Viquipèdia
De Viquipèdia
| Viquipèdia | |
|---|---|
 |
|
 Captura de pantalla de la Viquipèdia en català. |
|
| URL | wikipedia.org |
| Eslògan | L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar. |
| Rànquing Alexa | #8[1] |
| Comercial? | No |
| Tipus de web | Enciclopèdia en línia |
| Llengües disponibles | 236 llengües actives (en total 256)[2] |
| Propietari | Fundació Wikimedia |
| Creat per | Jimmy Wales i Larry Sanger[3] |
| Llançament | 15 de gener del 2001 |
| Estat actual | Treball perpetu en progrés.[4] |
La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki -pronunciat amb variació lliure /vikiviki/ o /wikiwiki/- que vol dir ràpid, i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure[5] mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més d'11 milions d'articles (dels quals 2,6 milions en anglès; 187.389 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web.[6] Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger,[7] i actualment és l'obra de referència més gran i popular[8][9][10] a Internet.[1]
Les crítiques a la Viquipèdia es centren en què per sistema conté prejudicis i inconsistències[11] i la seva política d'afavorir el consens per damunt dels credencials en el seu procés editorial.[12] També se centren en la seva fiabilitat.[13] Algunes altres crítiques se centren en la seva susceptibilitat al vandalisme o que s'hi afegeixi informació no verificada.[14] Els treballs escolars defensen que el vandalisme normalment es treu ràpidament.[15][16]
Jonathan Dee, del New York Times,[17] i Andrew Lih, en el 5è Simposi Internacional sobre el Periodisme en Línia,[18] han citat la importància de la Viquipèdia, no només com a referència enciclopèdica sinó també com a font de notícies actualitzada freqüentment.
Quan la revista Time va donar el premi "Persona de l'any 2006" a "You", va reconèixer l'èxit de la col·laboració en línia, va citar la Viquipèdia com un dels tres exemples dels serveis "Web 2.0", juntament amb el YouTube i MySpace.[19]
La Viquipèdia en català o valencià fou la segona Viquipèdia a fundar-se, el març del 2001, després de l'anglesa. Actualment hi ha versions de la Viquipèdia en més de 250 llengües però només 236 estan actives, i el conjunt de Viquipèdies tenen més de 12.440.000 articles (febrer 2009[20]) i reben més de 50 milions de visites per dia (2005).
Actualment la Viquipèdia en català té 187.389 articles. La versió anglesa en tenia 2.760.650 durant el febrer del 2009.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
La paraula Wikipedia (Viquipèdia) es va construir a partir de:
- Wiki, que prové de wiki wiki, ràpid en hawaià,
- pedia, que prové de paideia, (παίδεια), educació en grec clàssic.
[edita] Història
El març de 2000 Jimmy Wales va crear Nupedia, un projecte d'enciclopèdia lliure basat en un ambiciós procés de revisió per parells, dissenyat per a fer els seus articles d'una qualitat comparable a la de les Enciclopèdies professionals gràcies a la participació d'erudits (principalment doctorands i acadèmics), als quals es proposava col·laborar de manera no remunerada.
A causa del lent avanç del projecte, el 2001 es va crear un wiki (UseMod) vinculat a Nupedia la finalitat inicial de la qual era agilitzar la creació d'articles de forma paral·lela, abans que aquests passessin al sistema de revisió per experts. Existeix certa polèmica entre els fundadors de Nupedia sobre qui va proposar originalment la idea d'utilitzar un wiki a Jimmy Wales' si Larry Sanger o bé una tercera persona, però el cas és que l'èxit d'aquell "petit projecte paral·lel" (Wikipedia) va acabar eclipsant la Nupedia, que va deixar de funcionar el 2003.
Larry Sanger, editor responsable de la Nupedia, va passar a col·laborar amb Wikipedia i va treballar activament amb l'organització i directrius del projecte, marxant el 2002. Aquell any, la Viquipèdia abastava 26 idiomes, 46 el 2003 i 161 a finals de 2004. Viquipèdia i Nupedia coexisteixen fins a l'extinció de la segona el 2003.
El 20 de setembre de 2004 Viquipèdia va assolir 1 milió d'articles en 100 idiomes. [21] El 2007, la Viquipèdia en anglès va superar els 2 milions d'articles, convertint-se en la major enciclopèdia de la història, superant a la Yongle Dadian de 1407, que va sostenir el rècord durant diversos segles.
