YouTube

YouTube
URL	www.youtube.com
Eslògan	Broadcast Yourself
Rànquing Alexa	3
Comercial?	Sí
Tipus de web	Hostatge de vídeos
Llengües disponibles	Català i 42 llengües més
Propietari	Google
Creat per	Steve Chen Chad Hurley Jawed Karim
Llançament	Febrer de 2005
Estat actual	Actiu

YouTube és un lloc web per compartir vídeos, creada per tres ex-empleats de PayPal el febrer de 2005, en què els usuaris poden pujar, compartir i veure vídeos. La companyia té la seva seu a San Bruno, Califòrnia, i utilitza el programari Adobe Flash Video i HTML5 de tecnologia per mostrar una àmplia varietat de continguts generats per usuaris de vídeo, incloent clips de pel lícules, clips de televisió, i vídeos musicals, així com a contingut amateur com els blocs de vídeo i curts de vídeo original. La major part dels continguts de YouTube ha estat pujat pels individus, si bé les empreses de mitjans com CBS, BBC, Vevo, Hulu, i altres organitzacions ofereixen part del seu material a través del lloc, com a part del programa d'associació de YouTube.

Els usuaris no registrats poden veure vídeos, i els usuaris registrats poden pujar un nombre il·limitat de vídeos. Els Vídeos que es considera que un contingut potencialment ofensiu només estan disponibles per als usuaris registrats de 18 anys i majors. El novembre de 2006, YouTube, LLC va ser comprat per Google Inc, per 1,65 $ EUA milions de dòlars, i ara opera com una subsidiària de Google.

La versió en català del YouTube fou incorporada el 19 de gener de 2011, mostrant-se directament en català si aquesta és la llengua del navegador, o triant-se manualment a la configuració d'idioma del lloc web. En aquesta data també es va activar el subdomini http://ca.youtube.com per a la versió en català.

Història

YouTube va ser fundat per Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim, que eren els primers empleats de PayPal [6]. Hurley va estudiar disseny a la Universitat d'Indiana de Pennsylvania, mentre que Chen i Karim estudiar informàtica al costat de la Universitat d'Illinois a Urbana -Champaign. D'acord amb una història que ha repetit amb freqüència en els mitjans de comunicació, Hurley i Chen va desenvolupar la idea de YouTube durant els primers mesos de 2005, després d'haver experimentat vídeos dificultats per compartir que havia rebut un tret en un sopar a l'apartament de Chen a San Francisco. Karim no assistir a la festa i va negar que s'hagués produït, mentre que Hurley va comentar que la idea que YouTube va ser fundat després d'un sopar "va ser probablement molt enfortit per les idees de màrqueting al voltant de la creació d'una història que va ser molt digerible". YouTube va començar com una nova empresa de tecnologia-risc finançades, principalment a partir d'una inversió de $ 11.500.000 per Sequoia Capital, entre novembre 2005 i abril de 2006. [9] la seu a principis de YouTube es troba per sobre d'una pizzeria i un restaurant japonès a Sant Mateu, Califòrnia. El nom de domini www.youtube.com va ser activat el 14 de febrer de 2005, i el lloc web va ser desenvolupat durant els mesos següents. El primer vídeo de YouTube es em dret al zoològic, i mostra fundador de Karim al zoològic de San Diego. El video va ser pujat el 23 d'abril de 2005, i encara es poden veure en el lloc. YouTube ofereix al públic una versió beta del lloc al maig de 2005, sis mesos abans del llançament oficial el novembre de 2005. El lloc va créixer ràpidament, i el juliol de 2006 la companyia va anunciar que més de 65.000 nous vídeos estaven sent enviats cada dia, i que el lloc estava rebent 100 milions de visites per dia. Segons les dades publicades per comScore empresa d'investigació de mercat, YouTube és el principal proveïdor de vídeos en línia als Estats Units, amb una quota de mercat del voltant del 43 per cent i més de 14 mil milions de vídeos vistos al maig de 2010. YouTube diu que més de 48 hores de nous vídeos són pujats al lloc cada minut, i que al voltant de tres quartes parts del material prové de fora dels EUA. S'estima que el 2007 YouTube va consumir tant ample de banda com tota Internet l'any 2000. Alexa files YouTube com el tercer lloc web més visitat a Internet, per darrere de Google i Facebook. L'elecció del nom de www.youtube.com donat lloc a problemes d'un lloc web amb noms similars, www.utube.com. El propietari del lloc, tub universal i equips Rollform, va presentar una demanda contra YouTube el novembre de 2006 després d'haver estat sobrecarregat de manera regular per persones a la recerca de YouTube. Tub universal ha canviat des de llavors el nom del seu lloc web per www.utubeonline.com. L'octubre de 2006, Google Inc va anunciar que havia adquirit YouTube per $ 1,65 mil milions en accions de Google, i l'acord va ser conclòs el 13 de novembre de 2006.Google no ofereix xifres detallades sobre les despeses de funcionament de YouTube, YouTube i els ingressos l'any 2007 s'observa com "no material" en un document regulador. Al juny de 2008, un article de la revista Forbes projecta els ingressos de 2008 a $ 200 milions, observant els progressos realitzats en les vendes de publicitat. El novembre de 2008, YouTube va arribar a un acord amb MGM, Lions Gate Entertainment i CBS, el que permet a les empreses a càrrec de llarga durada a les pel.lícules i episodis de televisió en el lloc, acompanyada d'anuncis en una secció perquè els espectadors EUA anomenada "Shows". La mesura va ser la intenció de crear competència amb llocs com Hulu, que compta amb material de NBC, Fox i Disney. El novembre de 2009, YouTube va llançar una versió de "mostra" a disposició dels espectadors del Regne Unit, que ofereix al voltant de 4.000 de longitud completa mostra de més de 60 socis. El gener de 2010, YouTube va presentar una pel.lícula de serveis en línia lloguer, que actualment està disponible per a usuaris als EUA. El servei ofereix més de 6.000 pel.lícules.

