Vídeo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El vídeo (que en llatí, i accentuat a la e, vol dir "veig") és la branca de la tecnologia que es dedica al processament de senyals electrònics que representen imatges en moviment.

La principal aplicació del món del vídeo és, òbviament, la televisió, seguida, possiblement pels vídeos domèstics. No obstant això, mercès a internet s'ha produït una proliferació de diferents formats de vídeo comprimits que en permeten la difusió per aquest mitjà a una audiència planetària (vegeu també videoblog). El vídeo també s'utilitza per a aplicacions científiques, de seguretat, d'enginyeria i de producció.

La paraula "vídeo" s'utilitza amb molta freqüència per a referir-se als diferents formats dels suports en què s'emmagatzemen aquests senyals. Podem trobar vídeo digital (DVD, WMF, QuickTime, Ogg, DivX, ...) i cintes de vídeo analògiques (VHS, Betamax).

Una productora de vídeo és l'empresa dedicada a la creació de vídeos. Cal afegir la definició de vídeo didàctic, que és aquell que ha sigut dissenyat i produït per a transmetre uns continguts, habilitats o activitats per propiciar l'aprenentatge en els alumnes.

El vídeo educatiu permet informar sobre un tema, és una activitat motivadora i permet formar a l'alumne i al professor. Per una banda, l'alumne pot obtenir informació i recursos audiovisuals. Per l'altra, el professor pot preparar les classes d'una manera més didàctica.


El segon ús que els mestres fan del vídeo és per a motivar als seus estudiants (Cabero i altres, 1999). El seu "poder" emana directament de les possibilitats d'atraure i capturar l'atenció que desperta el llenguatge audiovisual, i les seues influències directes en les emocions.

Aquesta utilització no sol ha de centrar-se únicament en materials produïts, bé comercialment o pels mestres, sinó també incorporant directament la càmera a classe. En aquest sentit Fandos (1994), ens parla de diferents propostes en les quals pot ser introduït el vídeo en Educació Primària:

- El vídeoendevinalla: individualment o per grups, es graven objectes, cossos, etc. , que siguen difícil de reconèixer des de molt prop. Cercant en la seua introducció que els alumnes accepten l'objecte gravat.

- El vídeoenigma: semblant a l'anterior, però en la gravació es va obrint progressivament el zoom fins que es descobrisca l'objecte complet.

- Relat en cadena: l'alumne o el mestre davant de la càmera comença a contar un relat, que dura un temps fixat amb anterioritat, a aquest li seguix altre alumne que ha de continuar la història. Posteriorment s'observa el material.

- Vídeoanimació: prepara la càmera per què gravi cada cert temps,, els alumnes realitzaran una sèrie d'accions que posteriorment seran observades de forma conjunta a classe.

Utilitzacions del vídeo com les indicades, servixen no sols per a motivar i animar als alumnes a classe, sinó també, per a crear una dinàmica participativa, i perfeccionar determinades habilitats expressives i perceptives. Sense oblidar-nos que al mateix temps aprenen a dominar noves ferramentes de comunicació, aspecte al qual se li dóna prou importància en els nous plans d'estudis no universitari. A l'hora de començar a parlar del vídeo del ensenyament, devem diferenciar entre vídeo didàctic i utilització didàctica del vídeo. Per vídeo didàctic entenem aquell que ha sigut dissenyat i produït per transmetre uns continguts, habilitats o activitats i que, en funció dels seus sistemes simbòlics, forma de estructurar-los i utilització, propicie l'aprenentatge en els alumnes; per el contrari, amb la seua utilització didàctica ens referim a una visió més àmplia de les diverses formes de utilització que pot desenvolupar en la ensenyança.

El vídeo com a instrument de coneixement.[modifica | modifica el codi]

El vídeo és un instrument idoni per a què els alumnes l'utilitzen per a analitzar el món que els envolta i expressar-se a través d'ell. I aconseguir d'aquesta manera que els alumnes no siguen merament receptors passius d'informació. Les produccions realitzades per els professors i alumnes contenen una sèrie de avantatges, com són:

  • Caràcter motivador.
  • Fora contextualització dels missatges produïts
  • Realització del treball des d'una perspectiva col·laborativa, ja que deuen diferenciar-se i repartir-se els rols específics.


