Francis Bacon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el filòsof anglès. Si cerqueu l'artista angloirlandès, vegeu «Francis Bacon (pintor)».
Sir Francis Bacon
Signatura

Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626) va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès. Va ser ordenat cavaller el 1603, nomenat Baron Verulam el 1618, i nomenat, 1r Vescomte de Sant Albans el 1621, extingint-se els dos títols nobiliaris a la seva mort. Francis Bacon és considerat per alguns analistes com l'iniciador del Moviment Filosòfic de l'Empirisme Britànic.

Biografia[modifica | modifica el codi]

L'any 1573, quan tenia 13 anys, va ingressar al Trinity College de la Cambridge, on hi va estudiar fins al 1576, en companyia del seu germà gran, Anthony. Va començar la seva vida professional com a advocat, però la seva fama es deu al seu paper com a filòsof i defensor de la revolució científica. La seva feina estableix i popularitza una metodologia inductiva per a la investigació científica.

Pensament[modifica | modifica el codi]

Francis Bacon es va proposar reorganitzar el mètode científic. Contagiat pel sentiment de canvi i de progrés de la seva època va apostar per un tipus de ciència pràctica i útil. Bacon va voler dirigir la ciència del coneixement vers allò que és observable i utilitzable, la naturalesa real tal com la coneixem, en totes les seves manifestacions. Aquest tipus d'aproximació a la realitat no estava especialment potenciat pel mètode aristotèlic, predominant de l'època, que pretenia conèixer i definir les essències dels objectes.

La seva obra Novum Organum va influir molt en l'acceptació de la ciència com un procés d'observació i experimentació precis. En aquesta obra mantenia que s'havien d'abandonar tots els prejudicis i actituds preconcebudes de la realitat que va anomenar en grec eidola' o ídols i classificà en 4 grups:

  • Ídols de la Tribu (Comuns a tots els humans, són els errors deguts a les inclinacions naturals).
  • Ídols de la Caverna (Propis de cada individu, són els errors deguts a l'educació rebuda o el caràcter individual).
  • Ídols del Fòrum (Són els errors deguts a les limitacions del llenguatge).
  • Ídols del Teatre (Són els errors deguts a acceptar els sistemes filosòfics anteriors).

La filosofia de Bacon va incidir en la idea que la veritat no es deriva de l'autoritat i que el coneixement és fruit de l'experiència. Bacon considerava que la tradició culta contemporània era estèril perquè havia perdut el contacte amb l'experiència i que la tradició artesanal, que basava el seu coneixement en l'experiència, estava mancada dels mètodes de registre adequats.[1] Bacon proposà el mètode experimental-inductiu.

El seu mètode inductista té com a objectiu extreure coneixements del món natural a través de l'experimentació, l'observació i l'examen d'hipòtesis. La inducció pretén arribar al coneixement dels fets generals a partir dels particulars i es fa a través de les següents taules:

  • Taula de la Presència (Analitzem quan apareix el fenomen estudiat).
  • Taula de l'Absència (Analitzem quan no apareix el fenomen estudiat).
  • Taula dels Graus (Analitzem quina gradació posseeix el fenomen estudiat).
  • Taula de l'Exclusió (Separem les qualitats esencials de les accidentals).

Segóns Bacon només eliminant tota noció preconcebuda del món, es podria estudiar a l'home i al seu entorn mitjançant observacions detallades i controlades, realitzant el mínim possible de generalitzacions. Totes les tesis científiques han de poder ser validades mitjançant les observacions. Per a Bacon un científic ha de ser, per damunt de tot, Escèptic i no acceptar explicacions que no es puguin demostrar mitjançant l'experiència sensible (Empirisme). De fet, els principis que planteja a la seva obra varen ser de vital importància per el posterior desenvolupament de l'empirisme.

Considerava que la ment humana posseeix tres facultats fonamentals: la memòria (que es plasma a la història), la raó (de què s'ocupa la filosofia) i la imaginació (que crea l'art).

Controvèrsies[modifica | modifica el codi]

Bacon y Shakespeare[modifica | modifica el codi]

Des del segle XIX, Bacon ha estat considerat per moltes veus com el veritable autor de les obres atribuïdes a Shakespeare. Per contra, els que refusen aquesta tesi, denuncien que la poesia atribuïda a Bacon és massa diferent de la de Shakespeare com per haver estat escrites per la mateixa persona.

Teories sobre ocultisme[modifica | modifica el codi]

La suposada connexió entre Bacon els Rosa-Creu i la francmaçoneria ha estat àmpliament comentada en nombrosos llibres per distints autors i estudiosos.[2] Per altra banda, altres estudiosos com Daphne du Maurier sostenen que no existeix cap prova substancial que avali la teoria de la seva relació amb els rosacreus.[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

Entre les obres més destacades de Bacon s'hi troben Novum Organum (1620) New Atlantis (Nova Atlàntida) (1626), Essays (Assaigs) (1597), The Colours of Good and Evil (Els Colors del Bé i del Mal) (1597) i Meditationes Sacrae. En aquest darrer hi trobem el seu conegut aforisme "el coneixement és poder".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Manson, Stephen F. Historia de las ciencias, Madrid: Alianza Editorial, 2005
  2. Bryan Bevan, The Real Francis Bacon, England: Centaur Press, 1960
  3. Daphne du Maurier, The Winding Stair, Biography of Bacon 1976.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]