Al març de 2010, YouTube va començar la transmissió lliure de certs continguts, incloent 60 partits de cricket de la Lliga Premier indi. D'acord amb YouTube, aquesta va ser la primera a tot el món emissió gratuïta en línia d'un esdeveniment esportiu important. El 31 de març de 2010, el lloc web de YouTube va llançar un nou disseny, amb l'objectiu de simplificar la interfície i l'augment del temps que passen els usuaris en el lloc. Gerent de producte de Google Shiva Rajaram comentar: "Realment ens sentim com que havíem de fer un pas enrere i eliminar el desordre." Al maig de 2010, es va informar que YouTube estava servint més de dos mil milions de vídeos al dia, que el va descriure com "gairebé el doble de l'audiència en horari estelar de les tres principals cadenes de televisió dels EUA combinats". Al maig de 2011, YouTube ha informat al seu bloc de la companyia que el lloc estava rebent més de tres milions de visites per dia. A l'octubre de 2010, Hurley va anunciar que es retiraria com a director executiu de YouTube a prendre un paper d'assessorament, i que Salar Kamangar es faria càrrec com a cap de l'empresa.

L'abril de 2011, James Zern, un enginyer de programari de YouTube, va revelar que el 30 per cent dels vídeos el 99 per cent dels punts de vista en el lloc.

Fundació i èxit

Steve Chen, un dels fundadors de YouTube

YouTube Inc va ser fundada per Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim, ex-treballadors de PayPal, el febrer de 2005 a San Bruno, Califòrnia. D'acord amb Hurley i Chen, la idea de YouTube va sorgir davant les dificultats que van experimentar al tractar de compartir vídeos presos durant una festa a San Francisco. Aquesta història ha estat considerada una versió molt simplificada, i Chen ha reconegut que aquesta idea es pot haver promogut per la necessitat de presentar una història senzilla al mercat. Karim ha declarat que la festa mai va ocórrer, i que la idea de compartir vídeos a Internet va ser seva. Els seus companys han declarat que la festa sí que va passar, i que la idea original de Karim era crear una pàgina de cites, on les persones poguessin qualificar-se en base als seus vídeos.

El domini va ser activat el 15 de febrer de 2005, i el 23 d'abril va ser carregat el primer vídeo, "Me at the Zoo" (Jo al Zoològic). A la primavera YouTube va entrar en línia. No obstant això, els creadors es van adonar ràpidament que els usuaris carregaven tota mena de vídeos, deixant enrere la idea original. El trànsit es va disparar quan la gent va començar a posar enllaços de YouTube a les pàgines de MySpace. El ràpid creixement del lloc va atreure a Time Warner i Sequoia Capital, que invertiren en ell. Després que l'empresa Nike pujara un espot protagonitzat per Ronaldinho, grans companyies van començar a sentir-se atretes per YouTube. Només el 2005, Sequoia va haver d'invertir 8,5 milions de dòlars en el lloc.

