / 36.750°N,66.900°E / 36.750; 66.900