[edita] Política
Wikipedia té una sèrie de polítiques que són establertes pels mateixos participants en el projecte. Cada edició de la Viquipèdia adopta les seves pròpies polítiques, encara que algunes són comuns a totes elles. Una vegada que la comunitat aconsegueix el consens sobre l'aplicació d'una norma, tots els editors estan obligats a respectar.
Algunes d'aquestes polítiques són:
- Degut a la diversitat i nombre de participants i ideologies, provinents de totes les parts del món, Viquipèdia intenta construir els seus articles de la forma més exhaustiva possible. L'objectiu no és escriure articles des d'un únic punt de vista, sinó presentar obertament cada postura sobre un determinat tema.
- Se segueix una sèrie de convencions pel que fa al nomenament d'articles, escollint preferentment la versió més comunament utilitzada en la seva respectiva llengua.
- Les discussions sobre el contingut i edició d'un article ocorren en les pàgines de discussió i no sobre l'article mateix.
- Hi ha un nombre de temes que resulten exclosos de la Viquipèdia per no constituir articles enciclopèdics estrictament parlant. Per exemple, la Viquipèdia no conté definicions de diccionari (com verbs, adjectius, etc.), Que sí que podeu trobar al Viccionari.
[edita] Neutralitat del contingut
És comú que algunes persones es vegin en certa forma ofeses per alineaments polítics o punts de vista que contrasten o xoquen contra les seves opinions formades. Aquest és el motiu pel qual la Viquipèdia creix gràcies a l'esforç per mantenir una neutralitat en els coneixements.
Ja que és impossible que el coneixement sigui absolut i neutral en alguns articles, s'ha de deixar de banda l'orgull personal i permetre la llibertat de pensament per donar pas al projecte Viquipèdia.
És important saber i conèixer que ningú és propietari de cap article exposat en Wikipedia.
[edita] Noms alternatius
Aquí hi ha una llista de tots els noms que té la Viquipèdia (Wikipedia) a les diferents llengües:
- Bichipedia - sard
- Biquipedia - aragonès
- Uichipedia - aromanès
- uikiPEdi,as - lojban
- Uikuepitiu - cree
- Uiquipedia - asturià
- Vicipaedia - llatí
- Vicipéid - irlandès
- Vichipedie - fruilès
- Vikipedėjė- samogitès
- Vikipedio - esperanto
- Vikipedi (en majúscules VİKİPEDİ) - turc
- Vikipedija - lituà
- Vikipēdija - letó
- Vikipediya (en majúscules VİKİPEDİYA) - azerbaijanès, uzbek. azeri
- Vikipeedia - estoni
- Vikipeediä - võro
- Viquipèdia - català
- Vuiquipèdia - francoprovençal
- Vitipetia - tahitià
- Vükiped - volapük
- WicipÆdia - anglosaxó
- Wicipedia - galès
- Wikanpodia - oromo
- Wikiibíídiiya - navajo
- Wikipédia - francès, portuguès, hongarès, eslovac, sundanès, javanès
- Wikipedia - albanès, alemany, anglès, basc, baix saxó, bretó, castellà, cors, danès, feroès, filipí, finlandès, gaèlic escocès, gallec, holandès, ilokano, indonesi, interlingua, islandès, italià, luxemburguès, nauruà, noruec, polonès, romanès, sicilià, somalí, suec, suahili, való, xeienne, vietnamita
- Wikipedija - bosnià, croat, lituà, maltès, serbocroat, eslovè
- Wikipèdia - occità
- Wîkipediä (en majúscules WİKİPEDİÄ) - tàrtar
- Wikipedie - txec, nedersaksisch
- Wikipedio - ido
- Wîkîpediya - kurd
- Wikipediya - zazaki
- Wikipediyaa - wolof
- Wikipedy - frisó
- Wikipedya - cebuano
- Wikipesija - tokipona
- wIqIpe'DIya - klingon
- Wikipediija - sami septentrional
- Wikipēdija - letó
- Wikipedije - kashubian
- Wikipiɖia - ewe
- Wikipidiya - quítxua
- Wikkipedija - ripuarian
- Βικιπαίδεια (Vikipaideia /vikiˈpɛðia/) - grec
- Waikipaidja gòtic
- ВИКИПЕДЇѬ (Vikipediia) antic eslau eclesiàstic
