YouTube

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
YouTube
YouTube
URL www.youtube.com
eslògan Broadcast Yourself
Comercial?
Tipus de lloc Hostatge de vídeos
Llengua Català i 42 llengües més[1]
Propietari Google
creat per Steve Chen
Chad Hurley
Jawed Karim
Llançament Febrer de 2005
Rànquing Alexa 3[2]
Situació actual Actiu

YouTube (pronunciació AFI [ˈjuːtjuːb]) és un lloc web en el qual els usuaris poden pujar i compartir vídeos. Va ser creat per tres extreballadors de PayPal el febrer de 2005.[3] Va ser adquirit per Google Inc. l'octubre de 2006 a canvi de 1650 milions de dòlars i ara opera com una de les seves filials.

YouTube fa servir un reproductor en línia basat en Adobe Flash per mostrar el seu contingut (tot i que també pot ser un reproductor basat en l'estàndard HTML5, que YouTube va incorporar poc després que la W3C el presentés i que és suportat pels navegadors web més importants). És molt popular gràcies a la possibilitat d'allotjar vídeos personals de manera senzilla. Allotja una varietat de clips de pel·lícules, programes de televisió i vídeos musicals. Malgrat que les normes de YouTube impedeixen pujar vídeos amb drets d'autor, aquest material existeix en abundància, així com continguts amateur com videoblocs. Els enllaços a vídeos de YouTube poden ser també inserits en blogs i llocs web personals fent servir API o incrustant codi HTML.

Des del 19 de gener de 2011, Youtube està disponible en català,[4] mostrant-se directament en aquesta llengua si és la del navegador, o triant-se manualment a la configuració d'idioma del lloc web. En aquesta data també es va activar el subdomini [1] per a la versió en català.

Història[modifica | modifica el codi]

Chad Hurley, un dels tres fundadors de YouTube.

YouTube Inc. va ser fundada per Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim el febrer de 2005 a San Bruno (Califòrnia). Tots ells es van conèixer quan treballaven a PayPal, Hurley i Karim com a enginyers, i Chad com a dissenyador.[5] Segons Hurley i Chen, la idea de YouTube va sorgir davant les dificultats que van experimentar en intentar compartir vídeos enregistrats durant una festa a San Francisco. Aquesta història ha estat considerada una versió molt simplificada, i Chen ha reconegut que aquesta idea es pot haver promogut per la necessitat de presentar una història senzilla al mercat.[5] Karim ha declarat que la festa mai va existir, i que la idea de compartir vídeos a Internet va ser seva.[5] Els seus companys, en canvi, asseguren que sí va existir la festa, i que la idea original de Karim era crear una pàgina de cites, on les persones es poguessin qualificar segons els seus vídeos. Karim reconeix haver estat influenciat per un lloc de cites anomenat HotorNot.com ("Sexy o no?"), on els usuaris podien carregar fotografies seves, que llavors eren qualificades per altres usuaris.[5]

El domini va ser activat el 15 de febrer de 2005,[6] i el 23 d'abril s'hi va pujar el primer vídeo, Me at the Zoo ("Jo al zoo").[7] A la primavera YouTube va entrar en línia. No obstant això, els creadors es van adonar ràpidament que els usuaris carregaven tota classe de vídeos, deixant enrere la idea original. El tràfic es va disparar quan la gent va començar a col·locar enllaços de YouTube a les seves pàgines de MySpace.[5] El ràpid creixement del lloc va atraure a Time Warner i Sequoia Capital, que hi van invertir. Després que, l'octubre de 2005, l'empresa Nike col·loqués un anunci protagonitzat per Ronaldinho, les grans companyies van començar a sentir-se atretes per YouTube.[5] Només l'any 2005, Sequoia va haver d'invertir 8,5 milions de dòlars estatunidencs al lloc.

Seu original de YouTube (2a planta).