Per desembre de 2005, les pàgines de YouTube eren visitades unes 50 milions de vegades al dia i les visites no paraven d'augmentar, arribant a mitjans d'agost de 2006, segons Alexa.com, als set mil milions en diverses ocasions, a més s'havia convertit en el desè lloc més visitat als Estats Units. En aquell moment, el New York Post va estimar que YouTube havia de valer entre 600 i 1.000 milions de dòlars, i MySpace.com i Google van llançar les seves pròpies versions de YouTube, sense èxit.

A mitjans de 2006 YouTube començà a tindre problemes legals, un executiu d'Universal Music Group havia anunciat que YouTube els devia "desenes de milions de dòlars", per violació de drets d'autor. Mark Cuban, cofundador de Broadcast.com, un servei de ràdio per Internet comprat per Yahoo el 1999, havia declarat un mes abans que només un "tonto" compraria YouTube per els potencials problemes legals que s'enfrontaria. No obstant, els propietaris de llocs web ja s'havien compromès amb Warner Music per millorar el servei, de tal manera que poguessin detectar més ràpidament quan un vídeo de la seva propietat era carregat al lloc.

Compra de Youtube per Google

A inicis d'octubre de 2006 es va publicar un informe en el Wall Street Journal que indicava que Google anava a comprar YouTube per 1.600 milions de dòlars. Aquesta informació inicialment va ser negada per YouTube i Google, que la van qualificar com a rumors. Aquest mateix mes, Google va comprar YouTube per 1.650 milions de dòlars en accions. Per al moment de la compra, 100 milions de vídeos a YouTube eren visualitzats, i 65 mil nous vídeos era afegits diàriament. A més, uns 72 milions de persones la visitaven per mes. Hurley i Chen van retenir els seus càrrecs, igual que els 67 treballadors que en aquell moment laboraran en l'empresa. En els dies anteriors, YouTube havia signat dos acords amb Universal Music Group i la CBS, i Google havia signat acords amb Sony BMG i Warner Music per a la distribució de vídeos musicals.

La relació de YouTube amb les empreses productores de televisió i cinema ha estat variada. Viacom continua la demanda contra YouTube, iniciada el març de 2007, per suposada violació massiva de drets d'autor. D'altra banda, Disney va signar a finals de març de 2009 un acord amb YouTube, autoritzant la transmissió de vídeos curts de l'ABC i ESPN. L'abril de 2009, Google va anunciar que YouTube va signar aliances amb alguns estudis de Hollywood per a que el lloc pogués mostrar programes de televisió i pel·lícules completes.

En l'actualitat, Google encara no ha aconseguit convertir l'alt trànsit de YouTube en beneficis, l'empresa ho ha reconegut, però s'ha negat a proporcionar les xifres. D'acord amb un article de la revista Forbes, YouTube generarà 240 milions de dòlars el 2009, quedant molt per sota dels 710 milions en costos operatius del lloc.

Crítiques

Sobre la recerca de vídeos i vista d'alta resolució

YouTube manté una logística que permet localitzar qualsevol vídeo per mitjà de les etiquetes de metadada, títols i descripcions que els usuaris assignen als seus vídeos, però l'ús està restringit únicament als vídeos allotjats a YouTube. No obstant això, arran de la compra de YouTube per part de Google, Google Vídeo va començar a afegir a les seves cerques als continguts de YouTube.

El juny de 2007 es va donar un important pas cap a la internacionalització del lloc, en traduir la seva interfície a diversos idiomes, entre ells el castellà.

Qualitat de vídeo

A Google Vídeo i altres llocs de vídeos hi ha queixes sobre la qualitat, i que els vídeos es píxels (apareixen quadres de color uniforme més gran, en forma de mosaic), en gran mesura a causa de l'equilibri entre qualitat d'imatge i velocitat de transmissió a la xarxa. Un altre problema és que en bastants clips, l'àudio i el vídeo no estan sincronitzats, encara que això depèn del format del fitxer original.

En general, tots els vídeos han d'ocupar un espai en disc no major a 2 GB i han de tenir una durada menor o igual a 10 minuts, amb una tolerància extra de 58 segons de gravació. La totalitat dels vídeos són convertits a resolucions de 320 × 240 i 480 × 360, ia 30 fotogrames per segon, tot i que els vídeos allotjats abans de març de 2008 només estan disponibles a la resolució més baixa. Tot i que tots els vídeos es mostren predeterminadament en la resolució menor, els usuaris registrats poden reproduir-los en qualitat alta ajustant les seves preferències.

