Trialetià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grup humàTrialetià

Distribució del trialetià segons Kozłowski i Kaczanowska (2004). Modifica el valor a Wikidata
Tipuscultura arqueològica i indústria lítica Modifica el valor a Wikidata
Part depaleolític superior i epipaleolític Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deCaucas, Transcaucàsia, Anatòlia (Turquia) i mar Càspia Modifica el valor a Wikidata
EstatGeòrgia, Turquia, Azerbaidjan i Iran Modifica el valor a Wikidata

Trialetià és el nom d'una cultura d'indústria d'eines lítiques del paleolític superior-epipaleolític. identificada al sud del Caucas.[1] Té una datació provisional de 16.000 / 13.000 BP - 8.000 BP.[2]

Arqueologia[modifica]

El nom de la cultura arqueològica deriva dels jaciments relacionats del districte de Trialeti, situat a la conca del riu Khrami de la Geòrgia meridional. Aquests jaciments són Barmaksyzkaya i Edzani-Zurtaketi;[3][4] a Edzani, un jaciment del paleolític superior, un percentatge important dels artefactes són d’obsidiana.[3] La subsistència d'aquests grups es basava en la caça de la cabra caucasica, el senglar i l'ós bru.[5]

L'àrea caucàsico-anatòlica de la cultura trialetiana limitava amb la cultura zarziana del nord de l'Iraq i l'Iran per l'est i el sud, i amb la natufiana pel sud-oest. Recents excavacions a la vall del riu Qvirila, al nord de la regió de Trialètia, mostren una cultura mesolítica associada al trialetià.

L'antropòleg i prehistoriador nord-americà Alan H. Simmons descriu aquesta cultura com a "molt poc documentada".[6]

Llocs trialetians[modifica]

Caucas i Transcaucàsia[modifica]

Anatòlia Oriental[modifica]

  • Hallan Çemi (des de ca. 8600-8500 BC fins a 7.6-7500 BC)
  • Nevali Çori mostra una mescla trialetiana en un context de preceràmic B (IX-VII mil·lenni aC)

També es poden trobar influències trialetianes aː

  • Cafer Höyük
  • Boy Tepe

Sud-est de la mar Càspia[modifica]

  • Hotu (Iran)
  • Ali Tepe (Iran) (des de ca. 10.500 BC fins 8.870 BC)
  • Belt Cave (Iran), capes 28-11  (les darreres restes daten de ca. 6000 BC)
  • Dam-Dam-Cheshme II (Turkmenistan), capes 7-3

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Bar-Yosef, Ofer. Upper palaeolithic hunter-gatherers in western Asia - The Oxford Handbook of the Archaeology and Anthropology of Hunter-Gatherers (en anglès). Oxford University Press, 2014. ISBN 978-0199551224. 
  • Brunet, Frédérique «Asie centrale: vers une redéfinition des complexes culturels de la fin du Pléistocène et des débuts de l’Holocène» (en francès). Paléorient, 28, 2, 2002, pàg. 9-24.
  • Burchak-Abramovich, Nikolay I.; Grigor'evich Bendukidze, Oleg «Fauna epipaleoliticheskoy stoyanki Zurtaketi». SANGSSR, 55, 3, 1969.
  • Kushnareva, Karine Khristoforovna. The Southern Caucasus in Prehistory. Stages of Cultural and Socioeconomic Development from the Eighth to the Second Millennium B.C. (en anglès). University of Pennsylvania Museum of Archaeology, 1997. 
  • Simmons, Alan H. The Neolithic Revolution in the Near East. Transforming the Human Landscape (en anglès). University of Arizona Press, 2011. ISBN 978-0816529667. 
  • Stolberg: Glossar In: ,, Stuttgart 2007, pg. 375–377, Anna. Vor 12.000 Jahren in Anatolien. Die ältesten Monumente der Menschheit (en alemany). Badisches Landesmuseum Karlsruhe (ed.), 2007. ISBN 978-3806220728.