Depressió clínica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Depressió».
Depressió
Classificació i recursos externs
CIM-10 F32, F33
CIM-9 296
OMIM 608516
DiseasesDB 3589
MedlinePlus 003213
eMedicine med/532

La depressió és una malaltia mental caracteritzada per una alteració de l'estat d'ànim del pacient amb la tristesa com a símptoma principal.

Etiologia[modifica | modifica el codi]

Vincent van Gogh, que va patir depressió, va pintar aquest quadre el 1890, on apareix un home que simbolitza la desesperació i tristesa soferta durant la depressió.

Múltiples factors, actuant moltes vegades en combinació, estan implicats en la depressió:

  • Factors genètics: la depressió esdevé sovint en familiars consanguinis de pacients depressius.
  • Diversos estudis científics[1][2][3][4][5][6] han trobat correlacions significatives entre la depressió i alguns pesticides agrícoles.

S'ha de destacar que factors desencadenants: per exemple un trauma psicològic (mort d'éssers estimats, canvi de la situació laboral o d'altres) o una malaltia física desfermen, sobre un terreny predisposat, la depressió.

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

Encara que les xifres canvien segons les fonts, en un moment determinat el 10% de la població pateix depressió. Més freqüent a partir dels 40 anys, també hi ha casos en nens, fins i tot petits. Es veu més sovint en dones.

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Podem classificar la depressió de forma simplificada en dues categories:

  • Depressió endògena: no hi ha factors desencadenants
  • Depressió reactiva: trobem sempre una situació conflictiva que justifica l'aparició de la depressió.

La depressió altera l'estat d'ànim (afectivitat) dels pacients: el símptoma fonamental és la tristesa patològica, entesa com un sentiment de tristesa més durador i intens del que considerem normal, fins i tot més greu que una pèrdua d'un ésser estimat. La tristor és molt forta de matinada i al matí.

Una ansietat important sense una causa justificada, és també un altre símptoma freqüent, que s'acompanya d'irritabilitat.

Tanmateix altera el pensament, de forma que hi ha una disminució de la concentració i pensament lent. Canvien les idees: els pacients tenen idees negatives, fins i tot de suïcidi que, en bastants ocasions, porten a la pràctica.

La depressió produeix símptomes físics: cefalees, dolor abdominal, vertigen, dispnea (sensació de manca d'aire). Fins i tot, les depressions poden presentar-se només amb aquests símptomes (depressió emmascarada), dificultant el seu diagnòstic.

Quant a alteració del comportament, la depressió pot generar: manca de comunicació, aïllament, agitació, i fins i tot conducta agressiva (tant sobre el mateix pacient com sobre els altres).

La depressió és la major causa de la baixa autoestima, ja que enfosqueix la percepció d'un mateix i la distorsiona, fa automenyspreuar-se i jutjar-se (criticar-se mordaçment) sense pietat i contra un mateix, treu les ganes de viure i l'esperança. Impregna la persona que la pateix de negativitat, pessimisme i culpa sense bases reals, i colma d'odi a un mateix. Però al seu torn la depressió també és un símptoma de que l'autoestima ha estat ferida per altres causes, que minven aquesta tant directament com de manera indirecta per mitjà de la depressió provocada.[7]

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Realitzat pels metges, tant els especialistes en Psiquiatria com pels metges de família es fa després de l'entrevista clínica. Tanmateix hi ha diversos qüestionaris que ajuden a fer la diagnosi. No existeix cap anàlisi o prova radiogràfica que ajudi a la diagnosi, encara que, de vegades, poden ser molt útils per excloure malalties físiques (incloent neurològiques): malaltia de Parkinson, hipotiroïdisme i càncers.

Subtipus[modifica | modifica el codi]

El DSM-IV-TR reconeix cinc subtipus de trastorn depressiu major, dites especificacions, a més d'assenyalar la durada, la gravetat i la presència de símptomes psicòtics:

