Amudarià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Riu Amudarià
Amudaryasunset.jpg
El riu Amudarià a Turkmenistan
Curs de l'Amudarià
Localització del riu
Cota del naixement ~6.000 msnm
Coordenades del naixement 37° 6′ 21″ N, 68° 18′ 23″ E / 37.10583°N,68.30639°E / 37.10583; 68.30639Coord.: 37° 6′ 21″ N, 68° 18′ 23″ E / 37.10583°N,68.30639°E / 37.10583; 68.30639
Naixement Confluència dels rius Vakhsh i Panj
Desembocadura Mar d'Aral
Cota de la desembocadura 31 m
Coordenades de la desembocadura 43° 53′ 8.49″ N, 59° 28′ 23.25″ E / 43.8856917°N,59.4731250°E / 43.8856917; 59.4731250
Longitud 1414 km
Cabal mitjà 1.400 /s
Territoris de la conca Afganistan Afganistan
Tadjikistan Tadjikistan
Turkmenistan Turkmenistan
Uzbekistan Uzbekistan
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

L'Amudarià (del rus Амударья Amudarià; en tadjik Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; en persa آمودریا Amudarià; en uzbek Amudaryo; en turcman Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central conegut antigament com a Oxus. Darià en persa vol dir "mar" o "riu llarg". Sota els sassànides el riu es deia Weh-rodh o Beh-rodh; els àrabs el van anomenar Djayhun (جيحون, de Gihon, un dels rius del Paradís); els xinesos l'anomenaven Kui-shui, Wu-hu o Po-tsu. El nom actual ens ha arribat a través del rus, llengua de la potència colonial de la regió.

La regió al nord del riu és anomenada Transoxiana, o en àrab Mawara al-Nahr.[1]

La seva longitud és d'uns 2.494 km. El riu és navegable uns 1.450 km. La seva conca és de 534.739 km² i porta un cabal de 97,4 quilòmetres cúbics d'aigua per any que arriba de les muntanyes; les pluges són a l'entorn de 1.000 mm l'any; a causa de l'aprofitament per al reg, part del seu cabal no arriba a la mar d'Aral, on desemboca.

Una de les fonts que l'alimenta és el riu Pamir, a les muntanyes del Pamir (antic mont Imeon). Una altra suposada font del riu és una cova de glaç a la vall de Waghjir, al corredor de Wakhan, també a les muntanyes del Pamir, ja prop de la frontera amb el Pakistan.

Corre cap a l'est i a Ishtragh gira al nord i després al nord-oest per l'Hindu Kush i el riu Panj, formant la frontera de l'Afganistan amb el Tadjikistan i després la de l'Afganistan amb l'Uzbekistan (uns 200 km). Durant 100 km més marca la frontera entre l'Afganistan i el Turkmenistan, i després entra en aquest país, on corre cap al nord, formant la frontera amb l'Uzbekistan, i acaba en un delta que en part desaigua a la mar d'Aral o es perd al desert.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. William C. Brice. 1981. Historical Atlas of Islam. Leiden: Encyclopaedia of Islam. ISBN 90-04-06116-9.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • George Nathaniel Curzon, primer marquès Curzon de Kedleston (1896): The Pamirs and the Source of the Oxus. Royal Geographical Society, Londres. Reimpressió: Elibron Classics Series, Adamant Media Corporation. 2005. ISBN 1-4021-5983-8 / 1-4021-3090-2.
  • Gordon, T. E. (1876): The Roof of the World: Being the Narrative of a Journey Over the High Plateau of Tibet to the Russian Frontier and the Oxus Sources on Pamir. Edimburg. Edmonston and Douglas. Reimpressió per Ch'eng Wen Publishing Company. Taipei. 1971.
  • Arnold J. Toynbee (1961): Between Oxus and Jumna. Londres. Oxford University Press.
  • John Wood (1872): A Journey to the Source of the River Oxus. Londres.