Geòrgia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Geòrgia (desambiguació)».
საქართველო
Sakartvelo
Georgia
Bandera Escut
Lema nacionalძალა ერთობაშია
(Georgià, "El poder està en la unitat")
HimneTavisupleba (Llibertat)
Capital
(i major ciutat)
Tbilisi
41° 43′ N, 44° 48′ E / 41.717°N,44.800°E / 41.717; 44.800Coord.: 41° 43′ N, 44° 48′ E / 41.717°N,44.800°E / 41.717; 44.800
Idiomes oficials Georgià
Gentilici Georgià, georgiana
Govern Democràcia parlamentària
  President
Primer Ministre
Giorgi Margvelashvili
Irakli Garibashvili
Sobirania
 
de la Unió Soviètica
9 d'abril de 1991 
Superfície
 -  Total 69,700 km2 
 -  Aigua (%)
Població
 -  Est. jul. 2010 4.600.825  (120è)[nb 1]
 -  Cens 1990 5'5 milions 
 -  Densitat 67 /km2 (101è)
Moneda Lari (GEL)
Fus horari (UTC+4)
 -  Estiu (DST) no varia (UTC)
Domini internet .ge 
Codi telefònic 995
  1. Dades del World Factbook

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és una república del sud del Caucas, situada geogràficament entre Europa i l'Àsia, però lligada culturalment a Europa. Limita al nord amb Rússia, a l'est i el sud-est amb l'Azerbaidjan, al sud amb Armènia i Turquia, i a l'oest amb la mar Negra.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Geòrgia

Les primeres restes de poblament humà són datades de fa un milió i mig d'anys. Hi ha molts llocs del paleolític inferior (uns 280) i del paleolític superior (d'uns 35.000 anys d'antiguitat).

El neolític es va iniciar fa uns deu mil anys; llavors hi va començar l'agricultura i la ramaderia. Es troben a Geòrgia blats de transició entre l'estat salvatge i el cultivat (el makha i el zanduri). Va ser ampli el cultiu del mill. Els jaciments neolítics principals són Kutsubani i Kobuleti a Adjària, Gurianta a Gúria, Odixi i Zugzidi a Mingrèlia, Darkveti a Imerètia i Kistri a Abkhàzia. També hi ha diversos jaciments de l'eneolític.

Cap al final del IV mil·lenni aC van començar a utilitzar el bronze, combinant el coure amb arsènic i antimoni, i més tard amb estany. Les restes principals d'aquesta civilització es troben a Xida Kàrthlia. S'anomena cultura de Kura-Araxes (3600-1400 aC).

La civilització dels túmuls s'origina en l'anterior i es va descobrir als altiplans de Trialètia, per la qual cosa s'anomena cultura de Trialeti (2200-1400 aC).

Després comença la formació de comunitats tribals. S'introdueixen els cavalls, cosa que fa canviar les formes de lluita, i apareixen els sabres llargs, adequats per a cavallers. Apareix també el ferro. Es comença a constituir una noblesa de caps tribals, enriquits a les lluites, que pren el poder absolut amb l'ajuda de fidels i disposa d'esclaus, i que explota també la resta de la comunitat.

Les tribus georgianes emigren cap al nord vers el final del segle XIII aC. Es pensa que aquest moviment origina migracions en cadena que donen lloc al fenomen conegut com dels Pobles del Mar, que van trasbalsar el Mediterrani i altres llocs i van posar fi a l'imperi Hitita. Al segle XII aC sorgeix la primera confederació tribal coneguda, la dels Deiaena o Diaochi. Una altra confederació, la dels Kholka, se'n separa cap al segle XI aC, i dóna origen al regne de Còlquida, que el segle VIII aC posarà fi a Diaochi, que es reparteixen amb Urartu.

Al regne de Còlquida s'establiren els grecs des del segle VI aC. Al mateix temps, els Muskhi o Meskhi, nom de les tribus georgianes establertes a l'est, formen la confederació dels Saspers, que al segle V aC són esmentats per Heròdot. Els Saspers formen el regne de Kartli, més conegut llavors com a regne d'Ibèria. El segle IV aC s'apoderen de la part oriental de la Còlquida, regne que després ja és esmentat com a Egrissi.

Vegeu: Ibèria i Curopalat de Kartli

Geòrgia s'unifica a començaments del segon mil·lenni (1008/1010). Els seus reis foren:

Reis dels Kartvels:

  • Adarnases IV Curopalata, rei dels Kartvels (888-923)
  • David II (fill), rei dels Kartvels (923-937)
  • Sumbat (germà), rei (937-958), curopalata de Taokladjètia (954-958)
  • Bagrat II l'imbècil (fill), rei dels Kartvels (958-994)
  • Gurgen I (fill de Bagrat II), associat (975-994), rei dels Kartvels (994-1008)

Reis de Geòrgia:

titulat curopalata des del 1001 i rei dels Kartvels el 1008-1014 (fill de Gurgen I)

A començaments del segle XIX va caure en mans de l'imperi Rus, del qual es va independitzar durant un breu període com a República Democràtica de Geòrgia (1918-1922). Geòrgia es va independitzar de la Unió Soviètica el 1991. Durant el període soviètic, Geòrgia va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Geòrgia.

