Polonès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Polonès
Polski
Pronunciació: AFI: [ˈpɔlsʲci]
Altres denominacions: polski, język polski, polszczyzna
Parlat a: Polònia (38 milions), 12 milions als Estats Units, Lituània, Bielorússia, França, Alemanya, Ucraïna i altres.
Regió:
Parlants: 50 milions
Rànquing: 27
Classificació genètica: Llengua indoeuropea

  Eslava
    Occidental
     Lekhítica
        Polonès

estatus oficial
Llengua oficial de: Polònia, comtat de Vílnius i Unió Europea
Regulat per: Rada Języka Polskiego
codis de la llengua
ISO 639-1 pl
ISO 639-2 pol
ISO 639-3 pol
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El polonès és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial. També és llengua oficial al comtat de Vílnius, a Lituània.

El polonès s'escriu amb alfabet llatí. Aquest fet distintiu entre les diferents llengües eslaves es deu a la religió. És a dir, si es tracta de cristians ortodoxos (tradicionalment) utilitzen l'alfabet ciríl·lic, i si es tracta de cristians catòlics (tradicionalment) utilitzen l'alfabet llatí.

El polonès, com la major part de les llengües eslaves, es declina. Té set casos: nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu, instrumental, prepositiu i vocatiu; i tres gèneres: masculí, femení i neutre. La seva riquesa fonètica presenta dificultats als parlants estrangers, sobretot per la gran varietat de sons fricatius i africats que conté. Totes les paraules són planes i no s'utilitza l'accent gràfic tònic, sinó un accent que marca palatalitzacions.

Com a curiositat antigament a Polònia la llengua de cultura havia estat el llatí, fins que, entre d'altres, es van començar a traduir obres per a les reines, que no sabien llatí i només les podien entendre en polonès.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

El polonès es parla sobretot a Polònia. Aquest és un dels estats europeus més homogenis lingüísticament: gairebé un 97% dels ciutadans polonesos declara ser de llengua materna polonesa. Aquesta homogeneïtat es deu en gran part a les expulsions de les minories alemanyes després de la Segona Guerra Mundial i també a la supressió de les llengües "estrangeres" per l'aparell comunista durant la Guerra Freda. Després de la Segona Guerra Mundial els territoris prèviament polonesos que foren annexionats per l'URSS van conservar una part important de població polonesa que no va voler o poder emigrar cap a la Polònia de la postguerra. Així existeixen avui encara importants minories poloneses a Lituània, Bielorússia i Ucraïna. A Lituània és la llengua minoritària més usada al Comtat de Vílnius (representa el 26% de la població, segons el cens de 2001). A Ucraïna, la llengua polonesa gaudeix d'una gran presència a les regions de Lviv i Lutsk. A la Bielorússia occidental les minories poloneses són particularment presents a les regions de Brest i de Grodno.

A conseqüència de moviments migratoris existeixen comunitats de llengua polonesa a l'Argentina, Austràlia, Àustria, l'Azerbaidjan, el Brasil, el Canadà, la República Txeca, Estònia, Finlàndia, Alemanya, Grècia, Hongria, Israel, Irlanda, el Kazakhstan, Letònia, Nova Zelanda, Noruega, l'Àfrica del Sud, Suècia, Romania, Rússia, Eslovàquia, als Emirats Àrabs Units, al Regne Unit, Uruguai i als Estats Units.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

El polonès té diversos dialectes que corresponen bàsicament a les antigues divisions tribals: els més significatius (en nombre de parlants) són el de la Gran Polònia (sud-est), el mazovià (Mazòvia i Mazúria) i el silesi (Silèsia). El mazovià comparteix algunes característiques amb el caixubi, els parlants (entre 100.000 i més de 200.000) del qual viuen a l'oest de Gdańsk, prop de la Mar Bàltica.

Hi ha petites comunitats de parlants d'idiomes com el bielorús, ucraïnès i alemany, així com algunes varietats del romaní.

