Universitat de Colònia
| Universität zu Köln | ||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
La Universitat de Colònia (en alemany: Universität zu Köln) és una de les universitats més antigues a Europa i, amb més de 44.000 estudiants, una de les majors universitats d'Alemanya. La universitat pertany a la Deutsche Forschungsgemeinschaft, una associació de les universitats capdavanteres en matèria d'investigació. També és el membre fundador a Alemanya de la Comunitat Europea d'Escoles de Gestió (CEMS).
Taula de continguts |
Historia [modifica]
1388-1798 [modifica]
La universitat de Colònia es va establir en el 1388 i és la quarta universitat del Sacre Imperi Romà Germànic després de la Universitat Carolina (1348), la Universitat de Viena (1365) i la Universitat d'Heidelberg (1386). L'estatut el va signar el papa Urbà VI. La universitat va començar la seva labor educativa el 6 de gener de 1389. En 1798, la universitat va ser abolida pels francesos, que havien envaït Colònia en el 1794, perquè els seus professors, desitjosos de preservar la independència de la universitat, es van negar a jurar obediència a la República Francesa. No obstant això, l'últim rector (Ferdinand Franz Wallraf) es va amagar i va preservar el Gran Segell de la Universitat, que també s'usa al segle XXI.
1919-avui [modifica]
En el 1919, el llavors govern prussià va recolzar la decisió de l'ajuntament de la Ciutat de Colònia de restablir la universitat. El 19 de maig de 1919, el llavors alcalde Konrad Adenauer va signar l'estatut de la universitat moderna.
En aquest moment, la universitat estava composta per la Facultat de Comerç, Economia i Ciències Socials (successora dels Instituts de Comerç i d'Administració Comunal i Social) i la Facultat de Medicina (successor de l'Acadèmia de Medicina). En 1920 es van afegir la Facultat de Dret i la d'Arts, de les quals més tard se segregaria l'Escola de Matemàtiques i Ciències Naturals en 1955 per crear una facultat pròpia. En 1980, els 2 departaments de Colònia de l'Escola d'Educació de Renania es va adherir a la universitat com les facultats d'Educació i Educació Especial.
La Universitat destaca en els àmbits de l'economia i de Dret i Comerç.
Organització [modifica]
La Universitat de Colònia la dirigeix l'Estat de Rin del Nord - Westfàlia i està dividida en 6 facultats, que ofereixen un total de 200 camps d'estudi. Les facultats són de Gestió, Economia i Ciències Socials, Dret, Medicina (amb la universitat clínica afiliada), Art, Matemàtiques i Ciències Naturals i Ciències Humanes.
Facultats [modifica]
La universitat està dividida en sis facultats, que formen en conjunt 200 camps d'estudi. Les facultats són les de Gestió, Economia i Ciències Socials, Dret, Salut (amb la clínica afiliada a la Universitat), Arts, Matemàtiques i Ciències Naturals i Humanes.
| Facultat | Estudiants | Lloc web |
|---|---|---|
| prop de 10.000 | Alemany Anglès | |
| prop de 5.000 | Alemany | |
| prop de 3.200 | Alemany Anglès | |
| prop de 16.500 | Alemany | |
| prop de 7.500 | Alemany Anglès | |
| Facultat de Ciències Humanes | prop de 2.800 | Alemany |
Rector [modifica]
El 24 de novembre de 2004, Axel Freimuth va ser triat rector de la universitat per quatre anys. Freimuth va succeir a Tassilo Küpper i és el 49. rector des de 1919.
Estudiants i facultats [modifica]
En 2005 es van registrar a la universitat 47.203, 3.718 ja graduats. En 2003, el nombre d'estudiants de post-doctorat era de 670.
El nombre d'estudiants internacionals va ser 6.157 en 2005, la qual cosa suposa el 13% del total d'estudiants. D'ells, els pertanyents a països en desenvolupament era d'aprox. 60%, representant un total de 123 nacions. Els països més representats van ser Bulgària (10.5%), Rússia (8.8%), Polònia (7.4%), Xina (6.2%) i Ucraïna (5.7%).
Hi ha 508 professors a la universitat, entre ells 70 dones. A més, la universitat dóna treball a 1.549 empleats d'investigació amb 765 addicionals en la clínica i altres 1.462 (3.736 en la clínica).
Alumnes i professors cèlebres [modifica]
Alguns dels més destacats han estat:
- Albertus Magnus;
- Thomas Aquinas, alumne d'Albertus Magnus;
- Kurt Alder, Premi Nobel de Química de 1950;
- Peter Grünberg, Premi Nobel de Física 2007;
- Heinrich Böll, Premi Nobel de Literatura;
- Karl Carstens, president de la República Federal d'Alemanya, 1979 ? 1984;
- Gustav Heinemann, president de la República Federal d'Alemanya, 1969 - 1974;
- Karolos Papoulias, president de Grècia;
- Amos Grunebaum, famós tocòleg nord-americà;
- Francisco Rubio Llorente, president del Consell d'Estat d'Espanya;
- Erich Gutenberg, fundador dels estudis de negocis alemanys moderns.
Centres associats [modifica]
La Universitat de Colònia manté divuit centres associats oficials[1] amb universitats de deu països. D'aquests, els de Clermont-Ferrand I i Pennsylvania State són les més antigues. A més a més, Colònia té altres cooperacions[2] amb més 260 universitats.
|
|
Bibliografia addicional [modifica]
Història de la universitat [modifica]
- Erich Meuthen: Kölner Universitätsgeschichte, Band I: Die alte Universität, 1988, ISBN 3-412-06287-1
- Bernd Heimbüchel und Klaus Pabst: Kölner Universitätsgeschichte, Band II: Das 19. und 20. Jahrhundert, 1988, ISBN 3-412-01588-1
- Erich Meuthen (Hrsg.): Kölner Universitätsgeschichte, Band III: Die neue Universität – Daten und Fakten, 1988, ISBN 3-412-01688-8
Referències [modifica]
- ↑ «University of Cologne, partner universities» (en (alemany)). Pressoffice.uni-koeln.de. [Consulta: 2012-08-27].
- ↑ University of Cologne, cooperation agreements[Enllaç no actiu]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: University of Cologne |
- Website of the University of Cologne (anglès)
- Erich Meuthen: Kleine Kölner Universitätsgeschichte (alemany)
- Absolventennetzwerk der Universität zu Köln (alemany)
- University of Cologne for foreign students on iAgora – Reviews by former Erasmus and other international students in Cologne