Serotonina
De Viquipèdia
La serotonina o 5-hidroxitriptamina (5-HT), és una substància, que actua sobretot com a neurotransmissor, que es distribuïx per tot l'organisme i que exercix múltiples funcions, pertanyent a les amines biògenes. Exercix una gran influència sobre el sistema psiconerviós, per la qual cosa sovint se la denomina "hormona de l'humor".
[edita] Funcions
La seva funció és fonamentalment inhibitòria. Exerceix influència sobre la son i es relaciona també amb els estats d'ànim, les emocions i els estats depressius. Afecta el funcionament vascular i la freqüència del batec cardíac, regula la secreció d'hormones, com la del creixement.
Canvis en el nivell d'aquesta substància s'associen amb desequilibris mentals com l'esquizofrènia o l'autisme infantil, així com el trastorn obsessiu compulsiu. Els fongs al·lucinògens i el LSD actuen fortament en els receptors serotonínics. Entre les funcions fisiològiques de la serotonina destaca la inhibició de la secreció gàstrica, l'estimulació de la musculatura llisa i la secreció d'hormones per part de la hipòfisi.
Els baixos nivells de serotonina en persones amb fibromiàlgia expliquen en part el perquè dels dolors i els problemes per a dormir.Aquests nivells baixos s'han associat també a estats d'agressió, depressió i ansietat i inclús a les migranyes, pel fet que quan els nivells de serotonina baixen, els vasos sanguinis es dilaten.
Pel que hem dit (la relació d'aquest neurotransmissor amb estats depressius) els darrers fàrmacs "anti-depressius" (començant pel "famós" Prozac, però seguit per diverses drogues similars, com ara la venlafaxina), pel tractament químic de la depressió amb clínica activa, són inhibidors de la recaptació de serotonina, amb la qual cosa hi ha més serotonina actuant en els espais sinàptics (connexions neuronals).
[edita] L'afrodisíac de la serotonina
El comportament humà depèn de la quantitat de llum que el cos rep per dia. D'aquesta manera es produeix durant les estacions menys solejades (tardor i hivern) un augment de la depressió i falta d'estímul sexual. Quan arriba la primavera i l'estiu, la serotonina es condiciona a la llum que rep de l'organisme, i això comporta un augment progressiu del benestar i la felicitat amb major estímul sexual, producte de les concentracions d'aquest neurotransmissor en el cervell.
Es podria dir que la serotonina és la "hormona del plaer" a més de ser la "hormona de l'humor". Vegem açò per mitjà d'un clar exemple. Perquè es produeixi l'ejaculació o orgasme, l'hipotàlem allibera oxitocina a través de la hipòfisi (hormona que se segrega en la neurohipòfisis i que també és responsable de les contraccions durant el part). Després d'ejacular, augmenta considerablement la quantitat de serotonina en el cervell provocant un estat de plaer i tranquil·litat.
Després del plaer, es produeix un mecanisme de retroalimentació que reabsorbeix la serotonina. Aquest mecanisme estimula l'alliberament d'hormones com somatrofina (hormona del creixement) i prolactosa (té acció sobre les glàndules mamàries actuant en el seu creixement i formació de llet) i inhibeix la secreció de les hormones luteïnitzants (LH), i foliculoestimulant (FSH) que són les encarregades d'estimular la síntesi d'AMP cíclic que al seu torn estimula la biosíntesi d'esteroides sexuals. Aquest mecanisme de retroalimentació no seria possible si no es produís l'absorció de serotonina per la hipòfisi. Així, se sap que la presència de serotonina produeix el plaer, i la reabsorció d'aquesta neurohormona, desencadena una sèrie de reaccions que estimulen la secreció d'hormones, que al seu torn produeixen creixement i controlen la maduració de fol·licles, l'espermatogènesi i la secreció d'estrògens (fem) i testosterona (masc) entre altres coses.
|
|||||
