Insomni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Insomni, Tacuinum sanitatis casanatensis (segle XIV)

L'insomni és una incapacitat crònica de dormir, que acostuma a aparèixer com a símptoma de malaltia o estats alterats d'ànim. Pot suposar dificultat per a agafar el son, despertar-se sovint durant la nits de forma repetia o incapacitat de romandre adormit durant períodes perllongats.

L'insomni té conseqüències físiques i psicològiques, com ara fatiga diürna, manca de concentració, risc de patir depressió, més propensió als accidents, menys defenses davant malalties, irritabilitat i pèrdua de memòria temporal.

Tipus d'insomni[modifica | modifica el codi]

Hi ha diversos tipus d'insomni:[1]

  • Insomni d'ajustament: és un insomni agut que dura menys de tres mesos i està associat a l'estrès, despareix quan la causa de la preocupació remet o el subjecte s'acostuma al nou estat.
  • Insomni psicofisiòlogic: és un insomni intermitent, associat a angoixes i preocupacions al llit que no deixen dormir.
  • Insomni paradoxal: insomni que dura més d'un mes però que no afecta a l'actvitat diürna, caracteritzat per pensaments intrusius que fan despertar la persona.
  • Insomni idiopàtic: trastorn que neix a la infància sense causa aparent.
  • Insomni secundaria: quan apareix lligat a una malaltia mental.
  • Insomni per manca d'higiene del somni: dura més d'un mes i està lligat a mals hàbits de l'individu, remet quan es formen noves pautes de conducta.
  • Insomni tòxic: lligat al consum d'una substància concreta.

Causes i solucions de l'insomni[modifica | modifica el codi]

Les causes de l'insomni són variades. En un primer grup estan els factos físics, com la ingesta d'estimulats (cafeïna, alcohol, etc. ), presa de drogues o medicaments o dolor. En un segon grup apareixen causes psicològiques, com l'ansietat, les preocupacions o l'estrès, que no deixen descansar el cervell. Per últim es poden agrupar els trastorns específics del son i malalties mentals.

Depenent del tipus i l'origen de l'insomni, s'aconsella un tractament o un altre. En tot cas, és recomanable visitar un especialista quan l'insomni dura més de cinc setmanes. Hi ha fàrmacs específics per a dormir, com els sedants en les seves diverses formes, que es poden complementar amb teràpia psicològica i un conjunt d'hàbits, com ara:

  • No prendre estimulants (cafè, xocolata, te).
  • No prendre alcohol (tot i que pot ser un inductor del son, provoca seguidament insomni).
  • Evitar una activitat intensa o un sopar massa abundant abans d'anar a dormir. Però una activitat física moderada durant el dia facilita el son.
  • Procurar dormir en el mateix lloc, amb poca llum i soroll.
  • No suplir la manca de son nocturna amb migdiades.
  • Practicar tècniques de relaxació.
  • Abans d'anar a dormir fer una activitat que no requereixi massa esforç físic o mental. És bo fer una mateixa rutina abans d'anar a dormir.
  • Anar a dormir, només quan es tingui son.
  • Utilitzar el mateix lloc per dormir.
  • Si hom no s'adorm (en 30-45 minuts), llevar-se i fer una activitat relaxant i monòtona fins que vingui la son de nou.

Tractaments farmacològics[modifica | modifica el codi]

Sempre s'haurien d'utilitzar el menys temps possible o fer-ho de forma intermitent (per evitar-ne la dependència). Els noms comercials dels fàrmacs que segueixen a continuació corresponen al mercat espanyol.[3]

Tractaments fitoteràpics[modifica | modifica el codi]

Basats en herbes, com la valeriana[6] o, menys eficaçment: la camamil·la o la lavanda. En tot cas, el seu efecte és modest.[7][8][9]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Insomni Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. American Sleep Disorders Association, Diagnostic Classification Steering Committee (2005). International Classification of Sleep Disorders: Diagnostic and Coding Manual, ICSD-R. Westchester, IL: American Academy of Sleep Medicine. ISBN 0-9657220-1-5.
  2. Hornyak M, Voderholzer U, Hohagen F, Berger M, Riemann D (1998). "Magnesium therapy for periodic leg movements-related insomnia and restless legs syndrome: an open pilot study". Sleep 21 (5): 501–5. PMID 9703590.
  3. AEMPS. 2011.
  4. Winokur A, DeMartinis NA 3rd, McNally DP, Gary EM, Cormier JL, Gary KA., et al (August url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14658972?ordinalpos=30&itool=EntrezSystem2.PEntrez. Pubmed. Pubmed_ResultsPanel. Pubmed_DefaultReportPanel. Pubmed_RVDocSum). "Comparative effects of mirtazapine and fluoxetine on sleep physiology measures in patients with major depression and insomnia". J Clin Psychiatry year=2003.
  5. Paul MA, Gray G, Sardana TM, Pigeau RA (May 2004). "Melatonin and zopiclone as facilitators of early circadian sleep in operational air transport crews". Aviat Space Environ Med 75 (5): 439–43. PMID 15152897.
  6. Donath F, Quispe S, Diefenbach K, Maurer A, Fietze I, Roots I (2000). "Critical evaluation of the effect of valerian extract on sleep structure and sleep quality". Pharmacopsychiatry 33 (2): 47–53. doi:10.1055/s-2000-7972. PMID 10761819.
  7. Donath F, Quispe S, Diefenbach K, Maurer A, Fietze I, Roots I. «Critical evaluation of the effect of valerian extract on sleep structure and sleep quality». Pharmacopsychiatry, vol. 33, 2, 2000, pàg. 47–53. DOI: 10.1055/s-2000-7972. PMID: 10761819.
  8. Morin CM, Koetter U, Bastien C, Ware JC, Wooten V. «Valerian-hops combination and diphenhydramine for treating insomnia: a randomized placebo-controlled clinical trial». Sleep, vol. 28, 11, 2005, pàg. 1465–71. PMID: 16335333.
  9. Meolie AL; Kohrman, M. «Oral nonprescription treatment for insomnia: an evaluation of products with limited evidence». Journal of Clinical Sleep Medicine, vol. 1, 2, 2005, pàg. 173–87. PMID: 17561634.