Edicions 62

Façana de la Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona.

Edicions 62 és una editorial catalana creada el 1961 a Barcelona.

Història

Edicions 62 va néixer l’any que li dóna nom. Exactament, per Sant Jordi del 1962, quan va aparèixer el primer llibre de la nova empresa: Nosaltres, els valencians de Joan Fuster.

Eulàlia Duran fundà l'editorial el 1962 i fou dirigida inicialment per Max Cahner i Ramon Bastardas. En molt poc temps, i a desgrat d’unes circumstàncies que no eren ni políticament ni econòmicament favorables, l’editorial va arribar a ser com la volien els seus fundadors, una editorial generalista, universal i moderna. En aquest sentit, va ser decisiva la tasca de qui n’ha estat director literari durant prop de 40 anys, Josep M. Castellet. Al llarg de la seva trajectòria, que s’ha mantingut coherent a desgrat de les vicissituds històriques i empresarials, Edicions 62 ha constituït un catàleg de més de 4000 títols, que es caracteritza per la diversitat i la riquesa.

Edicions 62 ha estat pionera, a Catalunya, en la incorporació d’escriptors contemporanis de tots els camps i procedències, i ha promogut també, per mitjà de col·leccions específiques, la difusió dels clàssics universals de la literatura i del pensament i dels clàssics de la literatura catalana. Publica obres de pràcticament tots els gèneres i en totes les modalitats d’edició: poesia, teatre, narrativa, assaig, biografies i memòries; edicions de butxaca, llibres de text i edicions escolars d’obres literàries; diccionaris i enciclopèdies, grans obres il·lustrades, etc. El seu ritme actual de publicació és d’una centena de títols nous cada any.

Edicions 62 pertany actualment al Grup 62, un conglomerat amb diversos negocis del món cultural.

Les col·leccions

Publica algunes de les col·leccions més importants de l'edició en català:

• El Balancí. Col·lecció de narrativa amb més de 550 títols publicats. Entre els autors hi trobem tots els grans novel·listes catalans contemporanis (Cabré, Janer, de Pedrolo, Perucho, Porcel, Puig, Riera, Rodoreda, Roig, Sarsanedas, Villalonga o Villatoro) però sobretot presenta una reputada selecció d'autors extrangers contemporanis (Auster, Bellow, Böll, Durrell, Faulkner, Greene, Grass, Handke, Highsmith, le Carré, Nabòkov, Pavese, Roth, Salinger, Sciascia o Soljenitsin).
• La cua de palla. Col·lecció de novel·la negra fundada per Manuel de Pedrolo editada amb un característic color groc. El 2006 es reprengué després d'uns anys d'impàs (de l'any 1970 al 1981 també se n'interromperen les edicions). Conté una exhaustiva representació de tots els clàssics del gènere (com le Carré, Hammett, Highsmith, de Pedrolo o Simenon). A partir del 1985 la direcció passà a Xavier Coma, que especialitzà la col·lecció en autors nord-americans. La segona etapa portava l'etiqueta de Seleccions de la cua de palla i l'etapa encetada l'any 2006 la de Nova cua de palla.
• El Cangur (Col·lecció universal de butxaca). Aquesta col·lecció fou creada poc després de la fundació del grup i ha publicat, al llarg de més de quaranta anys, les grans novel·les contemporànies (catalanes o no). El primer volum fou el de les Narracions de Salvador Espriu i des de llavors ha publicat molts dels grans noms de la narrativa contemporània estrangera: Böll, Fromm, Gorki, Pavese, Saroyan, Simenon o Soljenitsin. Pràcticament tots els clàssics catalans contemporanis hi estan representats: Espriu, Fuster, Pedrolo, Porcel, Rodoreda, Roig, Ruyra o Villalonga.
• Textos filosòfics. Actualment es troba interrompuda, si bé és la col·lecció de filosofia més important en català. Els directors foren Josep M. Calsamiglia, Pere Lluís i Josep Ramoneda. Segons els directors de la col·lecció, aquesta "pretén oferir, per primera vegada: una autèntica biblioteca en català de textos bàsics de la filosofia de tots els temps i de totes les tendències; en una traducció fiable, amb voluntat de contribuir a la normalització del llenguatge filosòfic català; conjuminant l'edició d'obres cabdals amb la d'altres de menors però significatives i , eventualment, d'antologies; pensant no solament en els especialistes, sinó també en un públic relativament ampli, especialment universitari". Conté més de cent-cinquanta títols, i pràcticament tots els autors clàssics de la filosofia de tots els temps: Plató, Aristòtil, Sant Agustí, Descartes, Pascal, Spinoza, Kant o Nietzsche entre molts d'altres. La col·lecció estava patrocinada per la Fundació Jaume Bofill.
• Col·lecció a l'abast. Actualment interrompuda, s'inicià en crear-se l'editorial i edità sobretot obres d'assaig. Fou dirigida per Max Cahner, segons el qual "l'intent d'aquesta col·lecció és de proporcionar a un públic més ample que el dels especialistes, una visió essencial de les realitats i dels problemes del nostre món". Publicà alguns dels assaigs més influents de la Catalunya dels seixanta i setanta, com Nosaltres, els Valencians de Joan Fuster (primer llibre del segell) i Els altres catalans de Francesc Candel; així com assaigs que han assolit el nivell de clàssics com Les dues cultures i la revolució científica de C. P. Snow.
• Clàssics del pensament modern. Col·lecció d'assaig dirigida per J. M. Castellet, Salvador Giner i J. F. Yvars, que s'edità durant els anys vuitanta i noranta per iniciativa conjunts d'Edicions 62 i de la Diputació de Barcelona. Presentà textos de filosofia, ciència, història, dret i sociologia. Conté alguns dels grans clàssics de l'assaig modern: Beccaria, Darwin, Freud, Marx, Montesquieu, Kelsen, Popper o Schumpeter.
• Cara i creu. Col·lecció editada a finals dels vuitanta i principis dels noranta dedicada sobretot a la literatura catalana contemporània: Bartra, Benguerel, Brossa, Calders, Carner, Comadira, Ferrater, Fuster, Gimferrer, Margarit, de Pedrolo, Perucho, Porcel, Puig, Roig o Sagarra. Conté també obres clàssiques del teatre (Brecht, Èsquil o Maiakovski).
• Història de l'art català. Publicada des del 1983, fou una aposta per una nova generació d'historiadors de l'art (Francesc Miralles, Francesc Fontbona de Vallescar, Joan-Ramon Triadó, Joaquim Garriga, Antoni José i Pitarch i Núria de Dalmases, als quals caldria afegir dos col·laboradors destacats: Marià Carbonell i Rosa Maria Subirana i Rebull), tres dels quals un quart de segle després són membres de l'IEC. Esdevingué la gran síntesi detallada d'aquesta matèria i encara avui, després de diverses reimpressions, n'és la principal obra de referència.
• Les millors obres de la literatura catalana.
• Les millors obres de la literatura universal.
• Les millors obres de la literatura universal / Segle XX.

Vegeu també

• Edicions 96, una editorial valenciana

Enllaços externs

• Lloc web del grup editorial
• Activitat a les xarxes socials
• Apartat sobre l'editorial a l'espai Lletra
• La Cua de Palla 1963-2006