Hans Kelsen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust de Kelsen a la Universitat de Viena
Hans Kelsen

Hans Kelsen (Praga, Imperi austrohongarès, 1881- Berkeley, Estats Units, 1973) fou un jurista, filòsof, professor i polític austríac d'origen jueu.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després de completar la seva formació, va esdevindre professors de Filosofia del Dret a la Universitat de Viena des de 1917. El 1919 es converteix en professor de Dret Administratiu en la mateixa casa d'estudis vienesa, alhora que el Canceller Karl Renner li encarrega un disseny de nova constitució que és finalment acabada l'any 1920. Després d'això, Kelsen és nomenat com a membre vitalici del Tribunal Constitucional Austríac. Donat el clima de conservadorisme que es notava a Àustria en 1930, sobretot després d'aferrissades discussions sobre el divorci en el si del tribunal constitucional, Kelsen és expulsat com a membre per ser un jutge proper a la tendència socialdemòcrata (sense ser militant).

El 1930, va obtenir una càtedra en la Universitat de Colònia, però l'ascensió del nazisme el va dur a deixar Alemanya (1933). Després de partir a Suïssa i alguns anys ensenyant a la Universitat de Ginebra publica la seva gran obra "Teoria pura del Dret" i va partir a la Universitat de Praga (1936). Finalment, l'esclat de la segona guerra mundial (1939-1945) el va dur a abandonar Europa, refugiant-se als Estats Units (1940). Allí va exercir la docència a la Universitat Harvard on va ser titular de la càtedra "Oliver Wendell Holmes", i després a la Universitat de Califòrnia, on exerciria com a professor titular del departament de ciència política. En aquesta etapa és on el seu estudi se centra en el Dret Internacional.

Kelsen va defensar una visió positivista (o iuspositivista) que va anomenar teoria pura del Dret: una anàlisi del Dret com un fenomen autònom de consideracions ideològiques o morals, del que va excloure qualsevol idea de dret natural. Analitzant les condicions de possibilitat dels sistemes jurídics, Kelsen va concloure que tota norma emana d'altra norma, remetent el seu origen últim a una norma hipotètica fonamental que es per a Kelsen una hipòtesi o pressuposició transcendental, necessària per a poder postular la validesa del Dret. No obstant això mai va aconseguir enunciar una norma jurídica completa basada solament en el seu model. Més tard, Kelsen va situar aquesta norma en el Dret internacional, per aquest motiu defensés la primacia d'aquest sobre els ordenaments nacionals.

Kelsen considerava a la moral com a part de la justícia, però no exclusivament, sinó com un element annex interconnectat amb la Justícia (que és un dels fins del Dret); així, en la seva "teoria pura del Dret" va dir "en tant la justícia és una exigència de la moral, la relació entre moral i dret queda compresa en la relació entre justícia i Dret.”

La seva influència ha arribat a diversos autors entre els que podem destacar Norberto Bobbio o Herbert Hart.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Problemes fonamentals de la doctrina jurídica de l'estat (1911)
  • De l'essència i valor de la democràcia (1920)
  • Teoria general de l'estat (1925-1945)
  • Teoria pura del dret (1935-1960)
  • La llei de les Nacions Unides (1950)
  • La teoria comunista del dret (1955)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]