Inscripció de Behistun
La inscripció de Behistun (o Bisutun: بیستون) és una inscripció en antic persa, elamita i babiloni que es va trobar en una muntanya de Kermanshah i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme. Fou transcrita per Sir Henry Rawlinson, entre 1835 i 1843.
El contingut és un recull de noticies històriques aportades per Darios I el Gran i fou escrita després del 520 aC. És a la paret de pedra i té uns 15 m d'alt i 25 m d'ample. Te 414 línies en 5 columnes per l'antic persa, 593 línies i 8 columnes per l'elamita, i 112 línies pel babiloni. La seva posició a un lloc poc accessible de la muntanya feia la inscripció més resistent al temps. Junt amb la inscripció hi ha d'altres elements decoratius com les figures i l'al·legoria central.
Les inscripcions van ser declarades l'any 2006 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Coord.: 34° 23′ 18″ N, 47° 26′ 12″ E / 34.38833,47.43667
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Inscripció de Behistun  |