El desembre de 2005, les pàgines de YouTube eren visitades unes 50 milions de vegades al dia. No obstant això, després que el vídeo musical Lazy Sunday, transmès originalment al xou Saturday Night Live, fos carregat a YouTube, les visites es van disparar de nou fins a arribar a les 250 milions de visualitzacions diàries.[7] El maig de 2006, segons Alexa.com, YouTube va arribar a les 2000 milions de visualitzacions per dia, i a mitjans d'agost havia arribat a la marca de 7000 milions en diverses ocasions;[7] a més, s'havia convertit en el desè lloc més visitat als Estats Units. En aquell moment, el New York Post va estimar que YouTube devia valer entre 600 i 1000 milions de dòlars estatunidencs.[7] MySpace.com i Google van publicar les seves pròpies versions de YouTube, sense èxit.

A l'octubre de 2006 les oficines de YouTube es mantenien al comtat de San Mateo, ubicades en el segon pis d'un edifici, i comptava amb uns 60 treballadors. Un executiu d'Universal Music Group havia anunciat feia poc que «YouTube els devia desenes de milions de dòlars», per violació de drets d'autor.[8] Mark Cuban, cofundador de Broadcast.com, un servei de ràdio per Internet comprat per Yahoo l'any 1999, havia declarat un mes abans que «només un tonto compraria YouTube pels potencials problemes legals als que s'hauria d'enfrontar».[8] No obstant això, els propietaris del lloc ja s'havien compromès amb Warner Music per a millorar el servei, de forma que poguessin detectar més ràpidament quan un vídeo de la seva propietat era carregat al lloc.

Oficines de YouTube, a San Bruno, Califòrnia, després de la seva compra per Google.

A inicis de l'octubre de 2006 es va publicar una notícia al Wall Street Journal que indicava que Google compraria YouTube per 1600 milions de dòlars. Aquesta informació va ser rebutjada inicialment per YouTube i Google, que la van qualificar de rumor. Aquell mateix mes Google va comprar YouTube per 1650 milions de dòlars en accions.[9] En el moment de la compra es visualitzaven a YouTube 100 milions de vídeos i diàriament s'hi afegien 65000 vídeos nous. A més, unes 72 milions de persones la visitaven per mes. Hurley i Chen van mantenir els seus càrrecs, igual que els 67 treballadors que en aquell moment treballaven a l'empresa.[10] Els dies anteriors, YouTube havia firmat dos acords amb Universal Music Group i la Columbia Broadcasting System; i Google havia firmat acords amb Sony BMG i Warner Music per a la distribució de videoclips musicals.

El juny de 2008, el 38% dels vídeos vists a Internet provenien de YouTube; el competidor més proper tan sols arribava a representar el 4%. Tot i que Google no va revelar les xifres, es va estimar que el lloc va generar 200 milions de dòlars estatunidencs aquell any.[11] En aquest mes, un anunci a la pàgina d'inici de YouTube costava 175.000 dòlars diàriament, i el client havia de comprometre's a gastar 50.000 dòlars addicionals en anuncis a Google o en altres pàgines de YouTube. No obstant això, com que el contingut de l'àmplia majoria dels vídeos a YouTube no atreien als anunciants, els preus dels anuncis es van col·lapsar. YouTube va procedir a pressionar als estudis de cine i televisió perquè produïssin contingut audiovisual de qualitat, i els va oferir canals destacats, on podien presentar anuncis d'estrenes de pel·lícules i curtmetratges de televisió. També va arribar a col·locar anuncis abans de l'inici d'un vídeo, però després van descobrir que el 70% dels usuaris abandonava el lloc abans que aquest s'acabés.[11]

La relació de YouTube amb les empreses productores de televisió i cine ha estat variada. Viacom continua la demanda contra YouTube per 1000 milions de dòlars, iniciada el març de 2007, per una suposada violació massiva de drets d'autor.[12] D'altra banda, Disney va firmar a finals de març de 2009 un acord amb YouTube, autoritzant la transmissió de vídeos curts de l'American Broadcasting Company i ESPN. Disney podria presentar anuncis a YouTube gràcies a aquest tracte. A l'abril de 2009, Google va anunciar que YouTube va firmar aliances amb alguns estudis de Hollywood perquè el lloc pogués mostrar programes de televisió i pel·lícules completes.[13] El gener de 2010, es presenta YouTube Rentals, un servei de videoclub per Internet amb pel·lícules completes que es poden veure a l'instant pagant prèviament.[14]

