Cas genitiu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Casos gramaticals
Llista de casos gramaticals
Cas abessiu
Cas ablatiu
Cas absolutiu
Cas adessiu
Cas adverbial
Cas al·latiu
Cas benefactiu
Cas causal
Cas causal final
Cas comitatiu
Cas datiu
Cas dedatiu
Cas delatiu
Cas disjuntiu
Cas distributiu
Cas distributiu temporal
Cas elatiu
Cas essiu
Cas essiu formal
Cas essiu modal
Cas excessiu
Cas final
Cas formal
Cas genitiu
Cas il·latiu
Cas inessiu
Cas instructiu
Cas instrumental
Cas latiu
Cas locatiu
Cas modal
Cas multiplicatiu
Cas objectiu
Cas oblic
Cas partitiu
Cas possessiu
Cas postposicional
Cas preposicional
Cas prolatiu
Cas prosecutiu
Cas separatiu
Cas sociatiu
Cas sublatiu
Cas superessiu
Cas temporal
Cas terminatiu
Cas translatiu
Cas vial
Cas vocatiu
Arranjament morfosintàctic
Cas absolutiu
Cas acusatiu
Cas ergatiu
Cas instrumental
Cas instrumental comitatiu
Cas intransitiu
Cas nominatiu
Declinació
Declinació alemanya
Declinació basca
Declinació eslovaca
Declinació eslovena
Declinació irlandesa
Declinació islandesa
Declinació llatina
Declinació polonesa
Declinació russa
Declinació sèrbia
Declinació txeca

El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu. En un sentit més general, aquesta relació genitiva pot ser la de pertànyer a, ésser creat a partir de o derivat de. Aquesta relació se sol expressar per mitjà de la preposició "de" en català. El terme cas possessiu es refereix a un cas similar, però d'ús més restringit, al genitiu.

Varietats específiques de relacions genitives inclouen:

  • origen ("homes de Barcelona")
  • composició ("taula de fusta")
  • part d'una massa ("un litre de llet")
  • nombre d'objectes diferenciats ("tres dels amics")
  • relació ("el germà de l'Enric")
  • subjectivitat ("la meva anada")
  • objectivitat ("la coronació del rei")
  • descripció ("dia de tristesa")
  • possessió inalienable ("la seva vida")
  • possessió alieniable ("els diners de la meva mare")

Aquestes dues últimes són les que utilitzen més comunament el genitiu.

En algunes llengües, els noms en genitiu també concorden en cas amb els noms que acompanyen (és a dir, el substantiu que de complement del nom porta dues desinències: la del genitiu i la del cas del nom que modifica). Aquest fenomen rep el nom de suffixaufnahme.

Una forma en què es poden trobar genitius és la inclusio.

Moltes llengües posseeixen un cas genitiu, tals com el lituà, àrab, llatí, irlandès, georgià, grec, alemany, holandès, polonès, rus, finès o sànscrit.

El català no és una llengua declinativa i per tant no té un cas genitiu pròpiament dit, però sí que es conserven formes genitives en els pronoms possessius:

Exemple:

  • Meu/Mon = de mí
  • Llur = d'ells

En aquest exemple, el pronom en negreta (forma genitiva) equival a la perífrasi "de + datiu", indicant la relació de possessió.