Persa
De Viquipèdia
|
فارسی (transliteració: Fārsi) پارسی (transliteració: Pārsi) |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | {{{altresdenominacions}}} |
| Parlat a: | Iran (Persia), Afghanistan, Tadjikistan, i països veïns. |
| Regió: | |
| Parlants: | 71 milions nadius 110 milions en total |
| Rànquing: | 17ena (per parlants nadius) |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Indoiraniana |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Iran, Tadjikistan, Afghanistan |
| Regulat per: | Acadèmia de llengua persa i literatura Acadèmia de les ciències d'Afganistan |
|
|
|
| ISO 639-1 | fa |
| ISO 639-2 | {{{iso2}}} |
| ISO 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | {{{sil}}} |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El persa (فارسی Fārsi o پارسی Pārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan, el Tadjikistan, l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i països veïns. Deriva de la llengua dels perses, la llengua dels aquemènides.[1] És de la família de llengües indoàries i és una llengua pluricèntrica i la seva gramàtica és similar a la de moltes llengües europeus contemporànies.[2]
Des de la conquesta islàmica, el persa s'escriu amb alfabet àrab, si bé al Tadjikistan, des dels anys 30, coincidint amb importants campanyes d'alfabetització, s'adoptà l'alfabet ciríl·lic, en part per motius lingüístics (l'alfabet ciríl·lic, com l'alfabet llatí i el grec, estan més ben adaptats a les llengües indoeuropees, amb més varietat de vocals que les semítiques) i en part per motius polítics. En aquella època la llengua començà a anomenar-se tadjik.
Ha tingut una influència sobre les llengües veïnes, en particular els idiomes turcs de l'Àsia Central, el Caucas, el paixto, el kurd i a Anatòlia, i ha influït en la llengua urdú. També ha exercit una influència menor sobre l'hindi, el panjabi, el saraiki i altres idiomes de l'Àsia meridional. Encara que amb una menor relació, també ha influït en l'àrab,[3] i en altres idiomes de Mesopotàmia; el seu vocabulari bàsic és d'origen persa mitjà.[4] El persa modern conté una quantitat considerable d'elements lèxics de l'àrab,[5][6][7] que es "persianitzà" i,[8] sovint, va tenir un significat diferent i l'ús que l'àrab original. El vocabulari àrab en altres llengües iranianes, turques i índiques són, generalment, han incorporat elements del persa modern.[9] En general, la varietat de vocabulari àrab varia del 8,8% (2,4% amb freqüència) al Shahnameh,[10] 14% en cultura material,[11], 24% en l'apartat de vida intel·lectual i el 40% de l'activitat literària quotidiana.[11] La majoria de les paraules en àrab de préstec del persa són sinònims de termes nadius, o poden ser, i moltes vegades han estat, glossades en formes natives perses.[11]
Taula de continguts |
[edita] Nomenclatura
El nom d'aquest idioma en català és persa. La ISO, l'Acadèmia de la Llengua i la Literatura Persa, i moltes altres fonts denominen la llengua com a "persa". La paraula "fārsí" és la designació actual de l'idioma tant en persa com en àrab, i va ser originalment la forma aràbiga d'expressar "pārsī", l'antic nom de l'idioma, degut a l'absència del fonema /p/ en àrab estàndard.[12]
[edita] Història
Hom hi distingeix tres fases històriques:[13]
- L'antic, juntament amb l'avèstic, representa la fase antiga de l'irànic i està documentat per les inscripcions cuneïformes dels aquemènides dels segles VII i IV aC. La més important és la de Darios, a Behistun. Reflecteix la llengua materna dels aquemènides, que era l'arameu.
- El mitjà, evolució de l'antic, fou la llengua principal literària, religiosa i oficial dels sassànides del 226 al 651. Hom en conserva nombrosos manuscrits mazdeus i maniqueus. Rival del part, hom troba inscripcions en ambdues llengües i encara en grec. L'escriptura, derivada de l'arameu, és arcaïtzant, i, juntament amb la llengua, hom les anomena sovint pahlavī, incloent-hi el part. Influí l'armeni, el siríac i l'àrab.