En els últims anys, Google encara no ha aconseguit convertir efectivament l'alt tràfic de YouTube en guanys; l'empresa ho ha reconegut, però s'ha negat a proporcionar les xifres.[15] D'acord amb un article de la revista Forbes, YouTube generarà $240 milions el 2009, quedant molt per sota dels $170 milions en costos operatius del lloc.[16] Segons una analista de la Credit Suisse, YouTube estaria tenint pèrdues de 470 milions de dòlars estatunidencs el 2009;[16] no obstant això, altres empreses estimen les pèrdues en 174,2 milions.[15]

Crítiques[modifica | modifica el codi]

Recerca de vídeos[modifica | modifica el codi]

Comparació de les diferents qualitats de vídeo que ofereix YouTube.

YouTube manté una logística que permet localitzar qualsevol vídeo per mitjà de les etiquetes de metadada, títols i descripcions que els usuaris assignen als seus vídeos, però l'ús està restringit únicament als vídeos allotjats a YouTube. No obstant això, arran de la compra de YouTube per part de Google, Google Video va començar a afegir a les seves cerques als continguts de YouTube.

El juny de 2007 es va donar un important pas cap a la internacionalització del lloc, en traduir la seva interfície a diversos idiomes, inclòs el català.

Qualitat de vídeo[modifica | modifica el codi]

A Google Video i altres llocs de vídeos hi ha queixes sobre la qualitat, i que els vídeos es pixelen (apareixen quadres de color uniforme més gran, en forma de mosaic), en gran mesura a causa de l'equilibri entre qualitat d'imatge i velocitat de transmissió de dades a la xarxa. Un altre problema és que en bastants clips, l'àudio i el vídeo no estan sincronitzats, encara que això depèn del format del fitxer original.

En general, tots els vídeos han d'ocupar un espai en disc no major a 2 GB i han de tenir una durada menor o igual a 10 minuts, amb una tolerància extra de 58 segons de gravació. La totalitat dels vídeos són convertits a resolucions de 320×240 i 480×360, i a 30 fotogrames per segon, malgrat que els vídeos allotjats abans de març de 2008 només estan disponibles a la resolució més baixa. Tot i que tots els vídeos es mostren per defecte en la resolució menor, els usuaris registrats poden reproduir-los en qualitat alta ajustant les seves preferències.

No tots els vídeos de YouTube han estat optimitzats o convertits a un format d'alta resolució, però hi ha un petit percentatge que sí que ho és i per a visualitzar-los cal afegir el paràmetre "& fmt = 6" al final de l'adreça URL. El vídeo seguiria sent un vídeo en format FLV però amb qualitat superior, sempre que hi hagi aquesta versió, en cas contrari només es visualitzarà la versió normal. Com a mètode alternatiu, pot afegir "& fmt = 18", paràmetre que està disponible per a gairebé tots els vídeos (en format MP4).

Actualment, YouTube està provant amb una nova qualitat, en HD 720p, que pot ser accedida afegint el paràmetre "& fmt = 22" a l'adreça web del vídeo. Igual que el format d'alta resolució, el format HD només es visualitzarà si existeix la versió.

El 25 de novembre de 2008, YouTube va canviar la relació d'aspecte del seu reproductor de vídeo, de 4:3 a 16:9, seguint l'estàndard dels televisors LCD i de plasma, i també en concordança amb les intencions de l'empresa de transmetre pel·lícules completes en el futur.[17] Aquest canvi d'aspecte és per a tots els vídeos, de manera que els que estan en format 4:3 es veuen amb franges negres als costats.

Youtube, també ha aconseguit que alguns vídeos puguin ser visitats en qualitat "4K". La qualitat 4K és quatre vegades superior al 1080p i es pot accedir ficant l'opció de "veure en original".

