Alt sòrab

Alt sòrab Hornjoserbšćina
Pronunciació:	AFI: [ˈhɔrnjɔˌsɛrbʃtʃina]
Parlat a:	Alemanya
Regió:	Saxònia, Brandenburg
Parlants:	~40.000
Rànquing:	-
Classificació genètica:	Llengua indoeuropea  Balto-eslava   Eslava    Eslava occidental    Sòrab     Alt Sòrab
estatus oficial
Regulat per:	No hi cap entitat reguladora
codis de la llengua
ISO 639-2	hsb
ISO 639-3	hsb
Regió d'Alemanya de parla sòraba
Visiteu el Portal:Llengües

L'alt sòrab (Hornjoserbšćina) és un dels dos dialectes principals del sòrab, concretament el que es parla al voltant dels enclavament de Bautzen (Budyšin), Kamenz (Kamjenc) i Hoyerswerda (Wojerecy). Es parla a la província històrica de l'Alta Lusàcia (Hornja Lužica), que és avui dia part de Saxònia. És una llengua eslava occidental, relacionada amb el baix sòrab, el polonès, l'eslovac, el caixubi i, sobretot, el txec. És una de les llengües contemplades a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i una llengua minoritària reconeguda a Alemanya.

Història

La història de l'alt sòrab al territori que ara ocupa Alemanya es va iniciar amb la gran migració eslava al segle VI. Cap al 562, el àvars amb els seus aliats eslaus van atacar i derrotar als francs. El rei franc Sigebert, bé que presoner va concloure amb ells un tractat de pau, però, el àvars i els eslaus envaïren Turíngia el 595. Per la Crònica de Fredegari, sabem que els eslaus es van revoltar contra els àvars sota la direcció d'un franc anomenat Samo. Cap al 631 l'imperi de Samo comprenia probablement Moràvia, Bohèmia, la Baixa Àustria i la Sèrbia Blanca, el territori dels sòrabs (els serbis blancs).

Al començant del segle XII, l'Ostsiedlung va arribar a la Sèrbia Blanca. Hi va haver una afluència massiva de colons rurals de parles germàniques de Flandes, Saxònia, Turíngia i Francònia al territori del sòrabs. L'èxit de les accions militars dels senyors feudals de l'oest i la devastació del país foren l'inici de la lenta mort de la llengua sòraba.

A la regió de Saxònia, el sòrab va quedar en inferioritat legal en front dels dialectes germànics. Amb els anys la llengua es va anar prohibint a tots el territoris: el 1293, el sòrab fou prohibit als tribunals del castell de Berna, el 1327 es va prohibir a Zwickau i Leipzig, i el 1424 fou prohibida a Meissen. A més, a molts gremis de les ciutats tans sols s'acceptaven membres d'origen i parla alemanya.

No obstant això, les àrees centrals de la Milzener i Lusitzer, a la zona de l'actual Lausitz, es van veure poc afectades pels nous assentaments alemanys i les restriccions legals que imperaven a altres llocs. La llengua, per tant, no va ser substituïda. Al segle XVII, el nombre de parlants d'alt sòrab en aquesta zona va tornar a créixer fins a més de 300.000. L'evidència més antiga d'escrits superior sòrab és el «Burger Eydt Wendisch» monument, que va ser descobert a la ciutat de Bautzen i datada l'any 1532.

No va haver un sòrab literari unificat fins al segle XIX. Anteriorment hi havia una norma catòlica i un altra protestant, que diferien en les seves ortografia, gramàtica i vocabulari; codificades i influenciades pels clergues. Amb l'anomenat «renaixement sòrab», dirigit per la societat cultural i literària Macica Serbska (El Rusc Sòrab), s'unificaren les dues normes en una variant no confessional. Els impulsors d'aquest procés foren, entre d'altres, Jan Arnošt Smoler, Michał Hórnik i Handrij Zejler.

Senyalització bilingüe: la part inferior és en alt sòrab

Alfabet

L'alt sòrab s'escriu mitjançant l'alfabet llatí amb l'adjunció de marques diacrítiques sobre les lletres č, ć, dź, ě, ch, ł, ń, ó, ř, š i ž.. No formen part de l'alfabet les lletres q, v i x, aquestes només es produeixen en les paraules de préstec. L'alfabet de l'alt sòrab conté, doncs, 34 elements.

Lletra	Aa	Bb	Cc	Čč	Dd	DŹ dź	Ee	Ěě	Ff	Gg	Hh	CH ch	Ii
Pronunciació	a	b, p	t͡s	t͡ʃ	d, t	d͡ʑ, t͡ɕ	ɛ	ɪ	f	g	h	kʰ	i
Lletra	Jj	Kk	Łł	Ll	Mm	Nn	Ńń	Oo	Óó	Pp	(Qq)	Rr	Řř
Pronunciació	j	k	w	l	m	n	ɲ	ɔ	ʊ	p		r	ʃ
Lletra	Ss	Šš	Tt	Ćć	Uu	(Vv)	Ww	(Xx)	Yy	Zz	Žž
Pronunciació	s, z, ɕ	ʃ	t, d	t͡ɕ	u		v, f		ɨ	z, s, ʑ	ʒ

Ě, Ń, Ó i Ř no es produeixen mai en la posició inicial, com lletres majúscules s'utilitzen molt poques vegades i només si tota la paraula s'escriu en majúscules (per exemple, RÓŽEŃ (= barbacoa, graella) .

Gramàtica

L'alt sòrab, com totes les llengües eslaves, és una llengua flexiva, es a dir, inclou molta informació en els sufixes de les paraules, sovint amb molts pocs canvis en l'arrel. Hi ha varies conjugacions i declinacions, i té nombroses irregularitats. L'ordre de les paraules és relativament lliure.

La gramàtica del sòrab té tres números gramaticals: singular, dual i plural; i quatre gèneres gramaticals: masculí animat (per éssers vius), masculí inanimat, femení i neutre. La conservació del dual és un tret molt particular i estrany entre les llengües indoeuropees vives, encara que a Europa hi ha altres dues llengües que el fan servir de forma productiva: l'eslové i el lituà.

Declinació del substantius i els adjectius

Els substantius i els adjectius tenen, a més de les categories de gènere i nombre, set casos: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental, locatiu i vocatiu, si bé el vocatiu es produeix només en el singular i el substantius masculins animats.

Cas	nan (pare)	štom (arbra)	wokno (finestra)	ramjo (espatlla)	žona (dona)	ruka (mà)
Nom.	nan	štom	wokno	ramjo	žona	ruka
Gén.	nana	štoma	wokna	ramjenja	žony	ruki
Dat.	nanej	štomej	woknu	ramjenju	žonje	ruce
Acc.	nana	štom	wokno	ramjo	žonu	ruku
Instr.	z nanom	ze štomom	z woknom	z ramjenjom	ze žonu	z ruku
Loc.	wo nanje	w štomje	na woknje	wo ramjenju	wo žonje	w ruce
Voc.	nano	štomo	–

Conjugació dels verbs

Els verbs en alt sòrab es conjuguen variant a més de les categories de nombre i de gènere, de les categories d'aspecte (perfectiu i imperfectiu), i dels temps verbals (present, futur imperfet), la persona i la manera (imperatiu, condicional).

Vegeu

• Kurs serbskeje rěče, tots els diàlegs d'un curs d'alt sòrab