Persa

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Persa
فارسی (transliteració: Fārsi)
پارسی (transliteració: Pārsi)
Pronunciació: AFI:
Altres denominacions: {{{altresdenominacions}}}
Parlat a: Iran (Persia), Afghanistan, Tadjikistan, i països veïns.
Regió:
Parlants: 71 milions nadius
110 milions en total
Rànquing: 17ena (per parlants nadius)
Classificació genètica: Indoeuropea

Indoiraniana
 Iraniana
Iraniana occidental
Iraniana sud-occidental

estatus oficial
Llengua oficial de: Iran, Tadjikistan, Afghanistan
Regulat per: Acadèmia de llengua persa i literatura
Acadèmia de les ciències d'Afganistan
codis de la llengua
ISO 639-1 fa
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO 639-3 {{{iso3}}}
SIL {{{sil}}}
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua
Localització dels parlants de persa al món

El persa (فارسی Fārsi o پارسی Pārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan, el Tadjikistan, l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i països veïns. Deriva de la llengua dels perses, la llengua dels aquemènides.[1] És de la família de llengües indoàries i és una llengua pluricèntrica i la seva gramàtica és similar a la de moltes llengües europeus contemporànies.[2]

Des de la conquesta islàmica, el persa s'escriu amb alfabet àrab, si bé al Tadjikistan, des dels anys 30, coincidint amb importants campanyes d'alfabetització, s'adoptà l'alfabet ciríl·lic, en part per motius lingüístics (l'alfabet ciríl·lic, com l'alfabet llatí i el grec, estan més ben adaptats a les llengües indoeuropees, amb més varietat de vocals que les semítiques) i en part per motius polítics. En aquella època la llengua començà a anomenar-se tadjik.

Ha tingut una influència sobre les llengües veïnes, en particular els idiomes turcs de l'Àsia Central, el Caucas, el paixto, el kurd i a Anatòlia, i ha influït en la llengua urdú. També ha exercit una influència menor sobre l'hindi, el panjabi, el saraiki i altres idiomes de l'Àsia meridional. Encara que amb una menor relació, també ha influït en l'àrab,[3] i en altres idiomes de Mesopotàmia; el seu vocabulari bàsic és d'origen persa mitjà.[4] El persa modern conté una quantitat considerable d'elements lèxics de l'àrab,[5][6][7] que es "persianitzà" i,[8] sovint, va tenir un significat diferent i l'ús que l'àrab original. El vocabulari àrab en altres llengües iranianes, turques i índiques són, generalment, han incorporat elements del persa modern.[9] En general, la varietat de vocabulari àrab varia del 8,8% (2,4% amb freqüència) al Shahnameh,[10] 14% en cultura material,[11], 24% en l'apartat de vida intel·lectual i el 40% de l'activitat literària quotidiana.[11] La majoria de les paraules en àrab de préstec del persa són sinònims de termes nadius, o poden ser, i moltes vegades han estat, glossades en formes natives perses.[11]

Taula de continguts

[edita] Nomenclatura

El nom d'aquest idioma en català és persa. La ISO, l'Acadèmia de la Llengua i la Literatura Persa, i moltes altres fonts denominen la llengua com a "persa". La paraula "fārsí" és la designació actual de l'idioma tant en persa com en àrab, i va ser originalment la forma aràbiga d'expressar "pārsī", l'antic nom de l'idioma, degut a l'absència del fonema /p/ en àrab estàndard.[12]

[edita] Història

Hom hi distingeix tres fases històriques:[13]

  • L'antic, juntament amb l'avèstic, representa la fase antiga de l'irànic i està documentat per les inscripcions cuneïformes dels aquemènides dels segles VII i IV aC. La més important és la de Darios, a Behistun. Reflecteix la llengua materna dels aquemènides, que era l'arameu.
  • El mitjà, evolució de l'antic, fou la llengua principal literària, religiosa i oficial dels sassànides del 226 al 651. Hom en conserva nombrosos manuscrits mazdeus i maniqueus. Rival del part, hom troba inscripcions en ambdues llengües i encara en grec. L'escriptura, derivada de l'arameu, és arcaïtzant, i, juntament amb la llengua, hom les anomena sovint pahlavī, incloent-hi el part. Influí l'armeni, el siríac i l'àrab.
  • El modern fārsī, llengua nacional de l'Iran, de l'Afganistan, juntament amb el paixtu, també és oficial al Tadjikistan, en la forma tadjik. Enriquit amb manlleus de l'àrab, constitueix la llengua de civilització dels països irànics medievals i moderns, els primers texts de la qual daten del segle IX. Hom l'escriu en caràcters àrabs i representa la llengua principal de cultura dels musulmans de l'Índia i dels turcs de l'Àsia Menor.

[edita] Dialectes i llengües emparentades

Existeixen tres variants modernes del persa estàndard:[14]

Les tres varietats esmentades es basen en la literatura clàssica persa. També hi ha diversos dialectes locals de l'Iran, Afganistan i Tadjikistan, que difereixen lleugerament de la persa estàndard. Són exemples d'aquests dialectes, l'hazaragi, a Afganistan, el darwazi, a Afganistan i Tadjikistan, i el dehwari al Pakistan.

L'Ethnologue ofereix una altra classificació dels dialectes de la llengua persa. Segons aquesta font, els dialectes d'aquesta llengua són:[17]

  • El persa occidental o farsi, a l'Iran.
  • El persa oriental, a l'Afganistan i el Pakistan.
  • El tadjik, al Tadjikistan, Uzbekistan, Pakistan i Xina (regió autònoma de Xinjiang).
  • L'hazaragi, a l'Afganistan.
  • L'aimaq, a l'Afganistan.
  • El bukharic, a Israel, Uzbekistan.
  • El darwazi, a l'Afganistan, Pakistan, Tadjikistan.
  • El dzhidi, a Israel, Iran.