Elements de vocabulari[modifica | modifica el codi]

Expressió en polonès Significat de l'expressió en català
Cześć / hej (informal) Ei / Hola
Dzień dobry Bon dia (Salutació)
Miłego dnia Bon dia (Acomiadament)
Dobry wieczór Bon vespre / Bona tarda
Do widzenia A reveure
Do zobaczenia / Na razie (informal) A reveure / Fins ara
Do usłyszenia Fins ara (únicament per a converses telefòniques)
Dobranoc! Bona nit!
Dobra robota! Molt bé! / (Treball) Ben fet!
Nieźle! No està malament!
Número Nom en polonès Nom en català
0 Zero / Nic Zero / Res
1 Jeden U / Un
2 Dwa Dos
3 Trzy Tres
4 Cztery Quatre
5 Pięć Cinc
6 Sześć Sis
7 Siedem Set
8 Osiem Vuit
9 Dziewięć Nou
10 Dziesięć Deu
11 Jedenaście Onze
12 Dwanaście Dotze
13 Trzynaście Tretze
14 Czternaście Catorze
15 Piętnaście Quinze
16 Szesnaście Setze
17 Siedemnaście Disset
18 Osiemnaście Divuit
19 Dziewiętnaście Dinou
20 Dwadzieścia Vint
30 Trzydzieści Trenta
40 Czterdzieści Quaranta
50 Pięćdziesiąt Cinquanta
60 Sześćdziesiąt Seixanta
70 Siedemdziesiąt Setanta
80 Osiemdziesiąt Vuitanta
90 Dziewięćdziesiąt Nouranta
100 Sto Cent
500 Pięćset Cinc-cents
1000 Tysiąc Mil
1000000 Milion (un) Milió
1000000000 Miliard Miliard (mil milions)
1000000000000 Bilion Bilió
1000000000000000 Biliard Biliard (mil bilions)
1000000000000000000 Trylion Trilió

Alfabet[modifica | modifica el codi]

L'alfabet polonès té 32 caràcters; 9 són vocàlics i 23 són consonàntics.

  • A Ą B C Ć D E Ę F G H I J K L Ł M N Ń O Ó P R S Ś T U W Y Z Ź Ż
  • a ą b c ć d e ę f g h i j k l ł m n ń o ó p r s ś t u w y z ź ż

També existeixen lletres importades d'altres llengües, però són molt poc utilitzades: Q V X

Durant els últims temps està de moda utilitzar aquests caràcters en l'argot juvenil, com per exemple en el restaurant varsovià Qchnia, i.e. kuchnia significa cuina.

Vocals[modifica | modifica el codi]

En polonès existeixen nou vocals, de les quals set són simples i dues nasals. De les simples, cinc són les mateixes que en català [a, e, i, o, u]; a més, la /ó/ té una pronúncia diferent i ocupa el seu propi capítol al diccionari, tot i que la seva pronúncia moderna és la mateixa que la de /u/ i la /y/, que és considerada una vocal. Les vocals nasals són dues: /ą, ę/.

Vocals simples[modifica | modifica el codi]

Vocals simples
Lletra Nom AFI So català Exemple Significat
a a [a] mal matka mare
e e [ɛ] e oberta, com exèrcit sen somni
i i [i] si blisko prop
o o [ɔ] cosa Polska Polònia
u u [u] suc ulica carrer
ó ó kreskowane
u otwarte
[u] suc góra muntanya
y igrek [ɨ] i/e syn fill

Vocals nasals[modifica | modifica el codi]

La llengua polonesa és l'única llengua eslava que conserva les vocals nasals de la llengua protoeslava. De tots modes, aquestes vocals nasals tendeixen a desaparèixer, espcialment a final de paraula; a més, aquestes vocals mai es trobaran a principi de paraula.

Les vocals es marquen mitjançant un accent diacrític conegut com a ogonek (el significat literal del qual és "cueta").

