Psicologia
De Viquipèdia
 |
El text d'aquesta pàgina no és propi d'una enciclopèdia. (Col·laboreu!) Els errors més freqüents són l'ús de la primera persona -del singular o del plural- així com una redacció no seriosa ni formal; o subjectiva en lloc de descriptiva.Text molt personalitzat i col·loquial |
|
La psicologia és la ciència que estudia la conducta. Entenent com a tot allò que l'individu fa, sent i pensa; sigui de forma oberta o encoberta, voluntària o involuntària, innata o adquirida, normal o patològica.
Taula de continguts |
[edita] Origen del terme
L'etimologia prové de psique (ànima) del grec; i logos (ciència o tractat), en grec.
Per comprendre l'origen del terme cal tenir en compte que la psicologia va evolucionar com a ciència independent a partir de la filosofia. El primer pensador que començà a estudiar l'ànima va ser Plató i ho feia des d'una perspectiva fonamentada en la raó, les idees i les crítiques als sentits. Utilitzava principalment, per tant, el raonament deductiu. Destaca d'aquest autor que va dividir l'ànima en tres parts: raonament, memòria i voluntat. Aristòtil, deixeble de Plató, va ser el primer estudiós que facilità un concepte sobre el que ell estudiava; els fets, els pensaments i els sentiments. Així ell defineix el seu objecte d'estudi, la psique, en D'Anima dient que és "l'entelèquia primera d'un cos natural que en potència té vida", és a dir, l'energia que potencia la vida, l'essència de la vida, l'ànima. Si bé cal destacar que Aristòtil és va diferenciar del seu mestre i creia que la primera font de coneixement era el raonament inductiu.
Per tant, en origen el mot Psicologia es refereix a la ciència que estudia amb un mètode inductiu-deductiu el raonament, la memòria, la voluntat, els pensaments, els sentiments i els fets de les persones, és a dir, la seva essència, la seva ànima. Actualment però s'estableix que la Psicologia és la ciència que estudia la conducta humana, en la seva expressió més àmplia, entenent com a tal la conducta tant oberta com encoberta, voluntària com involuntària, normal o patològica. Serien per tant set les grans àrees que afectarien directament l'objecte d'estudi de la psicologia: l'atenció, la percepció, la memòria, el pensament, el llenguatge, la motivació i les emocions.
Posteriorment, donades les connotacions religioses de l'ànima, és mes adequat interpretar psique com ment donada la tradició empirista d'aquest estudiós i de la pròpia ciència psicològica.
[edita] Àrees d'estudi
La psicologia, en tant que ciència humana d'un animal social sobre un substrat biològic, comparteix àrees d'estudi amb altres ciències. Les principals àrees on la psicologia desenvolupa els seus estudi són:
- Àrea biològica
S'entén que tota conducta prové de l'activitat de l'encèfal, cervell o sistema nerviós central (SNC). La Psicobiologia o neurociència estudia el funcionament de la bioquímica del SNC, així com les neuroestructures on s'ubiquen els elements que possibiliten l'existència de la memòria, el llenguatge, els pensaments, les emocions, els sentiments i finalment les conductes obertes o motrius. També s'entén per psicobiologia tots els estudis que correlacionen les reaccions del sistema nerviós perifèric amb la conducta humana, essent la psicoendocrinologia una de les àrees destacades. L'avanç en aquesta àrea ha possibilitat l'existència de la psicofarmacologia.
- Àrea fisiològica
La fisiologia de la conducta o psicofisiologia estudia les reaccions fisiològiques que s'esdevenen dins del cos humà davant d'un fet psicològic (un record, una mentida, una emoció...). En relació directa amb la psicobiologia, la psicofisiologia estudia variables més estructurals com les alteracions musculars, la pressió arterial o la sudoracció. L'avanç en aquesta àrea ha possibilitat l'existència de les tècniques d'autocontrol i relaxació.
- Àrea conductual
És la part més fàcilment observable de la psicología humana i el mitjà d'expressió dels nivells anteriors. S'estudia, per tant, com les variables ambientals afecten la conducta oberta (reaccions motrius) i encoberta (cognicions i emocions), així com la interacció entre aquests tres elements: conducta, pensaments i emocions. L'avanç en aquesta àrea ha possibilitat l'existència de la psicoteràpia individual.
- Àrea social
La psicologia social o psicosociologia és la branca de la psicologia i la sociologia on s'estudien els éssers humans i com les seues interaccions amb la societat afecten la seva conducta oberta i encoberta. És fa especial èmfasi en l'afectació que provoca l'existència dels rols, el lideratge, l'estil de comunicació, la família o la cultura.