  • La depressió melancòlica es caracteritza per una pèrdua de plaer en la majoria o totes les activitats, la manca de reactivitat als estímuls plaents, una qualitat d'estat d'ànim depressiu més pronunciada que la de dolor o la pèrdua, un empitjorament dels símptomes en hores del matí, d'hora al matí desperta, retard psicomotor, la pèrdua excessiva de pes (no s'ha de confondre amb la anorèxia nerviosa), o de culpa excessiva.[8]
  • La depressió atípica es caracteritza per la reactivitat emocional (anhedonisme paradoxal) i la positivitat, importants l'augment de pes o augment de la gana (menjar), comoditat, son excessiu (hipersòmnia), una sensació de pesadesa a les extremitats coneguda com a paràlisi de plom, i el deteriorament social significatiu com a conseqüència de la hipersensibilitat a la percepció rebuig interpersonal.[9]
  • La depressió catatònica és una forma rara i severa de la depressió major participació de les pertorbacions de comportament motor i altres símptomes. Aquí la persona pateix mudesa i quasi estupor, i, o bé roman immòbil o exhibicions de propòsit, o fins i tot els moviments estranys. Els símptomes catatònics també es presenten a l'esquizofrènia o en els episodis maníacs, o pot ser causada per la síndrome neurolèptica maligna.[10]
  • La depressió postpart es caracteritza per trastorns depressius associats amb el puerperi, no classificats en un altre lloc de la CIE-10.[11] Es refereix a la intensa i sostinguda i de vegades depressió incapacitant que pateixen les dones després del part. La depressió postpart, que té la taxa d'incidència de 10-15% entre les noves mares, en general es posa en un termini de tres mesos a partir del part.[12] No s'ha de confondre amb el baby blues.
  • El trastorn afectiu estacional (SAD) és una forma de depressió en la qual els episodis depressius a la tardor o a l'hivern, i resoldre a la primavera. El diagnòstic es fa si almenys dos episodis s'han produït en els mesos més freds amb cap en altres ocasions, durant un període de dos anys o més.[13]

Situacions particulars[modifica | modifica el codi]

La depressió en les dones[modifica | modifica el codi]

Les hormones sexuals femenines semblen modular d'alguna manera el desenvolupament i la gravetat dels quadres depressius.

La depressió es dóna en la dona amb una freqüència que és quasi el doble de la del baró.[14][15]

Potser factors hormonals podrien contribuir a la taxa més alta de depressió en la dona. Altra explicació possible es basa en el context social que viuen les dones, relatives al sexisme (gènere).

En particular, en relació amb els canvis del cicle menstrual, l'embaràs, l'avortament, el període de pospart, la premenopausia i la menopausa. Les hormones sexuals femenines (estrògens i progesterona), a causa d'una existència de menors nivells de estrògens, semblen ocupar per tant un cert paper en la etiopatogenia de la depressió.[16]

D'altra banda, el sexisme amb el seu consegüent estrès, falta de recursos econòmics i determinats valors soci-culturals es relacionen amb menys autoestima en les dones, així com més problemes psicològics.

Un estudi recent de l'Institut Nacional de Salut Mental dels Estats Units (NIMH) va demostrar que les dones que presentaven predisposició a patir el síndrome premenstrual (SPM) greu s'alleugen dels seus símptomes físics i anímics (per exemple, de la depressió) quan se'ls suprimeixen les seues hormones sexuals a través d'un tractament farmacològic. Si eixe tractament s'interromp, les hormones es reactiven i, al cap de poc, els símptomes tornen. D'altra banda, a les dones sense SPM, la supressió temporal de les hormones no els produeix cap efecte.[17][18]

La depressió postpart és un trastorn depressiu que pot afectar a les dones després del naixement d'un fill. Està àmpliament considerada com tractable. Els estudis mostren entre un 5 i un 25 per cent de prevalença, però les diferències metodològiques d'eixos estudis fan que la veritable taxa de prevalença no estiga clara.[19]

En recents estudis s'ha demostrat una associació entre l'aparició de depressió en dones d'edat avançada i un augment de la mortalitat (per diferents causes, principalment per accidents asculars cerebrals).[20]

La depressió en els homes[modifica | modifica el codi]

Encara que la prevalença global és inferior entre els homes, la taxa de suïcidi consumat en ells és quatre vegades més alta que en les dones. Tot i això, els intents de suïcidi són més comuns en la dona que en l'home. A partir dels 70 anys, la taxa de suïcidi en l'home augmenta, arribant al nivell màxim després dels 85 anys.[21][22][23]

La depressió també pot afectar la salut física de l'home, encara que en una forma diferent a la de la dona. Alguns estudis indiquen que la depressió s'associa amb un risc elevat de malaltia coronària en ambdós sexes. No obstant això, només en el baró s'eleva la taxa de mortalitat deguda a una malaltia coronària que es dóna juntament amb un trastorn depressiu.[24]

Tractament[modifica | modifica el codi]

