Gramàtica
De Viquipèdia
La gramàtica és la part de la lingüística que estudia els mecanismes de generació de mots i frases a partir dels elements fonètics, fonològics, morfològics, sintàctics, lèxics i semàntics en una determinada llengua.
Per a l'estudi gramatical es divideix la tira fònica en segments de diferent magnitud: de menor a major són els que segueixen: so, monema, mot o paraula, sintagma, proposició, frase o oració i paràgraf.
Usualment la gramàtica s'expressa en forma de regles. Així, hi ha una gramàtica descriptiva, que explica què passa a la llengua, dóna un panorama de l'ús i per altra banda hi ha una gramàtica prescriptiva, que resumeix què és correcte i què no a una llengua. Normalment, les gramàtiques prescriptives corren a càrrec d'alguna institució de prestigi (acadèmia), com són l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en el cas del català o valencià.
Taula de continguts |
[edita] Corrents teòrics
En l'estudi de la gramàtica hi ha diverses escoles que s'han succeït en el temps o han pugnat per oferir un model satisfactori. Les més importants són:
- la gramàtica tradicional
- l'estructuralisme i els seus derivats
- el generativisme
- gramàtica de les dependències
- lingüística cognitiva
- funcionalisme
- gramàtica estocàstica
[edita] Història de la teoria gramatical
La teoria gramatical ha evolucionat a través de l'ús i la divisió de les poblacions humanes. Les regles sobre l'ús del llenguatge van aparèixer amb l'adveniment de l'escriptura. La gramàtica més antiga que es coneix és l'Astadhiaia, un estudi sobre el sànscrit, escrit per Panini, a l'Índia, cap a l'any 480 a. C. Tot i que Sòcrates, Aristòtil i altres savis de l'Antiguitat van dissertar sobre la gramàtica, el primer tractat complet de gramàtica grega fou el que va composar Crates de Mal·los el segle II aC. D'altra banda, l'Ars Grammatica d'Eli Donat (segle IV) va ser dominant en els estudis gramaticals durant l'edat mitjana.
La gramàtica formal és una codificació de l'ús desenvolupada basant-se en l'observació. A mesura que les regles es van establir i desenvolupar, va poder aparèixer el concepte prescriptiu, que sovint va obrir una escletxa entre l'ús contemporani i allò acceptat com a correcte. Els lingüistes consideren normalment que la gramàtica prescriptiva no té cap justificació més enllà del gust estètic dels seus autors. De totes maneres, les prescripcions permeten a la sociolingüística explicar les raons per les quals un determinat grup social utilitza construccions diferencials.
L'estudi formal de la gramàtica és una part important de l'educació, des de nens fins a l'aprenentatge avançat, tot i que les regles que s'ensenyen a les escoles no constitueixen una gramàtica en el sentit en què els lingüistes utilitzen el terme, ja que són prescriptives, més que descriptives.
Les llengües artificials són molt comunes en l'actualitat. Molts van ser dissenyats per ajudar en la comunicació humana, com l'esperanto, o el lojban. També s'han creat llenguatges com a part d'un món de ficció, com el klingon i el quenya, i cadascun d'ells té la seva pròpia gramàtica.
[edita] Classificacions gramaticals
[edita] Paraules
[edita] Funcions verbals
[edita] Funcions sintàctiques
- Subjecte
- Predicat
- Complement directe
- Complement indirecte
- Atribut
- Complement circumstancial
- Complement de règim verbal
- Complement de l'adjectiu
- Complement del nom
- Complement de l'adverbi
- Aposició
[edita] Casos
- Abessiu
- Acusatiu
- Ablatiu
- Absolutiu
- Addesiu
- Adverbial
- Al·latiu
- Benefactiu
- Comitatiu
- Instrumental
- Instrumental comitatiu
- Intransitiu
- Prosecutiu
- Sociatiu
- sublatiu
- Datiu
- Elatiu
- Ergatiu
- Genitiu
- Inessiu
- Locatiu
- Nominatiu
- Vocatiu
[edita] Vegeu també
[edita] Gramàtiques de llengües concretes
[edita] Enllaços externs
- Gramàtica de la llengua catalana, de l'IEC.
- Gramàtica normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
- Resum de gramàtica bàsica de la UB
  |
Aquest article és un esborrany sobre llengua i lingüística. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
