Gran Enciclopèdia Catalana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els volums de la Gran Enciclopèdia Catalana, el Diccionari de la Llengua Catalana i el Diccionari Multilingüe

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català. Recull alfabèticament tota mena d'entrades històriques, geogràfiques, culturals, etc. de tot el món, vistes, quan s'escau, amb òptica catalana, i molt especialment notícies semblants de l'àmbit català, sovint amb informacions de primera mà. També conté un ampli diccionari de lèxic comú que fou revisat en la primera edició de l'obra per Ramon Aramon i Serra. Posteriorment n'han sortit diverses edicions i volums d'apèndix, i n'hi ha una edició digital. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. Està publicada pel Grup Enciclopèdia Catalana, propietat de la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Segons Jordi Carbonell, la Gran Enciclopèdia Catalana és «l'esforç d'una generació d'intel·lectuals per a crear una obra de referència que correspongués a la situació actual cultural, social i econòmica dels Països Catalans».[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

El projecte va ser ideat el 1965 per Max Cahner, Jordi Carbonell, Enric Lluch i Ramon Folch, els quals decidiren crear una nova enciclopèdia, si bé inicialment es plantejaren traduir-ne una d'estrangera.[1] El mateix any Carbonell n'assumí la direcció[1] i el 1967 es va iniciar la redacció de l'obra. L'equip inicial estigué format per Enric Lluch, Josep Maria Ferrer, Joan-Lluís Marfany, Núria Aramon, Hortènsia Curell, Domènec Aguilar i Jordi Carbonell.[1] Ramon Aramon, per la seva part, fou l'assessor lingüístic general de l'obra.[1] Edicions 62, on Cahner n'era editor, publicaria el primer volum.[2] D'aquesta manera, es publicaren tres volums fins al 1971.[1]

Econòmicament, la Gran Enciclopèdia Catalana fou un projecte molt costós per a Edicions 62, que se'n desmarcà el 1970.[1][3] A causa de la situació financera de l'editorial, la responsabilitat de l'obra passà a l'empresa Enciclopèdia Catalana SA, que comptava amb el suport de Banca Catalana, fet que suposà l'acomiadament de tot el personal i la reestructuració empresarial.[1] A més, la campanya política contra Jordi Pujol i Francesc Cabana davant Banca Catalana al passeig de Gràcia faria qüestionar el projecte.[1]

Amb la nova empresa, el nou director va ser Joan Carreras i Martí, que ocupà el càrrec des de 1971.[4] Es van continuar publicant els següents volums fins al 15è, el 1980.[1] Aquesta primera edició inclogué un Atles Universal Català (1983), reeditat els posteriors anys i del qual el 1999 se'n feu una edició renovada.[4] Tres anys més tard, el 1983, es publicaria el volum 16, el primer suplement.[5] Es van distribuir unes 250.000 edicions impreses.[5]

El 1982 el Grup Enciclopèdia Catalana publicà el Diccionari de la Llengua Catalana, que recollia tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana i que fou precedent del Gran Diccionari de la Llengua Catalana.[6]

Edicions posteriors i suplements[modifica | modifica el codi]

Des de 1983 i els anys 1989, 1993, 1997, 2001, 2005 i 2009 es publicaren set suplements d'actualització.[4] El 1986 es va engegar un projecte per a realitzar una segona edició, dirigida per Jesús Giralt,[4] per actualitzar el disseny del projecte, així com algunes il·lustracions i informacions. Aquesta nova edició va passar a tenir 24 volums, que es van anar publicant entre mitjans 1986 i finals del 1989.[5] El primer suplement d'aquesta segona edició aparegué el 1993.[4]

El 1992 es va iniciar un període on anualment es reimprimia la segona edició, tot incorporant algunes actualitzacions, que duraria fins al 1996. En total es van actualitzar el 10% de la totalitat dels articles en aquest període i es van renovar un 30% de les fotografies, així com un 65% dels dibuixos i una quarta part dels mapes.[5] En total es van editar 6 suplements de la primera edició (els volums 16 a 21) i cinc de la segona edició (volums 24 a 28). El 2004 es venien unes 3.000 edicions anuals.[7] Entre la primera edició (1968 – 1980) i la segona (1986 – 1989), se n'han vengueren gairebé 170.000 col·leccions.[8]

En línia[modifica | modifica el codi]

El 1997 la Gran Enciclopèdia Catalana va llançar la seva primera versió per internet, coneguda amb el nom Hiperenciclopèdia, que era de pagament.[8] L'URL inicial fou www.grec.net/home/cel/main.htm i permetia accedir a tot el contingut de la GEC en línia, mitjançant una subscripció. Inicialment, el subscriptors eren els compradors de la versió en paper de l'obra i, també, els funcionaris de la Generalitat de Catalunya i els centres d'ensenyament públic.[8] La plataforma va anar evolucionant fins que a mitjan 2007 Enciclopèdia Catalana inicià el procés de renovació per a llençar l'Enciclopèdia, un projecte nou que pretenia unir continguts de diversos productes del Grup Enciclopèdia Catalana, com el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, la Hyperencyclopaedia (els articles de temàtica catalana de la Gran Enciclopèdia Catalana traduïts a l'anglès) i altres continguts de diverses obres.[5][8]

El projecte fou presentat el 19 de febrer de 2008 a l'Ateneu Barcelonès.[9] En aquell moment hi havia 120 subscriptors particulars així com diverses institucions. Amb el naixement del projecte L'Enciclopèdia també es va anunciar el tancament del portal grec.cat.[10] Aquesta nova versió en línia es va considerar com la tercera edició de la popular enciclopèdia, pel que el mateix 2008 l'enciclopèdia es va deixar de publicar en paper,[11] i la versió en línia, d'accés lliure, és l'única que s'actualitza.[12] Segons Albert Pèlach, «quan va néixer, l'Enciclopèdia volia explicar Catalunya al món i explicar el món en català. Això avui es fa per Internet» (2008).[10]

El setembre de 2010 adoptà un nou format i incorporà un editor col·laboratiu, que desestimaran el març del 2013 amb una nova interfície que agrupa els continguts de la Gran Enciclopèdia Catalana i del Gran Diccionari de la Llengua Catalana, consultables a través d’un mateix cercador.[4]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Balcells, Albert; Pujol, Enric Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  2. Francesc Rora, «La gran enciclopèdia catalana», El Punt Avui, 16 de juliol de 2011, pàgina 39
  3. Valèria Gaillard, «50 anys d'Edicions 62», El Punt Avui, 7 de juny de 2012
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Gran Enciclopèdia Catalana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «L'enciclopèdia». Dossier de presentació. GrEC, 2008. [Consulta: 27 gener 2013].
  6. «Diccionari de la Llengua Catalana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Mora, Rosa. «Entrevista a Albert Pèlach». El País, 2/3/2004, p.  [Consulta: 27 gener 2013].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Una mica d’història». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 juliol 2014].
  9. «Convocatòria de Premsa 2008». web. GEC. [Consulta: 27 gener 2013].
  10. 10,0 10,1 Geli, Carles. «La 'Gran Enciclopèdia Catalana' se ofrece gratis en Internet». El País, 20/02/2008, p.  [Consulta: 27 gener 2013].
  11. «La Gran Enciclopèdia Catalana penja a internet tots els continguts amb accés gratuït», TV3, 19 de febrer de 2008
  12. «Enciclopèdia.cat fa quatre anys que ja no es publica impresa». VilaWeb, 14/3/2012. [Consulta: 6/4/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 24′ 45.15″ N, 2° 12′ 38.93″ E / 41.4125417°N,2.2108139°E / 41.4125417; 2.2108139