Restricció de còpies[modifica | modifica el codi]

Per evitar còpies dels arxius de vídeo, aquests estan distribuïts en format Flash (.FLV), propietat de l'empresa Adobe Flash, que impedeix als usuaris fer còpies digitals fàcilment. Tot i així, diversos programadors han elaborat eines que permeten, sense permís de YouTube, la descàrrega dels vídeos allotjats en el lloc. Avui en dia existeix una gran infinitat d'aplicacions per accedir a la descàrrega dels vídeos de YouTube, a més ja existeix una eina per a baixar vídeos en alta definició.

Copyright[modifica | modifica el codi]

YouTube ha canviat profundament la definició de drets d'autor en vídeos, ja que abans del 2005 només s'aplicaven a música compartida per P2P. Gran part dels vídeos que els usuaris publiquen a YouTube tenen música o imatges amb copyright, però la companyia només els retira si és requerit pel propietari dels drets d'autor. Al retirar els vídeos el compte de l'usuari que els va publicar és suspesa després de rebre, si més no, tres advertències. Addicionalment, les productores de música poden demanar l'anul·lació de les pistes d'àudio dels vídeos que inclouen bandes sonores o música que no va ser llicenciada per a la seva inclusió, quedant totalment sense so.

Disputa amb Viacom[modifica | modifica el codi]

Un dels casos més coneguts va tenir lloc el febrer de 2007, davant l'exigència per part de Viacom, casa matriu de la cadena MTV, i els canals infantils Nickelodeon, Nick Jr, Nick Jr 2 i Noggin, de retirar del seu lloc més de 100.000 vídeos, en no poder arribar a un acord econòmic amb la companyia perquè els usuaris poguessin utilitzar el contingut de Viacom. La disputa entre les dues companyies es va agreujar el 13 de març, quan Viacom va anunciar públicament que havia demandat a YouTube i la seva propietària Google Inc. per presumpta violació dels drets d'autor per una suma que supera els 1.000 milions de dòlars en danys i perjudicis. Com a resposta, alguns usuaris de YouTube van pujar vídeos a YouTube exhortant a altres usuaris a boicotejar Viacom. Google respondre argumentant que sí que respecten els drets d'autor i que no permetrà que la demanda legal es transformi en una distracció del continu i sòlid creixement de YouTube.

YouTube com a plataforma publicitària[modifica | modifica el codi]

Des de maig de 2007, a YouTube van començar a aparèixer anuncis publicitaris sota el nom de l'usuari del producte que anuncia la campanya. No obstant això, el rebuig ha fet que aquesta campanya no tingui èxit, pel que a cap anunciant li ha generat ingressos.

Com a complement de la televisió[modifica | modifica el codi]

Alguns canals nord-americans han creat "webisodes", breus capítols de cinc minuts de durada amb una trama està relacionada amb la sèrie original de la qual es deriven, que són distribuïts exclusivament a Internet. Aquests episodis van sorgir com un mètode alternatiu després de la vaga dels guionistes per arribar a una audiència veritablement global. Un exemple d'aquests curts és "Qué vida más triste", que va ser transmès després pel canal d'Espanya LaSexta.

A més s'ha comprovat que YouTube no li roba audiència a la televisió, de fet l'estimula, ja que encara que un programa no tingui èxit al seu país d'origen, és possible que a YouTube sí que ho tingui, a atreure més públic de l'esperat. Això ha passat amb el programa espanyol Muchachada Nui, que ja és àmpliament conegut a Llatinoamèrica.