El 2008 es va produir una guerra entre Geòrgia i Rússia, en la qual van desplegar-se tropes russes a les a Ossètia del Sud i Abkhàzia.[2] Com a reacció, Geòrgia va abandonar la Comunitat d'Estats Independents.[2]

República Democràtica de Geòrgia[modifica | modifica el codi]

Mapa de la República Democràtica de Geòrgia

La República Democràtica de Geòrgia va ser el primer estat modern de Geòrgia, i va existir entre 1918 i 1921. Tenia una extensió total d'aproximadament 107.600 km2 (en comparació, l'actual Geòrgia que té 69.700 km2), i una població de 2,5 milions d'habitants. La República Democràtica de Geòrgia es va crear després del col·lapse de l'Imperi rus, iniciat amb la Revolució russa de 1917. Es va proclamar el 26 de maig de 1918, amb la ruptura de la República Democràtica Federal de Transcaucàsia, i va ser liderada pel partit socialdemòcrata menxevic. Geòrgia va ser reconeguda immediatament per Alemanya i l'Imperi otomà. El jove estat es va posar sota protecció alemanya pel Tractat de Poti. El suport alemany va permetre als georgians rebutjar les amenaces bolxevics des Abkhàzia. L'expedició alemanya del Caucas van estar molt probablement sota el comandament de Friedrich Freiherr Kress von Kressenstein. La possessió britànica de Batum va continuar, romanent fora del control de Geòrgia fins a 1920. El 25 de desembre de 1918, una força britànica es va desplegar també a Tbilisi. Enfrontat a problemes permanents tant intern com externs, el jove estat va ser incapaç de resistir la invasió de l'Exèrcit Roig de la RSFS de Rússia, i es va ensorrar entre febrer i març de 1921 convertint-se en una república soviètica.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Els georgians s'anomenen Kartvelebi (ქართველები), anomenen a la seva terra Sakartvelo (საქართველო), i al seu llenguatge Kartuli (ქართული). Aquests noms provenen d'un líder pagà anomenat Kartlos, que es diu que és el pare de tots els Georgians. El nom Geòrgia, usat arreu, és una derivació dels perses گرجی Gurji via l'aràbic Jurj. Com que el nom ha estat influenciat per l'arrel grega geōrg- (γεωργ-, indicador de granja), s'ha suposat erròniament que l'origen era Sant George (Sant Jordi, el patró del país) o γεωργία (geōrgía, granja). A l'antiguitat el habitants de l'est de Geòrgia eren coneguts com a Iberians, del regne Caucàsic d'Ibèria — això va confondre al geògrafs de l'antiguitat que es pensaven que aquest nom només s'aplicava als habitants de la península Ibèrica Gurj, com els Perses anomenaven als Georgians, és també el cas de Turquia Gürcü (es pronuncia "Gürdjü") i Rússia Грузин Gruzin. El nom del país és Gurjestan a Pèrsia, Gürcistan a Turquia, i Грузия Gruziya a Rússia. El nom persa té probablement l'origen en els noms que els Armenis donaven a Georgià i Geòrgia, Vir i Virq respectivament (Hi ha altres casos en què un nom persa començat en gu- s'esdevé un wi- o wa-). Aquests, els noms Perses i Armenis sembla que provenen del nom Iberia que perd la i- inicial i se substitueix la b d'Ibèria per una w o una v. També hi ha una connexió etimològica entre el nom Ibèria i la històrica província de Geòrgia anomenada Imereti.

Política[modifica | modifica el codi]

El president de la república és el cap de l'Estat i del poder executiu. És escollit per sufragi universal per a un període de cinc anys.

La regió d'Abkhàzia es va declarar independent el 1991 i continua sent-lo de facto, encara que no ha estat reconeguda per cap país ni per Geòrgia.

En els últims anys, el govern georgià manté unes excel·lents relacions amb els Estats Units. És per això que el president americà George Bush va visitar el país el 10 de maig del 2005 i va fer un multitudinari discurs a la Plaça de la Llibertat de Tbilisi posant a Geòrgia com a exemple de democràcia.

Vegeu: Partits polítics de Geòrgia

Subdivisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Geòrgia se subdivideix administrativament en 10 regions (en georgià: Mkhare, მხარე), i dues repúbliques autònomes (Abkhàzia i Adjària).