- El modern fārsī, llengua nacional de l'Iran, de l'Afganistan, juntament amb el paixtu, també és oficial al Tadjikistan, en la forma tadjik. Enriquit amb manlleus de l'àrab, constitueix la llengua de civilització dels països irànics medievals i moderns, els primers texts de la qual daten del segle IX. Hom l'escriu en caràcters àrabs i representa la llengua principal de cultura dels musulmans de l'Índia i dels turcs de l'Àsia Menor.
[edita] Dialectes i llengües emparentades
Existeixen tres variants modernes del persa estàndard:[14]
- El persa modern iranià que és la varietat parlada a l'Iran; en persa, també és conegut com a farsi.[15][16]
- Dari és el nom local de la llengua persa parlada a Afganistan, Uzbekistan i Pakistan.
- Tajik és la varietat del persa utilitzada al Tadjikistan, Uzbekistan i Rússia, però, a diferència del persa que es parla a l'Iran i l'Afganistan, s'escriu en l'alfabet ciríl·lic en lloc de la grafia persa.
Les tres varietats esmentades es basen en la literatura clàssica persa. També hi ha diversos dialectes locals de l'Iran, Afganistan i Tadjikistan, que difereixen lleugerament de la persa estàndard. Són exemples d'aquests dialectes, l'hazaragi, a Afganistan, el darwazi, a Afganistan i Tadjikistan, i el dehwari al Pakistan.
L'Ethnologue ofereix una altra classificació dels dialectes de la llengua persa. Segons aquesta font, els dialectes d'aquesta llengua són:[17]
- El persa occidental o farsi, a l'Iran.
- El persa oriental, a l'Afganistan i el Pakistan.
- El tadjik, al Tadjikistan, Uzbekistan, Pakistan i Xina (regió autònoma de Xinjiang).
- L'hazaragi, a l'Afganistan.
- L'aimaq, a l'Afganistan.
- El bukharic, a Israel, Uzbekistan.
- El darwazi, a l'Afganistan, Pakistan, Tadjikistan.
- El dzhidi, a Israel, Iran.
Pel que fa a les llengües emparentades amb el persa, cal citar:
- El luri o lori, parlat principalment al sud-oest de la província iraniana de Lorestan i Khuzestan.
- El tat, es parla a zones d'Azerbaidjan, Rússia, etc. Inclou el tat jueu i el tat cristià.
- El lari, al sud de l'Iran.
[edita] Fonètica
El persa iranià té sis vocals i vint-i-tres consonants, incloent dos africats /t͡ʃ/ (ch) i /d͡ʒ/ (j).
- Tradicionalment, el persa distingeix entre les vocals llargues (/iː/, /uː/, /ɒː/) i les vocals curtes(/e/, /o/, /æ/). Els dialectes perses i les seves variants difereixen més en les seves vocals que en les consonants.
| Labial | Alveolar | Postalveolar | Palatal | Velar | Uvular | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | [ŋ] | ||||
| Oclusiva | p b | t d | k ɡ | [ɢ] | [ʔ] | ||
| Africada | tʃ dʒ | ||||||
| Fricativa | f v | s z | ʃ ʒ | x ɣ | h | ||
| Batuda | ɾ | ||||||
| Trill | [r] | ||||||
| Aproximant | l | j |
[edita] Gramàtica
El persa és una llengua SOV, el que significa que la frase segueix un ordre de subjecte, complements i per últim el verb, que concorda en nombre i persona amb el subjecte. No existeix el gènere gramatical en les paraules variables ni els articles.