El vídeo és un element de treball del grup-classe, que persegueix que l'alumne deixe de ser sols un receptor de codis verbo-icònics, per a convertir-se en emissor de missatges didàctics. El valor educatiu de la seua utilització radica en els processos que segueixen per a elaborar-los. És a dir, és una activitat que exigeix el treball col·laboratiu entre estudiants i, la responsabilitat de les diferents tasques. Abans de la seua incorporació se'ls deu explicar els diferents rols què són necessaris i quines són les funcions de cadascuna d'ells. Suposar la utilització implica dues qüestions:

  • El domini del llenguatge expressiu i narratiu del mitjà per part del professor i alumnes.
  • L'existència d'una mínima dotació tècnica.


La utilització del vídeo com a instrument de coneixement, ens permet obtenir unes conclusions respecte a les seues possibilitats i limitacions:

  • La necessitat d'una formació tècnica i didàctica del professorat.
  • Una justificació metodològica prèvia per part del professor.
  • Partir d'una metodologia d'indagació.
  • Augmenta la investigació personal en els estudiants.
  • L'avaluació es converteix en un procés formatiu.
  • Millora l'ambient i el clima de classe.
  • Apropament dels estudiants als contextos naturals.
  • Adquisició dels continguts conceptuals referits al maneig tècnic dels equips i a la realització videogràfica.
  • Gran motivació en els alumnes, potenciar el desenvolupament d'actituds positives.

Ús i mal ús del vídeo a la xarxa[modifica | modifica el codi]

L’ús i el mal ús del vídeo a la xarxa és molt ampli i variat.

El vídeo va néixer amb la mateixa idea que va néixer el cinema: mostrar a un públic més o menys ampli, escenes de la vida quotidiana i fets més o menys històrics.

Els seus usos estaven restringits a un ús domèstic o informatiu de les televisions.

A partir dels anys 80,[1] els centres educatius l'utilitzaven d'una manera merament il·lustrativa, visionant pel·lícules, vídeos didàctics o programes de televisió educatius. També en un principi els vídeos eren propietat d'una persona, ja que amb cinta era molt més difícil la seva divulgació, o per altra banda, hi havia la televisió que compartia aquells que considerava de gran importància.

Amb l'aparició del vídeo digital i la creació de programes informàtics d'edició de vídeo, es va crear una autèntica revolució en l'ús del vídeo tant domèstic com informatiu i educatiu.

Passa de ser una eina de receptors a creadors de vídeo.

Es popularitza l'ús de les càmeres de vídeo i la creació de vídeos.

Dins de l'àmbit de l'educació, amb l'entrada de les noves tecnologies a les aules, el llenguatge audiovisual pren força en les metodologies educatives. No hem d'oblidar que els infants són uns consumidors nats d'audiovisuals.

L'última revolució ha sigut la possibilitat que ens dóna la xarxa per la difusió i visionat dels vídeos. Aquest fet, ha obert tot un món nou de possibilitats, així com el fet de poder arribar a un públic més ampli, ha fet sorgir autèntics professionals en la creació i difusió de tot tipus de vídeo. De fet, podem trobar vídeos amb diverses temàtiques: vídeos publicitaris, educatius, tutorials, domèstics, musicals, de viatges,etc,i de diverses finalitats com entretinir-nos, aprendre, informar-nos...

Com ja hem vist, el vídeo pot ser utilitzat en la seva vessant educativa, per a formar els nostres joves. Malgrat això, actualment molts d'aquests joves utilitzen les possibilitats del vídeo i de la seva facilitat per difondre'l a través de la xarxa, d'una manera errònia, cosa que a poc a poc s’està controlant.

El mal ús d’aquests vídeos es troben a la xarxa on es poden veure vídeos amb contingut sexual o violent (amb pallisses als companys, professors i immigrants). Aquests tipus de vídeos fan que els autors d'aquestes accions prenguin notorietat i es creixin davant dels seus companys.

Per aquesta raó Youtube examina cada vídeo per prohibir els que són inadequats i prohibir a aquests creadors l’accés al portal.Però això és complicat de dur a terme, ja que és una de les pàgines webs més coneguda, en la que la gent penja molts vídeos al dia, però la intenció està i és bona.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vídeo Modifica l'enllaç a Wikidata


  1. [enllaç sense format] http://apliedu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/tic/dv37/modul_2/practica_1