Pintura

De Viquipèdia

La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors. La pràctica de l'art de pintar, consisteix en aplicar, a una superfície determinada –un full de paper, un llenç, un mur, una fusta, un retall de teixit, etc.– una tècnica determinada, per obtenir una composició de formes, colors, textures, traços, etc. donant lloc a una obra segons uns principis estètics.

La pintura és una de les expressions artístiques humanes més antigues i una de les sis Belles Arts. En l'estètica o teoria de l'art modernes la pintura es considerada com una categoria universal que comprèn totes les creacions artístiques fetes sobre superfícies. Una categoria aplicable a qualsevol tècnica o tipus de suport físic o material, incloent els suports o les tècniques efímeres així com els suports o les tècniques digitals.

Taula de continguts 1 Generalitats 2 Tècniques de pintura 3 Referències 4 Pintors destacats 5 Vegeu també

[edita] Generalitats

Una pintura és el suport pintat, sigui un mur, un quadre, o una làmina. Per exemple, l'aquarel·la de J.M.W. Turner que il·lustra aquest article o un quadre de Joan Miró són pintures. El mot pintura s'aplica també al color preparat per a pintar, associat o no a una tècnica de pintura, en aquest sentit es emprat en la classificació de la pintura atenent a les tècniques de pintar, per exemple: «pintura al fresc» o de «pintura a l'oli».

La classificació de la pintura pot atendre a criteris temàtics, com la «pintura històrica» o la «pintura de gènere». O a criteris històrics basats en els períodes de l'Història de l'Art; així parlem de «pintura prehistòrica», de «pintura gòtica» i en general de qualsevol període de la història de la pintura.

Les pintures són obres d'art, atenent al seu sentit estètic diríem, amb Ernst Gombrich que

I parafrasejant a Arnold Hauser:

En el marc de la seva categoria universal, mitjançant els següents exemples podem explicar l'abast de la pintura atenent a la duplicitat entre el suport i la tècnica. Són pintura:

• Els bisons i altres animals pintats durant la Prehistòria sobre les parets i els sostres de les coves.
• Les composicions de figures vermelles o negres sobre la superfície dels gerros i àmfores de l'Antiga Grècia
• Els mosaics en els absis de les esglésies bizantines.
• Les miniatures dels llibres il·lustrats medievals.
• Els frescos barrocs amb composicions en trompe l'oeil de Tièpolo a la Residenz de Würtzburg.
• Les composicions i paisatges de laca xinesa sobre fusta.
• L'aquarel·la de J.M.W. Turner, que ilustra aquest article,
• Qualsevol dels quadres dels pintors impressionistes.
• Les pintures rituals del folklore popular, amb les quals s'adornen el cos i la cara els practicants de determinants ritus o danses.
• Els telars pintats per a l'escenografia d'una Òpera.
• Les il·lustracions, les historietes, els còmics, etc.
• Els grafitti.
• Una bona part de l'anomenat art digital : Les composicions pictòriques sobre suport purament digital.
• les projeccions fixes o en moviment, de formes i colors sense altre suport que una pantalla, que pot ser el conjunt de façanes d'un carrer i els projectors de llum, làser.

[edita] Tècniques de pintura

Les tècniques de pintura es divideixen d'acord a com es dilueixen i fixen els pigments al suport a pintar. En general, i en les tècniques a continuació exposades, si els pigments no són solubles a l'aglutinant romanen dispersos en ell.^[1]

• Olis. El vehicle emprat per a fixar el pigment són tipus d'olis i el dissolvent és trementina. La pintura a l'oli es fa bàsicament amb pigment polvoritzat sec, barrejat en la viscositat adequada amb algun oli vegetal. Aquests olis s'assequen més lentament que altres, no per evaporació sinó per oxidació. Es formen capes de pigment que s'incrusten a la base i que, si es controla acuradament els temps d'assecatge, es fixaran correctament a les següents capes de pigment. Aquest procés d'oxidació confereix riquesa i profunditat als colors del pigment sec, i l'artista pot variar les proporcions d'oli i dissolvents, com la trementina, perquè la superfície pintada mostri tota una gamma de qualitats, opaca o transparent, mat o brillant. Per aquesta i per altres raons, l'oli pot considerar-se com el mitjà més flexible de tots. Usat d'una manera convenient, la pintura a l'oli canvia molt poc de color durant l'assecatge encara que, a llarg termini, tendeix a groguejar lleugerament. La seva capacitat de suportar capes successives permet a l'artista desenvolupar un concepte pictòric per etapes –Degas anomenava aquest procés bé amenée (ben portat)– i la lentitud d'assecatge li permet retirar pintura i repassar zones senceres. Les fotografies amb raigs X demostren que fins i tot els grans mestres introduïen sovint canvis durant el procés de realització d'un quadre.

• Aquarel·la i tremp d'ou. El vehicle emprat per a fixar el pigment és, en la majoria dels casos, goma aràbiga i el dissolvent és l'aigua. Les aquarel·les són pigments mòlts molt finament i aglutinats en goma aràbiga, que s'obté de les acàcies. La goma es dissol fàcilment en aigua i s'adhereix molt bé al paper, el suport per excel·lència de l'aquarel·la. La goma actua més com a un vernís clar i prim, i dóna una major brillantor i lluminositat al color. En un principi la goma aràbiga s'usava aïllada, però més tard es van afegir altres components per retardar l'assecatge i afegir transparència. L'aquarel·la requereix de l'artista seguretat en els traços i espontaneïtat en l'execució ja que el seu major mèrit consisteix en la frescor i transparència dels colors.