Vocals nasals
Letra AFI So català Exemple Significat
ą [ɔɰ̃] oun wąs bigotis
ę [ɛɰ̃] eun; a final de paraula es pronuncia e gęsty espès

Comportament[modifica | modifica el codi]

  • [ą] i [ę] davant de [b] i [p] es pronunciaran "om" i "em" respectivament.

trąba gęba

  • [ą] i [ę] davant de [d], [t], [dz] i [ts] es pronunciaran "on" i "en" respectivament.

tędy kąt ręce biorąc

  • [ą] i [ę] davant de [ć] i [dź] es pronunciaran "ony" i "eny" respectivament.

kręci będzie dąć błądzi

  • [ą] i [ę] davant de [g] i [k] es pronunciaran "ong" i "eng" respectivament.

mąka ręka

  • [ę] a final de mot es perdrà la nasalització; d'aquest mode, idę (jo vaig), que s'hauria de pronunciar [idèun], serà normalment pronunciat [idèn] o fins i tot [idè]. A més, si una [i] precedeix aquesta vocal nasal, ambdues seran pronunciades gairebé com un so, suavitzant la consonant anterior, imię (nom) serà pronunciat "imièun", sent la [m] suau, prop de la [ny].
  • Com a dalt, la [i] després de [c, s, z, dz] i davant d'una vocal precedint alhora una altra vocal (c/s/z/dz + i + vocal + consonant), suavitza: pociąg (tren) [potxo(u)ng] en lloc de [potsio(u)ng].

Consonants[modifica | modifica el codi]

En polonès no es pot parlar de consonants, sinó de sons consonàntics, ja que hi ha diversos dígrafs que representen un so només, com la [tx] o [ny] en català.

Una consonant un so

Algunes de les consonants tenen un so idèntic al català:

Consonants amb so idèntic al català
Lletra AFI So català Exemple Traducció
b [b] Barcelona Bóg Déu
d [d] David dobry bo
f [f] Figueres film pel·lícula .¡.
g [g] gos gazeta periòdic
k [k] kilo kot gat
l [l] lògica lampa llum
m [m] Martorell mięso carn
n [n] ningú naród nació, poble
p [p] Pirineus pole camp
r [r] però ryba peix
s [s] Sabadell sala saló
t [t] Tarragona tani barat

La [ń], es pot incloure en aquest apartat, ja que és idèntica al dígraf català [ny]: Catalunya.

NY i Ń
Lletra AFI So català Exemple Traducció
ń, ni* [ɲ] Catalunya koń, nie cavall, no

A continuació es mostren les lletres amb pronúncies que no corresponen al català o que no hi existeixen.

Consonants amb so diferent al català
Lletra AFI So català Exemple Traducció
c [ʦ] Tsunami noc nit
ć, ci* [tɕ] cotxe mieć, ciemno tenir, foscament
h [x] halar hala sala, nau
j [ȋ] o [j] iena, iogurt jutro matí
ł [ȗ] o [u] web mały petit
ś, si* [ɕ] caixa (corresponent sh anglesa) środa, siedem dimecres, set
w [v] v francesa wino vi
z [z] casa (s sonora) zero zero
ź, zi* [ʑ] alveopalatal fricatiu sonor źle, zielone malament, verd
ż / rz* [ʒ] Girona róża, rzeka rosa, riu

Dígrafs o consonants dobles

Dígrafs o consonants dobles
Lletra AFI So català Exemple Traducció
ch [x] jamón (en espanyol) chleb pa
cz [ʧ] cotxe czas temps
dz1, 3 [ʣ] magatzem bardzo molt
dź, dzi2 [dʑ] Girona dźwig, godzina ascensor, hora
[ʤ] gerro dżem melmelada
sz [ʃ] gronxador szynka pernil

Exemple[modifica | modifica el codi]

Wszyscy ludzie rodzą się wolni i równi pod względem swej godności i swych praw. Są oni obdarzeni rozumem i sumieniem i powinni postępować wobec innych w duchu braterstwa.

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en polonès de la Viquipèdia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polonès