Felicitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sentiments

Acceptació
Alegria
Amor
Anticipació
Avorriment
Compassió
Confiança
Culpabilitat
Desig
Disgust
Enuig
Enveja
Fàstic
Felicitat
Gelosia
Odi
Orgull
Patiment
Plaer
Pietat
Por
Remordiment
Sorpresa
Tristesa
Vergonya

La felicitat[1] és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. El terme és un dels més importants en filosofia, ja que la seva recerca acostuma a ser l'objectiu primordial de l'ésser humà.[2] Alguns termes que designen estats de l'esperit similars són joia, alegria o benestar. Els seus antònims són la tristor i la pena. La paraula està molt lligada a les experiències personals.

Físicament, està associada a la dopamina, per això certes drogues poden induir artificialment un estat que simula el de la felicitat.

Teories sobre la felicitat[modifica | modifica el codi]

  • L'hedonisme identifica la felicitat amb el plaer, sigui del cos o de l'ànima
  • La felicitat s'obté quan s'aprecia l'ordre de les coses, la justícia, quan s'acompleix el propi deure i se sent que tot va bé. També sorgeix de la contemplació de la bellesa.
  • Alguns lliguen la felicitat a obtenir un objectiu, en aquest sentit seria un estat temporal, ja que un cop assolida la meta deixaria de ser plaent i caldria buscar-ne una altra. L'eudemonisme és una doctrina propera a aquesta concepció.
  • La felicitat s'obté de l'amor, d'estar amb les persones per les quals se sent afecte i es rep estimació
  • És l'absència de dolor, patiment i angoixa. La seva definició s'extreu dels seus contraris. Està lligada a l'equilibri en un sentit ampli. L'origen d'aquesta teoria està en Epicur.
  • L'utilitarisme lliga la felicitat pròpia a l'aliena i inaugura així la concepció social de la felicitat: l'home no viu sol, no és feliç sinó que és jutjat com a feliç i depèn dels altres per aconseguir-ho. Si viu en un sistema que aporta grans dosis de patiment als altres, no pot ser feliç.

La psicologia positiva[modifica | modifica el codi]

Una de les darreres aportacions al concepte de la felicitat ha estat el de l'anomenada psicologia positiva. La felicitat suma emocions positives i activitats positives (ja que es produeix una identificació entre el sentiment de felicitat i el fet que la causa).

Les emocions positives estan lligades al passat (satisfacció, orgull...), al present (plaer, absorció...) i al futur (esperança, optimisme, confiança...) Poden estar lligades al cos, a la ment o a la societat (segons la clàssica piràmide de necessitats d'Abraham Maslow).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Felicitat». Filoxarxa.cat. [Consulta: 26 febrer 2014].
  2. «Felicitat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]