Dansa
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Dansa (desambiguació)». |
La dansa és un art consistent en expressar-se mitjançant moviments del cos al ritme de la música. Les danses populars estan enllaçades amb les arrels històriques dels pobles.
La dansa és una forma d'expressió, però també pot tenir un fort component social o religiós. Totes les societats humanes han desenvolupat alguns tipus de dansa característica. Per exemple, en el folklore dels Països Catalans, hi ha danses com la sardana de Catalunya o el bolero, el copeo, la mateixa de Mallorca, la jota arreu l'estat espanyol.
L'origen del ball es pot fer arribar a l'antiguitat quan es feien pantomimes i danses, i encara que no en queden testimonis escrits l'estudi dels pobles primitius contemporanis ens fa pensar que els homes més primitius devien acompanyar els seus rituals amb algun tipus de moviment rítmic que es podria considerar una mena de ball o dansa molt elemental.
A l'edat mitjana es feien balls en ocasions importants, però el primer ballet que va mereixia tal nom va ser portat a París per Caterina de Medicis seguint la tradició escènica de Florència. Lluís XIV de França va crear l'Acadèmia Real de Dansa (1661), que onze anys després esdevingué l'Acadèmia Reial de Música i Dansa. El segle XVIII Jean Georges Noverre donaria forma a un nou concepte de ball que encara avui perdura.
Dins d'un context normalitzat, podem distingir diferents tipus de dansa, independents dels tipus folklòrics relatius a cada lloc geogràfic.
Els més importants, però ni de lluny els únics son la dansa clàssica, la dansa contemporània, la dansa jazz, i d'altres grups més específics o d'arrels folklòriques com poden ser la dansa del ventre, dansa espanyola (modalitats circumscrites al folklore andalús com la catxutxa, per exemple), la capoeira, el hip-hop, o algunes ja desaparegudes com el chuchumbé.
A mode de curiositat, volen destacar la vinculació quasi simbiòtica que existeix entre les diferents modalitats d'arts marcials i les danses pròpies dels llocs d'origen de les mateixes, que presenten una estreta vinculació entre les essències pròpies de cada disciplina.
Taula de continguts |
[edita] Elements Fonamentals de la Dansa
L'home s'ha expressat a través de les arts des de la seva aparició a la Terra, i d'aquesta manera manifestat alegries, tristeses, desitjos, emocions, comandes i agraïments. Així ens arriben des de temps immemorials les seves arts, i de la seva mà, els seus costums, la seva vida tota, i fins a part de la seva història. La dansa no és aliena a aquest fenomen, i és possiblement de les primeres arts a través de la qual es comunica, i és important destacar que potser sigui la més simbòlica de les arts ja que, en prescindir bàsicament de la paraula, s'accentua la necessitat d'una bona transmissió gestual.
La dansa doncs, és moviment. I un moviment molt especial ja que requereix de cinc elements fonamentals, els quals s'interrelacionen per transmetre un missatge artístic:
D'aquesta manera arribem llavors a poder definir la dansa com el desplaçament efectuat en l'espai per una o totes les parts del cos del ballarí, dissenyant una forma, impulsat per una energia pròpia, amb un ritme determinat, durant un temps de major o menor durada.
L'ús predominant d'un o altre dels elements del moviment no és sempre semblant. En algunes danses predomina el ritme, en altres l'ús de l'espai, etc. També és important destacar que d'acord al caràcter d'ella s'accentuarà l'ús d'un o altre element.
No totes les disciplines estan reglades i s'imparteixen a escoles de ball o acadèmies de dansa, cenyint-se a un programa segons l'especialitat, ja que algunes modalitats de dansa formen part d'una cultura ancestral, que es transmet de pares a fills.
Quan la dansa no es manifesta com el pur ballar, o com l'equilibri estètic que és el ballet clàssic, sinó que s'imprimeix una intenció determinada es complementa amb el que anomenarem Addicionals No Danzants. Aquests són quatre: mímica, Gest simbòlic, Cant i Paraula.
[edita] Coreografia
Els elements i característiques escollides d'una dansa, poden ser afegides a altres per tal d'elaborar una coreografia o ser l'obra coreogràfica sumada a alguna altra presentació artística, com ho pot ser les famoses coreografies al cinema o en el teatre.