- Википеди - (Vikipjedi) osset, txuvaix
- Википедиja (Vikipedija) - macedoni, serbi
- Википедия (Vikipiediya) - rus, kasakh
- Википидийа/Vikipedija - txetxè
- Вікіпедія (Vikipediya) - ucrainès
- Вікіпэдыя (Vikipiedia) - bielorús
- Уикипедия (Uikipediya) - búlgar, kirguís
- ვიკიპედია (vikipedia) - georgià
- Վիքիպեդիա (vik'ipedia) - armeni
- ويكيبيديا (wīkībīdyā) - àrab
- ویکیپدیا (wikipdya) - persa
- ویـکـیـپـیـڈ یـا (wikipidya) - urdú
- ܘܝܟܝܦܕܝܐ(wīkīpidyā) - arameu
- ויקיפדיה (wikipdya) - hebreu
- ויקיפעדיע (wikipedya) - jiddisch
- ויקיפידיה(wikipidya) - ladí
- วิกิพีเดีย (wikipidiya) - tailandès
- વિકિપીડિયા (vikipīḍiyā) gujarati
- ವಿಕಿಪೀಡಿಯ (vikipīḍiyā) - canarès
- ވިކިޕީޑިއ - divehi
- விக்கிபீடியா - tàmil
- विकिपीडिया (vikipīḍiyā) - hindi, maratí, sànscrit
- వికిపీడియా (vikipīḍiyā) - telugu
- উইকিপিডিয়া (uikipiḍiyā) - bengalí, Bishnupriya Manipuri
- വിക്കിപീഡിയ (vikkipīḍia) - malai
- ဝိကိပိဒိယ (wīkīpidiya) - birmà
- ᏫᎩᏇᏗᏯ (wigiquediya) - cherokee
- ウィキペディア (uikipedeia) - japonès
- 위키백과 (wikibaekgwa) - coreà
- ਵਿਕਿਪੀਡਿਆ (wikipīḍiā)- punjabi
- 维基百科 / Wéijībǎikē - xinès
- 維基百科 - cantonès
- 維基大典 - xinès clàssic
[edita] Programari i maquinari
El funcionament de la Viquipèdia depèn de MediaWiki, un programari wiki lliure i de codi obert escrit en PHP i construït sobre la base de dades MySQL.[22] El programari incorpora característiques de programació com macros, variables, un sistema de transclusió de plantilles, i redirecció d'URLs. MediWiki està llicenciat sota la Llicència Pública General de GNU i s'utilitza en tots els projectes de la fundació Wikimedia, a part d'altres projectes wiki. Originalment, la Viquipèdia s'executava en UseModWiki escrit en Perl per Clifford Adams (Fase I), que requeria inicialment CamelCase pels enllaços dels articles; el sistema actual de doble parèntesi fou incorporat després. La fase II va començar el gener del 2002, llavors la Viquipèdia es va executar en un sistema de wiki PHP amb una base de dades MySQL; aquest programari va ser creat per la Viquipèdia per Magnus Manske. Aquesta fase II es va modificar per incrementar el rendiment a causa de la demanda creixient. A la fase III, el juliol del 2002, la Viquipèdia va canviar al programari MediaWiki, escrit originalment per Lee Daniel Crocker.
La Viquipèdia funciona actualment gràcies a clústers de servidors de Linux (principalment Ubuntu[23][24]), amb alguns OpenSolaris per ZFS. El febrer del 2008, hi havia 300 servidors a Florida, 26 a Amsterdam, 23 en servidors de Yahoo! a Seoul.[25] La Viquipèdia utilitzava un sol servidor fins el 2004, quan es va ampliar el nombre de servidors. El gener del 2005, el projecte utilitzava 39 servidors dedicats de Florida.
La Viquipèdia rep entre 25.000 i 60.000 peticions per segon, depenent de cada hora del dia.[26] Dos clústers més grans als Països Baixos i Corea actualment reben bona part del trànsit.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Five-year Traffic Statistics for Wikipedia.org». Alexa Internet. [Consulta: 15-7-2008].
- ↑ «Estadístiques». Viquipèdia en anglès. [Consulta: 21-6-2008].
- ↑ Jonathan Sidener. "Everyone's Encyclopedia", The San Diego Union Tribune. Revisat el 15 octubre 2006.
- ↑ «Wikipedia:Wikipedia is a work in progress». Wikipedia. [Consulta: 3-7-2008].
- ↑ Algunes versions com l'edició catalana o anglesa contenen material no lliure.
- ↑ En algunes parts del món, l'accés a la Viquipèdia s'ha (o s'havia) bloquejat.
- ↑ Mike Miliard (2008-03-01). "Wikipediots: Who Are These Devoted, Even Obsessive Contributors to Wikipedia?", Salt Lake City Weekly. Revisat el 18-12-2008.
