Trialetià
 Distribució del trialetià segons Kozłowski i Kaczanowska (2004).  | |
| Tipus | cultura arqueològica i indústria lítica |
|---|---|
| Part de | paleolític superior i epipaleolític |
| Geografia | |
| Originari de | Caucas, Transcaucàsia, Anatòlia (Turquia) i mar Càspia |
| Estat | Geòrgia, Turquia, Azerbaidjan i Iran |
Trialetià és el nom d'una cultura d'indústria d'eines lítiques del paleolític superior-epipaleolític. identificada al sud del Caucas.[1] Té una datació provisional de 16.000 / 13.000 BP - 8.000 BP.[2]
Arqueologia[modifica]
El nom de la cultura arqueològica deriva dels jaciments relacionats del districte de Trialeti, situat a la conca del riu Khrami de la Geòrgia meridional. Aquests jaciments són Barmaksyzkaya i Edzani-Zurtaketi;[3][4] a Edzani, un jaciment del paleolític superior, un percentatge important dels artefactes són d’obsidiana.[3] La subsistència d'aquests grups es basava en la caça de la cabra caucasica, el senglar i l'ós bru.[5]
L'àrea caucàsico-anatòlica de la cultura trialetiana limitava amb la cultura zarziana del nord de l'Iraq i l'Iran per l'est i el sud, i amb la natufiana pel sud-oest. Recents excavacions a la vall del riu Qvirila, al nord de la regió de Trialètia, mostren una cultura mesolítica associada al trialetià.
L'antropòleg i prehistoriador nord-americà Alan H. Simmons descriu aquesta cultura com a "molt poc documentada".[6]
Llocs trialetians[modifica]
Caucas i Transcaucàsia[modifica]
- Edzani (Geòrgia)
- Chokh (Azerbaidjan), capes E-C200
- Kotias Klde (Geòrgia), capa B
Anatòlia Oriental[modifica]
- Hallan Çemi (des de ca. 8600-8500 BC fins a 7.6-7500 BC)
- Nevali Çori mostra una mescla trialetiana en un context de preceràmic B (IX-VII mil·lenni aC)
També es poden trobar influències trialetianes aː
- Cafer Höyük
- Boy Tepe
Sud-est de la mar Càspia[modifica]
- Hotu (Iran)
- Ali Tepe (Iran) (des de ca. 10.500 BC fins 8.870 BC)
- Belt Cave (Iran), capes 28-11 (les darreres restes daten de ca. 6000 BC)
- Dam-Dam-Cheshme II (Turkmenistan), capes 7-3
Referències[modifica]
- ↑ Stolberg, 2007, p. 377.
- ↑ Brunet, 2002, p. 9-24.
- ↑ 3,0 3,1 Kushnareva, 1997, p. 9.
- ↑ Burchak-Abramovich i Grigor'evich Bendukidze, 1969, p. 32-33.
- ↑ Bar-Yosef, 2014, p. 265.
- ↑ Simmons, 2011, p. 53.
Bibliografia[modifica]
- Bar-Yosef, Ofer. Upper palaeolithic hunter-gatherers in western Asia - The Oxford Handbook of the Archaeology and Anthropology of Hunter-Gatherers (en anglès). Oxford University Press, 2014. ISBN 978-0199551224.
- Brunet, Frédérique «Asie centrale: vers une redéfinition des complexes culturels de la fin du Pléistocène et des débuts de l’Holocène» (en francès). Paléorient, 28, 2, 2002, pàg. 9-24.
- Burchak-Abramovich, Nikolay I.; Grigor'evich Bendukidze, Oleg «Fauna epipaleoliticheskoy stoyanki Zurtaketi». SANGSSR, 55, 3, 1969.
- Kushnareva, Karine Khristoforovna. The Southern Caucasus in Prehistory. Stages of Cultural and Socioeconomic Development from the Eighth to the Second Millennium B.C. (en anglès). University of Pennsylvania Museum of Archaeology, 1997.
- Simmons, Alan H. The Neolithic Revolution in the Near East. Transforming the Human Landscape (en anglès). University of Arizona Press, 2011. ISBN 978-0816529667.
- Stolberg: Glossar In: ,, Stuttgart 2007, pg. 375–377, Anna. Vor 12.000 Jahren in Anatolien. Die ältesten Monumente der Menschheit (en alemany). Badisches Landesmuseum Karlsruhe (ed.), 2007. ISBN 978-3806220728.
| Paleolític inferior (c. 3,3 Ma - 300 ka) |
|
|---|---|
| Paleolític mitjà (300-45 ka) | |
| Paleolític superior (50-10 ka) |
|
