Piràmide de Maslow

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Piràmide de la jerarquia de necessitats de Maslow.

La Piràmide de Maslow, o jerarquia de les necessitats humanes, és una teoria psicològica proposta per Abraham Maslow en la seva obra: Una teoria sobre la motivació humana (en anglès, A Theory of Human Motivation) de 1943, que posteriorment va ampliar. Maslow formula en la seva teoria una jerarquia de necessitats humanes i defensa que conforme satisfan les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats (part superior de la piràmide).

Taula de continguts

Jerarquia de necessitats [modifica]

L'escala de les necessitats es descriu com una piràmide de cinc nivells: els quatre primers nivells poden ser agrupats com «necessitats de dèficit» (dèficit needs o D-needs) (primordials), al nivell superior ho va denominar «autorealització», «motivació de creixement», o «necessitat de ser» (being needs o B-needs). La diferència rau en que mentre les necessitats de dèficit no són satisfetes, la necessitat de ser és una motivació contínua.

La idea bàsica és: només s'atenen necessitats superiors quan s'han satisfet les necessitats inferiors, és a dir, tots aspirem a satisfer necessitats superiors. Les forces de creixement donen lloc a un moviment ascendent en la jerarquia, mentre que les forces regressives empenyen les necessitats prepotents cap avall en la jerarquia. Segons la piràmide de Maslow disposaríem de:

Necessitats bàsiques [modifica]

Són necessitats fisiològiques bàsiques per mantenir la homeòstasi (referents a la supervivència):

  • Necessitat de respirar, beure aigua (hidratar), i alimentar-se.
  • Necessitat de dormir (descansar) i eliminar les deixalles corporals.
  • Necessitat d'evitar el dolor i tenir relacions sexuals.
  • Necessitat de mantenir la temperatura corporal, en un ambient càlid o amb vestimenta.

Necessitats de seguretat i protecció [modifica]

Sorgeixen quan les necessitats fisiològiques estan satisfetes. Es refereixen a sentir-se segur i protegit:

  • Seguretat física (un refugi que ens protegeixi del clima) i de salut (assegurar l'alimentació futura).
  • Seguretat de recursos (disposar de l'educació, transport i sanitat necessaris per sobreviure amb dignitat).
  • Necessitat de protegir els teus béns i els teus actius (casa, diners, acte, etc.)

Necessitats socials [modifica]

Són les relacionades amb la nostra naturalesa social:

  • Funció de relació (amistat)
  • Participació (inclusió grupal)
  • Acceptació social

Es satisfan mitjançant les funcions de serveis i prestacions que inclouen activitats esportives, culturals, i recreatives. L'ésser humà per naturalesa sent la necessitat de relacionar-se, ser part d'una comunitat, d'agrupar-se en famílies, amb amistats o en organitzacions socials. Entre aquestes es troben: l'amistat, la companyonia, l'afecte i l'amor. Aquestes es formen a partir de l'esquema social.

Necessitats d'estima [modifica]

Maslow va descriure dos tipus de necessitats d'estima, una alta i una altra baixa.

  • L'estima alta fa a la necessitat del respecte a un mateix, i inclou sentiments com ara confiança, competència, mestratge, èxits, independència i llibertat.
  • L'estima baixa fa al respecte de les altres persones: la necessitat d'atenció, estima, reconeixement, reputació, estatus, dignitat, fama, glòria, i fins i tot domini.

La minva d'aquestes necessitats es reflecteix en una baixa autoestima i el complex d'inferioritat. El que ha pagat aquesta necessitat recolza el sentit de vida i la valoració com a individu i professional, que tranquil · lament pot esglaonar i avançar cap a la necessitat de l'autorealització.

La necessitat d'autoestima, és la necessitat de l'equilibri en l'ésser humà, ja que es constitueix en el pilar fonamental perquè l'individu es converteixi en l'home d'èxit que sempre ha somiat, o en un home abocat cap al fracàs, el qual no pot aconseguir res pels seus propis mitjans.