[edita] Exemple
| Persa | IPA | Traducció |
|---|---|---|
| همهٔ افراد بشر آزاد به دنیا میآیند و از دید حیثیت و حقوق با هم برابرند، همه دارای اندیشه و وجدان هستند و باید در برابر یکدیگر با روح برادری رفتار کنند. | hæmeje æfrɒd bæʃær ɒzɒd be donjɒ miɒjænd o æz dide hejsijæt o hoɢuɢ bɒ hæm bærɒbærænd ǁ hæme dɒrɒje ændiʃe o vedʒdɒn mibɒʃænd o bɒjæd dær bærɒbære jekdigær bɒ ruhe bærɒdæri ræftɒr konænd | Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres |
Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans
[edita] Referències i notes
- ↑ Lazard, Gilbert. «Charactères distinctifs de la langue Tadjik». Bulletin de la Société Linguistique de Paris, vol. 52, pàg. 117–186.
- ↑ Richard Davis, “Persian”. A Josef W. Meri, Jere L. Bacharach. Medieval Islamic Civilization, Taylor & Francis, 2006. Pp. 602-603.
- ↑ Nushin Namazi. «Persian Loan Words in Arabic», 24-11-2008.
- ↑ Richard Davis, “Persian” in Josef W. Meri, Jere L. Bacharach, “Medieval Islamic Civilization”, Taylor & Francis, 2006. Ppg 602-603.
- ↑ Lazard, Gilbert 1975. “The Rise of the New Persian Language”. A Frye, R. N., The Cambridge History of Iran, Vol. 4, pp. 595–632. Cambridge: Cambridge University Press.
- ↑ Lazard, Gilbert, "Pahlavi, Pârsi, dari: Les langues d'Iran d'après Ibn al-Muqaffa". A R.N. Frye. Iran and Islam. In Memory of the late Vladimir Minorsky, Edinburgh University Press, 1971.
- ↑ Classe, Olive. Encyclopedia of literary translation into English. Taylor & Francis, 2000. ISBN 1884964362, ISBN 978-1-884964-36-7.
- ↑ Ann K. S. Lambton. Persian grammar, Cambridge University Press, Cambridge University Press 1953.
- ↑ John R. Perry. "Lexical Areas and Semantic Fields of Arabic". A Éva Ágnes Csató, Eva Agnes Csato, Bo Isaksson, Carina Jahani. Linguistic convergence and areal diffusion: case studies from Iranian, Semitic and Turkic. Routledge, 2005. p. 97.
- ↑ John Perry. Encyclopedia Iranica, "Arabic words in ŠĀH-NĀMA"
- ↑ 11,0 11,1 11,2 John R. Perry. "Lexical Areas and Semantic Fields of Arabic. A Éva Ágnes Csató, Eva Agnes Csato, Bo Isaksson, Carina Jahani. Linguistic convergence and areal diffusion: case studies from Iranian, Semitic and Turkic. Routledge, 2005, pp 97-110.
- ↑ Persian or Farsi? (anglès)
- ↑ «Persa». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 21 de juliol de 2009].
- ↑ Persian or Farsi ? Simin Karimi, Department of Linguistics, University of Arizona
- ↑ Henderson, M. M. T. (1994) "Modern Persian Verb Stems Revisited" in Journal of the American Oriental Society, Vol. 114, No. 4. (October–December 1994), pp. 639–641.
- ↑ Keshavarz, M. H. (1988) "Forms of Address in Post-Revolutionary Iranian Persian: A Sociolinguistic Analysis" in Language in Society, Vol. 17 No. 4 p565-75 December 1988
- ↑ Ethnologue - Language Family Trees - Persian
- ↑ Quan els símbols apareixen en parells, la de la dreta representa una consonant. Els al·lofons estan entre claudàtors fonetics.
[edita] Enllaços externs
- Virtual Persian Keyboard
- Persian Font & Keyboard
- Persian language
- Navid Fazel, Descriptive Grammar of New Persian
- Pahlawi, Farsi and Dari
- Persian Culture & Language
