Universitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre els centres d'educació i recerca. Vegeu-ne altres significats a «Universitat (municipi)».

Una universitat (del llatí universitas, -atis) és un establiment o conjunt d'unitats educacionals dedicades a l'ensenyament superior i la investigació. La universitat atorga graus acadèmics i títols professionals. La mateixa paraula designava en l'edat mitjana i part de l'edat moderna les corporacions locals que després evolucionarien sota el nom de municipis.

Història[modifica | modifica el codi]

El precedent de totes les universitats es troba a l'Acadèmia d'Alexandria, fundada el 288 aC,[1] tot i que les modernes es creen en l'edat mitjana europea. La primera institució d'aquest tipus és la Universitat de Bolonya, la qual servirà posteriorment de model a centres educacionals semblants. Per extensió s'ocupa per a referir-se en altres cultures a centres d'ensenyament i reflexió superior, encara que la seua creació pot ser molt anterior a l'edat mitjana.

Inicialment van evolucionar a partir del model de les corporacions artesanals i com quasi tot a l'edat mitjana, estaven molt lligades a l'Església. Inicialment, s'impartien ensenyaments inspirats les anomenades set arts liberals (el trivium i el quadrivium):

  • Trivium: gramàtica, lògica i retòrica.
  • Quadrivium: aritmètica i geometria, astronomia i música.

del qual procedeixen les divisions actuals entre disciplines literàries i científiques.

Organització[modifica | modifica el codi]

Internament, una universitat sol dividir-se en diversos campus, cada un dels quals se situa en un lloc diferent. Dins de cada campus hi ha diverses facultats i escoles universitàries (majoritàriament dedicades a la docència), i també de laboratoris, departaments i instituts d'investigació, que poden compartir una sèrie d'infraestructures (biblioteca, sales d'estudi, gimnàs...). Cada facultat o escola està associada a una o diverses carreres universitàries que allí s'imparteixen.

El màxim representant d'una universitat és el rector, que regeix la universitat amb l'ajuda de l'equip de vice-rectors i d'altres òrgans: junta de govern, consell social, etc.

Llibertat de càtedra[modifica | modifica el codi]

Es considera que el professorat universitari pot exposar lliurement els continguts que cregui oportuns a les classes. D'aquesta manera, el programa d'una assignatura pot divergir segons quin professor la imparteixi. Aquest concepte, anomenat llibertat de càtedra, ja és present als inicis de la Universitat de Bolonya.

Rànquings[modifica | modifica el codi]

Hi ha nombroses classificacions d'universitats que mesuren la qualitat o el seu impacte educatiu:

  • Academic Ranking of World Universities: un dels més famosos, inclou alumnes amb premis rellevants, publicacions i cites.
  • HEEACT: mesura la rellevància dels articles publicats per cada universitat, segons el nombre, la qualitat i actualitat de les cites d'altres investigadors.
  • QS World University Rankings: inclou opinió dels experts en cada àrea, ràtio d'alumnes per instal·lació, quantitat de cites dels seus articles i presència de professors i alumnes internacionals.
  • Professional Ranking of World Universities: classifica els alumnes amb millor sou i posició laboral.
  • Webometrics Ranking of World Universities: rànking del CSIC segons la informació disponible a la pàgina web de cada universitat.
  • U.S. News & World Report College and University rankings: una de les classificacions més antigues, inclou taxes de graduació, finançament i reputació.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Wu, Jianzhong. The library of the 21st century (en anglès). Long River Press, 2005, p.183. ISBN 1592650481.