Els antidepressius són psicofàrmacs que els metges utilitzen per aconseguir la curació dels pacients. Els més utilitzats, en l'actualitat, són els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina. Cal dir que l'inici de l'efecte d'aquests fàrmacs és lent: al voltant de dues setmanes és el temps per poder veure efectes importants en els pacients. Tanmateix la psicoteràpia pot ser molt útil i, de fet, en el tractament de la depressió reactiva és fonamental.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Psychiatric disorders among Egyptian pesticide applicators and formulators. By Amr MM, Halim ZS, Moussa SS. In Environ Res. 1997;73(1-2):193-9. PMID 9311547
  2. Depression and pesticide exposures among private pesticide applicators enrolled in the Agricultural Health Study. By Beseler CL, Stallones L, Hoppin JA, Alavanja MC, Blair A, Keefe T, Kamel F. In: Environ Health Perspect. 2008 Dec; 116(12):1713-9.PMID 19079725
  3. A cohort study of pesticide poisoning and depression in Colorado farm residents. By Beseler CL, Stallones L. In Ann Epidemiol. 2008 Oct; 18(10):768-74.PMID 18693039
  4. Mood disorders hospitalizations, suicide attempts, and suicide mortality among agricultural workers and residents in an area with intensive use of pesticides in Brazil. By Meyer A, Koifman S, Koifman RJ, Moreira JC, de Rezende Chrisman J, Abreu-Villaca Y. In J Toxicol Environ Health A. 2010; 73(13-14):866-77. PMID 20563920
  5. Suicide and potential occupational exposure to pesticides, Colorado 1990-1999, By Stallones L. In J Agromedicine. 2006; 11(3-4):107-12. PMID 19274902
  6. Increased risk of suicide with exposure to pesticides in an intensive agricultural area. A 12-year retrospective study. Di Parrón T, Hernández AF, Villanueva E. In Forensic Sci Int. 1996 May 17; 79(1):53-63.PMID 8635774
  7. La autoestima, Luís Rojas Marcos, Ed Espasa, 2007. ISBN 978 84 670 2465 4(castellà)
  8. American Psychiatric Association 2000, pàg. 419-20
  9. American Psychiatric Association 2000, pàg. 421 -22
  10. American Psychiatric Association 2000, pàg. 417-18
  11. «CIM-10:». www.who.int, 6/11/2008.
  12. Nonacs, Ruta M. «depressió postpart». eMedicine, 4/12/2007.
  13. American Psychiatric Association 2000, p. 425
  14. Blehar, M. D. y Oren, D. A. (1997). Gender differences in depression. Medscape Women's Health, 2:3. Revisado de: Women's increased vulnerability to mood disorders: Integrating psychobiology and epidemiology. Depression, 1995; 3:3-12.
  15. Whooley, M. A. y Browner, W. S. (1998). Association between depressive symptoms and mortality in older women. Arch Intern Med, 158:2.129-2.135.
  16. Estrogen replacement and response to fluoxetine in a multi-center geriatric depression trail. American Journal of Geriatric Psychiatry. 1997.
  17. Rubinow, D. R., Schmidt, P. J. y Roca, C. A. (1998). Estrogen-serotonin interactions: Implications for affective regulation. Biological Psychiatry, 44(9), 839-850.
  18. Schmidt, P. J., Neiman, L. K., Danaceau, M. A., Adams, L. F. y Rubinow, D. R. (1998). Differential behavioral effects of gonadal steroids in women with and in those without premenstrual syndrome. Journal of the American Medical Association, 338:209-216.
  19. Agency for Health Care Research and Quality: Perinatal Depression: Prevalence, Screening Accuracy, and Screening Outcomes.
  20. Whooley, M. A., Browner, W. S. (1998). Association between depressive symptoms and mortality in older women. Arch Intern Med, 158:2.129-2.135.
  21. Mann, J. J., Waternaux, C., Haas, G. L. et al. (1999). Towards a clinical model of suicidal behavior in psychiatric patients. Am J Psychiatry, 156:181-189.
  22. García-Resa, E., Braquehais, D., Blasco, H., Ramírez, A., Jiménez, L., Díaz-Sastre, C., Baca García, E. y Saiz, J. (19??). Aspectos sociodemográficos de los intentos de suicidio. Actas Esp Psiquiatr
  23. Schmidtke, A., Bille-Brahe, U., DeLeo, D. y cols. (1996). Attempted suicide in Europe: Rates, trends and sociodemographic characteristics of suicide attempters during the period 1989-1992. Results of the WHO/EURO Multicentre Study on Parasuicide. Acta Psychiatr Scand, 93:327-338.
  24. Ferketick, A. K., Schwartzbaum, J. A., Frid, D. J. y Moeschberger, M. L. (2000). Depression as an antecedent to heart disease among women and men in the NHANES I study. National Health and Nutrition Examination Survey. Archives of Internal Medicine, 160(9), 1261-1268.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]