Persa antic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
PERSA ANTIC
Distribució
geogràfica:
Iran
Classificació
genètica
:

 Indoirànies
  PERSA ANTIC
Subdivisions:

El persa antic és un dels dos idiomes iranians dels quals es té un testimoni directe, essent l'altre l'idioma l'avèstic. El persa antic és un idioma preislàmic. Les inscripcions més antigues en persa antic són les fetes en tauleta d'argila i en segells durant el període de l'Imperi Aquemènida (cap al 600 aC fins al 300 aC). Exemples del persa antic s'han trobat en les actuals Iran, Bahrain, Iraq, Turquia id Egipte[1] el testimoni més important és el de la inscripció de Behistun (datada del 525 a.C.). Recentment s'han trobat moltes tauletes en persa antic a Persèpolis que mostren que s'utilitzava en la vida comuna i no només en l'Administració.[2]

L'idioma Lari del comtat de Larestan està relacionat amb el persa antic.[3]

El persa antic pertany als idiomes indoeuropeus i dins d'ells a la branca indo-iraniana.[4] El persa antic és un dels idiomes indoeuropeus més antics testimoniats en textos originals.[5]

El persa antic va evolucionar al llarg del temps i el persa mitjà, de vegades anomenat Pahlavi, és un continuador directe del persa antic.[6][7] El persa modern, al seu torn, és continuador del persa antic.[8]

Inscripció en persa antic a Persepòli.

Els textos en persa antic s'escrivien d'esquerra a dreta en escriptura cuneïforme sil·làbica i tenien 36 caràcters fonètics i 8 logogrames.


Fonologia[modifica | modifica el codi]

Vocals

  • Llargues: /aː/ /iː/ /uː/
  • Curtes: /a/ /i/ /u/

Consonants

  Labial Dental/
Alveolar
Palatal Velar Glotal
Implosives p b t d c ɟ k ɡ    
Nasals   m   n            
Fricatives f   θ   ç x   h  
Sibilants     s z ʃ          
Ròtica       r            
Lateral       l            
Aproximant   ʋ       j        

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

El persa antic es declinava i tenia els casos nominatiu, vocatiu, acusatiu, instrumental, datiu ,genitiu i locatiu.


Lèxic[modifica | modifica el codi]

Proto-Indo-Iranià Persa antic Persa mitjà Persa modern significat
*asuras mazdhās Ahura mazda Ohrmazd Ormazd اورمزد Ahura Mazda
*aśwas aspa asp asb اسب cavall
*kāma kāma kām kām کام benefici
*daiwas daiva dēw div دیو diable
drayah drayā daryā دریا mar
*źhasta- dasta dastag dast دست
*bhāgī bāji bāj bāj باج/باژ
*bhrātr- brātar brâdar barādar برادر germà
*bhūmiš būmi būm būm بوم regió, terra
*martya martya mard mard مرد home
*māsa māha māh māh ماه lluna, mes
*vāsara vāhara vahār bahār بهار font
stūnā stūn sotūn ستون columna
šiyāta šād šād شاد feliç
*ṛtam arta ard ord اُرد ordre
*drauźh- druj drugh dorōgh دروغ mentida


Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Roland G. Kent, Old Persian, 1953
  2. "Everyday text shows that Old Persian was probably more commonly used than previously thought " accessed September 2010 from [1]
  3. The History of Ancient Iran, Part 3, Volume 7, p. 27. 
  4. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta s2008-80-1
  5. (Skjærvø 2006, vi(2). Documentation. Old Persian.)
  6. Ulrich Ammon, Norbert Dittmar, Klaus J. Mattheier, Peter Trudgill, "Sociolinguistics Hsk 3/3 Series Volume 3 of Sociolinguistics: An International Handbook of the Science of Language and Society", Walter de Gruyter, 2006. 2nd edition. pg 1912: "Middle Persian, also called Pahlavi is a direct continuation of old Persian, and was used as the written official language of the country." "However, after the Moslem conquest and the collapse of the Sassanids, Arabic became the dominant language of the country and Pahlavi lost its importance, and was gradually replaced by Dari, a variety of Middle Persian, with considerable loan elements from Arabic and Parthian."
  7. Bo Utas, "Semitic on Iranian", in "Linguistic convergence and areal diffusion: case studies from Iranian, Semitic and Turkic" editors (Éva Ágnes Csató, Bo Isaksson, Carina Jahani),Routledge, 2005. pg 71: "As already mentioned, it is not likely that the scribes of Sassanian chanceries had any idea about the Old Persian cuneiform writing and the language couched in it. Still, the Middle Persian language that appeared in the third century AD may be seen as a continuation of Old Persian
  8. Skjærvø, Prods Oktor. Iran, vi. Iranian languages and scripts. 13, 2006. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Persa antic Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Brandenstein, Wilhelm. Handbuch des Altpersischen. Wiesbaden: O. Harrassowitz, 1964. 
  • Hinz, Walther. Altpersischer Wortschatz. Nendeln, Liechtenstein: Kraus, 1966. 
  • Kent, Roland G. Old Persian: Grammar, Texts, Lexicon. New Haven: American Oriental Society, 1953. 
  • Sims-Williams, Nicholas. «Iranian languages». A: Encyclopedia Iranica. 7. Costa Mesa: Mazda, 1996. : 238-245
  • Schmitt, Rüdiger. «Altpersisch». A: R. Schmitt. Compendium linguarum Iranicarum. Wiesbaden: Reichert, 1989. : 56–85
  • Schmitt, R. «Old Persian». A: Roger D. Woodard. The Ancient Languages of Asia and the Americas. illustrated. Cambridge University Press, 2008, p. 76–100. ISBN 0521684943. 
  • Skjærvø, Prods Oktor. Encyclopaedia Iranica. 13, 2006. «Iran, vi. Iranian languages and scripts» 
  • Tolman, Herbert Cushing. Ancient Persian Lexicon and the Texts of the Achaemenidan Inscriptions Transliterated and Translated with Special Reference to Their Recent Re-examination. New York/Cincinnati: American Book Company, 1908.