• Guaix, Al guaix se l'anomena també "el color amb cos". És una pintura a l'aigua, opaca, feta amb pigment mòlt menys fi que el de les aquarel·les, per això és menys transparent. Igual que l'aquarel·la, el seu medi - o aglutinant - és la goma aràbiga, encara que molts guaixos moderns contenen plàstic. El medi està ampliat amb pigment blanc, que és el que el fa més opac, menys lluminós i menys transparent que l'aquarel·la, però i he aquí el seu avantatge i l'argument per escollir aquesta o aquella: els colors produïts són més sòlids.

• Cera. El vehicle són ceres que normalment s'usen calentes.

• Acrílica. El vehicle usat són diversos materials sintètics que es dilueixen en aigua. La viscositat pot ser com la de l'oli, i la presentació també ja que venen en tubs. Com la trementina, solvent del oli, desprèn olors tòxics hi ha molts artistes que prefereixen la pintura acrílica. Es podria dir que és un substitut modern a l'oli, com moltes innovacions té els seus avantatges i desavantatges, ja dependrà de l'artista emetre el seu propi judici al respecte.

• Pastel: En la tècnica del pastel els pigments en pols estan barrejats amb la suficient goma o resina perquè quedin aglutinats i formin una pasta seca i compacta. La paraula pastel deriva de la pasta que així es forma; aquesta pasta es modela en la forma d'una barreta de la grandària aproximada d'un dit que s'usa directament (sense necessitat de pinzells o espàtules, ni de solvent algun) sobre la superfície a treballar (generalment paper o Meder). Són colors forts i opacs la major dificultat és l'adhesió del pigment a la superfície a pintar, per això solen emprar en finalitzar el dibuix fixadors atomitzats (spray) especials. El pastel generalment s'usa com el creyon o el grafit (llapis), el seu recurs expressiu més afí és la línia amb la qual es poden fer trames, també sol usar-la pols que tendeix a deixar anar el pastel (semblant al del guix) per aplicar color.

• Tremp. L'aglutinant és una emulsió, generalment ou o caseïna. Tradicionalment es barreja rovell d'ou amb aigua destil·lada, però també es pot formar una emulsió amb oli i fins i tot amb cera. Grans obres mestres com per exemple El naixement de Venus de Sandro Botticelli estan fetes amb aquesta tècnica.

• Fresc. Sovint el terme fresc s'usa incorrectament per descriure moltes formes de pintura mural. El veritable fresc és a les tècniques pictòriques modernes el que el llatí és als idiomes moderns. La tècnica del fresc es basa en un canvi químic. Els pigments de terra mòlts i barrejats amb aigua pura, s'apliquen sobre una argamassa recent de calç i sorra, mentre la calç està encara en forma d'hidròxid de calci. A causa del diòxid de carboni de l'atmosfera, la calç es transforma en carbonat calci, de manera que el pigment cristal·litza en el si de la paret. Els procedents per pintar al fresc són senzills però laboriosos i consumeixen molt de temps. En la preparació de la calç es triguen dos anys.

• Tinta. La presentació de la tinta, també anomenada tinta xinesa, és generalment líquida encara que també pot ser una barra molt sòlida que s'ha de moldre i diluir per al seu ús. S'usa sobre paper i els colors de tinta més emprats són el negre i el sèpia, encara que actualment s'usen molts altres més. La tinta s'aplica de diverses maneres, per exemple amb ploma o plomí, que són més adequats per dibuix o ligrafia i no per pintures; les diferents puntes de plomí o tremp s'utilitzen carregades de tinta per fer línies i amb elles dibuixar o escriure. Un altre recurs per aplicar la tinta és el pinzell, que s'utilitza bàsicament com la aquarel·la i que s'anomena aiguada, però la tècnica mil·lenària anomenada ligrafia o escriptura japonesa també és feta amb tinta i pinzell sobre paper. Altres formes més utilitàries d'usar la tinta és a tiralínies (carregador de tinta) o rapidograph. La tinta costat del grafit són més aviat tècniques de dibuix.

• Tècniques mixtes. De vegades s'empren diverses tècniques en un mateix suport. El collage per exemple que és una tècnica artística (no pictòrica per no ser pintada), es converteix en una tècnica mixta quan té intervencions amb guaix, oli o tinta. Com a mostra de les seves possibilitats artístiques, existeix la tècnica introduïda pel pintor Carlos Benítez Campos a principis de segle XX. Consisteix en pintar a l'oli un esdeveniment qualsevol de l'època, sobre el paper enganxat de les notícies en premsa que ho publiquen.

Finalment, seria convenient distingir entre "procediment pictòric" i "tècnica pictòrica". S'entén perprocediment pictòric la unió dels elements que constitueixen el aglutinant o adhesiu, i els pigments. La forma d'aplicar aquest procediment pictòric s'anomena "tècnica pictòrica". ^[2] Si l'artista pensa en la perdurabilitat de la seva obra ha de vetllar, investigant bé, la (o les) tècniques a emprar.

[edita] Referències

[edita] Pintors destacats

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pintura

• Grans pintors
• Grans pintors catalans

[edita] Vegeu també

• Pintura a l'oli
• Pintura al fresc
• Pintura sobre taula
• Aquarel·la
• Litografia