La dansa també per a algunes persones és un ritual per expressar el seu sentiment o expressar el que un sent.
També pot ser una característica de la força dels moviments.
[edita] Famosos de la coreografia i la dansa contemporània
Alguns dels més destacats coreògrafs de la història han estat:
- Domenico da Piacenza (1390-1470), el primer gran mestre i va ser el dansaire més famós i coreògraf de la Història del Quatre-cents. D'ell es conserva un manuscrit: «D'art Saltendi et Chora Ducendi».
- Guglielmo Ebreo (1420-1481), gran mestre de ball i coreògraf de la Itàlia del Quatre-cents. El 1463 presenta el seu llibre: «Pràctica o art de la dansa».
- Antonio Cornazzano dóna Piacenza (1430-1484), el seu tractat: «L'art de ballar», sistematitza els passos i estable les regles de situació.
- Cesare Negri (1535-1605), entre les seves obres publicades cal destacar «La Gratia d'Amore», en aquest tractat el nivell tècnic ha augmentat considerablement. És Negri, el que preconitza l'ús de la barra.
- Màrius Petipa (1822-1910) va ser un Mestre de ballet, coreògraf i ballarí francès.
- Agrippina Vaganova (1879-1951) va ser una (mestra de ballet russa que va desenvolupar el mètode Vaganova, tècnica derivada dels mètodes d'ensenyament de l'antiga Escola de Ballet Imperial (actual Acadèmia Vaganova de Ballet) sota el Maître de Ballet Màrius Petipa des de mediat a finals del segle XIX, encara que principalment els anys 1880 i 1890. El seu fonaments de la Dansa Clàssica (1934) segueix sent un llibre de text comú per a la instrucció de les tècniques del ballet.
- Michel Fokine (1880-1942), ballarí i coreògraf que va revolucionar el panorama de la dansa russa.
[edita] Dansa urbana
L'expressió "dansa urbana" es refereix a esdeveniments, performance i creacions coreogràfiques a espais públics i investiga la relació entre dansa, cos dansant i arquitectura.
L'expressió "dansa urbana" no es posa com a definició del genere, sinó com a obertura de la mateixa, espai d'experimentació del cos en el context urbà. Pot comprendre entre si mateixa, com en un conjunt obert, totes les experiències que sumen dansa, moviment, paisatge urbà i espai públic. Essent la ciutat el mirall continu de el moviment mateix, això conjunt no pot ser que considerar obert i en transformació, com un cos, com el cos mateix. Éssers humans tenen aquí directament a veure amb el descobriment tàctil i concret del món i de l'espai, la connotació arquitectònica procedeix guanyant nova i directa consciència. El cos que dansa es relaciona i interfereix amb l'espai urbà mateix, pot renyar l'espai, descobrir altres usos. Segons aquestes premisses en aquest context poden ser considerades tanques aleshores experiències de recerca dels 70, com la de Trisha Brown i Joan Jonas, així com les pràctiques de dansa urbanes com el breakdance, la dansa amb skateboard i la saltada del city jumping.
[edita] Galeria
 |
 |
.png) |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
[edita] Bibliografia
- Adshead-Lansdale, J. (ed) (1994) Dance History: An Introduction. Routledge. ISBN 0-415-09030-X
- Carter, A. (1998) The Routledge Dance Studies Reader. Routledge. ISBN 0-415-16447-8
- Cohen, S, J. (1992) Dance As a Theatre Art: Source Readings in Dance History from 1581 to the Present. Princeton Book Co. ISBN 0-87127-173-7
- Charman, S. Kraus, R, G. Chapman, S. and Dixon-Stowall, B. (1990) History of the Dance in Art and Education. Pearson Education. ISBN 0-13-389362-6
- Daly, A. (2002) Critical Gestures: Writings on Dance and Culture. Wesleyan University Press. ISBN 0-8195-6566-0
- Dils, A. (2001) Moving History/Dancing Cultures: A Dance History Reader. Wesleyan University Press. ISBN 0-8195-6413-3
- Miller, James, L. (1986) Measures of Wisdom: The Cosmic Dance in Classical and Christian Antiquity, University of Toronto Press. ISBN 0-8020-2553-6
