Empirisme
De Viquipèdia
L'empirisme (del grec empíria o empeireia, que significa "experiència") és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al segle XVIII que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
S'inscriu dins de la filosofia moderna (segles XVII-XVIII), que té com a principal problema l'estudi dels origens i límits del coneixement (epistemologia). Segons els empiristes, aquest coneixement prové de l'experiència i està limitat per aquesta.
Alguns dels seus precedents més importants fóren Aristòtil i Sant Tomàs d'Aquino, amb John Locke i David Hume com a principals representats de l'empirisme modern. Va ser especialment desenvolupat a les Illes Britàniques, on esdevingué la tradició dominant.
Taula de continguts |
[edita] Tesis
- L'experiència és l'origen, possibilitat i límit de tot coneixement. Per tant...
- No podem conéixer amb seguretat els objectes de la metafísica (Déu, Jo, món extern) ni considerar aquesta com una ciència, ja que mai els hem percebut com una realitat.
- Rebutgen l'existència d'idees innates.
- L'únic criteri que ens permet distingir allò veritable del que és fals és l'evidència de la dada sensible. Sé que una idea és veritat quan puc dir de quina impressió prové (principi de la còpia).
- La raó per si mateixa no pot produir cap coneixement: és com un full en blanc o tabula rasa que s'ha d'anar omplint amb les dades que rebem de l'experiencia. És a dir, es rebutja l'existència d'idees innates.
- El pensament és la combinació de les idees originades per l'experiència.
- Totes les impressions que rebem són canviants i variables, i han de ser contrastades.
[edita] Les ciències empíriques
El coneixement empíric és el coneixement basat en l'experiència i, en últim terme, en la observació, car ens diu què és el que existeix i quines són les seves característiques, però no ens diu si aquesta cosa és necessàriament així i no d'una altra forma; tampoc ens dóna una veritat universal.
El coneixement empíric té un caràcter:
- Particular: Quan no es pot garantir que la cosa coneguda es compleixi sempre i en tots els casos, com succeeix amb el coneixement: "A la tardor, els arbres perden les seves fulles".
- Contingent: L'objecte al qual li atribuïm una propietat o característica que es pot pensar que no la tingui: fins i tot si fins ara els arbres sempre han perdut les seves fulles a la tardor, es pot pensar que en un temps futur no les perdin.
L'empirisme considera que tot coneixement de la Naturalesa és a posteriori, no obstant això Kant va creure que una part d'aquest coneixement era a priori (universal i necessari), i això partint de la base que "tot coneixement comença amb l'experiència, però no per això tot ell procedeix de l'experiència".
Les ciències empíriques s'ocupen de la realitat, dels fets i esdeveniments que passen en el món, i de les seves relacions. Tenen contingut empíric, que sorgeix de l'observació i l'experiència. A més les seves afirmacions han de ser comprovades per recurs a l'experiència. N'hi ha de tipus:
- Naturals: s'ocupen de la realitat natural. (física, química, biologia)
- Socials o humanes: s'ocupen de la realitat social i humana (sociologia, economia, política, història, psicologia)