Pel que fa a les llengües emparentades amb el persa, cal citar:

  • El luri o lori, parlat principalment al sud-oest de la província iraniana de Lorestan i Khuzestan.
  • El tat, es parla a zones d'Azerbaidjan, Rússia, etc. Inclou el tat jueu i el tat cristià.
  • El lari, al sud de l'Iran.

[edita] Fonètica

Els fonemes vocals de la llengua persa

El persa iranià té sis vocals i vint-i-tres consonants, incloent dos africats /t​͡ʃ/ (ch) i /d​͡ʒ/ (j).

  • Tradicionalment, el persa distingeix entre les vocals llargues (/iː/, /uː/, /ɒː/) i les vocals curtes(/e/, /o/, /æ/). Els dialectes perses i les seves variants difereixen més en les seves vocals que en les consonants.
Labial Alveolar Postalveolar Palatal Velar Uvular Glotal
Nasal m n [ŋ]
Oclusiva p b t d k ɡ [ɢ] [ʔ]
Africada tʃ dʒ
Fricativa f v s z ʃ ʒ x ɣ h
Batuda ɾ
Trill [r]
Aproximant l j

[edita] Gramàtica

El persa és una llengua SOV, el que significa que la frase segueix un ordre de subjecte, complements i per últim el verb, que concorda en nombre i persona amb el subjecte. No existeix el gènere gramatical en les paraules variables ni els articles.

[edita] Exemple

Persa IPA Traducció
همهٔ افراد بشر آزاد به دنیا می‌آیند و از دید حیثیت و حقوق با هم برابرند، همه دارای اندیشه و وجدان هستند و باید در برابر یکدیگر با روح برادری رفتار کنند. hæmeje æfrɒd bæʃær ɒzɒd be donjɒ miɒjænd o æz dide hejsijæt o hoɢuɢ bɒ hæm bærɒbærænd ǁ hæme dɒrɒje ændiʃe o vedʒdɒn mibɒʃænd o bɒjæd dær bærɒbære jekdigær bɒ ruhe bærɒdæri ræftɒr konænd Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres

Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans

[edita] Referències i notes

  1. Lazard, Gilbert. «Charactères distinctifs de la langue Tadjik». Bulletin de la Société Linguistique de Paris, vol. 52, pàg. 117–186.
  2. Richard Davis, “Persian”. A Josef W. Meri, Jere L. Bacharach. Medieval Islamic Civilization, Taylor & Francis, 2006. Pp. 602-603.
  3. Nushin Namazi. «Persian Loan Words in Arabic», 24-11-2008.
  4. Richard Davis, “Persian” in Josef W. Meri, Jere L. Bacharach, “Medieval Islamic Civilization”, Taylor & Francis, 2006. Ppg 602-603.
  5. Lazard, Gilbert 1975. “The Rise of the New Persian Language”. A Frye, R. N., The Cambridge History of Iran, Vol. 4, pp. 595–632. Cambridge: Cambridge University Press.
  6. Lazard, Gilbert, "Pahlavi, Pârsi, dari: Les langues d'Iran d'après Ibn al-Muqaffa". A R.N. Frye. Iran and Islam. In Memory of the late Vladimir Minorsky, Edinburgh University Press, 1971.
  7. Classe, Olive. Encyclopedia of literary translation into English. Taylor & Francis, 2000. ISBN 1884964362, ISBN 978-1-884964-36-7. 
  8. Ann K. S. Lambton. Persian grammar, Cambridge University Press, Cambridge University Press 1953.
  9. John R. Perry. "Lexical Areas and Semantic Fields of Arabic". A Éva Ágnes Csató, Eva Agnes Csato, Bo Isaksson, Carina Jahani. Linguistic convergence and areal diffusion: case studies from Iranian, Semitic and Turkic. Routledge, 2005. p. 97.
  10. John Perry. Encyclopedia Iranica, "Arabic words in ŠĀH-NĀMA"
  11. 11,0 11,1 11,2 John R. Perry. "Lexical Areas and Semantic Fields of Arabic. A Éva Ágnes Csató, Eva Agnes Csato, Bo Isaksson, Carina Jahani. Linguistic convergence and areal diffusion: case studies from Iranian, Semitic and Turkic. Routledge, 2005, pp 97-110.
  12. Persian or Farsi? (anglès)
  13. «Persa». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 21 de juliol de 2009].
  14. Persian or Farsi ? Simin Karimi, Department of Linguistics, University of Arizona
  15. Henderson, M. M. T. (1994) "Modern Persian Verb Stems Revisited" in Journal of the American Oriental Society, Vol. 114, No. 4. (October–December 1994), pp. 639–641.
  16. Keshavarz, M. H. (1988) "Forms of Address in Post-Revolutionary Iranian Persian: A Sociolinguistic Analysis" in Language in Society, Vol. 17 No. 4 p565-75 December 1988
  17. Ethnologue - Language Family Trees - Persian
  18. Quan els símbols apareixen en parells, la de la dreta representa una consonant. Els al·lofons estan entre claudàtors fonetics.

[edita] Enllaços externs

Viquipèdia
Existeix una edició en persa de la Viquipèdia
Viquipèdia
Existeix una edició en tadjik de la Viquipèdia
Viquipèdia:Llista d'articles que totes les llengües haurien de tenir#Llenguatge, lingüística, literatura