Sistema de localització[modifica | modifica el codi]

El 19 de juny de 2007 el conseller delegat de Google Eric E. Schmidt va realitzar a París la publicació del nou sistema d'internacionalització i localització.[18] La interfície del lloc està des de llavors disponible en versions per a vint-i-cinc països:

País URL Idioma Data de llançament
Alemanya Alemanya de.youtube.com alemany 8 de novembre de 2007[19]
Aràbia Saudita Aràbia Saudita sa.youtube.com àrab 9 de març de 2011[18]
Algèria Algèria dz.youtube.com àrab 9 de març de 2011[18]
Argentina Argentina ar.youtube.com espanyol argentí 8 de setembre 2010[20]
Austràlia Austràlia au.youtube.com anglès d'Austràlia 22 d'octubre 2007[21]
Bèlgica Bèlgica be.youtube.com francès i neerlandès 16 de novembre de 2011[18]
Brasil Brasil br.youtube.com portuguès de Brasil 19 de juny de 2007[18]
Canadà Canadà ca.youtube.com anglès de Canadà i francès de Canadà 6 de novembre de 2007[22]
Colòmbia Colòmbia co.youtube.com Espanyol colombià 1 de desembre de 2011[23]
Corea del Sud Corea del Sud kr.youtube.com coreà 23 de gener de 2008
França França fr.youtube.com francès, català 19 de juny de 2007[18]
Egipte Egipte eg.youtube.com àrab 9 de març de 2011[18]
Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units ae.youtube.com anglès britànic 29 de març de 2012[18]
Espanya Espanya es.youtube.com castellà, català, gallec, basc 19 de juny de 2007[18]
Filipines Filipines ph.youtube.com filipí i anglès 13 d'octubre de 2011[18]
Hong Kong Hong Kong hk.youtube.com xinès tradicional 17 d'octubre de 2007[24]
Hongria Hongria hu.youtube.com hongarès 12 de març de 2012[18]
Iemen Iemen ye.youtube.com àrab 9 de març de 2011[18]
Israel Israel il.youtube.com hebreu 16 de setembre de 2008
Índia Índia in.youtube.com anglés d'Índia 7 de maig de 2008[25]
Irlanda Irlanda ie.youtube.com anglés d'Irlanda 19 de juny de 2007[18]
Itàlia Itàlia it.youtube.com italià 19 de juny de 2007[18]
Japó Japó jp.youtube.com japonès 19 de juny de 2007[18]
Jordània Jordània jo.youtube.com àrab 9 de març de 2011[18]
Kenya Kenya ke.youtube.com suahili i anglès 5 d'octubre de 2011[18]
Malàisia Malàisia my.youtube.com anglès i malai 19 de juny de 2007[18]
Marroc Marroc ma.youtube.com àrab 9 de març de 2011[18]
Mèxic Mèxic mx.youtube.com espanyol mexicà 11 d'octubre de 2007[26]
Nigèria Nigèria ng.youtube.com anglès 7 de desembre de 2011[18]
Països Baixos Països Baixos nl.youtube.com holandès 19 de juny de 2007[18]
Nova Zelanda Nova Zelanda nz.youtube.com anglès neozelandés 22 d'octubre de 2007[21]
Perú Perú pe.youtube.com Espanyol peruà 25 de març de 2012[27]
Polònia Polònia pl.youtube.com polonès 19 de juny de 2007[18]
Regne Unit Regne Unit uk.youtube.com anglès britànic 19 de juny de 2007[18]
República Txeca República Txeca cz.youtube.com txec 9 d'octubre de 2008[28]
Rússia Rússia ru.youtube.com rus 13 de novembre de 2007
Singapur Singapur sg.youtube.com anglès 20 d'octubre de 2011[18]
Suècia Suècia se.youtube.com suec 22 d'octubre de 2007
República de la Xina República de la Xina tw.youtube.com xinès tradicional 18 d'octubre de 2007[18]
Tunísia Tunísia tn.youtube.com àrab 9 de març de 2011[18]
Uganda Uganda ug.youtube.com anglés 2 de desembre de 2011[18]
Xile Xile www.youtube.cl Espanyol i mapudungun 15 de gener de 2012

La interfície de YouTube suggereix què versió hauria de triar-se basant-se en l'adreça IP de l'usuari. Hi ha alguns vídeos que no estan disponibles en certs països a causa de les restriccions de drets d'autor o per incloure contingut inadequat. [29]

Controvèrsies[modifica | modifica el codi]

Vídeos virals[modifica | modifica el codi]

Una altra característica del portal és que s'ha ostentat com a plataforma principal per a la difusió de vídeos virals. Aquests es refereixen a una infinitat de vídeos, ja siguin extrets de diversos mitjans com la televisió, vídeos de promoció musical o videoaficionats, als quals particularment el públic expectant troba alguna característica generalment còmica, per la qual cosa comencen a difondre-les a través de blocs o altres xarxes socials per tal que siguin vists per més gent. La majoria d'aquests vídeos són molts totalment espontanis i no van ser fets amb l'objectiu original de ser vídeos virals, ni tampoc per a finalitats de lucre posterior. Són els mateixos espectadors els que fan que aquests tinguin aquest comportament de difusió a la xarxa.