Autorealització o autoactualización [modifica]

Aquest últim nivell és una cosa diferent i Maslow va utilitzar diversos termes per denominar: «motivació de creixement», «necessitat de ser» i «autorealització».

És la necessitat psicològica més elevada de l'ésser humà, es troba al cim de les jerarquies, i és a través del seu satisfacció que es troba una justificació o un sentit vàlid a la vida mitjançant el desenvolupament potencial d'una activitat. S'arriba a aquesta quan tots els nivells anteriors han estat aconseguits i completats, o almenys, fins a cert punt.

Persones auto-realitzades [modifica]

Maslow va considerar auto-realitzats a un grup de personatges històrics que estimava que complien aquests criteris: Abraham Lincoln, Thomas Jefferson, Mahatma Gandhi, Albert Einstein, Eleanor Roosevelt, William James, entre d'altres.

Maslow va deduir de les seves biografies, escrits i activitats una sèrie de qualitats similars. Estimava que eren persones:

  • Sex en la realitat, que sabien diferenciar alló fals i fictici d'alló real i genuí;
  • Centrades en els problemes, que enfronten els problemes en virtut de les seves solucions;
  • Amb una percepció diferent dels significats i els fins.

En les seves relacions amb els altres, eren persones:

  • Amb necessitat de privacitat, sentint-se còmodes en aquesta situació;
  • Independents de la cultura i l'entorn dominant, basant-se més en experiències i judicis propis;
  • Resistents a la enculturació, ja que no eren susceptibles a la pressió social, eren inconformistes;
  • Amb sentit de l'humor no hostil, preferint bromes de si mateixos o de la condició humana;
  • Bona acceptació de si mateix i dels altres, tal com eren, no pretensiosos ni artificials;
  • Frescor en l'apreciació, creatius, inventius i originals;
  • Amb tendència a viure amb més intensitat les experiències que la resta de la humanitat.

Metanecessitats i metapatologies [modifica]

Maslow també aborda d'una altra forma la problemàtica del que és autorealització, parlant de les necessitats impulsives, i comenta el que es necessitava per ser feliç: veritat, bondat, bellesa, unitat, integritat i transcendència dels oposats, vitalitat, singularitat, perfecció i necessitat, realització, justícia i ordre, simplicitat, riquesa ambiental, fortalesa, sentit lúdic, autosuficiència, i recerca del significatiu.

Quan no es satisfan les necessitats d'autorealització, sorgeixen les metapatologies, la llista és complementària i tan extensa com la de metanecessitats. Aflora llavors cert grau de cinisme, els disgustos, la depressió, la invalidesa emocional i l'alienació.

Característiques generals de la teoria de Maslow [modifica]

  • Només les necessitats no satisfetes influeixen en el comportament de totes les persones, ja que la necessitat satisfeta no genera comportament algun.
  • Les necessitats fisiològiques neixen amb la persona, la resta de les necessitats sorgeixen amb el transcurs del temps.
  • A mesura que la persona aconsegueix controlar les seves necessitats bàsiques apareixen gradualment necessitats d'ordre superior, no tots els individus senten necessitats d'autorealització, pel fet que és una conquesta individual.
  • Les necessitats més elevades no sorgeixen en la mesura que les més baixes van sent satisfetes. Poden ser concomitants però les bàsiques predominaran sobre les superiors.
  • Les necessitats bàsiques requereixen per a la seva satisfacció un cicle motivador relativament curt, en contraposició, les necessitats superiors requereixen d'un cicle més llarg.

Cicle de procés [modifica]

Maslow va definir en la seva piràmide les necessitats bàsiques de l'individu d'una manera jeràrquica, col · locant les necessitats més bàsiques o simples a la base de la piràmide i les més rellevants o fonamentals en el cim de la piràmide, a mesura que les necessitats van sent satisfetes o aconseguides sorgeixen altres d'un nivell superior o millor. En l'última fase es troba amb la «autorealització» que no és més que un nivell de plena felicitat o harmonia.