No tots els vídeos de YouTube han estat optimitzats o convertits a un format d'alta resolució, però hi ha un petit percentatge que sí que ho és i per a visualitzar-los cal afegir el paràmetre "& fmt = 6" al final de l'adreça URL. El vídeo seguiria sent un vídeo en format *. FLV però amb qualitat superior, sempre que hi hagi aquesta versió, en cas contrari només es visualitzarà la versió normal. Com a mètode alternatiu, pot afegir "& fmt = 18", paràmetre que està disponible per a gairebé tots els vídeos (en format *. MP4).

Actualment, YouTube està provant amb una nova qualitat, en HD 720p, que pot ser accedida afegint el paràmetre "& fmt = 22" a l'adreça web del vídeo. Igual que el format d'alta resolució, el format HD només es visualitzarà si existeix la versió.

El 25 de novembre de 2008, YouTube va canviar la relació d'aspecte del seu reproductor de vídeo, de 4:3 a 16:9, seguint l'estàndard dels televisors LCD i de plasma, i també en concordança amb les intencions de l'empresa de transmetre pel lícules completes en el futur. Aquest canvi d'aspecte és per a tots els vídeos, de manera que els que estan en format 4:3 es veuen amb franges negres als costats.

Restricció de còpies

Per evitar còpies dels arxius de vídeo, aquests estan distribuïts en format flash (. FLV), propietat de l'empresa Adobe Flash, que impedeix als usuaris fer còpies digitals fàcilment. Tot i així, diversos programadors han elaborat eines que permeten, sense permís de YouTube, la descàrrega dels vídeos allotjats en el lloc. Avui en dia existeix una gran infinitat d'aplicacions per accedir a la descàrrega dels vídeos de YouTube, a més ja existeix una eina per a baixar vídeos en alta definició.

Copyright

YouTube ha canviat profundament la definició de drets d'autor en vídeos, ja que abans del 2005 només s'aplicaven a música compartida per P2P. Gran part dels vídeos que els usuaris publiquen a YouTube tenen música o imatges amb copyright, però la companyia només els retira si és requerit pel propietari dels drets d'autor. Al retirar els vídeos el compte de l'usuari que els va publicar és suspesa després de rebre, si més no, tres advertències. Addicionalment, les productores de música poden demanar l'anul • lació de les pistes d'àudio dels vídeos que inclouen bandes sonores o música que no va ser llicenciada per a la seva inclusió, quedant totalment sense so.

Disputa amb Viacom

Un dels casos més coneguts va tenir lloc el febrer de 2007, davant l'exigència per part de Viacom, casa matriu de la cadena MTV, i els canals infantils Nickelodeon, Nick Jr, Nick Jr 2 i Noggin, de retirar del seu lloc més de 100.000 vídeos, en no poder arribar a un acord econòmic amb la companyia perquè els usuaris poguessin utilitzar el contingut de Viacom. La disputa entre les dues companyies es va agreujar el 13 de març, quan Viacom va anunciar públicament que havia demandat a YouTube ia la seva propietària Google Inc per presumpta violació dels drets d'autor per una suma que supera els 1.000 milions de dòlars en danys. Com a resposta, alguns usuaris de YouTube van pujar vídeos a YouTube exhortant a altres usuaris a boicotejar Viacom. Google respondre argumentant que sí que respecten els drets d'autor i que no permetrà que la demanda legal es transformi en una distracció del continu i sòlid creixement de YouTube.

YouTube com a plataforma publicitària

Des de maig de 2007, a YouTube van començar a aparèixer anuncis publicitaris sota el nom de l'usuari del producte que anuncia la campanya. No obstant això, el rebuig ha fet que aquesta campanya no tingui èxit, pel que a cap anunciant l'ha generat ingressos.

Com a complement de la televisió

Alguns canals nord-americans han creat "webisodes", breus capítols de cinc minuts de durada amb una trama està relacionada amb la sèrie original de la qual es deriven, que són distribuïts exclusivament a Internet. Aquests episodis van sorgir com un mètode alternatiu després de la vaga dels guionistes per arribar a una audiència veritablement global. Un exemple d'aquests curts és "Quina vida més trista", que va ser transmès després pel canal d'Espanya LaSexta.

