Macedònic
|
македонски, Makedonski |
|
|---|---|
| Parlat a: | República de Macedònia, Albània, Grècia, Sèrbia, Bulgaria.[1][2] |
| Regió: | Els Balcans |
| Parlants: | 2 milions (aprox.) |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Eslava |
|
|
|
| Llengua oficial de: | República de Macedònia |
| Regulat per: | Институт за македонски јазик "Крсте Мисирков" - Institut za makedonski jazik "Krste Misirkov" |
|
|
|
| ISO 639-1 | mk |
| ISO 639-3 | mkd |
 Visiteu el Portal:Llengües |
|
El macedònic és una llengua que pertany al grup meridional-oriental de llengües eslaves parlada per prop d'1,5 milions de persones, principalment a República de Macedònia, on és una de les llengües oficials. S'escriu amb l'alfabet ciríl·lic.
És un idioma molt proper al búlgar, fins al punt que existeix la polèmica sobre si és en realitat un dialecte d'aquest idioma. No s'ha de confondre amb el dialecte macedònic del grec antic. Per motius polítics, tant Grècia com Bulgària neguen l'existència del macedònic com a llengua diferenciada del búlgar.
El macedònic no té declinacions als noms però usa tres articles definits com a sufixos amb una funció similar als casos. Té un accent fix segons el nombre de síl·labes de la paraula. Presenta tres gèneres (masculí, femení i neutre).
El macedònic és la llengua oficial de la República de Macedònia, i oficialment reconeguda al districte de Korçë, a Albània. Es parla també a Sèrbia, a Montenegro i a Grècia. El macedònic és l'única llengua eslava, a banda del búlgar, que no té casos als substantius, però té tres articles definits, que són usats com a sufixos.
El macedònic s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic macedònic, una escriptura cirílica modificada amb 31 lletres. Aquesta, juntament amb el glagolític, va ser una antiga escriptura eslava, usada per a l'antic eslau eclesiàstic. Únicament el ciríl·lic perviu fins a avui, probablement perquè les lletres són més simples i apreses més fàcilment quan els erudits com Sant Ciril van introduir els escrits cristians al poble eslau.
El macedònic s'ensenya com a matèria a diversos centres universitaris del món i a totes les universitats de l'ex-Iugoslàvia.
Referències [modifica]