Crítiques a la seva teoria [modifica]

D'acord amb Manfred Max-Neef, Antonio Elizalde i Martin Hopenhayn en el llibre Desenvolupament a escala humana (1986), i també amb Paul Eakins a Riqueses sense límits, Atles Gaia de l'economia verda, a aquesta concepció de Maslow se li atribueix la legitimació de la piramidalitat social [Quan?]. Si les necessitats estan jerarquitzades i són infinites, la societat es configurarà també jeràrquicament on només la cúspide accedeix a més i més a costa de mantenir baix a una base com més àmplia i desposseïda més convenient [Quan?]. Això es contraposa a la visió del desenvolupament a Escala Humana, on es esgrimeix que les necessitats són poques, finites, classificables i universals. Formen un sistema de 9 necessitats amb quatre formes de realització: subsistència, protecció, afecte, comprensió, participació, creació, esbarjo, identitat i llibertat, mitjançant el ser, el tenir, el fer i el relacionar.

Mahmoud A. Wahba i Lawrence G. Bridwell van realitzar a Maslow Reconsidered: A Review of Research on the Need Hierarchy Theory (1976) una revisió extensa de la teoria de Maslow i van trobar escasses evidències que aquest ordre de necessitats de Maslow fos així o que existís jerarquia alguna. La felicitat és subjectiva i independent de necessitats i estereotips culturals, així com també l'autorealització encara és possible davant mancances materials, però no espirituals. [Quan?]

La piràmide de Maslow és una teoria de psicologia humanista sobre la motivació de les persones proposada el 1943 per Abraham Maslow a la seva obra Una teoria sobre la motivació humana i posteriorment ha estat ampliada per ell mateix i altres psicòlegs. Maslow creia que les necessitats s'estructuren en forma de piràmide, és a dir, jeràrquicament. Només quan els nivells inferiors estan satisfets, l'individu passa a preocupar-se dels superiors. Cada persona té motivació per omplir les necessitats del seu nivell anterior però només les superiors proporcionen autèntica felicitat.

Divideix la piràmide en cinc nivells i anomena els quatre inferiors de deficiència (ja que només se senten com a importants quan falten) i el superior de creixement o de l'ésser.

  1. El primer nivell fa referència a les necessitats fisiològiques, com voler menjar, beure, dormir o alliberar-se dels residus corporals. El sexe entraria dins aquest primer nivell, exigit per l'instint de supervivència de l'espècie. L'objectiu és assolir l'homeòstasi o equilibri del cos.
  2. El segon nivell es pot resumir com a necessitat de seguretat. Inclou no sentir-se amenaçat per cap perill, tenir una feina (per no témer la pobresa), veure sans els éssers estimats (per conjurar la por a la mort).
  3. El tercer nivell és l'acceptació social, la necessitat de sentir-se part d'un grup, de tenir amor i amistat. Se satisfan mitjançant les relacions personals, el lleure esportiu i recreatiu, la participació ciutadana... La seva absència porta a la depressió i l'ansietat.
  4. El quart nivell és el de l'autoestima, entesa en un sentit ampli. Està encara en grups de deficiència perquè es manifesta com a problema quan l'individu no obté el respecte i el reconeixement aliè. La recerca de l'honor, la fama, la glòria i l'ascens professional estan encabits dins aquest nivell.
  5. El darrer nivell és el d'autorrealització, quan la persona busca un sentit a la pròpia vida. Inclou el desig de la bellesa, de potenciar les pròpies qualitats o d'aprendre coses noves. La persona que es troba en aquest nivell té més creativitat, s'adapta millor a la situació exterior, té un sistema moral propi que regeix els seus actes, respecta els altres i troba plaer en la resolució de problemes. També valora la llibertat i la veritat i pot tenir un sentiment de transcendència.

Vegeu també [modifica]

Bibliografia [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piràmide de Maslow Modifica l'enllaç a Wikidata
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Piràmide_de_Maslow&oldid=11849002»