Gran Enciclopèdia Catalana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els volums de la Gran Enciclopèdia Catalana, el Diccionari de la Llengua Catalana i el Diccionari Multilingüe

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català. Recull alfabèticament tota mena d'entrades històriques, geogràfiques, culturals, etc. de tot el món, vistes, quan s'escau, amb òptica catalana, i molt especialment notícies semblants de l'àmbit català, sovint amb informacions de primera mà. També conté un ampli diccionari de lèxic comú que fou revisat en la primera edició de l'obra per Ramon Aramon i Serra. Posteriorment n'han sortit diverses edicions i volums d'apèndix, i n'hi ha una edició digital. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi. Està publicada pel Grup Enciclopèdia Catalana, propietat de la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Segons Jordi Carbonell, la Gran Enciclopèdia Catalana és «l'esforç d'una generació d'intel·lectuals per a crear una obra de referència que correspongués a la situació actual cultural, social i econòmica dels Països Catalans».[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

El projecte va ser ideat el 1965 per Max Cahner, Jordi Carbonell, Enric Lluch i Ramon Folch, els quals decidiren crear una nova enciclopèdia, si bé inicialment es plantejaren traduir-ne una d'estrangera.[1] El mateix any Carbonell n'assumí la direcció[1] i el 1967 es va iniciar la redacció de l'obra. L'equip inicial estigué format per Enric Lluch, Josep Maria Ferrer, Joan-Lluís Marfany, Núria Aramon, Hortènsia Curell, Domènec Aguilar i Jordi Carbonell.[1] Ramon Aramon, per la seva part, fou l'assessor lingüístic general de l'obra.[1] Edicions 62, on Cahner n'era editor, publicaria el primer volum el 1969.[2] D'aquesta manera, es publicaren tres volums fins al 1971.[1]

Econòmicament, la Gran Enciclopèdia Catalana fou un projecte molt costós per a Edicions 62, que se'n desmarcà el 1970.[1][3] A causa de la situació financera de l'editorial, la responsabilitat de l'obra passà a l'empresa Enciclopèdia Catalana SA, que comptava amb el suport de Banca Catalana, fet que suposà l'acomiadament de tot el personal i la reestructuració empresarial.[1] A més, la campanya política contra Jordi Pujol i Francesc Cabana davant Banca Catalana al passeig de Gràcia faria qüestionar el projecte.[1]

Amb la nova empresa, el nou director va ser Joan Carreras i Martí, que ocupà el càrrec des de 1971.[4] Es van continuar publicant els següents volums fins al quinzè, el 1980.[1] Aquesta primera edició inclogué un Atles Universal Català (1983), reeditat els posteriors anys i del qual el 1999 es féu una edició renovada.[4] Tres anys més tard, el 1983, es publicaria el volum 16, el primer suplement.[5] Es van distribuir unes 250.000 edicions impreses.[5]

L'agost de 1973 va patir dos assalts per part d'un grup d'ultradreta: el primer va ser descobert el 4 d'agost, enmig de les vacances, al local de la Gran Enciclopèdia Catalana de la Rambla de Catalunya, on els atacants van emportar-se'n 30.000 pessetes de la caixa forta i quatre IBM de composició valorades en 3 milions, i van omplir les parets amb frases com «Catalanistas al paredón», junt amb les sigles del Partido Español Nacional Sindicalista; el segon, el 17 d'agost, a la redacció de l'enciclopèdia, ubicada a la Via Laietana, aquest cop sense endur-se'n res ni pintar les parets.[6][7]

El 1982 el Grup Enciclopèdia Catalana publicà el Diccionari de la Llengua Catalana, que recollia tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana i que fou precedent del Gran Diccionari de la Llengua Catalana.[8]

Edicions posteriors i suplements[modifica | modifica el codi]

Des de 1983 i els anys 1989, 1993, 1997, 2001, 2005 i 2009 es publicaren set suplements d'actualització.[4] El 1986 es va engegar un projecte per a realitzar una segona edició, dirigida per Jesús Giralt,[4] per actualitzar el disseny del projecte, així com algunes il·lustracions i informacions. Aquesta nova edició va passar a tenir 24 volums, que es van anar publicant entre mitjans 1986 i finals del 1989.[5] El primer suplement d'aquesta segona edició aparegué el 1993.[4]

El 1992 es va iniciar un període en què anualment es reimprimia la segona edició, tot incorporant-hi algunes actualitzacions, que duraria fins al 1996. En total es van actualitzar el 10% de la totalitat dels articles en aquest període i es van renovar un 30% de les fotografies, així com un 65% dels dibuixos i una quarta part dels mapes.[5] En total es van editar 6 suplements de la primera edició (els volums 16 a 21) i cinc de la segona edició (volums 24 a 28). El 2004 es venien unes 3.000 edicions anuals.[9] Entre la primera edició (1968 – 1980) i la segona (1986 – 1989), se n'han venut gairebé 170.000 col·leccions.[10]

En línia[modifica | modifica el codi]

El 1997 la Gran Enciclopèdia Catalana va llançar la seva primera versió per internet, coneguda amb el nom d'Hiperenciclopèdia, que era de pagament.[10] L'URL inicial fou www.grec.net/home/cel/main.htm i permetia accedir a tot el contingut de la GEC en línia, mitjançant una subscripció. Inicialment, els subscriptors eren els compradors de la versió en paper de l'obra i, també, els funcionaris de la Generalitat de Catalunya i els centres d'ensenyament públic.[10] La plataforma va anar evolucionant fins que a mitjan 2007 Enciclopèdia Catalana inicià el procés de renovació per a llençar L'Enciclopèdia, un projecte nou que pretenia unir continguts de diversos productes del Grup Enciclopèdia Catalana, com el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, la Hyperencyclopaedia (els articles de temàtica catalana de la Gran Enciclopèdia Catalana traduïts a l'anglès) i altres continguts de diverses obres.[5][10]