A més s'ha comprovat que YouTube no li roba audiència a la televisió, de fet l'estimula, [edita] ja que encara que un programa no tingui èxit al seu país d'origen, és possible que a YouTube sí que ho tingui, a atreure més públic de l'esperat. Això ha passat amb el programa espanyol Muchachada Nui, que ja és àmpliament conegut a Llatinoamèrica.

Controvèrsies

Vídeos virals

Una altra característica del portal és que s'ha ostentat com a plataforma principal per a la difusió de vídeos virals. Aquests es refereixen a una infinitat de vídeos. ja sigui extrets de diversos mitjans com la TV, vídeos de promoció musical o videoaficionat, als quals particularment el públic espectant troba alguna característica generalment còmica, per la qual cosa comencen a difondre-les a través de blocs o altres xarxes socials per tal que siguin vistos per més gent. Aquests vídeos són molts totalment espontanis i no van ser fets amb l'objectiu original de ser vídeos virals, ni tampoc per a finalitats de lucre posterior, els mateixos espectadors són els que fan que aquests tinguin aquest comportament de difusió a la xarxa. Un exemple és la fama obtinguda per una maquillada de la televisió peruana anomenada Judith Bustos, coneguda com "La tigressa de l'orient", que amb l'exposició d'un videoclip "Nou alba" va ser un vídeo viral que va respondre a una infinitat de reaccions diverses, entre elles considerar la seva presentació com un camp o també un Kitsch, això pel fet que la petita empresa que el va produir, "Èxits del món", que va sorgir de la fallida de tota la indústria fonogràfica del Perú a mitjans dels 90's, comptava amb recursos limitats per a la seva producció, no utilitzant els que generalment té una companyia de televisió. Un exemple similar i que generalment caracteritza a un vídeo viral és el que representa l'actor indi Chiranjeevi, que durant 1.985 filma una escena en que utilitza elements semblants al videoclip de Michael Jackson Thriller, que en si no va ser una paròdia sinó una expressió de la popularitat del cantant americà a la comunitat índia plasmada en un film. El que ho va fer vídeo viral va ser l'extracció d'aquesta escena de la pel.lícula per a la qual va ser feta i la seva posterior exhibició a Youtube, el que espectadors de tot el món van percebre com una paròdia, sent que no ho era. L'impacte d'un vídeo viral és totalment incert i amb diversos destinacions, però arriba a ser tal que dóna peu a crear tot tipus de paròdies fins i tot fetes pels canals de televisió nacional del món, arribant també al lucre, això també fins i tot és reflectit en la publicitat d'alguns països. Hi ha algunes excepcions on alguns vídeo són editats amb el propòsit de ser un vídeo viral.

Usos col·laterals no esperats

El servei del lloc també ha estat utilitzat pel crim organitzat, principalment pels càrtels del narcotràfic, per mostrar el seu arsenal i poder. Aquests vídeos són musicats amb "correguts" de música del nord mexicana, que contenen lletres relacionades amb els capos del narcotràfic. A més, aquestes organitzacions criminals han publicat imatges de cadàvers i decapitacions de bandes rivals sense censura, per augmentar l'impacte mediàtic i atemorir els seus rivals, encara que els vídeos són retirats immediatament pels administradors. Un cas inèdit es va donar durant el segrest del ramader mexicà Luis Fierro, de l'estat mexicà de Guerrero. Un vídeo gravat pels seus captors va ser seva estada al lloc, però el seu accés va ser restringit amb una clau. En el vídeo es mostrava l'agonia i súplica de l'segrestat per el pagament del rescat. D'aquesta manera, es mostrava una altra vessant en l'ús de tecnologies pel crim organitzat.

YouTube també va servir per allotjar un vídeo filmat per el coreà Cho Seung-Hui, que contenia discurs seu. Aquest vídeo va ser estada poc abans que Cho executés la massacre de Virginia Tech als Estats Units.

El servei de YouTube té una eina de denúncia per infraccions que incompleixin les condicions d'ús. Entre aquestes destaca la prohibició d'allotjar material que promogui el "odi racial" i el "discurs d'incitació a l'odi". D'aquesta manera, els usuaris poden enviar una sol.licitud de revisió al vídeo en qüestió, així com crítiques i comentaris del mateix, perquè siguin avaluats, i de procedir, siguin retirats.

Vegeu també

• Google Video
• Dailymotion
• Muziic
• YouTube Instant

Enllaços externs

• Pàgina oficial de YouTube