- ↑ Bill Tancer (2007-05-01). "Look Who's Using Wikipedia", Time. Revisat el 1 desembre 2007. "The sheer volume of content [...] is partly responsible for the site's dominance as an online reference. When compared to the top 3,200 educational reference sites in the U.S., Wikipedia is #1, capturing 24.3% of all visits to the category" Cf. Bill Tancer (Global Manager, Hitwise), "Wikipedia, Search and School Homework", Hitwise: An Experian Company (Blog), March 1, 2007, accessed December 18, 2008.
- ↑ Alex Woodson (2007-07-08). "Wikipedia remains go-to site for online news", Reuters. Revisat el 16 desembre 2007. "Online encyclopedia Wikipedia has added about 20 million unique monthly visitors in the past year, making it the top online news and information destination, according to Nielsen//NetRatings."
- ↑ «Top 500». Alexa. [Consulta: 4-12-2007].
- ↑ Larry Sanger, Why Wikipedia Must Jettison Its Anti-Elitism, Kuro5hin, 31 de desembre del 2004.
- ↑ Danah Boyd. «Academia and Wikipedia» (Web). Many 2 Many: A Group Weblog on Social Software. Corante, 4-1-2005. [Consulta: 2008-12-18]. «[The author, Danah Boyd, describes herself as] an expert on social media[,] ... a doctoral student in the School of Information at the University of California - Berkeley[,] and a fellow at the Harvard University Berkman Center for Internet and Society [at Harvard Law School.]»
- ↑ Simon Waldman. «Who knows?». Guardian.co.uk, 26-10-2004. [Consulta: 2007-02-11].
- ↑ Ahrens, Frank. «Death by Wikipedia: The Kenneth Lay Chronicles». The Washington Post, 9-7-2007. [Consulta: 1-11-2006].
- ↑ Fernanda B. Viégas, Martin Wattenberg, and Kushal Dave. «Studying Cooperation and Conflict between Authors with History Flow Visualizations» (PDF). Proceedings of the ACM Conference on Human Factors in Computing Systems (CHI), pàg. 575–582. ISBN 1-58113-702-8 [Consulta: 2007-01-24].
- ↑ Reid Priedhorsky, Jilin Chen, Shyong (Tony) K. Lam, Katherine Panciera, Loren Terveen, and John Riedl (GroupLens Research, Department of Computer Science and Engineering, University of Minnesota). «Creating, Destroying, and Restoring Value in Wikipedia» (PDF). Association for Computing Machinery GROUP '07 conference proceedings (2007-11-04) [Consulta: 2007-10-13].
- ↑ Jonathan Dee (2007-07-01). "All the News That's Fit to Print Out", The New York Times Magazine. Revisat el 1 desembre 2007.
- ↑ Andrew Lih. «Wikipedia as Participatory Journalism: Reliable Sources? Metrics for Evaluating Collaborative Media as a News Resource» (PDF). 5th International Symposium on Online Journalism (16-4-2004) [Consulta: 13-10-2007].
- ↑ "Time's Person of the Year: You" (Web), Time, Time, Inc (2006-12-13).
- ↑ Llista de Viquipèdies
- ↑ La Wikipedia (Viquipèdia) sobrepassa el milió d'articles
- ↑ Mark Bergman. «Wikimedia Architecture» (PDF). Wikimedia Foundation Inc.. [Consulta: 27-6-2008].
- ↑ Todd R. Weiss (9 d'octubre del 2008 (Computerworld)). "Wikipedia simplifies IT infrastructure by moving to one Linux vendor", Computerworld.com. Revisat el 1-11-2008.
- ↑ «Wikipedia adopts Ubuntu for its server infrastructure». Arstechnica.com. [Consulta: 1-11-2008].
- ↑ «Wikimedia servers at wikimedia.org». [Consulta: 16-2-2008].
- ↑ "Monthly request statistics", Wikimedia. Accedit el 31 d'octubre del 2008.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
| Projectes de la Fundació Wikimedia |  |
|---|---|
| Viquillibres (Wikijunior) · Wikiversity · Wikimedia Commons · Viccionari · Viquinotícies Viquipèdia · Viquidites · Viquitexts · Viquiespècies · Meta-Wiki · Wikimedia Incubator |
| Edicions de les 25 Viquipèdies amb més articles |
| Anglès en: - Alemany de: - Francès fr: - Polonès pl: - Japonès ja: - Italià it: - Neerlandès nl: - Portuguès pt: - Castellà es: - Suec sv: - Rus ru: - Xinès zh: - Noruec no: - Finlandès fi: - Català ca: - Romanès ro: - Turc tr: - Ucraïnès uk: - Esperanto eo: - Txec cs: - Hongarès hu: - Eslovac sk: - Danès da: - Indonesi id: - Hebreu he: |
