Percepció

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La percepció, dins del sistema general de processament de la informació o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions.[1] La percepció és un suport bàsic de tots els processos cognitius superiors com són la memòria, l'aprenentatge, el raonament, el pensament...

D'aquesta manera la percepció permet rebre un estímul el qual és processat per una Memòria (psicologia)memòria sensorial, enviat a una memòria a curt termini que pot ser enviada o retornada a una de llarg termini però que, sigui com sigui, produeix una resposta externa a l'estímul originari.

Ara bé, la qüestió clau és: quina és la certesa o incertesa del nostre coneixement? És a dir, la realitat es correspon amb la representació cognitiva que en té l’ésser humà o el món cognitiu és solament un producte inventat per la ment humana? Són fiables les dades que els òrgans sensorials capten de l'exterior? Com que les dades extretes de l'estímul són interpretades, de vegades cometem errors d'interpretació perquè basem la interpretació en pistes inadequades. L’empirisme sosté que la informació sensorial és l'única font de coneixement vàlida; a aquesta concepció es contraposa el racionalisme, que defensa que davant l'engany al que ens porten, a vegades, els sentits, el fonament autèntic del nostre coneixement són les idees clares i distintes.

La psicologia de la percepció s'ocupa precisament de l'estudi de la interacció entre les dades sensorials (informació extreta pels sentits) i el processament cognitiu, mitjançant l'estudi de les il·lusions perceptives i de certs efectes particulars, els quals es posen en manifest en condicions d'estimulació determinades.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Percepció Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Añaños, E. (1999). Psicología de la atención. Cerdanyola: UAB