Un exemple és la fama obtinguda per una maquilladora de la televisió peruana anomenada Judith Bustos, coneguda com "La tigressa de l'orient", que amb l'exposició d'un videoclip "Nou alba" va ser un vídeo viral que va respondre a una infinitat de reaccions diverses. Entre elles va considerar la seva presentació com un camp o també un kitsch, això pel fet que la petita empresa que el va produir, "Èxits del món", que va sorgir de la fallida de tota la indústria fonogràfica del Perú a mitjans dels 90's, comptava amb recursos limitats per a la seva producció, no utilitzant els que generalment té una companyia de televisió. Un exemple similar i que generalment caracteritza a un vídeo viral és el que representa l'actor indi Chiranjeevi, que durant el 1985 filma una escena en que utilitza elements semblants al videoclip "Thriller" de Michael Jackson, que en si no va ser una paròdia sinó una expressió de la popularitat del cantant estatunidencs a la comunitat índia plasmada en una pel·lícula. El que ho va fer vídeo viral va ser l'extracció d'aquesta escena de la pel·lícula per a la qual va ser feta i la seva posterior exhibició a Youtube, el que espectadors de tot el món van percebre com una paròdia, sent que no ho era. L'impacte d'un vídeo viral és totalment incert i amb diversos destinacions, però arriba a ser tal que dóna peu a crear tot tipus de paròdies fins i tot fetes pels canals de televisió nacional del món, arribant també al lucre, això també fins i tot és reflectit en la publicitat d'alguns països. Hi ha algunes excepcions on alguns vídeo són editats amb el propòsit de ser un vídeo viral.

Usos col·laterals no esperats[modifica | modifica el codi]

El servei del lloc també ha estat utilitzat pel crim organitzat, principalment pels càrtels del narcotràfic, per mostrar el seu arsenal i poder. Aquests vídeos són musicats amb "corridos" de música norteña, que contenen lletres relacionades amb els capos del narcotràfic. A més, aquestes organitzacions criminals han publicat imatges de cadàvers i decapitacions de bandes rivals sense censura, per augmentar l'impacte mediàtic i atemorir els seus rivals, encara que els vídeos són retirats immediatament pels administradors. Un cas inèdit es va donar durant el segrest del ramader mexicà Luis Fierro, de l'estat mexicà de Guerrero. Un vídeo gravat pels seus captors va ser allotjat a YouTube, però el seu accés va ser restringit amb una clau. En el vídeo es mostrava l'agonia i súplica del segrestat pel pagament del rescat. D'aquesta manera, es mostrava una altra vessant en l'ús de tecnologies pel crim organitzat.

YouTube també va servir per allotjar un vídeo filmat pel coreà Cho Seung-hui, que contenia discurs seu. Aquest vídeo fou penjat poc abans que Cho executés la matança a Virgínia Tech als Estats Units.