[edita] Les diferents Escoles
Des de la seua gènesi com a disciplina, la psicologia s'ha vist immersa en diferents acostaments des dels quals es volia donar saber quin era el funcionament de la ment humana. Així doncs es poden veure diferents punts de vista segons sigui l'objecte d'estudi i l'enfocament que se li dóna.
[edita] La Psicoanàlisi
La psicoanàlisi creada per Sigmund Freud, pretén l'estudi de la psicologia des d'un punt de vista "intern" és a dir, s'estudia l'inconscient humà com a causa de pràcticament totes les conductes humanes. La psicoanàlisi es basa en l'associació lliure i ha utilitzat diferents tècniques com són la hipnosi, el test de Roschard (test de les taques), interpretació onírica... etc. Des de la formulació original de Freud hi ha hagut molta controvèrsia sobre la psicoanàlisi fins i tot per part dels propis psicoanalistes. És de destacar la contribució posterior de Jacques Lacan.
[edita] Els Conductistes
El conductisme és una disciplina que estudia la psicologia fent referència a que el cos humà funcionaria com si fos una màquina la qual davant un estímul emetria una resposta, per exemple: si enfoquem un ull amb una llum la parpella es tanca. Les tècniques i teories més comuns derivades d'això, serien el condicionament clàssic, el condicionament operatiu, l'economia de fitxes etc...
[edita] Els Cognitivistes
A aquesta disciplina s'estudia la ment humana com si fora un ordinador, suposant en realitat més que una disciplina nova, una evolució dels conductistes, fusionant-se amb dues en l'escola conductista-cognitivista.
La psicologia cognitiva ja no estudia la ment humana com si fora qualsevol tipus de màquina, (E-----R) si no com si fora un ordinador, es a dir estímul,processament d'informació,resposta.
[edita] Els Humanistes
Deriven els seus estudis des de la concepció de que, si bé la ment humana funciona com un ordinador en uns certs aspectes, també té altres aspectes que no són estudiats pels conductistes, com els sentiments (part emotiva de la ment), així doncs, aquesta disciplina estudia com els sentiments afecten a determinades conductes humanes i a l'inrevés. Particularment interessant, resulta el llibre del psicoanalista Erich Fromm sobre Intel·ligència Emocional.
[edita] La Psicologia Evolutiva o del Desenvolupament
Com el seu propi nom indica estudia, les diferències psicològiques i de comportament dels éssers humans al llarg de la seua vida. Així doncs trobem que aquesta disciplina, es dividix en les diferents fases segons estiguem a una etapa o un altra de la vida. Aquestes fases serien infantesa,adolescència, edat adulta i geronto-psicologia. Per aprofundir més sobre el tema aneu a psicologia del desenvolupament
[edita] La Psicologia Diferencial
Si bé la majoria dels corrents psicològics estudien les característiques comuns de totes les persones, els psicòlegs diferencials estudien precisament el contrari, és a dir intenten determinar quines són les lleies generals que determinen les diferències de comportament de les persones. La tècnica és coneguda dins d'aquesta disciplina és l'anomenat estudi del cas únic.
[edita] Altres
Existixen més acostaments i referències a la psicologia des de diferents punts de vista, etc. però ací només es fiquen els més importants i reconeguts per tal de donar una idea general del que és la psicologia actualment.
El màxim representant és Francis Galton.
[edita] Psicòlegs famosos
- Wilhelm Wundt.
- Sigmund Freud.
- Jean Piaget.
- Henri Wallon.
- Burrhus Frederic Skinner.
- Arnold Lucius Gesell.
- Edwin Ray Guthrie.
- Emili Mira i López.
- Carl Rogers.
[edita] Temes relacionats
- Ciències de la Salut
- Ciències Socials
- Psiquiatria
- Sociologia
- Neurologia
- Biologia
- Estadística
- Filosofia
[edita] Pàgines relacionades
- La Psicoanàlisi
- El Conductisme
- Psicologia cognitiva
- Psicologia del desenvolupament
- Història de la psicologia
- Bulímia
- Droga
[edita] Enllaços externs
- Revista Electrònica de Motivació i Emoció (REME) (català) (castellà) (anglès)
- Portalpsicologia.org (castellà)
- Blog de psicobiologia (castellà)
- Web sobre psicologia social (català) (castellà)
- Agenda PSY perfectionnement.info (francès)
- American Psychological Association (anglès)
- Cuadernos de Crisis - Revista semestral de psicologia de les emergències i intervenció en crisi (castellà)
| Principals camps de les Ciències socials |
|---|
| Antropologia | Arqueologia | Ciències polítiques | Economia | Etnologia | Etnometodologia | Lingüística | Història | Musicologia | Pedagogia | Psicologia | Biblioteconomia | Sociologia |