Regions de Geòrgia
  1. Abkhàzia, república autònoma (independent de facto però reconeguda únicament per Rússia)
  2. Samagrelo-Zemo Svateni
  3. Gúria
  4. Adjària, república autònoma
  5. Ratxa-Letxkhumi i Kvemo Svanètia
  6. Imerètia
  7. Samtskhe-Javakhètia
  8. Xida Kartli
  9. Mtskheta-Mtianeti
  10. Kvemo Kartli
  11. Kakhètia
  12. Tbilisi (ciutat)

L'estatus de l'antiga divisió administració autònoma d'Ossètia del Sud està pendent de negociació amb el govern separatista que rep suport de Rússia.


Geografia de Geòrgia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Geografia de Geòrgia
Mapa de Geòrgia (en anglès)

Geòrgia té una superfície és de 69.700 kilòmetres quadrats.

Orografia[modifica | modifica el codi]

El país està situat a la cadena muntanyosa del Caucas, la més alta d'Europa, amb el mont Elbrus, de 5.633 metres, i el Kazbek, de 5.047 metres. Aquestes muntanyes formen la frontera nord de Geòrgia. Al sud hi ha la cadena muntanyosa anomenada el Petit Caucas. Una cadena que es desprèn del Caucas, anomenada Likhi, divideix el país en dues parts, l'occidental i l'oriental. A l'oest hi trobem la plana de la Còlquida, que arriba fins al mar Negre. Les planes orientals són les del Kartli Inferior (Kvemo Kartli) i Kakhètia, que s'eleven gradualment i formen noves muntanyes.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima a les muntanyes és templat. A les planes de l'oest és més suau i humit, i a les de l'est és suau i sec.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

El riu més gran és el Mtkvari (o Kura, nom turc que es va adoptar en rus), que després de travessar l'Azerbaidjan desaigua al mar Caspi. Els principals afluents són l'Alguètia i el Khrami (pel sud) i el Liakhvi, el Ksani, l'Aragvi, el Iori i l'Alazani (pel nord). Al mar Negre hi desaigüen, de sud a nord, el Txorokhi, el Rioni, l'Inguri, el Kodori, el Bzib i d'altres.

Minerals[modifica | modifica el codi]

Té jaciments de coure i ferro.

Regions naturals[modifica | modifica el codi]

La part central és el Kartli o Kàrtlia, que té a l'oest les muntanyes Likhi i a l'est el riu Aragvi. Més a l'est hi ha la Kakhètia, amb les valls del Iori i de l'Alazani. A l'origen d'aquests rius hi ha la Tuixètia, la Pxàvia i la Khevsurètia, regions muntanyoses. Aquestes tres regions i la Kakhètia es deien antigament l'Herèthia.

A l'oest de les muntanyes de Likhi la regió en conjunt és coneguda històricament com la Còlquida o Lazika (però els georgians l'anomenaren Egrissi). Tocant al Kartli hi ha la Imerètia, i més a l'oest l'Abkhazètia (Abkhàzia), nom aquest últim que antigament (fins al segle XI) s'estenia a ambdues regions. A la dreta (nord) del riu Rioni es troba el Samegrelo o Mingrèlia (també anomenada Odixi pels georgians); i al sud del riu es troba la Gúria; més al sud, la Meskhètia i l'Adjària. Ja a la costa del mar Negre, a l'oest d'Adjària, hi ha la regió que els georgians anomenen Txanètia.

A la part de les muntanes del Caucas, a l'est d'Abkhàzia, es troba la Svanètia, i a l'est d'aquesta la Ratxa, amb la subregió de Letxkhúmia (conjuntament ambdues es deien Takvèria). Seguint cap a l'est, es troben la Dvalètia, la Khèvia i la Mthiulètia.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Geòrgia

L'economia georgiana, en la que l'atur i la inflació arriben a taxes molt elevades, pot considerar-se en estat de fallida després de la caiguda de l'aparell econòmic de la Unió Soviètica. Els seus principals recursos són l'agricultura i la mineria, on destaquen els jaciments de manganès i carbó. La indústria només proporciona el 25% del PIB. La generació d'energia elèctrica no arriba per a cobrir les necessitats mínimes del país.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població, el juliol del 2004, era de 4.693.892 habitants, dels quals més del 70% són georgians, el 8% armenis, el 6% russos, i la resta d'altres nacionalitats.

La capital és Tbilisi, amb un milió d'habitants; passen també dels cent mil habitants les ciutats de Kutaisi, Batumi i Rustavi.

La llengua del país és el kartvelià o georgià.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Geòrgia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Forès, Laia. «La UE planta cara al desafiament d'Ucraïna». Ara, 29 novembre 2013, pp. 16 - 17.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]