El servei de YouTube té una eina de denúncia per infraccions que incompleixin les condicions d'ús. Entre aquestes destaca la prohibició d'allotjar material que promogui el "odi racial" i el "discurs d'incitació a l'odi". D'aquesta manera, els usuaris poden enviar una sol·licitud de revisió al vídeo en qüestió, així com crítiques i comentaris del mateix, perquè siguin avaluats, i de procedir, siguin retirats.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «YouTube ja està disponible en català». diari Ara, 20 de gener del 2011.
  2. "YouTube.com - Informació sobre el web a Alexa", Alexa, 13 d'abril de 2009.
  3. Hopkins, Jim. «Surprise! There's a third YouTube co-founder» (en anglès). USA Today. [Consulta: 28 d'agost de 2009].
  4. YouTube, finalment en català, Vilaweb, 20-01-11
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Cloud, John. ««The Gurus of YouTube»» (en anglès). Time, 16/12/2006. [Consulta: 03/04/2009].
  6. DomainTools. «Whois Record for YouTube.com» (en anglès). [Consulta: 03/04/2009].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Van Eerden, Samuel. «YouTube spits on the competition» (en anglès). California Chronicle, 16/08/2006. [Consulta: 03/04/2009].
  8. 8,0 8,1 Goo, Sara Kehaulani. «Ready for Its Close-Up» (en anglès). The Washington Post, 07/10/2006. [Consulta: 03/04/2009].
  9. Alleyne, Richard. «YouTube: Overnight success has sparked a backlash» (en anglès). Telegraph.co.uk, 01/08/2008. [Consulta: 03/04/2009].
  10. «Google buys YouTube for $1.65bn» (en anglès). BBC News, 10/10/2006. [Consulta: 06/04/2009].
  11. 11,0 11,1 Hardy, Quentin & Hessel, Evan. «GooTube» (en anglès). Forbes Magazine, 16/06/2008. [Consulta: 10/04/2009].
  12. Associated Press. «Disney/ABC, ESPN sign YouTube video deal» (en anglès). Forbes Magazine, 30/03/2009. [Consulta: 10/04/2009].
  13. Vascellaro, Jessica E. «Declive en el sector publicitario desacelera el crecimiento de Google» (en castellà). The Wall Street Journal, 16/04/2009. [Consulta: 21/04/2009].
  14. «YouTube Rentals, Google se lanza al videoclub online con cine de autor y conciertos en directo» (en castellà). tuexperto.com. [Consulta: 11/02/2010].
  15. 15,0 15,1 Liedtke, Michael. «Analyst: YouTube Will Lose Almost $500 Million This Year» (en anglès). The Associated Press, 18/06/2009. [Consulta: 23/06/2009].
  16. 16,0 16,1 Tartakoff, Joseph. «Analyst: YouTube Will Lose Almost $500 Million This Year» (en anglès). Forbes Magazine, 03/04/2009. [Consulta: 10/04/2009].
  17. de Paz Salazar, Dalia. «Ofrecerá YouTube películas de MGM» (en castellà). El Universal, 11 de novembre 2008. [Consulta: 11/11/2008].
  18. 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 18,11 18,12 18,13 18,14 18,15 18,16 18,17 18,18 18,19 18,20 18,21 18,22 18,23 18,24 18,25 18,26 «Google launches YouTube France News (PC Advisor)» (en anglés). Peter Sayer, 19-06-2007.
  19. «YouTube Germany Launches. Editorial Mashable». Adam Ostrow, 08-11-2007.
  20. «YouTube va presentar la seua versió argentina». Lanacion.com, 8 de setembre de 2010.
  21. 21,0 21,1 «YouTube Launches in Austràlia & New Zealand (Mashable)». Kristen Nicole, 22 d'octubre de 2007.
  22. «YouTube Canada Now Live (Mashable)». Kristen Nicole, 06-11-2007.
  23. «YouTube ja té versió colombiana» (en castellà). Ricardo Blanco (El Espectador), 01-12-2011.
  24. «Chita • 檢視主題 - YouTube 台灣版推出» (en xinés).
  25. «YouTube now has an Indian incarnation. The Hindu». Sandeep Joshi, 08-05-2008.
  26. «Presenten avui YouTube Mèxic» (en castellà). El Universal (Mèxic), 11 d'octubre de 2007.
  27. «Youtube anuncia por todo lo alto el lanzamiento de su versión peruana» (en castellà). El Comercio (Perú), 27 de març de 2012.
  28. «Czech version of YouTube launched. The Czech Daily Word». Petr Bokuvka, 12-10-2008.
  29. «Learn More: Video not available in my country» (en anglés). YouTube Help.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]