Gran Khorasan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El gran Khorasan és el nom convencional donat a la Regió del Khorasan. El nom Khorasan apareix al segle VII i els àrabs el donaven a totes les terres a l'est del Djibal iranià. No estava definida i podia arribar de fet fins a l'Indus i el Sind. Moisès de Khoren, l'historiador armeni, situa Khorasan entre Gurgan i Kumis a l'oest, i Badakhxan i Tukharistan a l'Oxus i Bamiyan a l'Hindu Kush a l'est. Durant el període sassànida aquesta regió del nord-est de l'Iran formava una de les quatre grans satrapies provincials governades per un ispahbadh amb seu a Merv. Els districtes que formaven la satrapia eren: Nishapur, Herat, Merv, Merv al-Rudh, Faryab, Talakan, Balkh, Bukharà, Badghis, Abiward, Gardjistan, Tus, Sarakhs i Gurgan. Segurament altres dinastia més enllà foren en algun moment vassalles dels sassànides. Amb el temps només una part del Khurasan va restar sota el seu poder i al final de l'imperi el territori s'havia dividit entre sassànides i heftalites. Els governadors locals i les dinasties tributàries van esdevenir independents de fet quan l'Imperi Sassànida es va enfonsar davant els àrabs. A l'est del Khorasan hi havia la confederació heftalita, enemiga dels perses, centrada a Badghis i Tukharistan. Al-Baladuri diu que Badghis, Herat i Pushang estaven sota el govern d'un potentat local anomenat l'Azim (el poderós) que era ben segur un heftalita. Els àrabs van heretar la rivalitat amb els hefatlites. Des del 644 alguns generals van estar al Khorasan que fou una dependència del govern de Bàssora fins a l'inici del segle VIII. Després fou una provincia del califat nominalment fins a la pèrdua del territori pels samànides davant els gaznèvides el 999.

Des del 999, Khorasan va estar més de 40 anys sota domini gaznèvida. Entre 1037 i 1040 arribaren emigrants turcs oghuz que es van establir a la regió; la família dirigent, els seljúcides, van derrotar als gaznèvides a la decisiva batalla de Dandankan (1040) i van annexionar Khorasan als seus dominis. Els gaznèvides el van voler recuperar però després de 10 o 15 anys finalment van donar la província per perduda. Nishapur fou la primera capital seljúcida però el fundador de l'imperi, Toghril Beg I, no va tardar a traslladar-la a Rayy i tot seguit a Isfahan. El govern del Khorasan fou cedit al seu germà Čaghri Beg Dawud, però el fill d'aquest Alp Arslan, va heretar al seu oncle sent llavors gran sultà. A la mort de Malik Shah I, fill d'Alp Arslan (1092) va seguir algun temps d'inestabilitat amb Barkyaruk (1093–1104) i Muhammad I Tapar (1105–1118) però es va tornar a la seguretat sota Mu'izz ad-Din Ahmed Sandjar (1118–1157) que va ser primer governador i després gran sultà i cap de família. Les quatre viles de la província disposaven de madrasses durant tot el període seljúcida (Herat, Merv, Nishapur i Balkh). Un element inestable foren els turcmans establerts a la part nord de la província. La seva revolta al final del regnat de Sandjar van portar a la seva captura i deposició temporal el 1153.

Posteriorment el Khorasan va estar en mans dels oghuz, de generals seljúcides, dels gúrides, dels khwarizmshahs, dels mongols (des de 1220-1221), dels Il-khans, per dinasties locals com els sabardars fins al 1381 i la dinastia Kart d'Herat fins al 1389, pels timúrides (1381 i 1389), per la branca timúrida d'Herat, pels uzbeks de Muhammad Shaybani Khan (1507-1510), pels safàvides (1510-1516), pels uzbeks altre cop en lluita amb els safàvides (1589-1715), pels afganesos, per Pèrsia sota Nàdir-Xah Afxar (1736-1747), pels durranis afganesos en part i els afshàrides, pels qajars, en part pels russos (Merv o nord del Khorasan des de 1884) i per la dinastia pahlevi fins a la proclamació de la república islàmica (Khorasan Occidental) i pels reis d'Afganistan i després la república (Khorasan oriental).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cambridge History of Iran