De iure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

De iure és una locució llatina que significa «de dret», això es, amb reconeixement jurídic, legalment.[1][2] S'oposa a de facto que significa «de fet».[3]

Una situació de iure es la que està reconeguda per la legalitat vigent o per l'autoritat competent en virtut d'una llei, reglament o acte formal. L'expressió s'utilitza sovint per a descriure una oposició entre la situació de iure què no sempre correspon a la situació real.

Exemples[modifica | modifica el codi]

  • Els Alts del Golan de iure són territori sirià, de facto són governats per Israel.
  • Si de iure «el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques»[4] de facto «la realitat quotidiana, tossuda i mesella, assenyala que l’Administració de justícia, malgrat els esforços i els recursos invertits, ha esdevingut terra erma pel que fa al conreu del català.»[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «De iure». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «de iure». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Sobre l'ús i les prescripcions tipogràfiques vegeu: «de iure», en: És a dir, El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), [Consulta 22 d'octubre de 2013
  4. Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Publicada l’endemà al BOE 172 i al DOGC 4680 i, posteriorment, al suplement núm. 16 del BOE en llengua catalana, de 21 de juliol.
  5. Ponç Feliu Llansa, President de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia en: Hi tinc dret?, Pla de qualitat lingüística, Girona, Generalitat de Catalunya, 2007, pàgina 2