El projecte fou presentat el 19 de febrer de 2008 a l'Ateneu Barcelonès.[11] En aquell moment hi havia 120 subscriptors particulars, així com diverses institucions. Amb el naixement del projecte L'Enciclopèdia també es va anunciar el tancament del portal grec.cat.[12] Aquesta nova versió en línia es va considerar com la tercera edició de l'enciclopèdia, per la qual cosa el mateix 2008 l'enciclopèdia es va deixar de publicar en paper,[13] i la versió en línia, d'accés lliure, és l'única que s'actualitza.[14] Segons Albert Pèlach, «quan va néixer, l'Enciclopèdia volia explicar Catalunya al món i explicar el món en català. Això avui es fa per internet».[12] El primer any de funcionament assolí més de 4 milions d'usuaris i més de 42 milions de pàgines vistes,[15] mentre que el 2009 va rebre 3.853.613 usuaris únics i 43.730.124 pàgines vistes (119.808 diàries).[16]

El setembre de 2010 adoptà un nou format i incorporà un editor col·laboratiu. Segons s'afirmà, amb aquesta eina col·laborativa l'enciclopèdia tenia la intenció de «recuperar l'esperit inicial del projecte i impulsar encara més el caràcter d'obra col·lectiva de referència de la cultura catalana, però ara adaptada al mitjà d'internet, a les noves tendències col·laboratives de la societat i, en general, a la tecnologia actual».[17] Alhora, en la nova web de l'Enciclopèdia.cat s'afegiren articles d'altres obres com la Gran Geografia Comarcal de Catalunya.[17] El projecte comptà amb el suport del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya i de l'Institut Català de les Indústries Culturals.[16]

El març del 2013 desestimaren l'aposta col·laborativa amb una nova renovació de la interfície, que agrupava ara els continguts de la Gran Enciclopèdia Catalana i del Gran Diccionari de la Llengua Catalana, consultables a través d'un mateix cercador.[4] El 2012 va tenir 514.506 usuaris únics mensuals i 4.993.368 pàgines vistes cada mes, mentre que el 2013 obtingué 400.000 usuaris únics mensuals de mitjana i 2.750.000 pàgines vistes al mes.[18][19]

Digitalització dels fons del grup[modifica | modifica el codi]

Des de 2010, el Grup Enciclopèdia Catalana anuncia un futur projecte de digitalització del seu fons amb la voluntat d'oferir-lo a través d'un model freemium, de manera que una part del fons seria de lliure accés mentre que una altra part només seria consultable en règim de subscripció.[17] Una primera fase d'aquest projecte inclouria les obres: Gran Diccionari de la Llengua Catalana, diccionaris bilingües Català-Castellà/Castellà-Català, Català-Anglès/Anglès-Català, Català-Francès/Francès-Català; Diccionari de sinònims; Gran Enciclopèdia Catalana; Enciclopèdia de l'esport català; Diccionari de la literatura catalana; Gran Enciclopèdia de la Música; Anuaris 2010, 2011, 2012 i 2013; Enciclopèdia Temàtica Proa; Catalunya Romànica; L'art gòtic a Catalunya; Joies del Modernisme català; Història Natural dels Països Catalans; Tradicionari; Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, i Superenciclopèdia, entre altres.[20][18]

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Balcells, Albert; Pujol, Enric Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3. 
  2. Francesc Rora, «La gran enciclopèdia catalana», El Punt Avui, 16 de juliol de 2011, pàgina 39
  3. Valèria Gaillard, «50 anys d'Edicions 62», El Punt Avui, 7 de juny de 2012
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Gran Enciclopèdia Catalana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «L'enciclopèdia». Dossier de presentació. GrEC, 2008. [Consulta: 27 gener 2013].
  6. «Assalten dues vegades la "Gran Enciclopèdia Catalana" de Barcelona». Avui, 30 setembre 1973. [Consulta: 7 desembre 2014].
  7. «Nuevo asalto a la "Gran Enciclopedia Catalana"». La Vanguardia, 18 agost 1973, p. 22.
  8. «Diccionari de la Llengua Catalana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. Mora, Rosa. «Entrevista a Albert Pèlach». El País, 2/3/2004, p.  [Consulta: 27 gener 2013].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 «Una mica d’història». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 juliol 2014].
  11. «Convocatòria de Premsa 2008». web. GEC. [Consulta: 27 gener 2013].
  12. 12,0 12,1 Geli, Carles. «La 'Gran Enciclopèdia Catalana' se ofrece gratis en Internet». El País, 20/02/2008, p.  [Consulta: 27 gener 2013].
  13. «La Gran Enciclopèdia Catalana penja a internet tots els continguts amb accés gratuït», TV3, 19 de febrer de 2008
  14. «Enciclopèdia.cat fa quatre anys que ja no es publica impresa». VilaWeb, 14/3/2012. [Consulta: 6/4/2012].
  15. «Resum d'activitats 2008». Fundació Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 agost 2014].
  16. 16,0 16,1 «Resum d'activitats 2009». Fundació Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 agost 2014].
  17. 17,0 17,1 17,2 «Resum d'activitats 2010». Fundació Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 agost 2014].
  18. 18,0 18,1 «Resum d'activitats 2013». Fundació Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 31 juliol 2014].
  19. «Resum d'activitats 2012». Fundació Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 31 juliol 2014].
  20. «Resum d'activitats 2011». Fundació Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 31 juliol 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 24′ 45.15″ N, 2° 12′ 38.93″ E / 41.4125417°N,2.2108139°E / 41.4125417; 2.2108139